2
10
12
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1721/0000000919.pdf
0000330b012c3d3de4992e74d47e83fb
PDF Text
Text
P U N T D E V I S TA
EL PUNT | Diumenge, 10 de febrer del 2008
17
tribuna | PASQUAL MARAGALL. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Resposta a l’amic Balcells sobre el vot en blanc
E
L’expresident de Catalunya contesta l’article del diputat pel PSC al Parlament Josep Maria Balcells, membre de
Ciutadans pel Canvi, en què es mostrava dolgut que l’antic president defensés el vot de protesta
cal una decidida aposta per l’autoritat
dels directors a les escoles i una aposta
per l’escola local o comarcal, en la línia
de millor tradició escolàstica catalana, la
del pressupost de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona el 1907, la de Marta
Mata, adaptada evidentment a les realitats del segle XXI.
ntenc la preocupació de Balcells, pel que veig en l’article publicat a El Punt, per la
possibilitat, en què jo no
crec, d’una victòria del PP
en les eleccions generals. Però siguem
clars. En cap cas el PP traurà majoria absoluta, i no sembla probable que el partit
de Duran i Pujol ajudi el PP –i no diguem
el PNB o ERC–. Ja n’hi ha prou d’estalviar-se de pensar altres sortides que les
actuals. Ja n’hi ha prou de renunciar a
imaginar altres escenaris que els heretats. Els escenaris heretats ja han demostrat les seves limitacions. Ciutadans pel
Canvi va néixer per ajudar el socialisme
català a fer el sorpasso del nacionalisme
català després de 20 anys d’hegemonia
d’aquest. I ho vàrem aconseguir.
● En les darreres eleccions
catalanes, en canvi, el
nacionalisme ha deixat
enrere el socialisme català
un altre cop, i només es
manté el tripartit gràcies a la
inèrcia adquirida i,
diguem-ho tot, pel triomf de
l’Estatut després de 25 anys,
gràcies al tripartit
En les darreres eleccions catalanes, en
canvi, el nacionalisme ha deixat enrere el
socialisme català un altre cop, i només es
manté el tripartit gràcies a la inèrcia adquirida i, diguem-ho tot, pel triomf de
l’Estatut després de 25 anys, gràcies al
tripartit. Però la situació actual no és precisament brillant. Jugar ara al conservadorisme seria funest.
Tothom sap, espero que els Ciutadans
pel Canvi també, que l’Estatut es va
● L’Estatut es va aconseguir
El primer tren d’alta velocitat entra a l’estació de Sants. / EFE
aconseguir pagant un preu. Més ben dit,
dos preus: 1, la fi anticipada de la legislatura, exigida per CiU a Zapatero per entrar en el bloc estatutari al parlament de
Madrid; i 2, la retirada posterior del president de la Generalitat, que jo, encara
que no d’entrada, finalment vaig acceptar, perquè l’objectiu s’ho mereixia. I
mai me n’he penedit, contra el que alguns puguin pensar. Mai. Entre altres
raons perquè l’esforç realitzat per part de
tots nosaltres per posar en peu el primer
tripartit, anar-lo perfeccionant, i per pactar l’Estatut aquí, salvar-lo en tot allò essencial a Madrid i dur-lo a referèndum
per ser aprovat, va ser, deixin-m’ho dir,
molt considerable, alguns dirien titànic.
Ara tenim al davant unes eleccions generals al parlament espanyol. Ja he dit altres cops el que crec que és més important. Els punts crucials són els referents
als temes endarrerits d’inversions, àrea
metropolitana, vegueries i diputacions, o
la connexió amb la regió europea que po-
de set en set | XAVIER CORTADELLAS
N
Una llarga llista
o sé si deu ser una casualitat o
un indici premonitori molt clar,
però el cas és que, a mesura que
aquest país i el del costat i Europa i el
que hem convingut a batejar com la civilització occidental van fent-se més diversos i, doncs, van canviant, avança cada cop més l’Alzheimer. Primer va ser
Ronald Reagan. Una mica abans, Adolfo Suárez. Després, Rita Hayworth,
Eduardo Chillida, Kubala... Últimament, també Pasqual Maragall. De seguida, Jordi Solé Tura. Me’n deixo. «Ha
vingut a afegir-se a la llarga llista de personatges famosos afectats d’Alzheimer», estava a punt d’escriure tal com
fan milers de periodistes cada vegada
que saben que un nou personatge conegut té Alzheimer. Si és que algun cop els
han sabut, obliden la majoria dels altres
noms i en fan prou escrivint que n’hi ha
una «llarga llista», encara que, escrivint
això, estableixin també una relació involuntària entre el seu oblit i aquesta
malaltia de l’oblit. Veig al You Tube un
fragment del documental que Albert
Solé ha gravat amb Jordi Solé Tura, el
seu pare. «Hòstia! Jo he estat tancat
aquí?», diu l’exministre quan el seu fill
llegeix un fragment d’una diligència
d’un jutjat que diu que se li comuniqui
que «está en prisión preventiva». Després, el fill explica que va viure una infantesa especial, diferent, que és ell qui
necessita recuperar el seu origen i les seves arrels, poder fer entendre a la seva
filla qui va ser el seu avi. La memòria,
doncs. Sempre la memòria.
dem formar amb les Illes, València i el
sud de França, o les connexions interiors
de Catalunya, i altres, probablement més
interessants per una gran quantitat de
ciutadanes i ciutadans, com la salut i
l’educació (la portada d’ahir dissabte de
l’edició de Barcelona d’El Punt és ben
explícita)... No la falòrnia de si l’alta velocitat ha de passar per sota de la Sagrada
Família o no!
● El canvi exigeix constància,
però no submissió. El canvi
exigeix imaginació
Dit això, l’únic partit que es va pronunciar, per bé que sense gran entusiasme, per aquestes opcions, va ser Iniciativa. Però la seva actitud, o la del sindicat
que hi està lligat, en el tema de la reforma
educativa, per exemple, indica fins a
quin punt aquest partit no ha entès que
pagant un preu. Més ben dit
dos preus: 1, la fi anticipada
de la legislatura, exigida per
CiU a Zapatero per entrar en
el bloc estatutari al
Parlament de Madrid; i 2, la
retirada posterior del
president de la Generalitat,
que jo, encara que no
d’entrada, finalment vaig
acceptar, perquè l’objectiu
s’ho mereixia. I mai me n’he
penedit, contra el que alguns
puguin pensar. Mai
Com volen a can Ciutadans pel Canvi
que es consolidi i segueixi avançant el
canvi encetat el 99 i madurat en els anys
següents? El canvi exigeix constància,
però no submissió. El canvi exigeix imaginació. Ara estan en joc, escons amunt
escons avall, un nombre limitat de diputats de més o de menys a Madrid, no la
supervivència del socialisme i dels
ideals que ens han mogut durant una colla d’anys. Hem de seguir canviant. Hem
de seguir desperts, vius i arriscant. Altrament, el canvi s’haurà convertit en rutina.
la galeria | JOSEP VALLS
Ploure? Ho ha fet sempre...
V
isc en un poble (el meu) on, al
llarg del riu que el travessa, el
Brugent, en força menys de dos
quilòmetres hi havia, a l’edat mitjana,
setze molins, tots documentats, és clar.
La construcció de tants molins, sobretot
entre els segles XII i XIV, fou impulsada pels diferents senyors del castell
d’Hostoles (entre Sant Feliu de Pallerols i les Planes), que gaudien dels rendiments de la terra menada pels pagesos
remences, i obligaven a anar a moldre
als molins que ells assignaven. La majoria eren fariners, però també n’hi havia
de drapers o blanquejadors, que, en
comptes de la típica pedra de molí, tenien maces o nocs per masegar i estovar
els draps amb uns líquids sabonosos i
alcalins. Els masos molí encara existei-
xen, avui, a banda i banda del riu, abandonats i arruïnats, la majoria. Van tenir
un paper clau en l’economia d’aquest
tros de país, almenys fins ben entrat el
segle XX, quan van deixar de funcionar
en haver de competir amb les farineres
elèctriques. Però tampoc no podrien
funcionar avui, encara que no hi hagués
competència: el doll d’aigua que baixava de la font Grossa i formava el Brugent s’ha convertit en un rajolí irrisori i
llastimós on no poden nadar ni els
ànecs. Per aquells tocoms trobo un pagès. En la conversa, resulta inevitable
parlar de l’aigua, però l’home no sembla pas especialment preocupat. Quan li
dic que convindria molt que plogués,
em contesta simplement: «Ploure? Ja ho
farà... Sempre ho ha fet!»
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Resposta a l’amic Balcells sobre el vot en blanc
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Espanya
Congrés dels Diputats
Canvi
Socialisme
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-02-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1718/0000000952.pdf
f41efc9094f42f5f26ec9d75fe6e0bd3
PDF Text
Text
P U N T D E V I S TA
14
EL PUNT | Dimarts, 22 de juliol del 2008
tribuna | PASQUAL MARAGALL I MIRA. Expresident de la Generalitat de Catalunya
18 de juliol
L’anterior president de la Generalitat explica vivències personals relacionades amb l’inici de la Guerra Civil espanyola
i els Jocs Populars que aquell dia havien de començar, i el cercle tancat amb els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992
D
ia assenyalat, el 18 de juliol. Aquell dia, el 1936,
havien de començar els
Jocs Olímpics Populars a
Barcelona, però un general amb plaça a l’Àfrica va declarar la
guerra a la Segona República Espanyola i
el president Azaña va haver de lliurar una
batalla de tres anys que va perdre, cosa
que el va obligar a travessar el Pirineu.
Poc després va morir a Montalban, a
l’Estat francès, com Machado. Crec que
va deixar per escrit que, un cop mort, ningú mogués el seu cos d’allà.
Aquell 18 de juliol els meus pares eren
a Madrid. S’havien casat l’1 d’abril i la
meva mare ja estava embarassada del primer fill. Van mirar de tornar amb la seva
DKV a Barcelona, però els van requisar
el vehicle i els va haver d’anar a buscar el
meu oncle Leoncio –el meu padrí i germà
bessó de Basilisa, la meva mare. (Caram,
amb els noms dels germanets valencians
de Monòver! Per acabar de completar el
repertori, la meva padrina, la germana
petita de la família, es diu Chonuca, un
diminutiu característic de Santander
d’Ascensión.)
Leoncio, Basilisa i el
los el 18 de juliol, data olímmeu pare van tornar per
pica per excel·lència. Ja
València. I al cap de nou
abans ens havien pres els de
mesos exactes del seu cal’any 1928, que propiciaven
sament, el dia 1 de gener,
els cracks de l’Espanyol i el
va néixer el meu germà
Barça Zamora i Samitier,
gran, en Jordi, que va hequan van tornar, impressioretar el nom del meu pare.
nats, dels Jocs d’Anvers.
Jo tinc el del meu avi matern i republicà, que havia
Cercle tancat
mort amb 51 anys, diuen
que de pena, poc després
Al cap d’uns anys, el sucd’haver-se acabat la guercessor de Coubertin, Joan
ra. Sabater, era. No de Oficina d’acreditacions de l’Olimpíada Popular de Barcelona, el 1936. / AF / AHC
Antoni Samaranch, seguranom, d’ofici. Sabater i de
ment falangista de jove
naixement humil, però llest i valent, i de tar a Espanya uns brigadistes internacio- –com tants altres, quin remei!–, va esmegran, ric.
nals, comunistes tots ells, que venien a nar l’error i després de ser nomenat amsotmetre el país al jou soviètic. És cert baixador a Moscou ens va portar a Barceque algun o molts d’ells es van enrolar fi- lona els fantàstics Jocs del 92.
Els Jocs com a excusa
Del juliol de 1936 al juliol de 1992 es
nalment a l’exèrcit popular, però no haTornem, però, al 18 de juliol. La guerra vien pas vingut per això, havien vingut va tancar un cicle tan contradictori, tràgic
que va començar aquell dia no va ser una als Jocs Populars. Per què «Populars»? i finalment positiu com bona part de la
guerra qualsevol. La va declarar el gene- Doncs perquè el baró Pierre de Couber- història d’això que anomenem Espanya,
ral Franco, el Generalísimo, amb l’excu- tin, l’inventor dels Jocs Olímpics i per aquest objecte polític no identificat,
sa que exposo a continuació. Aquells baró i noble no precisament republicà, es aquesta nació de nacions, que diria AnJocs Olímpics Populars, segons Franco, va estimar més celebrar els Jocs a Berlín, selmo Carretero (un altre republicà de la
no eren en realitat el que semblaven. que ja era llavors el Berlín de Hitler, i va Institución Libre de Enseñanza, com la
Eren, segons ell, l’estratagema per apor- treure a Barcelona el somni de celebrar- meva mare). Per molts anys!
en sísif | JORDI SOLER
l’escaire | MIQUEL PAIROLÍ
A
mb una setmana de diferència, els dos principals partits catalans en nombre de militants i de
vots rebuts, CDC i PSC, han celebrat cadascú
el seu congrés. Han estat reunions multitudinàries, que
desprenien una impressió de força i de festa, de celebració més que de discussió, per bé que, més o menys, de
tot hi ha hagut. Congressos amb un aire de triomf i de
confiança, que s’explica en el PSC, i que sorprèn més en
el cas de CDC, perquè la seva situació actual, pel que fa
a presència a les institucions, no és pas la millor de la
història. Sigui com sigui, mereix elogi que CDC hagi
celebrat un congrés sense grans enrenous, oferint una
imatge de serenitat i evitant crispacions. Són actituds
infreqüents en la travessia del desert, però que denoten
enteresa. Mentre a CDC enduren i no els queda més remei que procurar fer la feina interna ben feta i esperar
temps millors, al PSC exulten. Ha tingut molta sort, els
últims anys, el PSC. Ara ja ningú no recorda que en les
darreres eleccions catalanes va baixar en nombre de
Clavells i roses
Ara tot és felicitat, ningú no recorda que a les darreres
eleccions catalanes el PSC va perdre cinc escons. / EL PUNT
vots i va perdre cinc escons. Un fracàs que la política de
pactes d’ERC va maquillar i va convertir en victòria.
Després van venir les eleccions espanyoles i una bona
part de catalans es va refugiar en el vot socialista per
aturar l’anticatalanisme del PP. El PSC va fer una collita
ubèrrima. Gran èxit. Chacón, ministra de Defensa. Ara
tampoc no fa de bon recordar aquell PSC dels anys vuitanta i noranta, obsessionat amb la figura de Pujol.
Aquell PSC que va convertir l’ajuntament de Barcelona
en un castell i la rodalia roja en una horta fèrtil de negocis i d’influències. Davant l’ajuntament hi havia l’altra
fortalesa, inassequible, del president Pujol. Va caure i el
PSC ara senyoreja tots dos castells. Gràcies, ERC.
Amics per sempre. Ara, en els congressos, fins i tot poden passar l’estona fent tai-txi. Quanta felicitat. Fins
quan durarà aquest peculiar equilibri que s’ha consolidat els últims anys en la política catalana? No ho sabem.
No ho sap ningú. De moment, a CDC fan el cor fort i al
PSC regalen clavells i roses, milers, milers...
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
18 de Juliol
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Guerra civil
República
Biografies
Història
Barcelona
Espanya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-07-22
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles