1
10
12
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1718/0000000952.pdf
f41efc9094f42f5f26ec9d75fe6e0bd3
PDF Text
Text
P U N T D E V I S TA
14
EL PUNT | Dimarts, 22 de juliol del 2008
tribuna | PASQUAL MARAGALL I MIRA. Expresident de la Generalitat de Catalunya
18 de juliol
L’anterior president de la Generalitat explica vivències personals relacionades amb l’inici de la Guerra Civil espanyola
i els Jocs Populars que aquell dia havien de començar, i el cercle tancat amb els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992
D
ia assenyalat, el 18 de juliol. Aquell dia, el 1936,
havien de començar els
Jocs Olímpics Populars a
Barcelona, però un general amb plaça a l’Àfrica va declarar la
guerra a la Segona República Espanyola i
el president Azaña va haver de lliurar una
batalla de tres anys que va perdre, cosa
que el va obligar a travessar el Pirineu.
Poc després va morir a Montalban, a
l’Estat francès, com Machado. Crec que
va deixar per escrit que, un cop mort, ningú mogués el seu cos d’allà.
Aquell 18 de juliol els meus pares eren
a Madrid. S’havien casat l’1 d’abril i la
meva mare ja estava embarassada del primer fill. Van mirar de tornar amb la seva
DKV a Barcelona, però els van requisar
el vehicle i els va haver d’anar a buscar el
meu oncle Leoncio –el meu padrí i germà
bessó de Basilisa, la meva mare. (Caram,
amb els noms dels germanets valencians
de Monòver! Per acabar de completar el
repertori, la meva padrina, la germana
petita de la família, es diu Chonuca, un
diminutiu característic de Santander
d’Ascensión.)
Leoncio, Basilisa i el
los el 18 de juliol, data olímmeu pare van tornar per
pica per excel·lència. Ja
València. I al cap de nou
abans ens havien pres els de
mesos exactes del seu cal’any 1928, que propiciaven
sament, el dia 1 de gener,
els cracks de l’Espanyol i el
va néixer el meu germà
Barça Zamora i Samitier,
gran, en Jordi, que va hequan van tornar, impressioretar el nom del meu pare.
nats, dels Jocs d’Anvers.
Jo tinc el del meu avi matern i republicà, que havia
Cercle tancat
mort amb 51 anys, diuen
que de pena, poc després
Al cap d’uns anys, el sucd’haver-se acabat la guercessor de Coubertin, Joan
ra. Sabater, era. No de Oficina d’acreditacions de l’Olimpíada Popular de Barcelona, el 1936. / AF / AHC
Antoni Samaranch, seguranom, d’ofici. Sabater i de
ment falangista de jove
naixement humil, però llest i valent, i de tar a Espanya uns brigadistes internacio- –com tants altres, quin remei!–, va esmegran, ric.
nals, comunistes tots ells, que venien a nar l’error i després de ser nomenat amsotmetre el país al jou soviètic. És cert baixador a Moscou ens va portar a Barceque algun o molts d’ells es van enrolar fi- lona els fantàstics Jocs del 92.
Els Jocs com a excusa
Del juliol de 1936 al juliol de 1992 es
nalment a l’exèrcit popular, però no haTornem, però, al 18 de juliol. La guerra vien pas vingut per això, havien vingut va tancar un cicle tan contradictori, tràgic
que va començar aquell dia no va ser una als Jocs Populars. Per què «Populars»? i finalment positiu com bona part de la
guerra qualsevol. La va declarar el gene- Doncs perquè el baró Pierre de Couber- història d’això que anomenem Espanya,
ral Franco, el Generalísimo, amb l’excu- tin, l’inventor dels Jocs Olímpics i per aquest objecte polític no identificat,
sa que exposo a continuació. Aquells baró i noble no precisament republicà, es aquesta nació de nacions, que diria AnJocs Olímpics Populars, segons Franco, va estimar més celebrar els Jocs a Berlín, selmo Carretero (un altre republicà de la
no eren en realitat el que semblaven. que ja era llavors el Berlín de Hitler, i va Institución Libre de Enseñanza, com la
Eren, segons ell, l’estratagema per apor- treure a Barcelona el somni de celebrar- meva mare). Per molts anys!
en sísif | JORDI SOLER
l’escaire | MIQUEL PAIROLÍ
A
mb una setmana de diferència, els dos principals partits catalans en nombre de militants i de
vots rebuts, CDC i PSC, han celebrat cadascú
el seu congrés. Han estat reunions multitudinàries, que
desprenien una impressió de força i de festa, de celebració més que de discussió, per bé que, més o menys, de
tot hi ha hagut. Congressos amb un aire de triomf i de
confiança, que s’explica en el PSC, i que sorprèn més en
el cas de CDC, perquè la seva situació actual, pel que fa
a presència a les institucions, no és pas la millor de la
història. Sigui com sigui, mereix elogi que CDC hagi
celebrat un congrés sense grans enrenous, oferint una
imatge de serenitat i evitant crispacions. Són actituds
infreqüents en la travessia del desert, però que denoten
enteresa. Mentre a CDC enduren i no els queda més remei que procurar fer la feina interna ben feta i esperar
temps millors, al PSC exulten. Ha tingut molta sort, els
últims anys, el PSC. Ara ja ningú no recorda que en les
darreres eleccions catalanes va baixar en nombre de
Clavells i roses
Ara tot és felicitat, ningú no recorda que a les darreres
eleccions catalanes el PSC va perdre cinc escons. / EL PUNT
vots i va perdre cinc escons. Un fracàs que la política de
pactes d’ERC va maquillar i va convertir en victòria.
Després van venir les eleccions espanyoles i una bona
part de catalans es va refugiar en el vot socialista per
aturar l’anticatalanisme del PP. El PSC va fer una collita
ubèrrima. Gran èxit. Chacón, ministra de Defensa. Ara
tampoc no fa de bon recordar aquell PSC dels anys vuitanta i noranta, obsessionat amb la figura de Pujol.
Aquell PSC que va convertir l’ajuntament de Barcelona
en un castell i la rodalia roja en una horta fèrtil de negocis i d’influències. Davant l’ajuntament hi havia l’altra
fortalesa, inassequible, del president Pujol. Va caure i el
PSC ara senyoreja tots dos castells. Gràcies, ERC.
Amics per sempre. Ara, en els congressos, fins i tot poden passar l’estona fent tai-txi. Quanta felicitat. Fins
quan durarà aquest peculiar equilibri que s’ha consolidat els últims anys en la política catalana? No ho sabem.
No ho sap ningú. De moment, a CDC fan el cor fort i al
PSC regalen clavells i roses, milers, milers...
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
18 de Juliol
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Guerra civil
República
Biografies
Història
Barcelona
Espanya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-07-22
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1575/0000000739.pdf
52de67dbf307f3e5d6f26be0da24df1d
PDF Text
Text
����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Bargalló té un perfil més adequat com a conseller en cap
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Busquets, Jordi
Gordillo, Saül
Flores, J.M.
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Govern
Consellers
Carod-Rovira, Josep Lluís
Catalunya
Acció política
Tripartit
Bargalló Valls, Josep, 1958-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-02-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1567/0000000796.pdf
5efa7ba92970dca99d1ed338f9ec8e08
PDF Text
Text
Pasqual Maragall. Pasqual Maragall. : «CiU s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el
futur més com a partit que com a govern» " El Punt, 11/05/2003
- Si hem de fer cas del resultat de les enquestes, mai com ara els socialistes havien tingut la presidència de la
Generalitat tan a l'abast. Per arribar aquí, però, han hagut de rebre sis derrotes electorals consecutives. Quines han
estat les causes d'aquesta pertinaç incapacitat del PSC per esdevenir una vertadera alternativa al govern de CiU?
- «Home, jo crec que el poble de Catalunya ha fet confiança al primer govern que va tenir. I per què li ha fet confiança?
Perquè no n'havia tingut cap de durador des del segle XVIII.
- Però a Espanya, per exemple, no ha pas passat això.
- «Això, a Espanya, no ha passat tant, efectivament. Tot i que déu n'hi do: després dels anys de la transició, van venir
els pràcticament 14 anys de govern socialista. Espanya s'ha atrevit abans a canviar de govern. A Catalunya s'unien
dues coses: el mateix factor que hi havia a Espanya per ser conservadors del govern que hi hagués, que era la novetat
de la democràcia, i a més a més la novetat de l'autonomia. Jo crec que això ha donat al govern català una gran
capacitat de resistència.»
- I no hi ha hagut, també, per part dels socialistes, una falta d'empenta a l'hora de construir una alternativa
engrescadora?
- «Era molt difícil en la mesura que la gent identificava pràcticament fins ara el govern amb el país. Per què? Perquè
era el primer. I possiblement perquè no va fer grans bestieses. I tot i que hi ha hagut, dins del catalanisme, sectors molt
crítics amb aquest govern, mai no han arribat a convèncer el país, amb profunditat, que el risc del canvi era inferior al
de la continuïtat.»
- I ara el convencerà, vostè, el país? O el canvi, si finalment es produeix, serà el fruit d'una situació d'esgotament a la
qual el govern hauria arribat tot sol?
- «Les dues coses, perquè a la vida tot ve alhora. Hi ha un esgotament d el govern. Aquest govern, en els darrers
quatre anys, ha viscut els pitjors anys de la seva existència. Hem tingut un govern conservador d'unes posicions de
poder, que ha intentat, en una primera fase, conviure en una situació parlamentària difícil. I en una segona etapa -des
de gener del 2001- s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el futur, quasi diria que més com a força política que
com a govern. Ha sigut un govern pel partit més que un partit pel govern. Això és evident. I també és cert que nosaltres
hem madurat, per dir-ho d'alguna manera, i que la nostra oferta s'ha pogut explicar millor.»
- En el document que recull l'aportació del Partit dels Socialistes i de Ciutadans pel Canvi al debat sobre la reforma de
l'Estatut, en el qual participen totes les forces polítiques, llevat del PP, s'al·ludeix a «la voluntat d'aprofundir en el
caràcter federal de l'Estat espanyol». Però Espanya no ho és pas, un estat federal.
- «Home, hi ha opinions sobre això. Hi ha molts professors de dret polític que diuen que és un país federal amb un altre
nom. I, de fet, hi ha diverses maneres de construir un estat format per pobles diversos, però tots s'assemblen.»
- Però aquí, quan es parla d'estat federal, la gent pensa en Alemanya o els Estat Units, per posar dos exemples
concrets.
- «El d'Alemanya és el cas que nosaltres considerem vàlid per a Espanya. Tenint en compte que allà una peça
fonamental del federalisme és el Senat. El Senat està format per representants dels governs. Està presidit pel president
d'un dels estats federats -els lands-, cada any un de diferent. Aquest és el model al qual nosaltres voldríem anar,
efectivament, perquè permet conjuminar la unitat i la diversitat. El model dels Estats Units té una lectura diferent. Allà
federal és sinònim de Washington, és a dir, centralisme.»
- A l'hora d'abordar el finançament autonòmic, el document dels socialistes proposa «equiparar Catalunya, quant a
ingressos per habitant, a les comunitats forals». I per què no el règim foral? I per què en vint ans i no ara mateix?
- «Perquè en aquests moments els ingressos forals són aproximadament un 60% més per habitant que els de
Catalunya. I, per tant, l'equiparació, si no es fes en un horitzó temporal molt llarg implicaria, necessàriament, una
disminució dels ingressos forals dels bascos i dels navarresos, i això no és una sortida raonable. No faria res més que
complicar les coses. El que demanem és que comenci el procés d'igualació, que tingui un horitzó temporal tan llarg
com calgui, i sense demèrit dels ingressos que ara tenen els ciutadans de les comunitats forals. Quant al mètode: no
ens sembla que estigui dintre de la tradició dels catalans el règim d'excepció o el règim foral. Això, en el cas de Navarra
i del País Basc, té una tradició històrica que no va trencar ni el msteix dictador, el general Franco, excepte per al que ell
va anomenar «províncies traïdores». Aquest no és el cas de Catalunya. Catalunya és massa gran, és massa important,
representa el 20% del producte nacional brut espanyol i pot arrossegar fàcilment fins al 30%, com perquè la seva
solució pugui arribar per la via de l'excepcionalitat. Crec que ha d'arribar per la via de la generalització i per la via en tot
cas del reconeixement de drets diferencials. I també per la via de la sensatesa quant al període temporal que això
requereix. Per nosaltres, el que és fonamental és que es reconegui l'existència d'una desigualtat que és
anticonstitucional. I que s'ha de començar a tancar ara.»
- Els socialistes aborden la renovació de l'Estatut, i cito paraules seves, «no únicament com una reivindicació, sinó com
una oferta de contribució lleial, constructiva, a la tasca de renovar l'articulació política d'Espanya». Tot i la seva
moderació, no sembla pas que la iniciativa hagi de provocar cap entusiasme al PP.
- «Nosaltres confiem que els pobles d'Espanya aniran per una via diferent de la que han anat fins ara. Creiem que
podem defensar, en el marc de la Constitució i amb els retocs que calgui, el tipus de règim fiscal que Catalunya té dret
a tenir. Però no confiem que el PP actual, si hagués de decidir, ho entengués, això.»
- I el PSOE, hem de donar per fet que ho entendrà, això?
- «El PSOE és un partit federal. Hi ha un fons ideològic comú que està a favor d'aquesta igualació i d'aquesta justícia
fiscal.»
- Diuen, de vostès, que són sucursalistes. I basen l'acusació subratllant, per exemple, que a Madrid no tenen grup
parlamentari propi.
- «El sucursalisme és una eina utilizada, amb eficàcia fins ara a Catalunya, per uns partits que no han demostrat que, a
la pràctica, la seva via sigui menys sucursalista; no dic ideològicament, dic a la pràctica. Nosaltres, aquí a Catalunya,
�no dependrem mai del vot del socialisme espanyol, que ha renunciat a ser present aquí amb grup parlamentari propi.
En canvi, el nacionalisme conservador català sí que depèn aquí del naciona
- Potser la propera legislatura?
- «El vam tenir i el vam perdre. En unes circumstàncies que no deixen bé a ningú. I és una cosa a la qual no hem
renunciat, però potser n'hi ha d'altres que ens interessen més, en aquests moments.»
- La inexistència d'una llei electoral catalana, en contra del que preveu l'Estatut, ha estat motiu de polèmica els darrers
mesos. Més enllà de la disputa sobre les formes de representació territorial, s'hauria d'optar, en la nova llei, per un
sistema de llistes obertes?
- «El primer que hem de resoldre és la combinació entre el principi de proporcionalitat i el de representació dels
territoris. Això té una solució, que és la fórmula alemanya o l'holandesa, en la qual es vota una llista de tot el país, de
Catalunya en aquest cas, i el nombre de diputats és proporcional al nombre de vots assolits per aquesta llista nacional.
I d'altra banda hi ha unes llistes comarcals, o de districte, a través de les quals són representats els territoris a través
del candidat més votat. De manera que e s garanteix la proporcionalitat estricta i, al mateix temps, la presència del
territori. A partir d'aquí, que hi hagi més o menys diputats de pobles petits dependrà de l'opció de cada partit en la
construcció de les seves llistes nacionals. I seran els electors qui jutjaran del comarcalisme o centralisme de cada partit
i de les seves llistes.»
- Però, insisteixo, els aparells dels partits continuaran tenint la paella pel mànec a l'hora de fer aquestes llistes?
- «Aquesta és la segona qüestió que haurem de resoldre: com ens adaptem al moviment creixent en favor de la
flexibilitat de les llistes i que no hi hagi tant domini per part d'unes quantes persones a l'hora de decidir quins seran els
representants de la pàtria al Parlament. El PSC, amb Ciutadans pel Canvi, sense anar a les llistes obertes, ha avançat
cap a una menor relació de subordinació de les llistes a l'aparell del partit. I crec que hem d'aprofundir-hi, en aquesta
línia, sense presses.»
- I no s'hauria d'aprofundir, també, a fer desaparèixer la disciplina de vot?
- «A la Gran Bretanya, per exemple, Blair va arrossegar el parlament a favor de la guerra amb el vot de l'oposició i
sense el vot d'una bona part dels propis diputats laboristes. Això existeix molt més en la tradició anglosaxona de la
política. Ara, aquí, nosaltres hem tingut fins ara, i crec que hem de seguir tenint -encara que potser ho hem d'anar
estovant- una preocupació molt forta per l'estabilitat de la jove democràcia i aquesta prudència no ens ha anat
malament.»
- La transparència és un concepte recurrent en el document que recull l'aportació socialista al debat sobre la reforma de
l'Estatut. Però no sembla pas un exercici d'excessiva transparència la decisió de concloure a porta tancada la comissió
parlamentària d'investigació sobre l'anomenat escàndol de les enquestes.
- «Jo crec que sí. En aquest cas, s'ha aconseguit el que volíem. Nosaltres vam dir des del principi que si hi havia un
responsable, se sabia qui era i com ho havia fet, i aquest responsable ho reconeixia i plegava, la comissió no hauria
d'anar més enllà. Està absolutament clar que el responsable ocupava un altíssi m càrrec dins de l'aparell
governamental i està absolutament clar com es va fer la manipulació. De manera que nosaltres no tenim res més per
demanar. I crec que la població tampoc.»
- Però tot això, excepte el nom del dimissionari, es devia explicar en aquella sessió a porta tancada, perquè, que jo
sàpiga, no consta enlloc, amb precisió i de manera oficial, què va passar exactament.
- «Als diaris van haver-hi unes explicacions detalladísimes de com es va fer la manipulació. I ningú no les ha negades. I
hi ha hagut sessions plenàries del Parlament amb explicacions també detallades.»
- Però un diari no és un document oficial.
- «Hi ha hagut les sessions del Parlament. Però el que vull dir-li és que nosaltres no veiem per què s'ha de burxar més
quan els fets estan clars i els responsables dels fets i el govern han pagat amb dimissions el preu que havien de
pagar.»
- Per acabar, parlem d'una altra qüestió, que també té molta relació amb la transparència. Fa uns mesos, el PSC es va
negar a fer públic el nom del banc que li havia concedit un crèdit -no sé si impagat- i també les condicions de l'operació
-el tipus d'interès, per exemple.
- «On es va negar?»
- A preguntes dels diaris. No seria més tranquil·litzador que tothom pogués arribar a saber la procedència i el destí de
tots els diners de què disposen els partits polítics?
- «Hi estic absolutament d'acord.»
- I per què no predica amb l'exemple?
- «L'exemple és un sistema més transparent de finançament en el qual no hi pugui haver situacions com la d'un
candidat que fa propaganda abans de la campanya electoral amb els quartos d'una fundació. Jo crec que són aquestes
les coses que hem de mirar. Segons el Tribunal de Comptes, nosaltres vam gastar més diners que CiU en la darrera
campanya autonòmica: vostè s'ho creu?»
- En qualsevol cas: el PSC treballa en alguna proposta per fer més transparent el finançament i la despesa dels partits
polítics?
- «La transparència és una bandera que seguirem mantenint fins al final.»
- Hi ha, doncs , alguna data per presentar aquesta proposta?
- «Una data no, si vol que sigui totalment sincer i transparent.»
JORDI BUSQUETS
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
CiU s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el futur més com a partit que com a govern
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Busquets, Jordi
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Convergència i Unió
Oposició
Canvi
Acció política
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-05-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1692/0000000653.pdf
87b667778225a9873022b7d22021fa9f
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Companys i el Fossar de la Pedrera, ara fa un mes
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1384
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Companys, Lluís, 1882-1940
Catalunya
President de la Generalitat de Catalunya
Commemoracions
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-11-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1593/0000000756.pdf
5168c605ef584676091064734e08704b
PDF Text
Text
����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Els partits nacionalistes no creuen en una Constitució que resolgui els problemes
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Gispert, Emili
Espada, Ferran
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Constitució
Nacionalisme
Economia
Turisme
Model social
Acció política
Diada
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-08-22
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1606/0000000767.pdf
8ad0d0164a2a0d00c92540b0a670b7e5
PDF Text
Text
�����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estic convençut que tindrem estatut al setembre i que acabarem la legislatura
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Gispert, E.
Espada, F.
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Govern
Esquerra Republicana de Catalunya
Tripartit
Acció política
President de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-08-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/2812/19970604_ElPunt_EuropaMesAProp_PM.pdf
b21230edc71372997f9a12b0f43c3a28
PDF Text
Text
PUNT DE VISTA
EL PUNT / Dimecres, 4 de juny de 1997
L A
T
R
I
B
U
N
A
L
Europa, una mica més a prop
dans. Els estats, els espanyols
com a espanyols, els fi-ancesos
com a francesos, etc, ens sentim
així més forts. Però no oblidem
que, per al ciutadà, «Europa
també cobra vida a través de la
cooperació transfronterera, interregional i municipal» —com
diu la declaració d'Amsterdam— i tampoc no oblidem
que, amb vista als grans desafiaments (com poden ser el de la
unió econòmica i monetària,
l'Europa social, i tarnbé per a la
pau entre els pobles), «Europa
necessita el ple suport de les regions, ciutats i municipis, amb
tota la seva diversitat i autonomia». En aquest front ens trobem els participants a la Cimera.
Hem avançat un pas més cap
a l'entesa i ens queda una bona
X.E.I. tirada per recórrer. De moment,
cal confirmar que la Conferència Intergovemamental sigui sensible a
les peticions ambicioses però raonables
del Comitè de les Regions i que doni la
seva benedicció al nou símbol polític que
s'ha iniciat amb aquesta cimera.
decebut per no tenir la meva plaça degudament representada, però sens dubte el
futur corregirà aquest error. La història
no es pot aturar. De mojnent Barcelona,
com tantes vegades, va suplir dignament.
El gran repte de la Cimera d'Amsterdam va ser confirmar que aquells centenars d'accents diferents podien trobar un
llenguatge comú. Aquest repte es va assolir. Al final, alcaldes i presidents van rubricar una declaració política que els avala com a actors imprescindibles de la
construcció de l'única Europa que la gent
del carrer pot acceptar. Una Europa intel·ligible, propera i raonable.
Probablement, els governants que ens
vam reunir a Amsterdam som un bon
contrapunt al perill d'una Unió integrada
per funcionaris allunyats dels problemes
quotidians o d'una Europa dels estats que
no aconsegueix explicar-se davant els ciutadans. L'anomenat dèficit democràtic és
un problema apressant. Necessitem, no
obstant, que els estats exerceixin com a
tals, amb autoritat. Necessitem que Europa sigui forta, més poderosa en tot allò
que desborda la capacitat dels goverqs:
Bòsnia, l'Orient Pròxim, el Magrib i també la mundialització de l'economia o els
reequilibris territorials necessaris, sense
oblidar els drets fonamentals dels ciuta-
T
é-gràcia, això que ha passat a França.
Veure que a Chirac li surt el tret per
la culata tan escandalosament és molt
agradable. Contemplar la fal·libilitat del
poder, com aquests polítics orgullosos que
presumeixen de ser la venerable encarnació
del seny, de la raó, de l'ordre —per aquí
també en tenim algun— s'equivoquen tan de
ple és reconfortaiit. El gran Chirac va avançar
les eleccions perquè comptava que els seus
les guanyarien, tant se val. Necessitava que
la gent digués amén. En realitat convocava
un referèndum de confirmació de la dreta
per poder aplicar després mesures encara més
T
Í
P
Finalment, és bo fer constar que l'èxit
de la reunió va ser també el poder manejar les dificultats i la complexitat de les
nostres diferències.
La convocatòria va ser sorprenentment fàcil i ben entesa des del seu inici.
Es va poder confeccionar amb rapidesa la
llista d'assistents, l'evidència de la qual
era discutible, però que va aconseguir un
acord unànime. L'elaboració de la ponència va ser àrdua, apassionada i dura
en alguns moments (com havia de ser).
No obstant, la voluntat d'arribar a un bon
pacte va superar les distàncies ideològiques, culturals i personals. El balanç final
és molt apreciable, sobretot perquè no es
va defugir abordar temes substancials en
nom del consens.
Regions i ciutats comencem un nou escenari de diàleg que ja és irreversible.
Aquest és el balanç de la primera Cimera
de Regions i Ciutats. Algú dubta que la
segona ja està en marxa?
Pasqual Maragall és alcalde de Barcelona i
president del Comitè de les Regions de la UE
T
I
MIQUEL PAIROU
dràstiques i liberals que les que va intentar
Juppé sense èxit. Però a França hi ha tradició
democràtica i a pesar que som a l'època de
les rentades de cervell televisives i de les
grans manipulacions de les masses, els francesos tenen més forrnació política, criteri personal i memòria que altres europeus i han
S
L
E
R
I
A
I
S
I
A
ra aquesta gelatina de sentiments
en què s'ha convertit el barcelonisme
de carnet tremola perquè te'n pots
anar al Piemont amb els teus llibres,
la teva urbanitat i el títol de català universal
sota el braç. Ni cas, tu... La gelatina pot
arribar a espesseir-se, però.sempre serà
de consistència tova i manipulable. Un
fitxatge pastanaga, un trofeu, i ja la tenim
fosa. A més, pensa que t'idolatra a tu, sí,
però també a un búlgar que escup, trepitja
i renega sense parar i a un brasiler hàbil
però totxo que no sap si amb,sis mesos
enllestirà l'únic llibre que pensa llegir a
la seva vida. No n'esperis gaire, de la gelatina. Encara en mamaves quan un home
arribava amb males arts a la presidència
de Can Barca i una guàrdia pretoriana batejada com els morenos li feia la feina bruta.
Va venir amb una idea insígnia: despolititzar (o sigui, des-
catalanitzar) el club.
Dinou anys després,
el soci continua bevent a galet i tancant
els ulls al joc subterrani de la llotja. Tot
sigui per un Barca
triomfant! Tu ara ja
no et mames ni el dit,
però ell, protegit per
una massa acrítica
que se li aglutina a
les assemblees, tam^
poc. I ja té temptacions plebiscitàries!
«Després de tants
anys, el soci no necessita que jo faigi campanya», diu. Mira-que sortirà reelegit i et
fotrà canari més endavant...
Ai, Guardiola, esportista elegant, lector,
català universal, ves-te'n i no els expliquis
res, als piemontesos. Fes-nos quedar bé.
No els diguis que al soci no se'l pot enganyar
però sí confiscar-li al camp les pancartes
crítiques..Ni els parlis de l'únic president
que guanya vots a base de sanglotar per
la tele. Ni d'aquella mena de Torras i Bages
que fuma montecristos i que té fil directe
amb la Verge de la Mercè. Ni del ric hoteler
que entre martingala i martingala se suca
.a les fonts públiques per fer-se el graciós.
Ves-te'n a Itàlia, jugador fi, amb la teva
maduresa, i ni piu, d'aquesta comèdia tan.
poc divina.
«Ai, ves-te'n i no els
expliquis res, als
piemontesos. Fes-nos
quedar bé. No els
diguis que 'al soci no
se'l pot enganyar'
però sí confiscar-li al
camp les pancartes
crítiques»
C
Per molts anys^
senyor Chirac
N
Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 4/6/1997. Pàgina 5
R
A
u
RAMON SARGATAL
•
F
E L
G
Bon vent^
Guardiola
PASQUAL MARAGALL
a pocs dies, a Amsterdam, en la Cimera de
Regions i Ciutats que
va organitzar el Comitè
de les Regions de la
UE vam verificar que
existeix una Europa (fins ara
massa oculta) que aconsegueix
convertir la diversitat en un px)derós al-legat de cohesió. Durant dos dies, més de dos-cents
governants territorials, alcaldes i
presidents de regions van debatre i consensuar la marxa de la
construcció d'Europa. Va ser
una esplèndida novetat.
Fins ara, per a tot el món, Europa era aquesta fotografia de
quinze personatges, amb rostres
ben coneguts. Com en els processos de revelatge, a mesura
que la imatge avança i es va definint, apareixen noves precisions, emergeixen nous rostres. I
amb això ens acostem a una realitat més
detallada, amb matisos i tons. Això és el
que va succeir a Amsterdam.
Aquesta Europa dels ciutadans que reclamem des de tots els fòrums s'ha fet
una mica més òbvia. Ciutats i regions sense fissures (i això és un esdeveniment
molt rellevant) han confirmat que el fet
de ser diferents no és un llast per a la
Unió, sinó tot el contrari.. La diversitat
d'identitats és una enorme riquesa, que
sens dubte constitueix el nostre fet diferencial. Aconseguir una Europa unida en
allò indispensable, però respectuosa amb
totes les cultures i dialogant fins als nivells més propers a la gent, és exactament
una utopia que convé perseguir.
De vegades (molt poques), les utopies
semblen concrétar-se en un instant històric, i a Amsterdam això va ocórrer. L'alcalde de Bilbao comentava el sentiment,
no exempt d'emoció, d'ocupar la seva
plaça entre Berlín i Baviera, amb la presència una mica més enllà de Birmingham, les Balears i Bolonya... Alguns eren
molt escèptics respecte a la idea de convocar eti peu d'igualtat les regions (les
grans i poderoses, i també les més petites
i dèbils) juntament amb les grans ciutats
i totes les associacions de governs locals
d'Europa. Com a català em vaig sentir
A
E L
V
E
S
P
E
R
«Viya er Beti»
apíofitat l'ocasió que els va oferir Chirac no
per dir-li amén sinó per girar la truita.
Quan Chirac va decidir-se a convocar eleccions anticipades ho devia fer en virtut del
que vaticinaven les enquestes i del que aconsellaven els analistes al servei de la presidència.
El fracàs d'aquestes enquestes i d'aquests analistes omple de satisfacció, no perquè hagin
guanyat els socialistes —que ja ho tindran
difícil— sinó perquè posa d'evidència que alguns ídols del món actual —l'estadística política, els estrategs— tenen els peus tan de
fang que poden provocar grans desastres. Per
molts anys.
P
JOAN POYANO
oques coses hi ha més absurdes que el relativisme patriòtic, conducta segons la
qual (per posar un exemple hipotètic) els de Vila-seca estan a
matar amb els de Salou, però fa• ran front comú tarragoní contra
un de Sant Pol de Mar que gosi
ridiculitzar Port Aventura, maresmenc que automàticament rebrà
l'ajut d'un mataroní, qui per patriotisme comarcal oblidarà temporalment les moltes vegades que
s'ha sentit dir capgròs per l'esporàdic col·lega; i tots junts faran
pinya catalana contra els andalusos... i així successivament.
Aquest comportament frívol amb
les enemistats s'ha encomanat al
futbol, on es pot veure madridistes
antibarcelonistes (termes gairebé
sinònims) desitjar que el Barca
guanyi la recopa pel simple fet
qüe és un equip espanyol. Una
mania sana s'ha de mantenir a
les verdes i les madures —sobretot
si va contra el veí, ja que la proximitat és indici que hi ha base
real en la rancúnia—, i per això
s'ha d'aplaudir sense reserves la
coherència del Betis, que va fer
l'impossible per perdre davant
l'Sporting i assegurar-se que l'odiat Sevilla baixa a segona divisió.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
10. Comitè de les Regions (CdR)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-1998
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Europa, una mica més a prop
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-06-04
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Subject
The topic of the resource
Europa
Comitè de les Regions
Europa Pròxima
Ciutats
Regions
Cimera d'Amsterdam
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1559/0000000731.pdf
af7db620e76b674501a8de53f01ddbb4
PDF Text
Text
Entrevista a El Punt (08.09.2002)
"Explicaré a Pujol el que passa a Catalunya; a ell, ara ja li rellisca"
Entrevista a Pasqual Maragall. El Punt 08.09.02
Què va fallar el 1999 perquè el PSC no guanyés la Generalitat?
- «Va fallar la llei. Amb els vots, havíem guanyat. Electoralment, estem vivint de la disposició transitòria
de l´Estatut, del 79, calculada sobre la base del cens del 76. La disposició, a més, diu que això només
valia per a les eleccions que s´havien de convocar en el termini de quinze dies des de l´aprovació de
l´Estatut. Per tant, no es compleix el que hi diu, perquè no els interessa.»
- Si ERC és clau, després de les eleccions al Parlament, cap on creu que es decantarà?
- «No sé què farà. Jo ja he governat quinze anys amb ERC i amb ICV, a l´Ajuntament de Barcelona, i
fins i tot, un parell d´anys amb CiU.»
- Jordi Pujol l´ha titllat de «pompós» i assegura que no té coneixement del territori.
- «Ja li faré classes de geografia. No de memòria, perquè és un campió del món en memorística, però ja
li explicaré el que passa a Catalunya, perquè ell no ho sap; ara ja li rellisca.»
- Creu que s´ha fet bé el procés per il·legalitzar Batasuna?
- «S´hauria pogut fer millor. Ara bé, jo he viscut molt directament la mort d´Ernest Lluch, que va seguir
a un enfrontament que va tenir amb gent de Batasuna al carrer. L´11 de setembre de fa dos anys, uns
nanos al carrer van dir als del PP: ´Els regidors del PP, pim, pam, pum´, i al cap d´un mes en van matar
un, a Sant Adrià, i al cap de dos, un a Viladecavalls. No tinc cap dubte que és tan culpable el silenci
protector del terrorisme com el terrorisme. Una altra cosa és si es pot prohibir la no-condemna. En això,
no hi entro, tot i que només es justifica haver-ho fet si simultàniament hi ha una iniciativa política.»
- El govern de Madrid continua bel·ligerant amb el basc.
- «Em semblaria desastrós que, després que l´Ertzaintza compleix la llei, el govern i l´oposició a Madrid
no aplaudissin l´acció de l´executiu basc, donant-li suport, davant la pressió que tindrà per l´altra
banda. Els que haurien de dir chapeau al senyor Ibarretxe, no ho han fet. Jo sí que ho he fet, però, a
Madrid, no he sentit ningú. Per això, començo a dubtar que el que s´ha fet tingui sentit. Si tenia algun
sentit era deixar clar que estem per la via legal i democràtica. I immediatament, demanar als que
compleixen aquest sistema què volen, què necessiten. No se li pot dir a l´Ibarretxe que està pensant en
el seu interès electoral. No et pots barallar amb aquell altre demòcrata que li ha tocat la part més difícil.
La fotografia que ha donat la volta al món de la policia basca tancant les seus de Batasuna -en virtut
d´una llei molt discutida i discutible-, per rigor democràtic, és el fet més important des del trencament
de la treva. Que l´endemà, no hagin corregut tots, la gent del PP i la del PSOE, a felicitar-lo, no ho
entenc. De vegades és, per mi, un misteri saber per què s´ha tirat això endavant.»
- El paper del PSOE en aquest cas és incòmode, doncs.
- «En un tema com aquest, l´únic que pot parlar és el govern. Ja ha fet molt, en Zapatero, posant-se al
costat del govern sempre i, fins i tot, prenent la iniciativa d´un pacte antiterrorista que ens ha costat
explicar i que encara no s´ha explicat del tot. No entenc com un govern que impulsa una llei, amb el
suport de l´oposició, encara que a contracor, perquè no ens agrada del tot com està feta, no veu que
aquesta és una oportunitat per dir al país que cal buscar una solució política.»
PURI ABARCA
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Explicaré a Pujol el que passa a Catalunya, a ell, ara ja li rellisca
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Abarca, Puri
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Oposició
Catalunya
Acció política
Eleccions
Model social
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-09-08
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1686/0000000658.pdf
81c15b81860e89fd5606d939088768d0
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Margalef
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1344
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Margalef, Ramon, 1919-2004
Ecologia
Medi ambient
Necrologies
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-06-20
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2810/20000812_ElPunt_ReflexionsEstiuTragic_PM.pdf
20bad36d58fd1175b7834367b33df8d3
PDF Text
Text
P A Ï S O S CATALANS
EL PUNT I Dissabte, 12 d'agost del 2000
o p i n i ó I PASQUAL MARAGALL.
23
President del PSC
Reflexions d'un estiu especialment tràgic
El líder del PSC, en aquest article extret de la seva intervenció al col·loqui Solàrium 2000 de s'Agaró el 4 d'agost
passat, fa una anàlisi sobre la situació política al País Basc arran de l'ofensiva d'ETA
D
es de la calma sempre una mica
inquietant de l'estiu sentim la política com una xerrameca potser
fins i tot enfadosa. Polítics que parlen
de tot i cada dia però que no afegeixen
elements p e r ^ noves reflexions. Reiteració dels mateixos conflictes en l'espera de la desgràcia o les desgràcies
estivals, que sempre acaben per arribar.
Ara veurem les semanasgrandes basqiies.
Pot ser que es confirmi el diagnòstic
de molts bascos intel·ligents però impotents que constaten una alegria de
viure generalitzada que és sorda a unes
morts que no s'entenen i que provoquen
més fàstic, dolor i paràlisi que reaccions
efectives. O pot ser que visquem dies
dramàtics.
El drama basc és que la frontera
entre la kale borroka ('lluita al carrer')
i el terrorisme s'està esborrant. El PNB
volia integrar els''de la kale borroka a
canvi,de la treva i ha acabat passant
a l'inrevés: el terrorisme està integrant
la kale borroka. Ni el PP ni el PNB han
sabut aprofitar la treva. Els primers perquè no hi van creure mai i els segons
perquè hi van creure massa. Ara hauran
de pactar tant si volen com si no perquè
tots dos governen i per tant són els responsables del que passa, o més ben dit,
no del que passa, que només té un responsable, que és ETA, però sí del fet
que continuï passant sense resposta unificada i efectiva. Ni la Policia Nacional
deté ETA (la policia francesa ha fet més
detencions) ni l'Ertzaintza pot aturar la
violència al carrer, els telèfons amenaçadors i els atacs a edificis.
Què en podem dir des de Catalunya?
Poc. Potser una reflexió a distància, si
distància permet el crim sense treva. Distància almenys en el temps: una reflexió
arrelada en el passat però projectada
cap al futur.
Ahir llegia Ein weites Feld ('un territori ample' o 'un conte llarg') de Günter
Grass. El protagonista és un vell funcionari i escriptor d'origen hugonot que
viu a l'Alemanya Oriental en el moment
de la caiguda del mur, sense cap simpatia
pel partit comunista. Però quan els seus
fiílls que viuen a l'Oest li critiquen l'RDA
perquè no és un estat de dret, protesta:
«Què vol dir que un estat no és de dret
? A l'interior d'aquest món de privacions
hem viscut una dictadura còmoda.»
Aquí a Espanya vam matar-nos més
de mig milió de persones (i prop de
100.000 més després del 1939) per obtenir
una pau plena de privacions, però còmoda
per a molts. (Un professor anglès declarava fa pocs dies a Arcadi Espadà
quefinsi tot hauríem de fer un monument
a Franco per haver creat la classe mitjana
espanyola).
Ara ens dol cada mort d'ETA—^morts
en plena pau per a res— quasi tant com
centenars de morts a la guerra per alguna
cosa en què creien o en què creien molts
dels seus amics. òÉs també ara la sang
el preu d'una pau futiua? òQuina altra
sang compensa?
No hi haurà guerra perquè el món
ha canviat i perquè ho tenim prohibit
Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 12/8/2000. Pàgina 23
garantit a dues bandes per l'obligatorietat
de reunir les tres quartes parts dels vots
del Parlament basc: un escenari que no
pot raonablement dissuadir ningú d'iniciar el procés. És una aventura i una
aventura llarga, però s'ha de trobar el
desllorigador que permeti començar-la
com més aviat millor. Des de Catalunya
no podem fer més que desitjar-ho.
Es podria dir: ÒNO és millor que
Catalunya calli, com prudentment ha fet
Pujol fins ara, puntuant tan sols des de
l'exterior alguns aspectes, que formulats
amb respecte i sense èmfasi extrem poden ser balsàmics en un escenari de ferides crues i actituds enormement confrontades?
Crec modestament que no és suficient. El pes de Catalunya en el panorama autonòmic espanyol, diria quasi
en l'exercici col·lectiu i interminable de
definir Espanya, és virtualment extraordinari. I no em reca dir que ho és gràcies
a Tarradelles i Pujol, i als socialistes
catalans i espanyols, però sobretot gràcies a Jordi Pujol, que solament ha pecat
en tot cas de manca de confiança en
aquest pes de Catalunya i per tant s'ha
»ÍM*
exercitat poc en l'art de convèncer.
Des que va trencar la treva, ETA lia mort nou persones. A la foto, l'atemptat contra José M. Korta. / EFE.
Doncs bé, aquesta carta s'ha de posar
sobre la taula. Si més no perquè un dels
des de la guerra civil. Però no ens en- no en tots, però en quasi tots els terrenys. elements de l'horitzó polític futur que
ganyem. Fins ara hem assistit al darrer Si es canvia alguna cosa fonamental, si pesen en el present, a voltes paralitzant-lo,
episodi d'ima història que va començar es paga un preu polític perquè ETA deixi és l'efecte que qualsevol moviment en
amb aquella guerra. El problema és que de matar i HB deixi d'amenaçar, sembla el taulell basc haurà de tenir en el conjunt
si no es resol ara, pot començar a ser molt difícil que es deixi de jutjar els de les autonomies i en particular en la
una cosa diferent del que ha estat fins qui han matat. I si no se'ls jutja sembla catalana, que veu avui amb mal dissiara, amb uns altres protagonistes. Ens molt difícil que es canviï res d'essencial. mulada incomoditat la distància que hi
ho bsinuava el lehendakari Ibarretxe en Aquesta pot ser l'elecció que hagin de ha entre el règim foral i el règim aula seva visita al nostre Parlament.
fer els bascos, uns i altres, el PP i el tonòmic comú al qual pertanyem.
El lehendakari Agirre escrivia des de PNB, tots. Si no hi ha equivalència en
En aquest sentit és bàsic que Cal'exili l'any 1948, desesperançat, dema- els perdons continuarà havent-hi equi- talunya formuli una visió de futur de
nant en to educat i mesurat, carregat valència en les culpes, i per tant en els l'Espanya plural, visió que nosaltres, sense
de raó, a la joventut basca, que es revoltés odis. La rancor no començarà a minvar. cap intransigència quant al nom, anocontra l'obUt d'Euskadi, de la seva història
La secreta esperança és que no so- menem federal, i que ha de tranquil·litzar
i de la seva singularitat. I al final afegia, lament un dia sigui més general el sen= i àdhuc atreure els esperits més desperts
com abaixant la veu: «Si es preciso, ha- timent ja expressat per bastants bascos i equànimes de l'escena política espaciendo uso de la violència.»,Fins ara hem que han estat afectats pel terror, que nyola, sempre que la dramàtica situació
viscut les conseqüències d'aquella vio- estan disposats a perdonar i que no volen actual els permeti d'imaginar l'esdevelència originàriament legítima. Una vio- altra recompensa que la seguretat que nidor. Un esdevenidor sense la visió del
lència que molts espanyols vam agrair ningú més no haurà de patir com ells qual no canviarà el present.
secretament perquè trencava un silenci (els ho he sentit i és, perdoneu, im senSi cal parlar-ne, parlem-ne.
culpable i còmode.
timent mok basc), sinó que a més l'ePS: Aquest parlament és anterior als
Ara la violència i el terror ja són quivalència dinàmica de les esperances tràgics 7, 8 i 9 d'agost. El to ho delata.
contra els qui, havent-se més o menys de pau produeixi el miracle de la ge- Però avui, to a part, no el canviaria.
inhibit d'aquell terror i contraterror, han nerositat política mútua, que ara com
Solament hi afegiria dues coses. La
instaurat ima democràcia i una autono- ara no té cap probabilitat d'existir; quasi primera, que són molts els que agrairien
mia sense parió en la nostra història mo- diria, cap raó sensata per produir-se.
una concentració d'esforços dels tres parderna. S'ha perdut el fil de la història
Les propostes d'íJguns polítics creï- tits principals d'Euskadi, el PNB, el PP
i si com a país no actuem aviat, estarem bles (ni rUdàlbiltza com a base de l'es- i el PSOE, en el govern dels problemes,
començant una nova i cruent sagnia, uns tabliment d'una nacionalitat a cavall de els temes i l'agenda política del País Basc.
odis nous. El govern basc veu impotent dos estats i tres autonomies ni el govern Tots aquests ciutadans esperarien també
que aquest canvi s'està consumant. Els de Mayor Oreja que proposa el PP son un paper més concentrat en el partit
dirigents d'ETA comencen a ser joves creïbles a curt o mitjà termini), les pro- i de menor interferència en el govern
de 24 anys sense cap referent històric postes amb garanties de credibilitat, dic, d'Arzallus, així com una acció de Mayor
compartit. Un odi nou.
tenen sovint un punt dèbü, i és que en Oreja més concentrada en les seves resVa deixar alguns caps sense lligar no penalitzar expressament i diferencial- ponsabilitats de govern que no pas en
la Constitució? O la cultura constitucio- ment els atemptats posteriors a la seva les seves vel·leïtats de candidat. La senal, si més no? S'haurà de modificar formulació, els donen una aparença d'im- gona, per a la qual potser podria ser
en algun punt? És difícil perquè tot el punitat fi'ancament revoltant.
útil una ajuda exterior, com la de John
que la Constitució podia permetre en
En canvi l'àmbit basc de decisió que Hume, un dels discrets herois de la pau
termes d'autonomia de fet ho va per- permeten aquestes propostes, sense di- nord-irlandesa, o la dèl cardenal Etxemetre: el grau d'autonomia que tenen buixar-ne els perfils i excloent-ne expres- garai, un bascfrancèsque ha estat influent
els bascos és comparativament més gran sament tota condicionalitat en l'inici de en la part més àmpliament reconeguda
que el de qualsevol autonomia europea. la negociació, apareix en algunes versions del papat de Joan Pau U.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Reflexions d'un estiu especialment tràgic
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-08-12
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
ETA
País Basc
Terrorisme
Acció política
Espanya
Description
An account of the resource
Article extret de la intervenció de Pasqual Maragall com a líder del PSC al col·loqui Solàrium 2000 de s'Agaró el 4 d'agost de 2000.
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 22
Articles