1
10
1
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1698/0000000633.pdf
adab6ff773fea518936534b30883cd83
PDF Text
Text
¡Felicitats, Catalunya!
El Periódico | 9.8.2006
Catalunya viu avui una jornada difícilment oblidable. Avui entra en vigor el
nou Estatut de Catalunya. El dia 9 d'agost és també una data històrica. Per
primera vegada els catalans podem veure com un Estatut és derogat sense
sublevacions militars ni ruptura i és substituït per un de millor per efectes
de la voluntat popular. Sense temps de silenci, amb l'eficàcia immediata de
la continuïtat institucional. El vell Estatut de l'any 1979 passa amb tots els
honors a formar part del nostre patrimoni col.lectiu i el país disposa d'una
nova llei fonamental adequada a les exigències del seu temps.
El nou Estatut ja és una llei efectiva i cap de les profecies apocalíptiques que van
ser proclamades per l'espanyolisme més ranci s'hauran complert. L'Estat espanyol
segueix constituint una realitat política amb futur, i Catalunya, la nació catalana,
disposa d'un Estatut que li confereix la màxima sobirania possible a Europa.
Catalunya i tota l'Espanya plural estan avui d'enhorabona. Tots els intents de fer
descarrilar el projecte, tota la crispació fomentada per la dreta per impedir l'ambició
dels catalans quedarà registrada en la història com a literatura vulgar i
catastrofista. El darrer intent davant el Tribunal Constitucional no serà més que el
signe d'una estratègia errònia.
Avui Catalunya és més Catalunya que ahir. Hem entrat de ple en un moment de
present i futur que es correspon amb l'aspiració de la societat catalana de disposar
del màxim poder de decisió per gestionar els propis interessos, especialment en
aquelles matèries que determinen directament la seva qualitat de vida. Una
aspiració lligada inseparablement a la de controlar al màxim els recursos generats
per la mateixa societat catalana.
Totes aquestes aspiracions comporten la capacitat d'intervenir --directament o
indirectament-- en totes les decisions polítiques que afecten els drets, els
interessos i recursos dels ciutadans de Catalunya.
El nou Estatut és l'instrument polític i jurídic del qual ens hem dotat per satisfer-les.
Un instrument que proporciona a Catalunya el màxim reconeixement de la pròpia
identitat, en el marc que avui permeten la realitat del país i la internacionalització.
No en tinguin cap dubte, comptem amb l'Estatut més ambiciós i potent que
Catalunya ha tingut en dos segles.
AMB UNA carta de drets i deures digna dels països més avançats políticament i
socialment; amb unes competències ampliades i reforçades i uns recursos autònoms i suficients que permeten la plena governació de Catalunya des de les
institucions catalanes.
El nostre futur és a les nostres pròpies mans com mai ho havia estat. Hem de
poder enterrar, confiem que per sempre, el sentiment de victimisme, el recurs a "la
culpa la té Madrid" --entenent per "Madrid" el centralisme habitual al llarg dels
segles--. D'ara endavant, farem i tindrem el que siguem capaços d'aconseguir amb
la nostra capacitat i eficiència. Tenir un culpable exterior no solament ens ha fet
mal perquè efectivament ens feia la guitza, sinó perquè ens permetia fer passar per
alienes les pròpies deficiències, sense massa cost.
�D'ençà la trobada de totes les forces polítiques a Miravet, la tardor del 2004, el
camí ha estat llarg i a voltes desconcertant, però l'empresa de dotar el país d'un
instrument de govern adequat a les exigències del segle XXI pagava la pena.
No tots els partits polítics que van empènyer el projecte fins a l'últim moment van
acceptar el text final aprovat per les Corts espanyoles. La duresa d'una negociació
feta a partir de la proposta aprovada pel Parlament català amb el conjunt dels
grups parlamentaris del Congrés i del Senat va ser exemplar en la seva profunditat
i transparent en el mètode.
És clar que no tots els continguts concrets als quals aspiràvem van ser finalment
recollits en el text. ¡El pacte és això! La conjunció d'ambició i realisme, de fortalesa
i flexibilitat. És indiscutible que les vies són obertes per recuperar terreny en la
negociació de les lleis i les mesures de desplegament. L'aeroport del Prat n'és el cas
més conegut i urgent de solucionar.
Personalment, dono per bones totes les energies que hem dedicat i totes les
exigències que hem d'assumir per portar a bon port el vaixell d'aquestes
esperances col.lectives.
AVUI, L'ESTATUT ja és de tots. Dels que van votar sí i dels que van votar no; dels
que van participar en el referèndum i dels que van optar per abstenir-se'n; dels que
n'estan plenament satisfets, i d'aquells a qui els sembla poc, i també de qui els
sembla massa.
La meva aspiració és que aquesta obra política del conjunt de les forces polítiques
catalanes i espanyoles sigui vàlida per a més d'una generació.
Unes generacions que hauran d'evitar caure en la hipotètica paradoxa d'una
Catalunya ben armada políticament i jurídicament amb el nou Estatut, però
mancada d'un paradigma cultural que expressés la seva vocació col.lectiva a
l'Espanya, l'Europa i el món d'avui.
Necessitem un nou paradigma que ens permeti passar decididament de la
normalització a la normalitat, de la ficció d'una Europa i d'un món fets a mida a la
realitat d'un món cada vegada més obert i d'una Europa encara impotent per
aprovar la seva pròpia Constitució i mantenir la pau i el desenvolupament al
Mediterrani i a una Unió Europea digna i eficaç.
El potencial d'autogovern que hem obtingut reclama, ara, com a objectiu prioritari,
la creació d'unes noves condicions polítiques que superin la divisió amb la qual
vàrem arribar al referèndum estatutari.
Unes noves condicions que permetin reconstruir el màxim consens polític a
Catalunya per al
desenvolupament legislatiu del nou Estatut i per a la negociació amb el Govern i
l'Administració centrals.
Hem acordat amb el president del Govern espanyol endegar immediatament els
treballs per desenvolupar el text aprovat en referèndum el 18 de juny passat i
convocar les comissions mixtes previstes.
L'experiència de l'Estatut del 79 ens ensenya el caràcter decisiu de les primeres
passes. Per això és tan important que el conjunt de les administracions visualitzin
al més aviat possible la vigència, i en conseqüència l'obligatorietat, de la lletra de
�l'Estatut del 2006. Com a llei espanyola que és, afecta des d'avui mateix tots els
actes administratius i totes les iniciatives legislatives que considerin qüestions
recollides en la nostra primera llei nacional.
Tan bon punt comenci el nou curs polític, dissoldré el Parlament i convocaré les
primeres eleccions amb el nou Estatut per al dia 1 de novembre, diada de Tots
Sants. D'aquesta convocatòria --en la qual, com ja he anunciat, no participaré com
a candidat a la reelecció--, espero que en surti un govern amb la màxima
determinació política per garantir la màxima fermesa i diligència en aquesta
negociació del desplegament i el màxim rigor tècnic en la seva aplicació.
Avui, però, Catalunya estrena Estatut. ¡Per molts anys, Catalunya!
Pasqual Maragall
President de la Generalitat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
¡Felicitats, Catalunya!
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1393
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Espanya
Descentralització administrativa
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-08-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles