1
10
1
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2729/31.03.06_Sintesi_Govern.pdf
f6657e0e82ab599838f2c38f1d3d85e4
PDF Text
Text
2004-2006
31 de març de 2006
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
2
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
3
Sumari
I. Autogovern i qualitat democràtica
5
1. Política de millora de l’autogovern.................................................................................................. 5
2. Defensa dels interessos de Catalunya i relacions exteriors ......................................................... 10
3. Polítiques de comunicació...... ...................................................................................................... 14
4. Justícia .......................................................................................................................................... 16
II. Impuls de l’economia
20
5. Política econòmica i internacionalització ...................................................................................... 20
6. Política industrial........................................................................................................................... 25
7. Ocupació. Lluita contra l’atur i la precarietat laboral..................................................................... 28
8. Comerç, turisme i consum ............................................................................................................ 33
9. Tecnologies de la informació i de la comunicació ........................................................................ 36
10. Recerca i innovació..................................................................................................................... 39
11. Agricultura i pesca ...................................................................................................................... 42
III. Una nació socialment avançada
47
12. Educació ..................................................................................................................................... 47
13. Sanitat ......................................................................................................................................... 52
14. Serveis socials ............................................................................................................................ 55
15. Polítiques de dones .................................................................................................................... 62
16. Immigració................................................................................................................................... 66
17. Cultura......................................................................................................................................... 68
18. Impuls de l’ús social del català ................................................................................................... 72
19. Seguretat ciutadana………… ..................................................................................................... 75
IV. Política territorial i ambiental
77
20. Habitatge..................................................................................................................................... 77
21. Medi ambient .............................................................................................................................. 81
22. Energia........................................................................................................................................ 85
23. Trànsit i transport públic.............................................................................................................. 88
24. Política territorial i infraestructures ............................................................................................. 91
Taula de codis departamentals .......................................................................................................... 95
Índex per departaments....................................................................................................................... 97
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
4
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
5
• I • AUTOGOVERN I QUALITAT DEMOCRÀTICA•
1. POLÍTICA DE MILLORA DE L’AUTOGOVERN
> Activitat del Parlament: 37 lleis aprovades i la proposta del nou Estatut
En els 26 primers mesos de legislatura, el Parlament de Catalunya ha aprovat la proposició de llei del
nou Estatut i 37 lleis, la majoria de les quals impulsades per la corresponent iniciativa del Govern. En
destaquen els Pressupostos de 2004, 2005 i 2006, la Llei de millora de barris, la modificació de la Llei
d’Urbanisme, la Llei d’horaris i la d’Equipaments Comercials, la Llei de la Iniciativa Legislativa
Popular, la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, la Llei del Pla Estadístic de Catalunya
2006-2009, la de l’Agència Catalana de Consum o la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge.
Així, en aquests moments ja s’ha aprovat pràcticament el mateix nombre de lleis que en l’anterior
legislatura, i aviat s’hi sumaran 13 lleis més que estan en tràmit al Parlament.
> Més de 100.000 persones van participar en la campanya de l'Estatut
La tramitació del projecte del nou Estatut de Catalunya a les Corts generals culmina un llarg procés
d’elaboració, difusió i aprovació del projecte. En la campanya de participació sobre el nou Estatut, que
es va fer l’any 2004, hi van participar 106.729 persones, que van fer 11.152 aportacions individuals.
La majoria feien referència als drets lingüístics i socials, a l’autodeterminació i al nou sistema de
finançament de Catalunya. Durant tot el procés, l’Institut d’Estudis Autonòmics va elaborar diferents
informes jurídics sobre la constitucionalitat del projecte (REP).
> Primera campanya per explicar l’acció de govern a la ciutadania
Entre el 16 de gener i el 28 de febrer passat el Govern va fer la campanya de publicitat institucional
“Govern de Catalunya. Com tu”, amb l’objectiu d’informar i divulgar a la ciutadania l’acció de govern
de la Generalitat en els darrers dos anys. La campanya, que va tenir presència a tots els suports
comunicatius, va anar acompanyada d’una exposició que serà itinerant (PRE).
> Preparació de la reforma territorial de Catalunya
El Govern ha posat en marxa la reforma territorial de Catalunya, que es farà després de l’aprovació
del nou Estatut. La comissió interdepartamental que redacta l’avantprojecte de Llei d’Organització
Territorial farà una consulta a tots els municipis catalans per conèixer de primera mà l’opinió del
territori i buscar el màxim de consens. Al final d’aquest procés, Catalunya es dividirà en set vegueries
que superaran l’organització provincial actual (REP + PTO + GAP).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
> Els ciutadans tenen ara més capacitat per impulsar lleis
El 2 de febrer passat el Parlament va aprovar la Llei de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), una llei
pionera a l’Estat i també, en bona mesura, a Europa, que rebaixa a 16 anys l’edat mínima per donar
suport a una ILP, redueix de 65.000 a 50.000 les firmes requerides i permet que els promotors
defensin la seva iniciativa al Parlament i que la retirin si ho consideren oportú. La modernització
d’aquesta llei aposta per una política més propera a la ciutadania (REP).
> Regulació per llei de la figura del conseller primer de la Generalitat i organització del Govern
en comissions
A proposta del Govern, el Parlament va aprovar el març de 2005 la Llei del conseller o consellera
primer/primera, que regula la figura del número dos de l’executiu, a qui atribueix les funcions de
coordinar l’acció del Govern i conciliar tots els organismes que en depenen perquè avancin en una
mateixa direcció. També per millorar la coordinació del Govern i agilitar la presa de decisions s’han
creat les Comissions delegades de Política Institucional, d’Economia, de Política Social i de Política
Territorial. Cada dimarts, setmana sí setmana no, s’alternen les reunions de les Comissions de
Govern i les del Consell Executiu, que és l’únic òrgan amb capacitat normativa (PRE).
> L’Oficina Antifrau preservarà la integritat del sector públic
El Govern va aprovar el setembre del 2005 la creació d’una Oficina Antifrau, amb plena
independència i poders per investigar les administracions, ajuntaments inclosos, que depèn
orgànicament del Parlament. El nou ens es relaciona amb el Govern a través del conseller primer.
L’objectiu d’aquest organisme és preservar la transparència i la integritat de les administracions i del
personal del sector públic (PRE).
> La Llei d’incompatibilitat dels alts càrrecs garanteix la transparència
A finals de l’any 2005 el Parlament va aprovar la Llei d’incompatibilitats d’alts càrrecs, impulsada pel
Govern. Aquesta norma, molt més restrictiva que en la legislació anterior, estableix deures com el de
la dedicació absoluta, la retribució única i la prohibició d’intervenir durant els dos anys següents al
cessament en el càrrec en activitats privades relacionades amb els expedients en els quals s’hagi
intervingut. També supera la dispersió normativa i el relaxament del règim anterior en aquest àmbit i
garanteix la transparència en l’exercici de les funcions dels càrrecs públics (GAP).
> Creació del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i del baròmetre d’opinió política
El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), vinculat a l’Institut d’Estadística de Catalunya, és un òrgan creat
per tal d’elaborar, dirigir i coordinar els diferents estudis d’opinió de la Generalitat i per donar-los a
conèixer. El gener de 2006 el CEO ha inscrit en el registre públic els estudis d’opinió fets en el
6
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
7
període 1998-2003 que encara estaven pendents de registre. A més a més, el Centre ha fet públics
dos baròmetres d’opinió política, de caràcter semestral, que constitueixen una anàlisi profunda de
l’actitud de la ciutadania envers el sistema polític, i ha creat l'Índex de Satisfacció Política per mesurar
el sentiment de la ciutadania respecte a la situació política, econòmica i cap als partits i els polítics en
el seu conjunt, del qual n'ha presentat dos resultats. També ha fet públic l’estudi anual sobre el debat
de política general i l’estudi sobre la cultura política dels catalans (ECF).
> Més de cinquanta propostes de bon govern a les administracions públiques
El 27 de juliol passat el Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va
presentar el seu informe al president de la Generalitat, amb més de cinquanta propostes per
assegurar la transparència en l’ús de recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre la
gestió de les administracions de Catalunya. El Grup de Treball el van formar persones de reconegut
prestigi, sota la presidència d’Anton Cañellas (JUS).
> Apropament de les administracions als ciutadans
La Generalitat potencia la informació, la tramitació i els serveis públics via internet i via telèfon, tot
reforçant l’Administració Oberta de Catalunya (AOC). A més, impulsa el TRAM, un projecte que
permet posar a l’abast dels municipis els 36 tràmits municipals més comuns; simplifica els tràmits
administratius de la ciutadania, de manera que s’evita demanar-li cap document de què ja disposa
l’Administració, i posa en marxa l’intercanvi de volants telemàtics de padró electrònics entre les
administracions, de manera que no cal que la ciutadania acrediti el seu domicili (GAP).
> Reforçament de les delegacions territorials del Govern i noves subdelegacions
a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i Aran
El Govern ha reestructurat els òrgans territorials de l’Administració per reforçar els delegats del
Govern, que participen directament en les principals iniciatives i inversions dels departaments a les
demarcacions. S’han creat també dues subdelegacions: una a les comarques de la Catalunya Central
i una altra a les de l’Alt Pirineu i Aran (PRE).
> Augment d’un 50% dels recursos destinats als municipis
El Govern destina als ajuntaments 445 milions d’euros per al quadrienni 2004-2007, un 47,8% més
que el quadrienni anterior, a través del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), la principal eina de
cooperació econòmica amb els municipis. A més, el Departament de Governació i Administracions
Públiques ha augmentat gradualment la dotació del Fons de Cooperació Local de Catalunya: el 2004
hi va destinar 43 milions d’euros (90,6% més que el 2003), el 2005 59 milions (un 37% més) i el 2006
destinarà 80,8 milions (un 37,1% més) als ajuntaments i 34 milions als consells comarcals (GAP).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
8
> Nou programa d’ajuts per a petits municipis
El Departament de Governació i Administracions Públiques ha creat el programa de cooperació per a
petits municipis, una nova línia d’ajuts adreçada a ajuntaments que, pel baix nivell de població, tenen
problemes de precarietat financera que limiten la seva capacitat d’actuació. A través d’aquest
programa s’han destinat 6.392.000 euros a un total de 469 petits municipis que han rebut cadascun
una mitjana de 13.629 euros. El programa també inclou la cessió de deu màquines llevaneus a
municipis de muntanya per tal de solucionar els problemes d’accés durant les èpoques de neu (GAP).
> La Comissió Catalunya 2014 divulgarà la memòria de la Guerra de Successió
El Govern ha creat el juny de 2005 la Comissió Catalunya 2014, amb l’objectiu de recuperar i divulgar
la memòria de la Guerra de Successió –que el 2014 farà 300 anys que es va acabar− i les
conseqüències que va tenir per a l’organització política i institucional de Catalunya. La Comissió està
presidida pel conseller primer i podrà crear els grups de treball que consideri (PRE).
> Recuperació de la memòria de l’antifranquisme a través del Memorial Democràtic
El Govern ha aprovat el projecte de llei de creació del Memorial Democràtic, que té l’objectiu de
recuperar la memòria històrica de l’antifranquisme i de la lluita per les llibertats que van posar els
fonaments de la democràcia, la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Fins ara, el programa del Memorial
ha convocat diferents actes d’homenatge i desgreuge a les víctimes de la dictadura per causa
d’orientació sexual i als deportats dels camps nazis. També s’ha obert la segona convocatòria de
subvencions per projectes de recuperació de memòria històrica, dirigida, especialment, a la
commemoració del 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil i el 75è aniversari de la II República, per
un import de 2 milions d’euros. El Govern, a més, participa en la construcció del futur Museu de l’Exili
a La Jonquera (PRE + REP).
> Regulació de l’obertura de fosses de la guerra civil i la postguerra
Després de l’experiència pilot d’obertura d’una fossa a Prats del Lluçanès, el Govern aprovarà un
decret per regular la gestió de les fosses de la Guerra Civil i la Postguerra localitzades a Catalunya i
les actuacions relatives a les persones que s’hi podrien trobar enterrades. El decret omplirà el buit
normatiu que hi ha, garantirà la dignificació de les víctimes i evitarà cap ús indegut de les restes.
També s’ha obert un nou període de presentació de peticions perquè els expresos polítics de la
Guerra Civil i el franquisme puguin sol·licitar indemnitzacions (PRE).
> El Llibre blanc de la funció pública radiografia l’administració catalana
El Govern ha elaborat el Llibre blanc de la funció pública catalana, una anàlisi detallada de la situació
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
9
actual de la funció pública per avaluar la seva gestió dels interessos públics. El Llibre Blanc xifra en
239.760 el nombre de persones que treballen a les administracions de la Generalitat, ens locals, ens
parlamentaris i universitats. El Llibre fa 88 recomanacions per elaborar normatives per millorar el
funcionament de les administracions i promoure un model català de funció pública (GAP).
> Llum verd a la Carta Municipal de Barcelona
Després de vint anys de debats, l’Ajuntament de Barcelona ha vist aprovada la llei que li ha de
proporcionar més recursos i competències. La proposta ha rebut el suport de la Comissió per al seu
desplegament, de la qual també en forma part la Generalitat, i ha estat aprovada pel Congrés i el
Senat (REP).
> Transferència de competències al Conselh Generau dera Val d’Aran
Durant aquesta legislatura diversos departaments del Govern han traspassat competències al
Conselh Generau dera Val d’Aran en matèries com el medi ambient o el consum, a més d’establir
acords de col·laboració per la promoció de l’aranès, la inspecció d’educació i la realització del Pla
territorial de ciutadania i immigració. Durant el 2005 s’ha constituït la Comissió d’Urbanisme de la Val
d’Aran i properament es crearà l’Agència de Promoció del Comerç de la Val d’Aran (GAP).
En els pròxims mesos...
• Referèndum sobre la proposta del nou Estatut (PRE + REP + GAP).
• Reforma de la Llei de la Sindicatura de Comptes (ECF).
• Impuls de les mesures legislatives relatives a l’organització de la
Generalitat per arribar a un Estatut de la Funció Pública (GAP).
• El Departament de Governació ultimarà un projecte de llei perquè els
alcaldes i regidors dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants rebin
una compensació econòmica per la seva dedicació al treball públic (GAP).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
10
2. DEFENSA DELS INTERESSOS DE CATALUNYA I RELACIONS EXTERIORS
> Retorn dels Papers de Salamanca a Catalunya
Els documents espoliats a la Generalitat al final de la Guerra Civil van arribar a l’Arxiu Nacional de
Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, el 31 de gener passat. L’exposició “El retorn dels documents
confiscats a Catalunya”, que es va fer el febrer al Palau Moja de Barcelona, va reunir una selecció de
119 documents. Arran de la reclamació per part de la Generalitat, les Corts generals van aprovar el
novembre passat la llei que va permetre el retorn dels documents (“Llei de restitució a la Generalitat
de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil”) (CLT).
> Càlcul del dèficit fiscal de Catalunya i proposta d’un nou sistema de finançament
Segons un informe encarregat pel Departament d’Economia i Finances a una comissió de persones
expertes, el dèficit fiscal de Catalunya entre els anys 1986 i 2001 va representar una mitjana del 7,7%
del PIB català. El 2001 aquest percentatge va arribar al 9,2% del PIB.
Per resoldre aquest desequilibri i millorar el finançament de la Generalitat, el 28 d’abril de 2005 el
Govern va presentar una proposta de títol d’hisenda per al nou Estatut, que va entrar a formar part
dels documents de treball de la ponència redactora de la reforma. El text preveia entre d’altres
aspectes la creació d’una agència tributària catalana que assumiria la gestió, la recaptació, la
liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya i que la Generalitat tindria capacitat
normativa sobre tots i cadascun dels impostos estatals suportats a Catalunya, en el marc de les
competències de l’Estat i de la Unió Europea. També preveia que la inversió en infraestructures de
l’Estat a Catalunya tendiria a equiparar-se progressivament a la participació relativa del PIB de
Catalunya amb relació al PIB estatal (REP + ECF + CTC).
> Impuls a la transferència de competències pendents i a la desconflictivització amb l’Estat
El Govern ha impulsat les transferències pendents de competències de l’Estat a la Generalitat, que
havien quedat aturades durant la passada legislatura. Fins ara ja s’han aprovat nou transferències de
serveis en matèria de justícia, transport marítim, agricultura, ensenyament, i de patrimoni artístic i
ferroviari, com és el cas de la línia Lleida-la Pobla de Segur. També ha impulsat la solució de
conflictes amb l’Estat i s’han retirat 4 recursos d’inconstitucionalitat i 9 conflictes positius de
competència que havien estat interposats tant per la Generalitat com pel Govern central (REP).
> Posta en marxa del programa ‘Catalunya Proposa’ per donar conèixer la proposta
de Catalunya al conjunt d’Espanya
El Govern ha creat el programa “Catalunya Proposa”, destinat a donar a conèixer al conjunt
d’Espanya la proposta i les idees que Catalunya està elaborant, i també per explicar, alhora,
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
11
l’Espanya que es proposa des de Catalunya. Aquest programa el dirigeix el Delegat del Govern a
Madrid i pretén impulsar i estimular la col·laboració i la participació en el programa dels agents dels
diversos sectors de la societat: universitats, empresarial/finances, comunicació/opinió, cultural/artístic i
polític/parlamentari, a través de l’organització de presentacions, actes i taules rodones, entre d’altres
accions. Des de la posta en marxa del programa s’han establert contactes amb sectors rellevants de
la societat, entre els quals cal destacar senadors, diputats, professionals i gent de la cultura o del món
universitari (PRE).
> Impuls a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània
El Govern impulsa l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a objectiu estratègic de primer ordre. Entre
les finalitats d’aquest projecte hi ha l’estímul a la col·laboració institucional entre els territoris,
l’intercanvi cultural i educatiu, i facilitar el coneixement mutu sobre la realitat social i econòmica.
L’Euroregió, que té més de 14 milions d’habitants, inclou les regions de Migdia-Pirineus i LlenguadocRosselló i les comunitats autònomes de Catalunya, l’Aragó i les Illes Balears. El 10 de febrer passat el
President de la Generalitat va passar el testimoni de la presidència de l’Euroregió al president de la
regió Migdia-Pirineus en la reunió dels presidents de les cinc regions celebrada a Tolosa de
Llenguadoc, en la qual es van marcar les directrius d’enguany (PRE).
> Ús oficial del català a les institucions europees
El català es pot utilitzar de manera oficial a les institucions de la Unió Europea (UE) des d’octubre del
2005, gràcies a l’acord subscrit pels ministres d’Afers Exteriors. Aquest és el primer pas per tal
d’assolir l’oficialitat del català a la Unió i permetrà que la ciutadania pugui emprar aquesta llengua en
les seves comunicacions escrites amb les institucions i en les intervencions orals en el Consell de la
UE, en les sessions del Parlament Europeu i del Comitè de Regions. Amb aquest reconeixement, de
tota manera, la llengua catalana encara no tindrà un ús equiparable a les altres llengües oficials de la
UE (PRE).
> Participació de la Generalitat en les decisions de la Unió Europea
El desembre de 2004, la Conferència per a Assumptes relacionats amb les Comunitats Europees
(CARCE) va aprovar la representació directa de les comunitats autònomes en algunes formacions del
Consell de la Unió Europea i en els grups de treball del Consell corresponents. Una persona d’un
govern autonòmic, en representació del conjunt de les comunitats, s’incorporarà a la delegació
espanyola a les reunions del Consell en quatre àrees: Ocupació, Política Social, Sanitat i
Consumidors; Agricultura i Pesca; Medi Ambient i Educació, i Joventut i Cultura.
El primer semestre de 2006, el Govern de la Generalitat de Catalunya representa les comunitats
autònomes en els Consells de la UE en els àmbits de Cultura, Joventut, Ocupació, Afers Socials i
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
12
Dones i protecció dels consumidors. La consellera de Benestar i Família, Anna Simó, i el conseller de
Treball i Indústria, Josep M. Rañé, han intervingut (en català) en les reunions dels consells de
ministres en matèria de Joventut i d’Afers Socials respectivament. El primer semestre de 2005,
Catalunya ja va assumir la representació autonòmica en el Consell de Medi Ambient, Agricultura i
Pesca i Educació (PRE + TRI + BEF + MAH).
> Creació de la Delegació del Govern a Brussel·les
El Govern ha creat una delegació a Brussel·les com a ambaixada catalana davant la Unió Europea,
amb l’objectiu d’establir de manera formal la presència de Catalunya a Europa. La delegació utilitza la
infraestructura, ja existent, del Patronat Català Pro Europa (PRE).
> El Premi Internacional Catalunya atorgat per primera vegada a un català, Pere Casaldàliga
Enguany el bisbe emèrit de São Félix do Araguaia, Monsenyor Pere Casaldàliga ha estat guardonat
amb el 18è Premi Internacional Catalunya per la seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en
especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació
socioeconòmica del Mato Grosso brasiler. El 2004 van rebre aquest premi de la Generalitat l’israelià
Amos Oz i el palestí Sari Nusseibeh, i el 2005 el francès Paul Claude Lévi-Strauss (PRE).
> La Conferència Euromediterrània de Barcelona
El 27 de novembre de 2005 Barcelona va acollir la cimera de caps d’Estat i de Govern dels 36 països
euromediterranis, coincidint amb el 10è aniversari de la Declaració de Barcelona. En la reunió es van
analitzar els progressos aconseguits durant els últims deu anys, des de l’anterior cimera de
Barcelona, i es van establir les bases per accelerar la cooperació i les reformes en la regió. La
Generalitat va fer d’amfitriona i va organitzar set reunions sectorials paral·leles (PRE).
> El Govern potencia i coordina les relacions internacionals de la Generalitat
Un decret aprovat aquest el febrer de 2006 estableix el marc institucional en el qual s'han de
desenvolupar les relacions internacionals de Catalunya amb altres Estats, entitats i organitzacions: la
coordinació d’aquesta acció exterior correspon al president de la Generalitat, que podrà delegar
aquesta competència en el conseller primer. Els organismes encarregats són la Secretaria de
Relacions Internacionals, adscrita al Departament de la Presidència, i la Secretaria de Cooperació
Exterior, adscrita al Departament de Governació i Administracions Públiques (PRE + GAP).
> Els fons destinats a la cooperació al desenvolupament augmenten un 105%
El Govern va destinar el 2005 al voltant de 41 milions d’euros a la cooperació al desenvolupament,
cosa que representa el 0,29% dels tributs propis de la Generalitat, una xifra molt superior a l’escenari
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
13
previst anteriorment. El Govern s’ha compromès a incrementar progressivament els recursos
econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar al 0,7%
dels tributs propis en un horitzó proper. Per aquest motiu, el 2006 l’increment de la inversió en
cooperació és del 38%, o d’un 105% en comparació amb el mandat anterior (GAP).
> Catalunya signa acords amb tres organismes de l’ONU a escala mundial
Catalunya és pionera en el camp de la cooperació internacional perquè ha estat el primer govern
subestatal a signar un acord estratègic amb la Campanya del Mil·lenni, i amb dos altres organismes
de Nacions Unides, el Fons de Població i el Fons de Desenvolupament per a la Dona. Segons aquest
acord, la Campanya del Mil·lenni de l’ONU, que pretén acabar amb al pobresa, estrenarà l’any que ve
una oficina a Barcelona, que serà la primera de les Nacions Unides que s’establirà a la ciutat.
Aquesta oficina treballarà estretament amb la seu de Nova York per definir l’estratègia mundial que ha
de permetre a la Campanya del Mil·lenni comptar no només amb l’ajut dels estats sinó també dels ens
subestatals (PRE + GAP).
> Creació de la Casa de les Llengües, com a referent internacional de les llengües del món
El Govern ha creat Linguamón-Casa de les Llengües, un organisme internacional seu de les llengües
del món, que n’ha de permetre permeti l’arxiu i l’estudi i facilitar la preservació i l’ús com a vehicle de
comunicació, civilització i diàleg, i com a patrimoni cultural de la humanitat (PRE).
> Impuls a la internacionalització de l’esport català
La Generalitat ha creat per primera vegada un grup de treball dedicat exclusivament a la
internacionalització de l’esport català, al mateix temps que el Consolat de l’esport, format per dirigents
i esportistes, en actiu o retirats, fomenta l’esport català internacionalment. L’octubre passat es va
crear la Direcció de Projecció Exterior de l’Esport, amb l’objectiu d’establir una xarxa de relacions
internacionals i impulsar la presència a l’exterior de l’esport i els esportistes catalans. La voluntat és
aconseguir el reconeixement internacional de les seleccions catalanes i convertir Catalunya en
escenari de deu grans esdeveniments mundials cada any, a l’estil dels Grans Premis de Motociclisme
i Automobilisme del Circuit de Catalunya o el Torneig Comte de Godó de Tennis (PRE).
En els pròxims mesos...
• Avantprojecte de Llei de creació de l’Institut Internacional per la Pau, a
proposta d’una comissió d’experts presidida per Rafel Grasa (REP).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
14
3. POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ
> Impuls de la TDT i concurs per a les futures televisions locals
Catalunya serà capdavantera a nivell europeu en la implantació de la televisió digital terrestre (TDT),
una nova tecnologia que millora la qualitat de les emissions i que permet la interactivitat. Les llars
catalanes arribaran a sintonitzar fins a 40 canals de televisió en obert, entre els quals n’hi haurà vuit
de Televisió de Catalunya. També hi haurà les noves televisions locals, ja siguin públiques o privades,
que aquesta primavera obtinguin la corresponent concessió de la Generalitat per concurs públic. El
nombre de canals locals de TDT que es podran veure a Catalunya és de 96: 59 privats i 37
municipals. Les condicions del concurs fixen un model de televisió local i de proximitat, vinculada al
seu àmbit de cobertura i que utilitza majoritàriament la llengua catalana. Les emissions analògiques
cessaran progressivament entre el 2007 i el 2009 (PRE).
> 17,3 milions d’euros per a subvencions als mitjans de comunicació durant el 2006
El 2005, per primera vegada, la Secretaria de Comunicació del Departament de la Presidència va
adjudicar les subvencions als mitjans de comunicació a través d’un concurs públic i transparent, en
coordinació amb l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). També va ampliar a la premsa
digital, la ràdio i la televisió el suport genèric que només rebia la premsa en català i en aranès.
Enguany, el Govern destinarà 17,36 milions d’euros a les subvencions, un 18,5% més que l’any
passat: les principals novetats són l’increment del 33% dels fons destinats al suport genèric a la
premsa en català (900.000 euros més) i una convocatòria de subvencions adreçada especialment a
les televisions locals privades que obtinguin la corresponent concessió de TDT (PRE + CLT).
> Regulació de l’audiovisual: lleis de l’Audiovisual, del CAC i de la Corporació Catalana
El Parlament va aprovar al mes desembre passat la Llei de la comunicació audiovisual, que atribueix
a la Generalitat les competències en la gestió de l’espectre radioelèctric català, ara en mans del
Govern espanyol, i reforça novament les competències del CAC, que assumeix tota la responsabilitat
en el procés de concessió de llicències de ràdio i televisió. Properament, la Cambra donarà llum verd
a la llei de reforma de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que reforçarà la independència i la
professionalització dels mitjans públics i preveurà que els membres del consell d’administració de la
CCRTV no siguin proposats pels partits, sinó pel CAC. El juny del 2004, una primera reforma de la llei
del CAC ja va ampliar les competències d’aquest organisme i va convertir en vinculants per al Govern
els seus informes relatius a la concessió de llicències (PRE).
> Acord per a la recepció d’IB3 i TV3 a Catalunya i a les Illes Balears
Des de setembre de 2005, la televisió autonòmica de les Illes Balears, IB3, es pot sintonitzar a
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
15
Catalunya, arran dels acords bilaterals entre el Govern de la Generalitat i el Govern de les Illes
Balears. És un primer pas en la col·laboració entre els mitjans audiovisuals dels territoris de parla
catalana prevista en el Pacte del Tinell (PRE).
> Nou impuls a l’Agència Catalana de Notícies
El juliol de 2005 el Govern va aprovar el rellançament de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), amb
una inversió de 9 milions d’euros durant el període 2005-2007. La iniciativa s’emmarca en la política
de suport horitzontal als mitjans de comunicació, especialment els locals i comarcals, a través de la
creació i consolidació de serveis i d’infraestructures que aportin viabilitat al sector (PRE).
> Nou instrument per a la medició de les audiències als territoris de parla catalana
El Govern ha aprovat destinar 3’4 milions d’euros a l’impuls del Baròmetre de la Comunicació i la
Cultura fins el 2008. La Secretaria de Comunicació, l’Institut Català de les Indústries Culturals i la
Secretaria de Política Lingüística, al costat d’institucions privades, participen en aquesta iniciativa. El
Baròmetre mesurarà les audiències dels mitjans de comunicació als territoris de parla catalana i
publicarà el primer informe anual a començament de 2007 (PRE + CLT).
En els pròxims mesos...
• Negociacions amb el Govern de les Illes Balears per a la recepció
recíproca dels senyals d’IB3 (Ràdio de les Illes Balears) i de Catalunya
Ràdio (PRE).
• Llibre blanc per al tractament de la joventut en els mitjans comunicació
(PRE).
• Primer Simposi internacional sobre ajuts a la premsa a Europa, a
Barcelona, el 19 i 20 de juny del 2006 (PRE).
• Impuls del Canal Euroregió (PRE).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
16
4. JUSTÍCIA
> El Llibre verd fa 102 recomanacions per millorar l’Administració de justícia
El Consell de Justícia de Catalunya ha aprovat 102 recomanacions per a la millora del servei públic
de la justícia, que es traduiran en un seguit de mesures impulsades per tots els actors implicats.
L’elaboració del Llibre verd ha obert un debat que ha implicat els actors socials i econòmics, i ha
permès fer un diagnòstic dels problemes i de les mancances de l’Administració de justícia (JUS).
> Edificis judicials adequats i una Ciutat de la Justícia integrada en el teixit urbà
El Govern ha aprovat el Pla d’Inversions en Edificis Judicials 2004-2010, que preveu inversions per
valor de 252 milions d’euros per a construir i rehabilitar edificis judicials, més 226 milions per a la
Ciutat de la Justícia. Aquestes inversions permetran la renovació dels jutjats de 36 partits judicials,
que apleguen el 87% de la població de Catalunya. 26 edificis es troben ja en procés d’obres. La
modificació del projecte de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet, elaborat per l’anterior
Govern, ha millorat la integració dels edificis en la trama urbana, aconseguint uns usos mixtos i uns
volums d’edificació més compatibles amb el disseny urbanístic i el creixement residencial de la zona.
Els primers edificis de la Ciutat de la Justícia es podran utilitzar a començament de 2007 (JUS).
> Més òrgans judicials, més jutges i més especialització per fer més àgil la justícia
L’any 2004 es van posar en marxa per primera vegada jutjats especialitzats en matèria mercantil. El
2005 es va aconseguir la creació de 25 nous òrgans judicials per part del Ministeri, amb 30 nous
jutges, i van començar a funcionar els jutjats de violència contra la dona. Per al 2006 s’ha demanat la
creació de 24 òrgans judicials més (JUS).
> Renovació completa del parc informàtic
S’han destinat 19 milions d‘euros en una operació de renting per a renovar i ampliar el parc informàtic
de l’Administració de justícia, dels serveis penitenciaris i serveis centrals del Departament. Amb la
incorporació d’uns 15.000 ordinadors, servidors i perifèrics, els jutjats i els serveis del Departament
compten amb eines adequades per al procés de digitalització de processos judicials i administratius
en marxa, que multiplicaran els tràmits en línia i la utilització de la signatura electrònica (JUS).
> Programa per a la preparació d’oposicions a jutge, fiscal i secretari judicial
Per tal d’incentivar l’accés a les carreres de l’Administració de justícia entre els llicenciats en dret, s’ha
iniciat un programa de preparació d’oposicions al Centre d’Estudis del Departament de Justícia,
complementat amb ajudes econòmiques (JUS).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
17
> Millores en el sistema de prestació de l’assistència jurídica gratuïta
El Govern ha augmentat les contraprestacions econòmiques a advocats i procuradors i ha escurçat
els terminis de pagament. S’ha constituït un grup de treball per a la revisió del funcionament del torn
d’ofici, s’han signat convenis amb els col·legis d’advocats i de procuradors millorant les
compensacions econòmiques als professionals del torn d’ofici i s’ha creat un nou Servei d’Orientació
Jurídica en l’àmbit penitenciari (JUS).
> Mes centres i més professionals per a la Justícia Juvenil
El Govern ha adquirit un edifici per a un nou centre de Justícia Juvenil a Barcelona i ha ampliat les
places per fer front al creixement del nombre de menors internats. També ha posat en marxa el pla de
prevenció comunitària de la delinqüència juvenil, conjuntament amb el món local, i ha acordat amb la
Federació i l’Associació de Municipis potenciar les prestacions en benefici de la comunitat aplicades
als infractors joves (JUS).
> Posta al dia dels equipaments penitenciaris de Catalunya
Ha començat a executar-se el Pla d’Equipaments Penitenciaris, que posarà al dia les infraestructures
del sistema penitenciari: inclou els centres de compliment de Figueres (Alt Empordà), Sant Llorenç
d'Hortons - Dones (Alt Penedès), Tàrrega (Urgell) i el Catllar (Tarragonès), i els centres oberts de
Girona, Barcelona 1, Barcelona 2, Barcelona 3 i Tarragona. Ja s’han fet les obres del Centre
Penitenciari de Brians II i del mòdul de joves del Centre Penitenciari de Quatre Camins, s’ha redactat
el projecte del Centre Penitenciari els Lledoners, que es licitarà aviat, i s’han encarregat els projectes
arquitectònics pels nous centres penitenciaris de Figueres, Dones, Tàrrega i el Catllar. Està en obres
l’adequació del Mòdul Residencial 3 del CP Brians, d’interns en règim ordinari (JUS).
> Preparació del nou Reglament Penitenciari i impuls d’un sistema penitenciari més obert
i transparent
Després de la fase d’informació pública, el Govern aprovarà el Reglament penitenciari de Catalunya,
elaborat en desenvolupament de la capacitat normativa de la Generalitat de Catalunya reconeguda
per l’Estatut d’Autonomia i la Llei orgànica general penitenciària.
A més, s’ha creat la Taula Cívica Penitenciària com a instrument per canalitzar la implicació de la
societat civil en el sistema penitenciari i s’ha posat en marxa la Comissió Interinstitucional per a la
Reinserció Social (CIRSO), per a coordinar les actuacions dels departaments de la Generalitat i la
resta d’administracions adreçades a la reinserció social dels interns (JUS).
> Potenciació del treball penitenciari i de les mesures penals alternatives
El CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) ha impulsat la signatura de diversos convenis amb el
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
18
Departament de Salut, la Caixa i ajuntaments i entitats locals per donar feina a interns de les presons
de Catalunya. L’increment del treball penitenciari s’ha traduït en un creixement del 24% de la
facturació el 2005. Actualment, el 52% dels interns en disponibilitat de treballar tenen ocupació en
tallers productius. També s’està donant un fort impuls a les mesures penals alternatives a la presó, de
les quals n’hi ha més de 2.000 en execució (JUS).
> Desenvolupament del Dret de Catalunya d’acord amb les noves demandes de la societat
El Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals i la llei de contractes de conreu es
troba en discussió parlamentària. El Llibre Tercer, sobre persones jurídiques es troba en informació
pública. S’estan treballant diversos textos legislatius del Codi Civil de Catalunya: les situacions de
comunitat, els drets d’aprofitament parcial, els drets d’usdefruit i habitació, les servituds i la
modificació de la Llei de censos (JUS).
> Nova regulació dels col·legis professionals
El Govern impulsa la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis professionals, que està en
tràmit parlamentari, amb l’objectiu d’adaptar els col·legis professionals a les necessitats actuals de la
societat. Entre altres aspectes preveu establir els principis bàsics d’accés a la professió, les
incompatibilitats i els drets i deures dels professionals, que garanteixen que quedin respectats els
interessos generals i els dels destinataris de l’activitat professional (JUS).
En els pròxims mesos...
• Reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, després de l’Estatut (JUS).
• Nou model organitzatiu dels registres civils i informatització total (JUS).
• Digitalització de tots els expedients judicials i, el 2007, implantació gradual
de la nova oficina judicial (JUS).
• Una comissió mixta entre l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de
Justícia prepara el desplegament del futur servei de justícia de proximitat,
a l’espera de la seva tramitació a les Corts generals (JUS).
• Llei del Centre d’Estudis d’Opinió (ECF).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
19
• II • IMPULS DE L’ECONOMIA •
5. POLÍTICA ECONÒMICA I INTERNACIONALITZACIÓ
> Millora de la gestió i de la política pressupostària: més despesa social, més inversió pública
i menys dèficit
Els tres primers pressupostos de la Generalitat elaborats pel govern catalanista i d’esquerres han
posat l’accent en les polítiques previstes en el pacte del Tinell. Així, el 2004, amb una inversió de 405
euros per habitant (10,9% més que al 2003), es van posar en marxa les noves polítiques socials,
l’impuls a la competitivitat de les empreses, les infraestructures, l’ensenyament, la seguretat i la
política d’habitatge com a eixos bàsics. El 2005 es va consolidar la tendència inversora, amb un nou
augment de les despeses en les polítiques socials (un 60% del total), la seguretat, la justícia, les
infraestructures i la competitivitat. La inversió pública per habitant va augmentar un 65%.
Aquest 2006, la Generalitat gestionarà un volum encara més elevat de recursos, un 12% més que el
2005, 29.689 milions d’euros, la meitat dels quals estan destinats a polítiques socials de salut,
educació, habitatge i benestar. La tendència inversora s’accentua, amb una partida de 5.779 milions
d’euros, xifra que representa un increment d’un 84,2% respecte al 2004. Aquest salt inversor sense
precedents s’evidencia en les xifres d’inversió per habitant, que passen de 365 euros el 2003 a 691
euros el 2006. La bona gestió dels recursos permetrà mantenir el volum de despesa i d’inversió sense
incrementar la pressió fiscal i reduir un 21,5% el dèficit i un 18,3% l’endeutament. Les infraestructures
i la competitivitat continuen formant part de les prioritats.
Al mateix temps, s’ha reduït considerablement el dèficit acumulat, que a finals de 2003 era de 1.264
milions d’euros. El 2004 el dèficit es va reduir un 33%, el 2005 un 20% i el 2006 es reduirà un altre
21%, fins a quedar en els 510,7 milions d’euros. D’aquesta manera, es compleix el pla de sanejament
aprovat pel Govern i el Consell de Política Fiscal i Financera, que preveu assolir l’equilibri
pressupostari (dèficit zero) l’any 2008 (ECF).
> Acord estratègic amb els empresaris i els sindicats per millorar la competitivitat
de l’economia catalana
El 16 de febrer de 2005 el Govern i les organitzacions empresarials i sindicats van signar l’“Acord
estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia
catalana”, un pacte ple d’ambició perquè l’economia catalana sigui més competitiva a nivell mundial.
Ja s'han endegat les 86 mesures previstes en tres grans àmbits: competitivitat, internacionalització i
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
20
polítiques d’ocupació. En aquests moments s’han complert un 75% de les previsions del pacte: 43 de
les mesures es poden donar per assolides i enguany se n’acabaran d’implementar 14 més. El
pressupost estimat fins a finals de legislatura és de 3.000 milions d’euros, 1.590 milions seran per al
2006. L’any passat ja se n’hi van destinar 1.020 milions, per comptes dels 486 milions que preveia
l’Acord. Darrerament, el creixement de l’economia catalana ha millorat i ha igualat el ritme de
creixement de l’economia espanyola: un 3,1% el 2004 i un 3,3% el 2005 (PRE + ECF + TRI + CTC).
> Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008
Com a conseqüència de l’”Acord estratègic”, a començaments de l’any passat es va aprovar el Pla
per a la Internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008, del Consorci de Promoció Comercial
de Catalunya (COPCA). Entre els objectius del pla hi ha aconseguir un flux d’inversió directa a
l’estranger de 25.000 milions d’euros anuals, incrementar un 35% les exportacions, augmentar fins a
15.000 el nombre d’empreses exportadores regulars, organitzar sectorialment les polítiques
d’internacionalització de les empreses i incrementar el pes de les exportacions dels serveis fins a un
15% del total. En conseqüència, el COPCA ha dut a termes accions adreçades a la
internacionalització de les empreses i ha intensificat el desplegament de la seva xarxa de plataformes
empresarials, promoció i assessorament per a la participació d’empreses catalanes en licitacions
internacionals i formació d’especialistes en comerç exterior i internacionalització de l’empresa (CTC).
> Eines, programes i missions per a la internacionalització
Els programes d’iniciació a l’exportació del COPCA han contribuït a incrementar, de mitjana, prop d’un
45% les vendes a l’exterior. Les línies de finançament del COPCA d’Iniciació a l’Exportació i
d’Internacionalització, que s’instrumenten amb un acord amb més de 20 entitats financeres, han
mobilitzat durant el període 2004-2005 uns 510 milions d’euros.
Durant el 2005 s’ha creat la plataforma Catalunya B2B, en fase d’implementació, que constitueix
l’evolució natural de la Fira virtual de l’exportador, amb funcionalitats on line, on les empreses
catalanes poden oferir els seus serveis i productes o trobar demandes d’empreses a l’exterior. A més,
el Departament de Comerç ha liderat o participat en missions institucionals i empresarials a diversos
països: Mèxic, Marroc, Brasil, Xina i Japó, República Txeca i Hongria, Turquia, Veneto, Polònia...
L’any 2004 es va acordar la creació de la Xarxa d’Agències per a la Internacionalització. I en el decurs
de 2005, es van concretar els entorns empresarials participatius de l’Anella Internacional amb un
pressupost de partida de 600.000 euros, una plataforma de gestió i fòrum de debat que mitjançant la
tecnologia web, esdevindrà un punt de trobada i element dinamitzador.
S’ha fet la convocatòria per a la concessió d’ajuts per al foment de la internacionalització de
l’economia catalana amb una quantitat màxima de 10,2 milions d’euros al 2004 i 14,9 milions d’euros
al 2005.
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
21
> Obertura de Centres de negoci i plataformes empresarials a l’Àsia, Amèrica del Sud i Europa
de l’Est
L’any 2005 s’ha realitzat l’obertura del Centre de Promoció de Negocis a Xangai i durant el període
2004-2005 s’han transformat 13 centres de promoció de negocis del COPCA en plataformes
empresarials a Beijing, Casablanca, el Caire, Mèxic, Miami, Sâo Paulo, Tòquio, Varsòvia, Budapest i
Praga. A més, el Govern va implantar el novembre passat a Romania la primera Àrea d’Aterratge, un
instrument d’arribada col·lectiva i complementària d’empreses catalanes a països estratègics de
l’Europa ampliada, que compta amb la participació de les institucions més representatives del món
empresarial i financer. L’objectiu és fomentar la multinacionalització de les empreses catalanes i està
previst d’obrir-ne una al Marroc (CTC).
> Creació de l’Observatori de Mercats Exteriors
Aquest observatori, creat aquest novembre, serà una eina de seguiment de tendències sectorials, de
mercat i tecnològiques per conèixer millor la realitat i l’evolució de l’entorn. Analitzarà les tendències
amb l’ajuda d’indicadors d’interpretació immediata que facilitin l’adopció de decisions (CTC).
> Creació del Fons per a la Mediterrània, amb seu a Barcelona
El Departament d’Economia i Finances ha creat el Fons per a la Mediterrània, un fons de capital risc
que té per objectiu promoure projectes empresarials als països riberencs del sud, amb especial
atenció al Magreb: Marroc, Tunísia i Algèria. El Fons té la seva seu a Barcelona, cosa que reforça el
paper de la capital catalana com a plaça financera al sud d’Europa. El projecte compta amb 30
milions d’euros que hi aporten, a parts iguals, l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Instituto de Crédito
Oficial (ICO). El Banc Europeu d’Inversions (BEI) ja ha signat un protocol d’intencions pel qual
manifesta el seu interès a aportar 15 milions més i incorporar-se al nucli promotor, i la Compañía
Española de Financiación del Desarrollo (COFIDES) també ha expressat el seu interès a sumar-s’hi.
A més, diverses empreses privades espanyoles ja han manifestat el seu compromís formal de ser-ne
partícips. Es preveu que el Fons sigui operatiu durant el segon semestre del 2006 (ECF).
> Acord entre l’ICF i els bancs i caixes per aportar 200 milions d’euros al finançament
de les empreses
Des del setembre de 2005, l’ICF i 26 entitats financeres ofereixen una nova línia de finançament a
llarg termini anomenada ICFcrèdit. L’oferta inclou préstecs i lísings en condicions preferents a petites i
mitjanes empreses a través de les xarxes d’oficines de bancs i caixes. Aquesta actuació, impulsada
pel Departament d’Economia i Finances, s’ha fet a través d’un conveni amb les entitats financeres,
amb un pressupost de 200 milions d’euros per al 2005, del qual es beneficiaran prop de 3.000
empreses (ECF).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
22
> L’Institut Català de Finances tanca el 2005 amb beneficis
L’Institut Català de Finances (ICF) ha tancat el 2005 amb uns resultats molt positius, després de fer
un esforç per sanejar l’entitat al llarg del 2004 i de l’aprovació del Pla Estratègic 2005-2007. L’any
passat, l’ICF va obtenir uns guanys d’1,3 milions d’euros, davant els 5 milions de pèrdues del 2004.
La millora de la gestió va reduir l’índex de morositat del 5,4% al 3,5%, va permetre disminuir en un
25% la xifra de crèdits impagats i va servir per reactivar l’activitat creditícia del grup, incrementant-la
en un 87,8% respecte el 2004. També es va endegar l’activitat d’ICF Equipaments per donar suport
financer a les polítiques del Govern, amb la construcció de 18 noves escoles en el primer any de
funcionament (ECF).
> Racionalització de la gestió del patrimoni de la Generalitat
Des del Departament d’Economia i Finances s’ha iniciat un procés de racionalització de la gestió del
patrimoni immobiliari de la Generalitat, amb dos objectius: corregir la dispersió de seus dels serveis
de l’Administració catalana i aconseguir un estalvi econòmic i una major eficiència. En aquest sentit,
destaca el conveni de col·laboració signat amb l’Ajuntament de Barcelona per a la compravenda
d’una parcel·la dels terrenys de les antigues cotxeres de Borbó, per un import de 9,28 milions d’euros,
per ubicar la nova seu de la conselleria de Benestar i Família (ECF).
> Millor coordinació entre el Govern i l’acció social de les caixes
El 2006, les deu caixes d’estalvis catalanes invertiran 29,15 milions d’euros en projectes de caràcter
social acordats amb el Govern. Aquests fons representen un increment del 22% respecte l’any
anterior. El 35% dels diners es destinaran a projectes relacionats amb la dependència, i la resta a
projectes d’educació, cultura i ciència. Els acords entre el Govern i la Federació Catalana de Caixes
d’Estalvis s’adopten en el si d’una comissió mixta creada per examinar i informar sobre les línies
orientadores en matèria d’obra social i d’estudi de temes estratègics per a l’economia catalana i el
sector de les caixes. Aquesta iniciativa, prevista a la Llei de Caixes d’Estalvis de Catalunya i no
posada en pràctica fins aquesta legislatura, fomenta l’intercanvi d’informació entre la Generalitat i les
caixes en matèria d’obra social i, així, millora la coordinació i l’eficàcia (ECF).
> Preparatius per disminuir el diferencial de preus amb la resta de l’Estat
El Govern ultima un pla de xoc per disminuir el diferencial d’inflació de Catalunya amb la resta
d’Espanya. Una comissió tècnica presidida pel professor Antoni Argandoña i integrada per personal
tècnic dels sindicats i de les organitzacions empresarials ha proposat 27 mesures que podrien
corregir aquest diferencial. A partir de l’informe de la comissió, el conseller d’Economia va anunciar el
pla d’acció per incidir sobre el diferencial d’IPC, que a començament de la legislatura era de 5
dècimes de punt i en aquests moments (IPC de febrer de 2006) s’ha reduït a 3 dècimes (ECF).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
23
> Rebaixa de l’impost sobre successions i donacions
El Govern ha aprovat el Projecte de Llei de regulació de l’impost sobre successions i donacions, que
reduirà un 30% la pressió fiscal sobre els béns no bonificats. Amb la reforma, un 80% dels afectats
quedarà exempt del pagament de l’impost i la pressió fiscal mitjana es reduirà un 24%. La llei també
rebaixarà aquest tribut per a les persones que heretin patrimonis modestos (ECF).
> Preparació de la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya i nou portal e-tributs
El Departament d’Economia i Finances ha posat en marxa el programa per a la reforma de
l’Administració Tributària de Catalunya, que proposa un nou model de gestió tributària. En destaca la
creació de la futura Agència Tributària de Catalunya, prevista en la proposta de nou model de
finançament. Igualment, en la línia de facilitar al ciutadà la seva relació amb l’administració, s’ha posat
en funcionament el portal e-tributs, per poder realitzar telemàticament els tràmits més habituals
relatius als impostos gestionats per la Generalitat (ECF).
> 3,6 euros diaris de despesa sanitària per càpita
Les negociacions amb el Govern espanyol al si del Consejo de Política Social y Financiera sobre el
finançament sanitari de les autonomies, impulsades per la Generalitat, s’han materialitzat en una
aportació directa de 420 milions d’euros per a l’any 2005 i pel 2006, a més d’un avançament de 243
milions per impostos transferits. El pressupost de Salut creix un 10,16% respecte l’any 2005, amb un
import de 7.948,65 milions d’euros. Això suposa una despesa de 3,06 euros per ciutadà al dia, un
ritme de creixement que ens permetrà assolir els nivells europeus de despesa per càpita (al voltant de
1.500 euros anuals). Prèviament, es va crear el Grup de Treball per a la Racionalització i el
Finançament de la despesa sanitària, presidit pel doctor Miquel Vilardell, per tal que proposés
mesures per pal·liar el dèficit sanitari. Aquests 663 milions de recursos addicionals disponibles,
sumats a les recomanacions de l’informe del Grup de Treball, ajudaran a sanejar econòmicament i
racionalitzar el sistema sanitari català (ECF + SLT).
> Internacionalització del sector sanitari de Catalunya
Els departaments de Salut i de Comerç, Turisme i Consum van signar un acord per tal d’impulsar la
capacitat d’internacionalització de les activitats del sector empresarial sanitari de Catalunya. Aquest
sector inclou empreses de consultoria, laboratoris d’anàlisi clínic, laboratoris farmacèutics, proveïdors
d’equipament i material sanitari, enginyeries i sistemes, mútues i assegurances i formació
especialitzada, entre d’altres (SLT + CTC).
> Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009
La Llei del Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009, aprovada per unanimitat al Parlament, preveu la
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
24
creació de nous indicadors per avaluar el grau de competitivitat de l’economia catalana. Es renovaran
algunes magnituds per analitzar noves realitats com els fluxos migratoris i s’intensificaran les
estadístiques sobre el medi ambient i la sostenibilitat. També s’articularà un sistema d’indicadors
socioeconòmics en termes comparables amb l’Euroregió Pirineus-Mediterrània (ECF).
En els pròxims mesos...
• Presentació de l’Observatori Socioeconòmic de l’Euroregió, que estudiarà
la informació estadística de caire demogràfic, econòmic i social dels
territoris de l’Euroregió (PRE).
• Llei del Sector Públic de la Generalitat de Catalunya (ECF).
• Llei de l’ICF i de l’ICCA (ECF).
• Llei de Subvencions (ECF).
• Llei de les Finances Públiques (ECF).
• Llei dels òrgans de Defensa de la Competència (ECF).
• Es preveu que la presentació pública de la plataforma Catalunya B2B a
començament de l’estiu de 2006 (CTC).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
25
6. POLÍTICA INDUSTRIAL
> Ajuts de 12,5 milions d’euros per al sector tèxtil
El Departament de Treball i Indústria ha destinat 10,5 milions d’euros al Pla Tèxtil 2005, per tal
d’impulsar la transformació del sector. Les principals línies del Pla incideixen en la millora de la
competitivitat de l’empresa, els recursos humans i el territori. L’any 2004 el Govern ja havia impulsat
ajuts al sector tèxtil per valor de 2 milions d’euros a través d’un acord marc entre CCOO, UGT i el
Consell Intertèxtil. Aquestes accions responen al pes del sector a Catalunya i a l’impacte de la
liberalització del mercat internacional que el tèxtil ha d’afrontar des de l’1 de gener de 2005 (TRI).
> 71 milions d’euros per a 1.111 empreses amb projectes d’R+D+i
L’any 2005 el Departament de Treball i Indústria ha destinat prop de 37 milions d’euros, un 35% més
que l’any anterior, en ajuts a 615 projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i).
Aquestes línies d’ajut se sumen a les atorgades el 2004 per un import total de 29,2 milions d’euros
(34,1 si s’inclouen els ajuts plurianuals) destinats a 496 projectes, que han permès mobilitzar una
inversió empresarial de més de 400 milions d’euros, el que representa el 0,27 del PIB. En total, s’han
finançat 1.111 projectes en dos anys (TRI).
> Ajuts de 2,5 milions d’euros per al canvi estratègic de pimes
El Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) ha invertit 2,5 milions d’euros en la
reorientació de l’activitat productiva de 71 empreses catalanes durant l’any 2005. Aquesta iniciativa,
que es va posar en marxa per primer cop l’any passat, ha generat una inversió associada de 8,5
milions d’euros. L’objectiu d’aquesta línia d’ajuts és recolzar el canvi estratègic de les petites i
mitjanes empreses (pimes) catalanes mitjançant la diversificació, la creació de producte propi i entrant
en d’altres àmbits d’activitat i/o en sectors de més valor afegit. El CIDEM ha signat també un conveni
de col·laboració amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per millorar el nivell tecnològic i la
competitivitat de les pimes catalanes. El conveni promou el desenvolupament de serveis com ara els
préstecs participatius per a la posada en marxa de noves empreses (TRI).
> Llei del CIDEM
La nova Llei del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), que va aprovar el
Parlament el novembre de 2005, té per objectiu afrontar els nous reptes de la política industrial com
ara facilitar la innovació, la transferència i difusió de tecnologia, el desenvolupament empresarial i la
internacionalització del teixit empresarial català. Aquesta nova llei recull l’obligació de respectar el
criteri de paritat, integra l’Agència Catalana d’Inversions (ACI) dins l’estructura del CIDEM i crea un
òrgan de govern amb la presència de les organitzacions empresarials i sindicals (TRI).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
26
> L’Agència Catalana d’Inversions capta 48 projectes empresarials amb un volum d’inversió
de 247 milions d’euros i 4.905 llocs de treball
L’Agència Catalana d’Inversions, des de la seva creació, l’abril del 2004, com a àrea especialitzada
del CIDEM i durant tot el 2005 ja ha fet possible la implantació de 48 nous projectes industrials amb
un volum d’inversió de 247 milions d’euros. Aquests projectes han permès la creació i manteniment
de 4.905 llocs de treball. Així, per cada milió d’euros de despesa real de l’Agència s’han atret 87,7
milions d’euros d’inversió privada a Catalunya (TRI).
> Nou Observatori de Prospectiva Industrial
El nou Observatori de Prospectiva Industrial, un dels instruments per impulsar la transformació
industrial, s’encarrega de dissenyar una metodologia per a la diagnosi i l’acció pública sobre el sector.
L’anàlisi es concentra en sectors prioritaris per a la indústria, per la seva elevada exposició a la
competència internacional o per ser estratègics. La inversió industrial a Catalunya es va començar a
recuperar lleugerament el 2003, després d’un anys dolents. El 2004 i 2005 ha continuat la recuperació
i la inversió ja creix a un ritme superior al 5% anual (TRI).
> Primer pas cap a la finestreta única
El Departament de Treball i Indústria ha signat un conveni amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i
Comerç i amb les Cambres de Comerç de Barcelona, Girona, Lleida, Tortosa i Reus per a
l’establiment dels Punts d’Assessorament i Inici de Tramitació (PAIT) que redueix els tràmits per crear
una empresa. Aquest pas és específic per a les Societats Limitades de Nova Empresa (SLNE), és a
dir, microempreses, i permet tramitar telemàticament l’empresa en 48 hores. L’emprenedor només ha
d’anar presencialment al PAIT i al notari, i evita desplaçar-se per realitzar la resta dels tràmits (TRI).
> Una llei per a regular la seguretat industrial
El Govern ha aprovat el projecte de Llei de Seguretat Industrial, que regularà els criteris i instruments
en matèria de seguretat industrial a tot Catalunya. El text preveu la creació de l’Agència Catalana de
Seguretat Industrial com a autoritat que exerceix les competències de la Generalitat en aquesta
matèria. La llei també regula tots els aspectes relacionats amb la seguretat d’equipaments industrials
com ara ascensors o instal·lacions de baixa tensió; vehicles automòbils; instal·lacions i aparells
elèctrics; aparells de gas; calderes de vapor, instal·lacions de calefacció i de fred o grues (TRI).
> Promoció de 1.480 hectàrees de nou sòl industrial
El Programa del sòl 2005-2008 destinarà 940 milions d’euros a crear sòl industrial, concretament
1.480 hectàrees, en 20 actuacions diferents (PTO).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
En els pròxims mesos...
• Potenciació de l’estratègia de creació de noves activitats i atracció
d’inversions, per mitjà de l’Agència Catalana d’Inversions (TRI).
27
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
28
7. OCUPACIÓ. LLUITA CONTRA L’ATUR I LA PRECARIETAT LABORAL
> El nivell d’ocupació de Catalunya assoleix ja ara l’objectiu europeu per a 2010
En aquests moments Catalunya té una taxa d’ocupació del 70,9%, és la Comunitat Autònoma on hi
ha més persones ocupades, en concret 3.359.200 treballadors i treballadores, un nivell lleugerament
superior a l’objectiu fixat per a tota la Unió Europea per a 2010, d’aquí a cinc anys (70%). Aquest
nivell representa que 7 de cada 10 persones que tenen edat de treballar, entre els 16 i els 64 anys,
estan ocupades. En el cas de les dones, la taxa és de gairebé un 60,7%, que també és l’objectiu
europeu per a 2010. El nivell d’atur és el més baix des del 1978 i la taxa se situa en el 6,6%, per sota
de l’espanyola i l’europea.
Des de finals del 2003, a Catalunya s’han creat 300.000 llocs de treball, que representen una mitjana
de 627 cada dia. Pel que fa a les dones, el creixement ha estat de 128.000 llocs de treball, un
increment del 10,3% en només any i mig. En canvi, l’objectiu establert per a la taxa de temporalitat,
que a Catalunya és actualment del 23%, és encara molt lluny del 13% de mitjana a Europa (TRI).
> Inversió de 150 milions d’euros en polítiques d’ocupació
El Departament de Treball i Indústria ha invertit 150 milions d’euros en polítiques actives per millorar
la qualificació i l’ocupabilitat de la població. Aquestes inclouen la creació de plans d’ocupació, escoles
taller i cases d’ofici, així com la realització d’estudis, itineraris personals d’inserció, accions integrades
i pactes territorials per a l’ocupació. D’altra banda, els fons destinats a formació contínua a Catalunya
s’han incrementat en un 60%, fins arribar als 39,4 milions d’euros (TRI).
> 5,2 milions d’euros per a nous jaciments d’ocupació
El Govern destina 5,2 milions d’euros al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per subvencionar
projectes de nous jaciments d’ocupació entre 2005 i 2006. El decret del 2004, que va establir les
bases reguladores de les subvencions i hi va destinar 8 milions d’euros, va ser modificat per tal de
millorar l’objectiu final del programa. En concret, van canviar aspectes com l’àmbit dels projectes, la
documentació a adjuntar a les sol·licituds, la descripció de l’àmbit sectorial i territorial del projecte, els
criteris de valoració dels projectes o el pagament dels ajuts (TRI).
> Més de 2,5 milions d’euros per crear 663 llocs de treball directes
Durant l’any 2005 s’ha posat en marxa la línia d’ajuts a projectes d’inversió que creïn ocupació neta
lligada al desenvolupament de noves activitats. En aquest període ha subvencionat un total de 20
projectes amb una dotació econòmica de 2.780.746, 17 euros i ha suposat la creació de 663 llocs de
treball directes i 2.000 indirectes (TRI).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
29
> Identificació dels llocs de treball de difícil cobertura a Catalunya
La iniciativa d’un nou catàleg, consensuat entre el Servei d’Ocupació de Catalunya i les
organitzacions empresarials i sindicals, permet recollir un total de 140 activitats laborals amb
dificultats d’adequació entre la demanda i l’oferta, segons consta al registre de les 72 oficines de
treball de la Generalitat (TRI).
> Ajuts a la contractació de persones acollides a la renda mínima d’inserció
El Govern ha destinat 1,4 milions d’euros a la convocatòria d’ajuts a empreses per a la contractació
de persones acollides a la renda mínima d’inserció durant 2005. L’objectiu és facilitar la incorporació
al mercat laboral dels col·lectius menys afavorits i fomentar els projectes d’autoocupació. D’aquesta
manera s’implementen totes les disposicions que preveu la llei del 2002 que regula les mesures
legislatives per a la inserció sociolaboral a les empreses, que permeten millorar l’eficàcia del sistema
d’inserció sociolaboral, tot apostant per la feina estable i de qualitat per a les persones (TRI).
> L’índex d’accidents laborals ha baixat un 41% des del 2000
L’índex d’incidència dels accidents mortals –nombre d’accidents laborals que es produeixen per cada
100.000 treballadors– s’ha reduït d’un 41,1%, passant de 6,8 l’any 2000 a 4 en 2005. En termes
absoluts, l’índex d’incidència ha passat dels 8.296 accidents per cada 100.000 treballadors de llavors,
als 5.949 de 2005, fet que ha suposat una reducció del 28,2% des de l’any 2000 (TRI).
> Aprovat el Pla de Govern per a la Prevenció de Riscos Laborals (2005-2008)
El Pla de Govern de prevenció de riscos laborals (2005-2008) compta amb un pressupost global de
67.933.900 euros. Es dóna així compliment a una de les propostes prioritàries recollides a l’Acord
Estratègic. El paper del Govern és la promoció de la prevenció, l’assessorament tècnic i la vigilància i
control del compliment de la normativa laboral. L’objectiu principal és la reducció del número i la
gravetat dels danys a la salut, que es produeixen a la feina, i la millora contínua de les condicions de
seguretat i salut en el treball. Es tracta d’un pla transversal amb cinc objectius estratègics que es
despleguen en 44 àmbits d’intervenció amb 147 actuacions que es concreten en diversos programes
(TRI+SLT+GAP+EDC+PRE+UNI+INT+ECF+JUS+PTO+ARP+BEF).
> Més mesures de prevenció de riscos laborals
24 representants de l’empresariat i els sindicats del sector de la construcció visitaran les obres amb
l’objectiu de promoure la prevenció de riscos laborals, una de les mesures incloses en el decàleg
impulsat pel Govern per prevenir els riscos. A més d’aquest dispositiu (format per 12 representants
dels empresaris i 12 dels treballadors), el decàleg preveu una “Finestreta virtual” per denunciar via
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
30
Internet situacions de risc laboral, un Programa pilot a la comarca del Pla de l’Estany, un Pla de lluita
especial a les comarques de Lleida i la creació d’un Registre de delegats d’aquesta qüestió a les
empreses.
També s’ha impulsat un acord per incloure clàusules relacionades amb la prevenció de riscos en els
convenis col·lectius i s’ha dut a terme una campanya publicitària amb el lema “A la feina, cap risc”. En
dos anys s’han ingressat 17,4 milions d’euros pel cobrament, en període voluntari, de sancions
imposades per infraccions en matèria de prevenció de riscos. L’import d’aquestes sancions es destina
a les actuacions preventives que programa el Govern, que ha reclamat a Madrid el traspàs de la
gestió de la totalitat d’efectius de la Inspecció de Treball, en compliment d’una resolució parlamentària
de 2002.
El Govern ha aprovat el decret d’habilitació de 50 tècnics en prevenció de riscos laborals del
Departament de Treball i Indústria que poden fer tasques de vigilància i control en matèria de salut i
seguretat laboral (TRI).
> 5.000 comunicacions a les empreses que pateixen més accidents
S’ha posat en marxa una iniciativa, pionera a tot l’Estat, que consisteix en l’enviament de gairebé
5.000 comunicacions a les empreses catalanes que pateixen més accidents laborals perquè
compleixin amb la llei de prevenció de riscos. El 81% de les empreses catalanes no ha patit cap
accident laboral durant l’any 2005. Les empreses amb més sinistralitat laboral, que representen el 2%
del total, tenen en el seu conjunt més de 392.000 treballadors i treballadores (TRI).
> Aprovada la Llei del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)
El 8 de juny passat el Parlament va aprovar la Llei del Consell de Treball, Econòmic i Social de
Catalunya (CTESC), a iniciativa del Govern, per tal de garantir la independència d’aquest organisme i
reforçar la seva funció assessora. La llei suprimeix els representants de les administracions en els
òrgans de la institució (TRI).
> Projecte de Llei del Consell de Relacions Laborals de Catalunya
El Govern va aprovar el 31 de gener passat, el projecte de Llei del Consell de Relacions Laborals de
Catalunya, un òrgan col·legiat de participació industrial, de diàleg i de concertació social en matèria
de relacions laborals. El Consell crea una Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya, com a
òrgan especialitzat, que té per objectiu impulsar, orientar i millorar l’estructura i els continguts de la
negociació col·lectiva (TRI).
> Descentralització del Tribunal Laboral de Catalunya: la primera seu a Lleida
Al gener de 2006 s’ha inaugurat la nova seu del Tribunal Laboral de Catalunya a Barcelona i es
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
31
preveu disposar d’una seu descentralitzada a Girona abans d’acabar l’any 2006 i també a Tarragona
durant aquesta legislatura. Lleida va ser la primera demarcació en disposar d’una delegació
descentralitzada d’aquest organisme, amb l’objectiu d’apropar-lo a empreses i treballadors (TRI).
> Comença l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar
i s’aprova la llei de conciliació dels funcionaris
El Departament de Benestar i Família ha iniciat l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la
vida laboral i familiar que ha coincidit amb l’inici d’una campanya de sensibilització per al repartiment
paritari de les tasques a la llar. El Pla, que vol comptar amb la col·laboració de tots els agents socials,
estarà llest en sis mesos. El Govern va aprovar, el maig de 2005, el projecte de Llei de conciliació de
la vida familiar i laboral del personal de les administracions públiques de Catalunya, pioner a l’estat
espanyol, que a hores d’ara està a punt d’aprovar-se definitivament al Parlament. La normativa
equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també les unions estables de parella, tant
heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el
permís de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de reducció de
jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen mesures per a les funcionàries
víctimes de violència domèstica, que podran sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i
tindran preferència per a la mobilitat laboral (GAP + BEF).
> Foment de la responsabilitat social de les empreses
El Govern ha establert l’obligació de presentar un Pla Social en el moment de sol·licitar un Expedient
de Regulació d’Ocupació, com a requisit imprescindible per iniciar la seva tramitació. Amb aquesta
mesura, d’aplicació a empreses de 50 o més treballadors, Catalunya és el primer lloc d’Espanya on
s’aplica aquest aspecte de l’Estatut dels Treballadors, d’acord amb una directiva europea de 1998
sobre acomiadaments col·lectius, i s’incentiva la responsabilitat social de les empreses.
A més, el Govern exigeix que les empreses de més de 50 treballadors incorporin el 2% de persones
discapacitades a les seves plantilles si volen accedir als ajuts públics. En les convocatòries d’ajuts
s’han introduït altres criteris socials, que fan referència a la igualtat de gènere i a la no adjudicació
d’ajuts a empreses amb sancions molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball (TRI).
En els pròxims mesos...
• Presentació del Pla d’Ocupació de Catalunya (TRI).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
32
• El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) posarà en marxa un programa
pilot en 10 oficines per a la intermediació personalitzada amb els
demandants d’ocupació (TRI).
• Conversió en fixes de milers de contractes temporals gràcies a la tasca de
vigilància i control de la contractació que ha dut a terme la Inspecció de
Treball (TRI).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
33
8. COMERÇ, TURISME I CONSUM
> Nova Llei d’horaris comercials que potencia el model de comerç urbà
El 23 de desembre de 2004 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’horaris comercials i la
seva modificació, a iniciativa del Govern de la Generalitat. Aquesta llei té per objectiu preservar el
model comercial urbà català, caracteritzat per la coexistència equilibrada dels diferents formats de la
distribució detallista, amb un pes específic important del comerç de petita i mitjana empresa en la
trama urbana. La llei estableix que els comerços puguin obrir un màxim de 72 hores setmanals, un
màxim de 12 hores diàries i només 8 dies festius l’any, a excepció dels petits i mitjans comerços que
venguin productes d’alimentació i que tinguin una superfície no superior a 150 metres quadrats, que
no estaran sotmesos a limitacions horàries (CTC).
> Nou projecte de Llei d’Equipaments Comercials
L’any 2005 s’ha aprovat la Llei d’Equipaments Comercials que impulsa un model comercial compacte,
complex i cohesionat. Compacte, per reduir la mobilitat i evitar desplaçament innecessaris; complex,
perquè combina l’ús residencial amb les activitats comercials i de serveis, i cohesionat, per garantir a
la ciutadania la satisfacció de les seves necessitats sense haver de desplaçar-se. Aquesta llei
consolida també el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), en elaboració, com
l’instrument d’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial. El text
regularà la implantació de grans i mitjans establiments i garantirà l’equilibri entre operadors i la
llibertat d’establiment de nous distribuïdors (CTC).
> Esmenes a la futura directiva europea Bolkenstein de liberalització del mercat dels serveis
El Govern ha realitzat diverses accions amb la Comissió Europea i el Parlament Europeu per tal de
fer arribar esmenes a la proposta de directiva Bolkenstein, la normativa europea que regula la
prestació de serveis entre els estats membres. Aquestes esmenes, fruit de la col·laboració del
Departament de Comerç amb el sector comercial català, han millorat el possible impacte de la
directiva sobre el comerç i permeten la utilització del test econòmic quan la regulació sigui amb
finalitats socials i urbanístiques (CTC).
> El Pla Estratègic de Turisme posa les bases per un nou model turístic català
L’any 2006 han acabat els treballs d’elaboració i presentació del Pla Estratègic del Turisme a
Catalunya 2005 – 2010, que ha de ser l’instrument que ajudi a consolidar un model turístic competitiu,
sostenible i de qualitat pel país. El Pla és un full de ruta del model turístic per als propers anys i marca
les directrius per una oferta diferenciada de qualitat, més competitiva i més adaptada a la demanda,
que sigui sostenible i territorialment equilibrada. En l’elaboració del Pla s’ha comptat amb la
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
34
col·laboració del món acadèmic i la participació dels agents socials. Quant als plans de dinamització
turística, durant el 2004 i 2005 s’ha aprovat el Pla de dinamització turística de Santa Susanna, i el del
producte turístic Terres de l’Ebre. I a més, el Pla de foment del Consell Comarcal de l’Anoia, el del
Consell Comarcal de La Selva, el del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el del Consell Comarcal del
Berguedà, el del Consorci Ruta del Cister, el del Consorci Alba-Ter, el del Consorci del Ripollès, el de
l’Ajuntament Banyoles/Consell Comarcal del Pla de l’Estany, el del Consell Comarcal del Vallès
Occidental, el del Consell Comarcal de les Garrigues, el de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i, el
de l’Ajuntament de Tossa de Mar (CTC).
> Creació de l’Observatori de Turisme de Catalunya
El nou Observatori de Turisme de Catalunya, creat també aquest any, és el primer ens que es dedica
a l’estudi i seguiment del turisme a Catalunya. Té l’objectiu de potenciar el coneixement del turisme
per donar suport a la presa de decisions i el disseny d’estratègies orientades a incrementar l’eficiència
de la marca “Catalunya Turisme”. S’ha posat en marxa també el Programa Nacional de Recerca
Aplicada i Tecnologia Turística (CTC).
> Creació de l’Agència Catalana del Consum per protegir consumidors i usuaris
El Govern va aprovar el projecte de Llei de creació de l’Agència Catalana del Consum (ACC), que
assumeix la competència exclusiva en matèria de protecció dels drets de les persones consumidores i
usuàries. L’Agència és competent en les tasques d’informació, formació, educació, mediació,
arbitratge, disciplina del mercat, inspecció i desenvolupament normatiu. Funciona de forma
descentralitzada i substitueix els organismes que exercien les competències de la Generalitat en
matèria de consum: la Subdirecció General de Consum i l’Institut Català del Consum.
La nova agència ha atès 78.065 consultes a través del telèfon 012; 18.524 consultes directament i
s’han realitzat 7.305 visites. Ha gestionat un total d’11.004 reclamacions i 4.522 mediacions i dictat
2.785 laudes. En aquests moments hi ha 3.307 establiments adherits a la Junta Arbitral de Consum
de Catalunya; s’han creat col·legis especialitzats en matèria d’habitatge a través d’un conveni amb el
Departament de Medi Ambient i Habitatge; s’ha impulsat la descentralització de col·legis arbitrals a tot
el territori amb la realització d’arbitratges; s’ha iniciat la realització d’arbitratges a través de
videoconferència per facilitar tant als ciutadans com a les empreses la realització de vistes arbitrals. A
més, s’ha posat en marxa la itinerància de l’Escola del Consum amb gairebé 3.000 alumnes. Pel que
fa al control inspector d’incompliment de la normativa del consum, l’Agència, a través de la xarxa
d’alertes, ha detectat 1.976 productes insegurs, n’ha destruïts 248.993, retirat del mercat 1.638.370 –
entre ells, articles tèxtils provinents de països de fora la UE per motius d’etiquetatge incorrecte o per
ser potencialment insegurs–, i ha rebut 8.784 denúncies. D’aquesta informació se n’han derivat
38.927 actuacions inspectores i 2.080 expedients sancionadors (CTC).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
35
> Canvi de rumb a la promoció de la moda catalana
El Govern ha canviat el rumb de la promoció de la moda catalana per centrar-se en la projecció
internacional. L’any 2005 va aprovar el nou Pla de Suport Públic a la moda catalana, que s’ha posat
en funcionament el 2006. Aquest pla està basat en el foment del talent emergent, d’una banda, i la
internacionalització de les marques consagrades, de l’altra. Les conclusions d’un informe elaborat pel
Departament de Comerç, que van revelar la poca eficàcia de les passarel·les, van contribuir també a
la remodelació a fons de la Barcelona Fashion Week. Al cap de vint anys, la principal cita de la moda
a Catalunya es transformarà a partir d’aquesta primavera i apostarà per dissenyadors emergents i per
la projecció internacional de les empreses consolidades del sector. Es crearan el Gaudí Emergents i
el Gaudí Internacional. S’han destinat 2,5 milions d’euros a l’Associació Moda Barcelona per tal de
finançar les accions de promoció de Gaudí i Saló Gaudí Núvies (CTC).
> Nou impuls a l’Artesania de Catalunya
El Govern ha donat un nou impuls al sector artesà i a les seves línies estratègiques i ha presentat la
nova imatge d’Artesania Catalunya, acompanyada de la inauguració de la nova seu d’Artesania de
Catalunya, al carrer Banys Nous número 12. Mentre, s’està acabant d’elaborar la nova Llei
d’Artesania de Catalunya, que vol crear el marc adequat que permeti instrumentar mesures per tal de
fomentar i promocionar l’ofici artesà, vetllar per mantenir el prestigi i la qualitat del producte artesanal,
sostenir la seva producció i fomentar el seu desenvolupament (CTC).
En els pròxims mesos...
• Aprovació del Pla Territorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), abans
del juliol (CTC).
• Desenvolupament de la primera fase del Pla Estratègic de Turisme 20052010 (CTC).
• Creació de l’Agència Catalana del Turisme, en substitució de l’actual
Consorci de Turisme de Catalunya (CTC).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
36
9. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ
> Pla de Serveis i Continguts: 38 milions d’euros perquè els beneficis de les noves tecnologies
arribin a ciutadans i empreses
El nou Pla de Serveis i Continguts presentat l’octubre passat suposa una gran injecció de propostes
per aconseguir que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) formin part de la societat,
dinamitzar el procés de canvi cultural i organitzatiu per fer arribar la Societat del Coneixement als
ciutadans i les empreses catalanes. En total, representa una inversió directa de 38 milions d’euros en
més de 700 projectes fins l’any 2008 (UNI).
> Accions per garantir l’accés a Internet a tot el territori el 2008
El Pla d’Infraestructures de Telecomunicacions preveu ampliar la xarxa de banda ampla a tot el
territori de Catalunya per tal de garantir la plena connexió a Internet el 2008. El Pla, que representa
una inversió de 488 milions d’euros, ha de potenciar la connectivitat telemàtica, incentivar l’oferta
d’operadors i la demanda de la ciutadania i les empreses (UNI).
> El Govern crea un operador públic de telecomunicacions
El Govern i el món local, representat per Localret, han creat un operador neutre per millorar la
cobertura territorial i la competència en qualitat, preus i serveis de telecomunicacions. El nou
operador públic, el consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya (ITCat) planificarà i
gestionarà el desplegament de la xarxa de fibra òptica pel territori català amb l’objectiu de posar en
valor les infraestructures de telecomunicacions existents a Catalunya, propietat de les administracions
públiques, i completar la seva composició a través de la cessió d’infraestructures de tercers o bé
mitjançant la nova construcció. S’han destinat 20 milions d’euros per executar la primera fase del
projecte de desplegament d’infraestructures de telecomunicacions, aquest desembre (UNI).
> Renovació del Gencat.net, amb continguts i serveis més accessibles
El 27 d’octubre es va llançar el nou www.gencat.net, després d’un any de treball liderat per la Direcció
General d’Atenció Ciutadana. L’objectiu del nou portal de la Generalitat és millorar els serveis
d’atenció ciutadana i per això està construït a l’inrevés: des del que demana i consulta el ciutadà, cap
a l’organització administrativa. El nou portal vol establir un nou model de relació entre ciutadans i
Generalitat basat en les necessitats dels usuaris (PRE).
> El projecte Banda Ampla Rural ja cobreix una població de 850.000 persones
El Departament d’Universitats ampliarà la cobertura del projecte Banda Ampla Rural fins a triplicar la
població afectada en el cas de les comarques de Girona, Barcelona i Catalunya Central, i
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
37
quadruplicar-la en la resta de població, això entre aquest any i el primer quadrimestre de 2007.
L’ampliació de la despesa a 8,5 milions d’euros permetrà passar dels 317 nuclis de població previstos
inicialment a 922, que pertanyen a 325 municipis. El desplegament s’ha iniciat a principis de 2006,
finalitzarà el primer trimestre de 2007 i multiplicarà per quatre la població beneficiada, tot assolint els
384.462 habitants, davant dels 104.330 previstos anteriorment. La xarxa pública de Banda Ampla
Rural s’ha desplegat fins ara unes 900 poblacions de les comarques de Ponent, Alt Pirineu i Aran,
Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre (UNI).
> Tots els centres educatius disposaran d’Internet a l’aula el curs 2007-2008
El Govern ha impulsat un pla per fer posar al dia els centres educatius en l’àmbit de les Tecnologies
de la Informació i la Comunicació, amb una inversió de 167 milions d’euros. El pla preveu diverses
actuacions en infraestructures, equipaments, suport tècnic, continguts educatius i formació del
professorat. Entre elles, es farà arribar connexió a Internet a tots els centres catalans el curs 20062007, i Kits d’Internet a l’Aula pel curs següent (EDC).
> Impuls a la implantació del programari lliure
La Generalitat va iniciar el juny del 2005 la prova pilot de migració dels sistemes informàtics a
programari lliure convertint la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, aquest
novembre, en la primera unitat del Govern a iniciar el canvi tecnològic. En aquest sentit, les
universitats catalanes gaudiran d’un campus virtual basat en programari lliure. El projecte Campus és
una plataforma per a l’aprenentatge en línia o semipresencial amb capacitat per a 10.000 usuaris
connectats simultàniament, amb aplicacions accessibles via PDA i telèfon mòbil (UNI).
> La Generalitat ajuda alumnes i professors universitaris a adquirir un ordinador portàtil
La Generalitat va posar en marxa el setembre passat el projecte PortàTIC d’ajuts a l’alumnat
universitari per comprar un ordenador portàtil. El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació, en col·laboració amb les universitats, va oferir l’ajut de fins a 190 euros a un total de 5.000
estudiants i personal docent per adquirir un ordinador portàtil en el període comprès entre l’1
d’octubre i el 15 de desembre (UNI).
> Fort impuls de la Xarxa de Telecentres de Catalunya
El Govern ha dinamitzat el territori entorn de les TIC enfortint significativament la Xarxa de
Telecentres de Catalunya. Ha finançat la renovació de 44 telecentres amb una inversió de gairebé
mig milió d'euros. Els telecentres són punts d'accés públic a Internet que ofereixen recursos de
formació, materials didàctics i divulgatius i que són atesos per persones expertes en l'ús de les
tecnologies de la informació. A més de fomentar l’equilibri territorial i la diversificació de l'activitat
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
38
econòmica, són determinants per l’alfabetització digital (UNI).
> Nova xarxa de control de les emissions de les antenes de telefonia mòbil
El Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació ha iniciat el desplegament d’una
xarxa de control de les emissions de les antenes de telefonia mòbil a una seixantena de municipis.
Amb aquesta xarxa es vol mesurar i controlar de forma contínua i remota la radiació provinent de les
estacions base de telefonia mòbil, informar la ciutadania i vetllar per la qualitat ambiental. El projecte
ha suposat una inversió de 490.000 d’euros entre el DURSI i Medi Ambient (MAH + UNI).
En els pròxims mesos...
• Posta en marxa de l'Oficina Tècnica de Programari Lliure (UNI).
• Remodelació de la Xarxa de Telecentres de Catalunya per ser, a banda
d’un conjunt de punts d’accés a Internet, un espai de dinamització,
formació i alfabetització digital (UNI).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
39
10. RECERCA I INNOVACIÓ
> Més de 2.000 milions d’euros per a recerca i innovació fins al 2008
El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 (PRI) uneix per primera vegada les polítiques de recerca i
investigació i preveu una inversió de més de 2.000 milions d’euros, incrementar el nombre de
persones investigadores, impulsar les infraestructures de recerca i promoure la difusió científica entre
la ciutadania. En el marc del Pla s’ha constituït el Consorci de Transferència de Coneixement per
promoure el traspàs a la societat del coneixement científic de les universitats i centres de recerca.
Fins al moment, el Govern ha augmentat les inversions al ritme previst, gairebé el 15% anual, per
arribar a l’any 2008 a una inversió equivalent al 2,1% del PIB en recerca i desenvolupament (R+D) i al
5,20% del PIB en innovació, tal com recull el Pacte del Tinell.
Només el 2005, el pressupost dedicat a recerca ja ha augmentat un 38%. Abans, el 2004, el Govern
va destinar 437.629 d’euros a convenis de col·laboració entre les universitats, l’Institut d’Estudis
Catalans i el Govern, d’acord amb el III Pla de Recerca de Catalunya 2004-2005, que va precedir el
PRI (SLT + TRI + UNI).
> Catalunya es constitueix com a Bioregió
El 17 de novembre de 2004 es va constituir la Bioregió catalana, una iniciativa impulsada per la
Generalitat per coordinar l’activitat dels investigadors en recerca bàsica i clínica, i també la dels
emprenedors i de les empreses que treballen en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia. Hi
participen diferents entitats públiques i privades, entre les quals el Parc Científic de Barcelona.
A més, Catalunya s’ha integrat a l’EuroBioCluster del sud d’Europa, una xarxa de regions i ciutats
amb una important activitat en les Ciències de la Vida i la Biotecnologia, i s’ha creat la nova Fundació
privada Institut de Recerca Biomèdica, que vol ser un referent internacional de la recerca i la
investigació en l’àmbit biomèdic amb especial èmfasi en oncologia i metàstasi. Aquest centre el
dirigirà el doctor Joan Guinovart i comptarà amb un comitè científic extern presidit pel doctor Joan
Massagué. La Generalitat hi invertirà 41,72 milions d’euros fins al 2008 (PRE + ECF + SLT + TRI +
UNI).
> El laboratori de llum Sincrotró començarà a funcionar el 2009
S’ha signat el conveni per a la construcció del Laboratori de Llum Sincrotró d’última generació, que
començarà a funcionar el 2009 i que s’instal·larà a Cerdanyola del Vallès. El Departament
d’Universitats pagarà 13,2 milions d’euros a l’Incasòl fins el 2020 per la compra de la parcel·la. A
Europa només hi ha dos sincrotrons d’última generació com aquest (UNI).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
40
> Creació de nous centres tecnològics
El Departament de Treball i Indústria ha signat els convenis de creació de nous centres tecnològics
previstos en l’Acord estratègic per a la competitivitat, com ara el Centre Tecnològic de la Logística a
Catalunya i la Fundació Privada Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai. El
primer estarà al Prat de Llobregat i donarà suport a la recerca per millorar la competitivitat del sector
logístic. El segon s’ubicarà a Viladecans i potenciarà la competitivitat de la indústria aeronàutica i de
l’espai a Catalunya.
A més, s’han signat acords per a la creació del Centre de Tecnologies de la Nutrició i la Salut de
Reus, el de Tecnologies Agroalimentàries de Lleida, el de Noves Tecnologies i Processos de
l’Alimentació (CENTA) a Girona, el Media a Barcelona i el de Difusió Tecnològica del Moble a la
Sénia. Igualment, s’ha creat el protocol per a la creació de l’Anella de l’Agroindústria, una aliança dels
tres centres especialitzats en biotecnologia del sector agroalimentari, el de Girona, el de Lleida i el de
Reus. I, finalment, s’ha impulsat la creació del Centre d'Investigació en Nanociència i Nanotecnologia,
un projecte compartit entre el CSIC i la UAB amb una aportació de 16 milions d’euros (8 milions cada
part) i que s’ubicarà a Bellaterra. Aquest febrer s'ha presentat el Centre de Difusió Tecnològica de
Lleida, que centrarà la seva activitat en la investigació i millora dels materials de la construcció. El
centre, ubicat al Parc Tecnològic de Gardeny, forma part de la Xarxa de Centres de Difusió
Tecnològica del CIDEM des del mes de desembre del 2005. El nou centre pot optar així a l’ordre per
a la concessió de subvencions destinades a incentivar els plans d’actuació dels centres tecnològics
del 2006. La previsió és que aquesta línia tingui una dotació d’uns 4 milions d’euros (PRE + TRI).
> El supercomputador “Mare Nostrum” s’instal·la a Catalunya
Arran d’un acord entre el Govern, el Ministeri d’Educació i Ciència, l’empresa IBM i la UPC, el quart
supercomputador més potent del món, el “Mare Nostrum”, s’ha instal·lat a Barcelona. El “Mare
Nostrum” és un conjunt de potentíssims ordinadors connectats en xarxa que pot processar 40 bilions
d’operacions per segon. La seva presència a Catalunya permetrà atreure investigadors d’arreu
d’Europa i elevar l’activitat científica del país (UNI).
> Fort impuls pressupostari en quatre anys a l’Institut d’Estudis Catalans
Convertir l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en la veritable acadèmia nacional catalana i en el referent
dels poder públics a l’hora de realitzar dictàmens i informes sobre aspectes estratègics del futur de
Catalunya. Aquest és l’objectiu del contracte programa que el Govern ha signat amb l’IEC de cara als
propers quatre anys 2005-2008 per un total de fins a 26,7 milions d’euros (CLT + UNI).
> Desplegament del Programa de centres de recerca
Gràcies al Programa de centres de recerca ja s’han reconegut 904 grups de recerca a Catalunya. La
iniciativa pretén agrupar, coordinar i fer visibles les activitats dels centres i instituts de recerca
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
41
independents creats durant els darrers anys i que fins ara no disposaven d'una institució comuna.
S’ha posat també en marxa el Pla per a la carrera investigadora Catalunya i el Pla d’infraestructures
Científiques i Tecnològiques (2006-2010), que suposa un increment del 40% del finançament per
crear nous centres de recerca, fomentar la investigació empresarial i la transferència de coneixements
dels parcs científics i tecnològics (UNI).
En els pròxims mesos...
• El Govern dedica el 2006 al foment de la Innovació (UNI).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
42
11. AGRICULTURA I PESCA
> Celebració del Primer Congrés del Món Rural de Catalunya
El Departament d’Agricultura impulsa el Primer Congrés del Món Rural, amb voluntat de continuïtat,
com a fòrum on discutir i definir les grans línies de desenvolupament rural i agrari dels pròxims anys i
assolir un diàleg entre el món rural i el món urbà. El Congrés presentarà les conclusions a finals de la
primavera del 2006. Actualment es fan reunions dels diversos grups de treball per tot el territori (ARP).
> Comencen les obres del canal Segarra-Garrigues
Al mes de febrer de 2006 han començat les obres del primer tram del canal Segarra-Garrigues, que
permetrà regar més de 70.000 hectàrees i beneficiarà més de 16.000 agricultors de 80 municipis de la
Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues, l’Urgell i el Segrià. Es tracta de l’obra més
complexa i la de major abast agrícola que s’ha dut a terme a Catalunya en els darrers cent anys. La
Generalitat va concedir un aval a la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues, per
un import màxim de 17 milions d’euros, que va obrir la porta a la contractació de les obres del primer
tram del canal. El Segarra-Garrigues es convertirà en l’obra més complexa i la de major abast
agrícola que s’ha dut a terme a Catalunya en els darrers cent anys. L’objectiu és tenir a finals del
2007 les primeres hectàrees de terra de regadiu (ARP).
> 676 milions d’euros més per als regadius fins el 2013
El Govern ha doblat la inversió en regadius. El 2004 va encarregar a l’empresa pública Regsa (Regs
de Catalunya SA) la construcció d’infraestructures de regadiu, amb una inversió de 676 milions
d’euros fins el 2013 a càrrec de la Generalitat. Aquesta inversió garantirà que s’acabin en aquest
període el regadiu de l’Algerri-Balaguer, tota la zona regable del Xerta-Sénia, el Garrigues Sud, el
regadiu del Segrià Sud, el de la Terra Alta i el nou regadiu de la Conca de Tremp. L’any passat es van
invertir els primers 55,5 milions d’euros d’aquest pla i el 2005 se n’inverteixen 68,5 milions (ARP).
> Mesures per afrontar la sequera
El Departament d’Agricultura va adoptar diverses mesures per fer front a les pèrdues ocasionades per
la sequera: va demanar a la Unió Europea el pagament de les bestretes de la prima d’oví-cabrum i de
l’ajut a superfícies per a determinats conreus herbacis, va crear una comissió permanent de
seguiment de la sequera i va doblar l’import màxim dels préstecs als pagesos afectats de pèrdues per
aquest motiu (ARP).
> La nova Llei de Contractes d’Integració modernitzarà la ramaderia
El 4 d’abril passat el Parlament va aprovar la nova Llei de Contractes d’Integració, impulsada pel
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
43
Govern, amb l’objectiu de garantir una major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la
nova legislació, especialment a les directrius sanitàries i de protecció del medi ambient. A més, la llei
garanteix l’equilibri i la transparència entre les parts contractants. Per exemple, a partir d’ara els
contractes s’han de fer per escrit (fins ara podien ser verbals) i es fixen les obligacions de l’integrador
i de l’integrat (ARP).
> Elaboració d’una nova Llei de Contractes de Conreu
El Govern també ha aprovat el projecte de la Llei de contractes de conreu i d’adquisició preferent de
sòl agrari, per facilitar l’accés de la pagesia a la propietat i la incorporació de joves al camp. A més,
s’han incrementat un 10% els ajuts pels joves agricultors, amb l’objectiu de rejovenir el camp català
(JUS + ARP).
> El Contracte Global d’Explotació millorarà la viabilitat de les empreses agràries
El Govern ha començat a implantar de forma pilot a quatre comarques el Contracte Global
d’Explotació (CGE), previst en la Llei d’Orientació Agrària. La iniciativa s’ha posat en marxa al Pla de
l’Estany, la Conca de Barberà, l’Alt Urgell i el Berguedà i ja ha rebut 6 milions d’euros. Es tracta d’un
veritable pacte social per al medi rural, que implanta un sistema contractual integrat que pretén
fomentar la producció d’aliments de qualitat, la millora de les condicions de vida i treball dels pagesos,
el manteniment del paisatge agrari i de l’espai natural, l’ordenació de les pràctiques agràries i la
incorporació de joves al sector (ARP).
> Pla per equilibrar l’oferta i la demanda al sector vitivinícola i pagament d’ajuts
El Govern ha presentat el Pla Sectorial de la Vinya i el Vi amb l’objectiu de marcar les pautes
d’actuació del sector per al futur. A ell s’han d’adaptar els Plans de Reestructuració i Reordenació.
Aquest Pla defensa un pacte a mig termini entre tots els agents del sector amb l’objectiu d’establir una
autoregulació que equilibri l’oferta i la demanda. D’altra banda, el Departament d’Agricultura ha fet
efectiu el pagament complementari als 197 productors acollits als plans de reestructuració i
reconversió de la vinya a Catalunya per un import de 7,5 milions d’euros per les mesures finalitzades
de la campanya 2004/2005. Aquests ajuts tenen per objectiu ajustar la producció vitícola a la
demanda del mercat, compensant tant el cost de les mesures que cal dur a terme, com la pèrdua
d’ingressos durant el període improductiu de la vinya (ARP).
> Nova política d’ajuts i simplificació del sistema de pagament
La reforma del pagament dels ajuts al camp és una de les actuacions que el Departament
d’Agricultura duu a terme amb l’objectiu de simplificar i unificar les diverses línies d’ajut i, sobretot, fer
més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. Aquest 2006 i per primer cop s’ha començat a aplicar el
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
44
sistema de Pagament Únic, amb la col·laboració de les organitzacions professionals agràries i les
cooperatives. D’aquesta manera, es simplifiquen i s’unifiquen les diverses línies d’ajut i, sobretot, fa
més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. El Pagament Únic inclou actualment els sectors de cultius
herbacis, producció d’oli d’oliva i oliva de taula, farratges deshidratats, oví-cabrum, vaquí de carn,
vaquí de llet i sacrifici de bovins. Igualment, a finals d’agost es va iniciar el pagament dels ajuts en
compensació per l’encariment del preu del gas-oil, després que el ministeri hagués transferit l’import
corresponent, de més de 5 milions d’euros. Un total de 12.322 sol·licitants rebran aquests ajuts
(ARP).
> Augmenten els ajuts per a la incorporació de joves al camp
La Generalitat ha concedit 35,5 milions d’euros a les explotacions agràries en la convocatòria d’ajuts
corresponents a l’any 2005, per a la modernització del camp i per afavorir-ne la incorporació dels
joves. Ha augmentat la partida d’ajuts destinats a la incorporació de joves al camp, d’acord amb el
Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i ha passat de 39.000 a 56.000 euros per jove. D’un total
de 1.555 sol·licituds, 457 corresponen a ajuts per a joves agricultors. D’aquests joves, 50 s’han
instal·lat en explotacions ubicades a la província de Girona; 107, a Barcelona; 169, a Lleida; 42, a
Tarragona, i 89 a les Terres de l’Ebre (ARP).
> Primera radiografia del Registre de plantacions de fruita dolça que pretén reordenar el sector
El nou Registre de plantacions de fruita dolça que va crear el Govern el setembre passat permetrà
conèixer la realitat del sector a Catalunya i trobar l’equilibri entre l’oferta i la demanda en algunes
espècies varietals, davant la tendència a la diversificació varietal. Servirà també per garantir l’eficàcia
de les mesures de gestió fitosanitària. La inscripció al Registre serà un requisit indispensable per
beneficiar-se de les subvencions de la fruita dolça. El Registre ha rebut 1.045 declaracions per a la
reconversió de conreu: 435 d’arrencada, 607 d’intenció d’arrencar i 3 sense especificar. I pel que fa a
superfície, s’han declarat 2.003,68 hectàrees: 532,28 hectàrees d’arrencada, 1.466,98 amb intenció
d’arrencar i 4,42 hectàrees no especificada (ARP).
> Pas endavant per combatre els problemes derivats de les dejeccions ramaderes
La Generalitat i el sector agroalimentari han iniciat conjuntament una campanya per resoldre les
dificultats ocasionades a causa de les dejeccions ramaderes. És per això que s’ha creat el Consorci
de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya GESFER, que té com a principal objectiu vetllar per
al bon funcionament de la pràctica agrària per tal d’assolir un nou model de fertilització orgànica i
mineral més sostenible (ARP).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
45
En els pròxims mesos...
• Pla de reconversió varietal de la fruita dolça (ARP).
• A finals d’any, inauguració de la nova seu del Departament d’Agricultura a
Lleida, al turó de Gardeny. El pressupost de l’obra és de 4,2 milions
d’euros (ARP).
• Presentació del Pla d’Impuls de l’Agricultura Ecològica el juny de 2006, per
impulsar tant la producció com el consum. Aquest Pla es definirà al Llibre
Blanc de l’Agricultura Ecològica, que està en preparació (ARP).
• Elaboració d’un Pla de Pesca comú per a tota la flota pesquera espanyola
del Mediterrani, en col·laboració amb l’Administració Pesquera de l’Estat i
les comunitats autònomes implicades (ARP).
• Creació de la Llei d’espais agraris/Fons de terres, després de l’aprovació
de la Llei de Contractes de Conreu, que estableix el dret d’adquisició
preferent per part de l’Administració. El Departament d’Agricultura podrà
exercir-lo per crear el fons de terres i el seu ens de gestió (ARP).
• Elaboració de la Llei de Pesca catalana, perquè s’aprovi al Parlament
aquest 2006 (ARP).
• Creació del Registre de Vinyes de Catalunya, amb l’objectiu de fer aflorar
les vinyes il·legals. Serà operatiu en la propera campanya (ARP).
• Creació de l’Agència de Desenvolupament Rural (ARP).
• Creació d’un Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya, interlocutor
amb les organitzacions més representatives del sector (ARP).
• Durant aquest any s’acabarà d’executar el Programa de Desenvolupament
Rural 2000-2006 (ARP).
• Elaboració de la Llei de Qualitat Agroalimentària (ARP).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
46
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
47
• III • UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA •
12. EDUCACIÓ
> Aprovat el Pacte Nacional per a l’Educació
Després de mesos de negociacions, el departament d’Educació i 20 entitats de la comunitat educativa
han segellat aquest febrer el Pacte Nacional per a l’Educació, un acord històric entre gairebé la
totalitat del sector educatiu que ha de servir de base per a l’elaboració de la futura llei catalana per a
l’educació. L’aplicació de les mesures que inclou aquest Pacte suposarà una inversió de gairebé
1.200 milions d’euros fins el curs 2008-2009. Entre les mesures acordades en destaca la implantació
de la sisena hora diària de reforç a partir del curs vinent a l’escola pública (EDC).
> 30.000 noves places de llars d’infants
El Govern ha signat un acord amb les entitats municipalistes per a la creació de 30.000 noves places
públiques de llars d’infants fins el 2008. Fins el moment, 264 ajuntaments ja s’han compromès a la
creació de 22.416 noves places, el que suposa gairebé 75% del total. Amb aquest nou Mapa de Llars
d’Infants, el nombre de places d’escoles bressol públiques es multiplicarà per dos i arribarà a les
60.000. S’hi destinaran 150 milions d’euros (EDC).
> 816 milions d’euros per a construir noves escoles en dos cursos
El curs 2005-2006 entren en funcionament 67 nous centres escolars a tot Catalunya, d’acord amb el
Pla Quadriennal de Construccions Escolars 2004-2007. Aquests centres se sumen als 37 posats en
marxa el curs anterior. Les 270 noves construccions i ampliacions necessàries dutes a terme des de
(eliminat setembre) 2004 suposen una inversió de 816 milions d’euros. A més a més, en aquest
context de creixement de població escolar i d’increment de centres educatius, durant el curs 20052006 s’instal·len 92 mòduls provisionals per afrontar l’augment de la demanda de places escolars
(EDC).
> 10.200 docents més a les escoles i instituts catalans
El Departament d’Educació ha incorporat 4.200 mestres i professors a les escoles i instituts catalans
fins el dia d’avui. 2.139 docents es van incorporar el curs 2004-2005 i més de 2.000 ho fan aquest
curs. A més, el Departament preveu 6.000 noves incorporacions pel 2006-2007, per complir tres
compromisos: l’establiment de la sisena hora lectiva a l’educació primària, la reducció de les hores de
classe per docent (de 25 a 23 a la setmana) i fer front a l’augment de la població escolar. L’increment
del nombre de docents permetrà tenir grups més reduïts, posar en pràctica un conjunt de programes
d’innovació educativa i introduir nous perfils professionals als centres (EDC).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
48
> 7.195 noves places de mestres i professors a l’escola pública
El Govern ha aprovat fins el moment tres ofertes d’ocupació pública per 7.195 noves places de
docents, corresponents a 2004 (950 places), 2005 (3.680 places) i 2006 (2.565 places), dins del
compromís d’augmentar la plantilla dels centres docents i d’estabilitzar-la, reduint el nombre d’interins
fins a tan sols el 8%. D’aquestes noves places, 4.440 pertanyen al cos de mestres, 2.218 del cos de
professors d’ensenyament secundari, 391 de professors tècnics de formació professional i 146 de
professors d’escoles oficials d’idiomes. El Govern té previst de convocar 9.640 places més fins 2008
(EDC).
> 748 centres docents han iniciat programes d’innovació educativa
Aquest curs, 748 centres inicien els programes d’innovació educativa. Es tracta de vuit iniciatives
diferents per millorar la qualitat del sistema i adequar-lo progressivament a l’evolució educativa i
social. Els programes abracen diversos àmbits educatius, des del foment de la lectura o la igualtat de
gènere fins a l’educació mediambiental o la convivència i mediació escolar. Destaca el programa de
llengües estrangeres, per facilitar l’ensenyament i aprenentatge de l’anglès a partir dels 4 anys, que
s’aplica a 100 centres educatius.
Un dels programes més importants és el de Salut i Escola, que té com a objectiu millorar la
coordinació entre l’escola i els serveis de salut per donar resposta a les necessitats dels adolescents i
promocionar hàbits i estils de vida saludables. 28 escoles participaran al programa Salut i Escola
aquest curs, i està prevista la implantació a tots els centres durant el curs 2007-2008 (EDC + SLT).
> 4.500 places de cicles formatius i quatre nous centres integrats de Formació Professional
El Govern ha creat 4.500 places noves d’alumnes de formació professional a tot el territori, arran de la
creació de 151 nous cicles formatius als centres públics aquests dos últims cursos. El Departament
d’Educació va iniciar aquestes actuacions l’any 2004 per facilitar l’accés a la Formació Professional i
millorar-ne la qualitat.
També s’ha creat una xarxa de centres integrats de formació professional i s’ha fomentat la
participació de les patronals, sindicats, associacions empresarials i administracions locals en el
desenvolupament d’aquest nou sistema formatiu. Aquest any, els departaments Treball i Indústria i
d’Educació han signat la creació dels primers 4 centres integrats de la nova xarxa. Treball i Indústria
en gestionarà directament dos, ubicats al Baix Llobregat (sector automòbil) i a Tarragona (sector
químic) (EDC + TRI).
> 560 milions per millorar les condicions laborals del professorat
La Mesa Sectorial del personal docent no universitari va arribar a un acord pel qual el Govern es
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
49
compromet a invertir la xifra de 560 milions d’euros fins el curs 2008-2009, que serviran per engegar
diverses iniciatives per millorar les condicions laborals i retributives del professorat dels centres
públics. Entre aquestes mesures hi ha l’augment de 4.000 places del personal de suport als centres,
la flexibilització dels horaris del professorat, l’augment de l’autonomia dels centres i millores
significatives per la situació del professorat interí i substitut (EDC).
> El programa de reutilització de llibres de text suposa un estalvi d’un 85% per fill o filla
El present curs s’ha posat en marxa la primera fase del programa cooperatiu per al foment de la
reutilització de llibres de text, amb 522 centres seleccionats per iniciar-lo. Durant aquest primer curs,
els centres rebran ajuts d’un total de 2,03 milions d’euros i se’n beneficiaran 113.000 alumnes. Amb la
fase d’implantació generalitzada, a partir de 2007-2008, la despesa mitjana mínima per cada fill o filla
passarà dels 1.700 euros de l’actualitat als 250 euros (25 euros per any en deu anys), cosa que
suposa un estalvi d’un 85% (EDC).
> Augment del finançament de les universitats: més de 5.000 euros per alumne
El pressupost de la Direcció General d’Universitats va augmentar un 10'79% respecte al 2004.
L’aspecte més destacat és l’increment del finançament de les universitats públiques en un 6,42%, tal
com estableix la Llei d’Universitats (LUC), en una època de davallada demogràfica i en una situació
en què, a Catalunya la despesa per estudiant ja ha assolit la mitjana europea.
D’aquesta manera, ja hi ha quatre universitats (UPC, UPF, UdL, URV) que superen els 5.000 euros
per alumne, un objectiu que consta en el Pacte del Tinell, i es preveu que la resta arribi a aquesta
xifra l’any que ve. Si tenim en compte aquest paràmetre, les diferències entre universitats s’han
escurçat des dels 2.040 euros l’any 2002 a 1.281 euros el 2005 (UNI).
> Universitat gratuïta per a les persones minusvàlides, majors de 65 anys i víctimes
del terrorisme
Per primera vegada, la matrícula universitària és gratuïta per a les persones amb minusvalidesa,
majors de 65 anys i víctimes d’actes terroristes, cònjuge i fills que es matriculin per primera vegada,
d’acord amb les noves taxes que el Govern va fixar al juliol de 2004. Aquestes exempcions
incentivaran l’accés d’aquests col·lectius a la universitat (UNI).
> 23 noves Escoles Oficials d’Idiomes
Durant els dos últims cursos s’han posat en funcionament 23 noves Escoles Oficials d’Idiomes, per
arribar a la xifra de 39 centres en tot Catalunya i arribar al 97% del territori català. Les set darreres
noves escoles inaugurades són a Banyoles, Berga, Vilafranca del Penedès, Ripoll, Valls, Amposta i
Tremp. El curs 2006-2007 se’n posaran en marxa tres de noves, a Mollet del Vallès, Viladecans i
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
50
Móra d’Ebre, i s’arribarà a les 42 EOI. Igualment, s’ha doblat el nombre de places del programa
ORATOR per a estades lingüístiques, de les quals ja se n’ofereixen 900 per a alumnes de primària i
secundària (EDC).
> 168 noves instal·lacions esportives per al 2008
S’han atorgat 92 milions d’euros a municipis de tot Catalunya per a la construcció de 168 noves
instal·lacions esportives que s’estrenaran abans de desembre del 2008. El 100% dels ajuntaments
que han demanat subvencions, complint els requisits establerts, les han obtingut. D’aquestes noves
instal·lacions se’n beneficiaran 600.000 persones i suposarà la creació de 1.650 llocs de treball cap al
2008 (PRE).
> Impuls de l’esport als centres educatius
L’últim curs s’ha engegat el Pla d’Esport a l’Escola, que preveu que al 2008 el 40% dels nens i nenes
facin esport a l’escola, percentatge que ara és del 15%. El propòsit és arribar al 90% d’aquí a deu
anys. S’han signat més de 200 acords de vinculació entre escoles i clubs, i la Secretaria General de
l’Esport ha establert amb el Departament d’Educació un acord per potenciar la construcció de
pavellons als centres educatius (PRE + EDC).
En els pròxims mesos...
• Aprovació de la Llei d’Educació Permanent (EDC).
• Posada en marxa de l’Institut Obert de Catalunya (EDC).
• Durant la legislatura es destinaran més de 30 milions d’euros per adaptar
la formació dels professionals de l’educació a les noves necessitats,
d’acord amb el Pla Marc de Formació Permanent 2005-2010 (EDC).
• L’Administració de l’Estat traspassarà a la Generalitat les competències en
gestió de beques. Les dues administracions han signat un conveni per a la
gestió de beques i ajuts a l’estudi per al curs 2005-2006, com a pas
intermedi per elaborar i aprovar el traspàs definitiu (EDC + UNI).
• Presentació del nou Pla d’Alt Rendiment esportiu Català (PRE).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
51
• Creació de nous Centres de Tecnificació Esportiva a Ripoll i Roses, un
centre especialitzats de tecnificació d’esquí alpí a la Val d’Aran i un centre
d’esquí de fons a la Seu d’Urgell (PRE).
• Creació de la Confederació Esportiva de Catalunya per reordenar el
sistema esportiu català perquè tots els agents esportius treballin de forma
unitària (PRE).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
52
13. SANITAT
> 3.301 milions d’euros en 799 actuacions als centres sanitaris catalans en vuit anys
El Govern ha presentat el Pla d’Execució d’Inversions en Infraestructures Sanitàries 2004-2012, que
preveu una gran remodelació dels equipaments sanitaris catalans en un termini de vuit anys. Aquesta
planificació, que respon als objectius estratègics d’equilibri territorial, cohesió social i proximitat,
suposarà una inversió de 3.301,1 milions d’euros en 799 actuacions en infraestructures sanitàries,
amb 232 obres noves (178 CAP, 14 hospitals, 5 hospitals lleugers, 17 centres sociosanitaris i 17
centres de salut mental) i 567 reformes i ampliacions. Els nous equipaments seran moderns, eficients
i sostenibles (SLT).
> Llistes d’espera més curtes: el temps mitjà d’espera per a operacions no greus és de 4,5
mesos
Les llistes d’espera per operar-se s’han reduït un 11,8% en només dos anys. El nombre de persones
que s'esperaven a Catalunya a finals de desembre de 2005 era de 58.700, mentre que el mateix mes
de 2003 era de 66.567 persones. El temps mig que s'esperaven els catalans per operar-se també s'ha
reduït en un 19,85%, ja que els pacients han passat d’esperar 5,64 mesos a finals de 2003 a 4,52
mesos al darrer mes de 2005. La reducció és més notòria en les intervencions amb més temps
d’espera, com la pròtesi de genoll, que s’ha reduït dels 13,83 als 8,19 mesos. L'objectiu de la
Generalitat és que a data 31 de desembre de 2006, 12 proves diagnòstiques tinguin un temps
d'espera màxim de 90 dies (SLT).
> 344 metges nous a l’Institut Català de la Salut
L’any 2004 el nombre de metges i metgesses d’atenció primària va augmentar en 152 facultatius (129
metges de medicina familiar i 23 pediatres), a conseqüència del Pla de xoc aprovat pel Departament
de Salut el juny de 2004, que preveu augmentar en un 38% el nombre de professionals en equips
d’atenció primària. Al setembre de 2005 es van aprovar 192 places més de metges per l’ICS, a més
de 141 places de tècnics especialistes. L’objectiu és arribar a un metge de capçalera per cada 1.500
habitants i garantir visites de deu minuts de mitjana (SLT).
> Diagnòstic ràpid de càncer a tots els hospitals públics
El Programa de diagnòstic ràpid de càncer, que es va iniciar l’octubre de 2005, implanta un circuit de
diagnòstic ràpid dels càncers més freqüents i que són causa de mortalitat (pulmó, mama i colon) a
tota la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública. L’objectiu és que en menys de 30 dies el ciutadà passi
de la sospita al càncer, al diagnòstic i a l’inici del tractament (SLT).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
53
> Desenvolupament de centres de referència a Catalunya
El Govern aposta fermament per una política de centres de referència a Catalunya, amb la creació de
diferents institucions, entre les quals destaquen el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona,
l’Institut de Recerca en Medicina Predictiva i Personalitzada, l’Institut de Recerca en Metàstasis
tumorals, el Centre de referència en investigació en salut ambiental, el Centre d’Investigació en salut
internacional, l’Institut Català d’Investigació en Ciències Neurològiques, la Unitat d’Investigació
Traslacional en càncer (UITC Vall d’Hebron) i l’Institut Gol i Gurina de Recerca en AP (SLT + UNI).
> Catalunya és pionera en dispensar cànnabis d’ús terapèutic
Sis hospitals públics dispensaran cànnabis amb finalitats terapèutiques a partir de l’octubre de 2005
durant un any i mig, fruit del pla pilot engegat per la Generalitat amb l’aval del Ministeri de Sanitat. El
projecte va dirigit a pal·liar els símptomes d’uns 600 malalts de càncer, esclerosi múltiple o sida (SLT).
> Construcció de tres hospitals al Baix Llobregat, al Vallès i a la Garrotxa
El 12 de juny de 2005 es va posar la primera pedra de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat, a Sant
Joan Despí, que atendrà a 300.000 habitants i tindrà una inversió de 55 milions d’euros, aquest .
D’altra banda, el 19 de gener es va presentar la maqueta del projecte del nou Hospital públic de
Mollet del Vallès. Les obres d’aquest hospital i del d’Olot ja han començat (SLT).
> Comencen les obres de 38 nous Centres d’Assistència Primària
En el camp de l’Atenció Primària destaca aquest any l’inici de les obres de 38 centres i l’inici també de
56 projectes. El Servei Català de la Salut ha encarregat aquest 2006 la construcció de centres de
salut a Cardedeu (Vallès Oriental), Cervelló (Baix Llobregat), l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i
Salt (Girona), les obres dels quals finalitzaran el juliol de 2007. Se’n preveu un altra a Ocata-el
Masnou (Maresme), que estarà disponible el setembre de 2007. La creació d’aquests centres, amb
una inversió de 12 milions d’euros, descongestionarà algunes de les zones més col·lapsades (SLT).
> L’ICS incrementarà un 83% la inversió per millorar els serveis i els centres
El pla global de millores de l’ICS preveu una inversió de 140 milions d’euros durant l’exercici del 2005,
un 83% més que en l’any anterior. D’altra banda, dins del procés de modernització de l’ICS, s’ha
iniciat l’avantprojecte de Llei de creació de l’empresa pública ICS, per tal de dotar aquest organisme
d’un d’una configuració jurídica que el faci més eficient, flexible i dinàmic (SLT).
> Pla per fer front a una possible pandèmia de grip
El Departament de Salut prepara un Pla per afrontar una eventual pandèmia de grip aviària amb el
suport de gairebé totes les conselleries de la Generalitat. Paral·lelament, el Departament
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
54
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca va delimitar unes primeres zones d’especial risc d’influència aviària:
els Deltes de l’Ebre i del Llobregat i els Aiguamolls de l’Empordà i les va ampliar després els estanys
de Pals, la desembocadura del Ter, Sant Llorenç de Montgai, Utxesa, l’estany d’Ivars i Vila-sana i
l’aiguabarreig del Segre-Cinca. S’ha habilitat el telèfon 935617000 per a qui vulgui comunicar la
trobada d’aus salvatges mortes i s’han analitzat unes 1500 mostres, cap de positiva (SLT + ARP).
> Posta en marxa experimental de la recepta electrònica
Des del desembre de 2005 s’ha posat en marxa la prova pilot de recepta electrònica a les ABS de
Salt i de la Bisbal d'Empordà (Girona) i de Tortosa i Ulldecona (Terres de l’Ebre). A partir de l’abril del
2006 comença la segona fase amb proves reals en un grup reduït de pacients. La tercera fase, al juny
del 2006, es farà extensiva la seva implantació a d’altres Regions Sanitàries durant el 2007 (SLT).
> Primers passos de l’Agència de Salut Pública
En l’àmbit de la salut pública s’ha creat l’Agència de Protecció de la Salut conjuntament amb el món
local per tal de treballar el camp de la prevenció i promoció de la salut. Aquesta Agència actua com a
embrió de la futura Agència de Salut Pública de Catalunya, que pretén protegir la població en l’àmbit
de la salut alimentària i ambiental (SLT).
> Esforç d’inversió per a millorar les urgències
El Departament de Salut dedica 32 milions d’euros al Pla Integral d’Urgències de Catalunya 20052006 (PIUC). Una de les novetats del PIUC és reforçar l’atenció sanitària al malalt delicat i reduir el
nombre de reingressos a l’hospital. Aquest pla de suport postalta es portarà a terme a 10 hospitals i
es preveu que atengui a 1.200 pacients (SLT).
> Especialistes de medicina esportiva als Centres d’Atenció Primària
Per combatre el sedentarisme entre els ciutadans s’ha posat en marxa a 23 Centres d’Atenció
Primària de Catalunya el Pla d’Implantació Progressiva (PIP). L’acord fomenta la prescripció d’activitat
física com a eina terapèutica, reduint d’aquesta manera la despesa sanitària pública amb el suport i
l’assessorament als centres de Salut dels especialistes en medicina de l’esport (SLT + EDC).
En els pròxims mesos...
• Creació d’uns 30 governs territorials de salut, conjuntament amb els
ajuntaments, per compartir la presa de decisions en l’àmbit de salut (SLT).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
55
14. SERVEIS SOCIALS
> Augment dels complements de pensions per a les persones vídues amb rendes baixes
i increment d’un 7,5% del nombre de beneficiaris
Els ajuts del Govern de la Generalitat per a les persones que cobren les pensions de viduïtat més
baixes han experimentat una revalorització del 44% des del gener del 2004, i han passat d’un import
màxim anual de 300 euros el 2003 a 432 euros el 2005. En total, el Departament de Benestar i
Família ha aportat el 2005 un total de 44,5 milions d’euros a aquest pagament a unes 120.000
persones, que s’incrementen en un 7,5% (BEF).
> 166 nous equipaments per a gent gran, persones amb discapacitat i amb malaltia mental
Els plans del Govern en polítiques socials han suposat un increment quantitatiu i qualitatiu de l’oferta
de serveis i de cobertures públiques a Catalunya per a gent gran, persones amb discapacitats i amb
problemes de salut mental. La planificació fixa la necessitat d’inversions per a la construcció de 47
nous equipaments públics de serveis residencials per part del Departament de Benestar i Família i un
mínim de 166 en col·laboració amb la iniciativa local i social. La planificació dels nous equipaments
s’ha fet tenint en compte les necessitats territorials i ha estat concebuda com una guia per a l’actuació
dels gestors públics, amb el propòsit de resoldre els desequilibris territorials en la distribució dels
serveis socials (BEF).
> 3.370 noves places públiques de gent gran en dos anys
Els darrers anys, els fons destinats als ajuts d’acolliment residencial per a persones grans amb
dependència han evolucionat des dels 57,5 milions d’euros de l’any 2002 o els 71,8 milions del 2003,
fins als 101,5 milions del 2005. Un augment de més d’un 40% dels recursos, que van fer possible
incorporar 3.370 persones noves al sistema entre 2003 i 2004. L’objectiu és que 29.300 avis i àvies
tinguin una plaça pública en una residència, pis tutelat o centre de dia, aquest 2006.
Aquesta legislatura, a més, s’han fet públiques el número de sol·licituds de places geriàtriques, el
nombre de places disponibles, el nombre de places ocupades i el nombre de persones en llista
d’espera tant als centres públics com a les places concertades. Finalment, l’any 2005 el Govern ha
destinat 124 milions d’euros a les prestacions econòmiques del programa Viure en família per a les
persones amb dependència, el triple del que s’hi va destinar el 2003. En total, per tant, s’han destinat
225 milions d’euros en ajuts per a la gent gran el 2005 (BEF).
> La Llei de prestacions garantirà que cap ciutadà estigui per sota del llindar de la pobresa
El Govern va aprovar aquest desembre el projecte de Llei de prestacions ha de garantir uns ingressos
suficients, per les persones amb rendes més baixes, amb l’objectiu que cap ciutadà de Catalunya
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
56
visqui per sota el llindar de la pobresa. L’objecte de la llei, inèdita a tot l’Estat, és la regulació de les
prestacions econòmiques d’assistència social per tal de donar resposta a anys de reivindicacions de
col·lectius molt desafavorits de Catalunya que reclamen veure augmentades les seves rendes. La
iniciativa vol ser un dels instruments econòmics més potents de lluita contra la pobresa (BEF).
> Atenció social a 88.000 persones amb dependència permanent
88.000 persones i les seves famílies es beneficiaran en la primera fase d’implantació del Programa
per a la promoció de l’autonomia i l’atenció a les persones amb dependències (ProdeP), adreçat a les
persones amb dependència permanent per a les activitats de la vida diària. El programa vol coordinar
i integrar els serveis socials i sanitaris per atendre els col·lectius amb necessitats específiques i
dissenyar la futura Agència Catalana de la Dependència (SLT + BEF).
> El Govern finançarà amb 140 milions d’euros els serveis socials d’atenció primària fins
el 2008
Durant els pròxims quatre anys, el Govern destinarà un mínim de 140 milions d’euros per finançar
serveis socials d’atenció primària als municipis de més de 20.000 habitants i als consells comarcals.
Això garanteix l’estabilitat de la cooperació entre la Generalitat i els ajuntaments més enllà del mandat
actual. El 2004, el Govern ja va destinar els primers 30 milions d’euros als ajuntaments i als consells
comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament de Benestar i
Família (BEF).
> Nou model d’atenció a la gent gran d’entorns rurals i més serveis socials especialitzats
El Govern ha posat en marxa un nou programa d’atenció diürna a la gent gran pensat per apropar i
facilitar l’accés als recursos socials per a les persones grans que viuen en zones rurals o semirurals i
que necessitin organització, supervisió i assistència en el desenvolupament de les activitats de la vida
diària, i que veuen completada la seva atenció en el seu entorn social familiar. En aquesta mateixa
línia s’han incrementat els serveis socials especialitzats en un pla 2004/2007 que incideix,
especialment, en la gent gran amb dependències, les persones amb discapacitats i les què, a
conseqüència d’una malaltia mental, necessiten suport social. En destaquen vuit programes pilot,
engegats l’any 2005 en el mon rural, 1600 places d’atenció diürna en residència de gent gran, entre
públiques i concertades i unes 264 places concertades en residències per a discapacitats. Pel que fa
al suport a l’autonomia de les persones amb discapacitat hi ha hagut un increment de 814 usuaris,
670 en ajuts tècnics o puntuals i 1.429 per l’increment de suport econòmic a la llar (BEF).
> Significatiu augment d’un 45% dels ajuts a les famílies amb infants menors de sis anys
S’ha incrementat durant els anys 2004 i 2005 en un 45% la quantia de les ajudes a les famílies per
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
57
fills, que el 2003 consistien en un ajut universal per a fills i filles de 0-3 i 0-6 anys, amb la voluntat de
donar un suport cada cop més integral a les unitats familiars. Els beneficiaris dels ajuts a famílies amb
infants a càrrec l’any 2005 són més de 250.000 unitats familiars, amb una reserva pressupostària de
162.149.096,34 milions d’euros. Aquest ajut és una prestació econòmica anual de 575 euros per cada
infant menor de tres anys i de 650 euros per a les famílies nombroses, i monoparentals des de l’any
2004, amb infants menors de sis anys (BEF).
> Ajuts a 1.370 famílies amb infants bessons, trigèmins o quadrigèmins
El Departament de Benestar i Família ha creat un nou ajut universal per part, adopció o acolliment
múltiple, del qual se’n podran beneficiar unes 1.370 famílies. Els ajuts, que es van poder sol·licitar a
partir de l’1 de febrer de 2005, són de 650 euros per família amb bessons, de 1.000 euros per família
amb tres fills i de 1.200 euros per família amb quatre o més fills (BEF).
> La Llei de serveis socials de Catalunya serà la primera a l’Estat que garantirà les prestacions
socials
Al mes d’octubre es va divulgar l’articulat de l’avantprojecte de la Llei de serveis socials de Catalunya,
que marcarà un abans i un després en l’atenció social perquè proposa passar del model
assitencialista a un nou model garantista i universal. Així, es vol garantir el dret als serveis socials per
a totes les persones que ho necessitin, amb la proposta d’una cartera de serveis socials que
s’ampliarà de forma progressiva durant set anys per aconseguir que més d’un centenar de serveis
siguin d’accés universal. La proposta, fruit d’un ampli procés de participació de la societat civil que va
acabar a finals del 2005, està pendent de l’aprovació del Govern (BEF).
> Conciliació de la vida familiar i laboral dels funcionaris
El Govern va aprovar el maig de 2005 el projecte de Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del
personal de les administracions públiques de Catalunya pioner a l’estat espanyol. La normativa
equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també les unions estables de parella, tant
heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el
permís de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de reducció de
jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen mesures per a les funcionàries
víctimes de violència domèstica, que podran sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i
tindran preferència per a la mobilitat laboral (GAP).
> Campanya de promoció de l’acolliment familiar per a 217 infants
Aquest mes de novembre s’ha presentat la campanya “Necessito una família” per promoure
l’acolliment familiar de menors atesos en centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància i
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
58
Adolescència. A Catalunya actualment hi ha 217 infants que podrien ser acollits (BEF).
> Nous serveis i equipaments per a la infància en risc i les dones víctimes de violència
Aquest any el Departament de Benestar i Família crea cinc Punts de trobada, a Barcelona i a Lleida,
en el marc de les noves polítiques de suport a les famílies, i dos centres integrals especialitzats per a
dones víctimes de violència de gènere a Salt i a Sant Feliu de Llobregat. El de Salt ja s’ha inaugurat i
el de Sant Feliu s’inaugurarà abans d’acabar l’any.
Els Punts de trobada són serveis destinats a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en
presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar.
En concret, en el compliment del règim de visites dels fills i filles en casos de separació o divorci; o en
l’exercici del règim de visites per part dels familiars biològics als infants acollits en centres de la
Generalitat o en famílies acollidores i que necessitin visites tutelades. Quant als centres integrals
especialitzats, són centres d’atenció que donen informació i atenció a les dones i els seus fills i filles
afectats per processos de violència. L’objectiu és que n’hi hagi un per regió (BEF).
> Posta en marxa de tots els centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç previstos
La posada en marxa aquest 2005 de 10 nous centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç
significarà el compliment dels objectius fixats aquesta legislatura, per tal que gairebé totes les
comarques de Catalunya disposin del servei. 660 infants podran rebre el servei gràcies a l’augment
del pressupost: 9 milions d’euros el 2003, 11 milions el 2004 i 15 milions el 2005 (BEF).
> Legalització de les adopcions per part de les parelles homosexuals
El Parlament va donar llum verd a la llei que atorga el dret de valorar la idoneïtat per adoptar infants a
les persones homosexuals a l’abril de 2005. El juliol de 2004, el Govern de la Generalitat havia enviat
el projecte de llei a la Cambra, amb l’objectiu d’equiparar les persones homosexuals, en aquest i en
altres aspectes, a les persones heterosexuals. Aquesta mesura també permet que un dels membres
de la parella homosexual pugui adoptar el fill o la filla de l’altre, i equipara els drets successoris dels
menors adoptats als que tenen els fills de les parelles heterosexuals. També modifica la figura dels
tutors, perquè anteriorment no ho podien ser els qui convivien amb el pare o la mare del menor en
una relació de parella homosexual (JUS + BEF).
> Pla per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals
El Govern ha creat el Programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual per tal de contribuir a assolir
la plena equiparació legal de les persones homosexuals i transsexuals i evitar actituds de
discriminació. Aquesta és la primera vegada que la Generalitat contempla en el seu Pla de Govern
polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals. El Departament de la
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
59
Presidència, encarregat de dissenyar i desplegar un Pla Interdepartamental per a la no discriminació
d’aquestes persones, centra les seves actuacions entorn la igualtat, la llibertat i el benestar (PRE).
> Més de 4 milions per a les entitats dedicades a la reinserció d’interns i menors infractors
El Govern atorgarà subvencions per valor de 4,4 milions d’euros durant els anys 2006 i 2007
destinades a entitats col·laboradores del Departament de Justícia en programes de suport a la
reinserció social d’interns i de menors per tal d’incrementar-ne l’abast i el nombre d’usuaris. L’objectiu
d’aquests ajuts és complementar la capacitat d’intervenció de les institucions en els objectius de
rehabilitació i reinserció de les mesures d’execució penal (JUS).
> Un servei d’assistència social integrat atén els menors a la Fiscalia
El Govern ha creat el Servei d’Atenció als Menors que es troben a la Fiscalia de Menors. Aquest
organisme, depenent del Departament de Benestar i Família, prestarà un servei integrat i especialitzat
per respondre a les necessitats dels menors detinguts que es troben a la Fiscalia, pel que fa a la
informació, la representació, el compliment de la normativa vigent, així com atendre les situacions que
es puguin generar. És un servei de 24 hores, que es posa en marxa a la Fiscalia de Barcelona amb
l’objectiu d’arribar a tot el territori català (JUS + INT + BEF).
> Un 18% més d'ajuts al teixit associatiu juvenil
La Secretaria General de Joventut destina aquest any 2006 més de 6.266.000 euros a donar suport a
les diverses actuacions i iniciatives de prop de 3.000 associacions i grups juvenils de Catalunya.
Aquest suport al teixit associatiu és un 18% superior al de 2005, quan la inversió ja va arribar als 5,2
milions per recolzar 1.220 actuacions locals i comarcals concretes adreçades als joves, incloses als
419 Plans Locals de Joventut i 41 Plans Comarcals de Joventut presentats (PRE).
> Augmenten un 59% els fons de suport a les polítiques de proximitat pel jovent
La Secretaria General de Joventut destinarà aquest 2006 la quantitat de 8.236.470 euros a l’impuls de
polítiques de proximitat pel jovent. Aquesta quantitat, que supera en un 59% la inversió de 2005,
servirà per donar recolzament als ens locals i les coordinacions locals de joventut, les institucions més
properes als ciutadans joves (PRE).
> Impuls del Pla Integral del Poble Gitano
El Govern ha creat una Comissió interdepartamental i el Consell Assessor que aprovaran aviat el Pla
Integral del poble gitano. La comissió elaborarà el Pla, per combatre les mancances educatives,
laborals i econòmiques d’aquest col·lectiu, amb el suport del Consell Assessor del poble gitano, que
dóna veu i participació oficial als interessos del poble gitano (BEF).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
60
> Atenció als col·lectius de gitanos romanesos
El Govern, a través del Departament de Benestar i Família, està coordinant l’atenció als col·lectius de
gitanos romanesos entre els diversos departaments i institucions afectades. Des del juliol de 2006 fins
a mitjan setembre 130 infants romanesos han rebut atenció al servei d’urgència de la Direcció
General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (BEF).
> Foment de la laïcitat i el respecte a la llibertat religiosa a presons i hospitals
El Govern català, com a govern laic que és, ha signat convenis de reconeixement mutu amb diferents
entitats religioses i laiques, on aquestes reconeixen la laïcitat com a marc de respecte entre les
religions i l’administració. A més, els departaments de la Presidència i Salut, en col·laboració amb
diversos experts i entitats, han elaborat la “Guia pel respecte a la llibertat religiosa en els hospitals”,
un recull d’instruccions per garantir que cap persona se senti discriminada a un hospital a causa de la
seva opció confessional. Les presons també recullen mesures per garantir la llibertat religiosa (PRE).
En els pròxims mesos...
• Aprovació del Decret de desplegament de la Llei de Suport a les Famílies
(BEF).
• Aprovació del Pla d’Inclusió Social de Catalunya (BEF).
• Creació de nous recursos de protecció per a infants tutelats per la
Generalitat a més dels que s’han creat en el període 2004-2005 (BEF).
• Pla inclusió social: pobresa zero per a finals 2006 (BEF).
• Llei de prestacions assistencials, a finals de 2006 (BEF).
• Llei de Creació de l’Agència Catalana de la Dependència (SLT + BEF).
• Avantprojecte de Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya (PRE).
• Nou portal d’internet adreçat als joves: jove.cat (PRE).
• Presentació als ajuntaments d’una proposta d’actuació sobre la demanda
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
61
d’ubicació de locals de culte. Posteriorment es regularà definitivament
aquesta matèria (PRE).
• Elaboració d’una guia, protocol o recomanacions per garantir el respecte a
la llibertat de culte en els tanatoris i cementiris (PRE).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
62
15. POLÍTIQUES DE DONES
> El Govern impulsa més de 900 actuacions en polítiques de dones
El V Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones a Catalunya 2005-2007, que durant
les dues primeres anualitats ha comptat amb una inversió de 84 milions d’euros conté 519 mesures i
961 actuacions que s’executen, de manera transversal, des de tots els departaments per avançar i
millorar la participació i la representació de les dones, i atendre de forma específica les necessitats de
la població femenina. Del Pla en destaca el desplegament d’una xarxa de centres d’atenció integral
per a les situacions de violència masclista que inclou atenció urgent, suport econòmic i accés a
l’habitatge i a la formació ocupacional, dins del Programa per a l’abordatge integral de les violències
contra les dones. El primer d’aquests centres s’inaugura a Salt el dia 14 de setembre i properament
n’entraran en funcionament quatre de nous (PRE).
> Entren en funcionament els dos primers jutjats de violència contra les dones
Al mes de juny es van inaugurar a Barcelona els dos primers jutjats amb dedicació exclusiva envers la
violència contra les dones. Aquests dos nous equipaments instruiran de forma especialitzada els
casos relacionats amb la violència contra les dones amb una vessant afectiva (PRE + JUS).
> Noves mesures per evitar els embarassos no desitjats
Tots els centres sanitaris ja disposen del fàrmac que evita l’embaràs després d’una relació sense
mètodes anticonceptius, arran del programa “L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de Salut de
Catalunya” del Departament de Salut i la Secretaria General de Joventut (PRE + SLT).
> Primers convenis amb ajuntaments per a desenvolupar polítiques de dones
Per primera vegada, el 2005 se signaren convenis amb els ens locals per finançar despeses
derivades de l’elaboració, implementació o desenvolupament de polítiques de dones. La dotació, que
el 2005 va ser de 2.000.000, és de 3.030.000 per al 2006, un 51,5% superior. En virtut d’aquests
convenis, els municipis porten a terme diverses actuacions destinades a un ampli ventall d’actuacions
que van des de oferir formació a les dones de l’entorn rural, passant per la recuperació de la memòria
històrica de les dones, la introducció a les noves tecnologies, fins a desenvolupar estratègies de
prevenció i serveis d’atenció en relació a la violència de gènere (PRE).
> Increment dels ajuts a projectes d’entitats i d’investigació destinats a les dones
La quantitat que l’Institut Català de les Dones destina als ajuts a projectes d’entitats el 2006
ascendeix als 1.590.000. Aquesta xifra suposa un increment del 76,6% respecte a l’any anterior.
També es destinen 604.000 euros a beques i projectes d’investigació sobre dones. El 2005, un total
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
63
de 624 entitats van rebre ajuts per desenvolupar activitats destinades a les dones, així com 81
projectes d’investigació i 8 propostes editorials (PRE).
> Actuacions de prevenció de la violència masclista entre joves i adolescents
El Govern ha endegat per primera vegada actuacions de prevenció contra la violència masclista que
pateixen les dones adreçades a la població jove a través de la iniciativa “Talla amb els mals rotllos”.
L’any 2004 es va desenvolupar una àmplia campanya adreçada a les noies sota aquest lema, i a
finals de 2005 se’n va fer una altra adreçada específicament als nois (“Enraona”). Al llarg d’un any
s’han format prop de 100 nois i noies joves com a agents educatius en la prevenció de les relacions
abusives. A través d’un curs se’ls ofereixen recursos per promoure relacions respectuoses entre les
persones joves, tot fomentant la resolució no violenta dels conflictes. Aquests agents educatius ja han
començat a realitzar tallers contra les relacions abusives en els instituts (PRE + EDC).
> Creació d’un Gabinet de Gènere per fomentar l’accés de la dona a l’esport
La Secretaria General de l’Esport, amb el suport de l’ICD, ha creat el Gabinet de Gènere, un grup de
treball que lluita per facilitar l’accés de la dona al món esportiu, especialment en els òrgans de gestió i
direcció, on la diferència entre homes i dones és, ara per ara, abismal. Així, batallar contra la
desigualtat de les dones en l’àmbit esportiu s’ha convertit en un objectiu prioritari degut a la quasi
nul·la participació femenina en l’esport del nostre país (PRE).
> Impuls a la participació ciutadana amb les assemblees territorials de dones
El Govern va aprovar al desembre de 2004 el decret del Consell Nacional de les Dones de Catalunya
(CNDC), òrgan participatiu i consultiu de l’ICD, que incorpora la creació de les Assemblees Territorials
de Dones de Catalunya, per fer més participatiu el Consell i adaptar-lo a la diversitat territorial. Les
Assemblees Territorials de Dones de Catalunya són òrgans participatius del CNDC i tenen com a
objectiu afavorir la proximitat entre la xarxa associativa femenina i l’ICD. Actualment un total de 256
entitats representants del moviment associatiu femení en formen part (PRE).
> Incorporació de les dones a feines no habituals i impuls a la igualtat en les empreses
Es potencia la incorporació de dones en sectors laborals amb escassa presència. En aquest sentit
s’ha desenvolupat un curs per a dones operadores de grua torre –el primer que s’ha fet a l’Estat– que
facilita la seva contractació en un lloc de treball que té força demanda i una nul·la presència de dones
treballadores. A més, s’ha destinat un milió d’euros a promoure plans d’igualtat i agents d’igualtat a
les empreses. Es tracta de donar suport a les empreses que incorporin en les seves polítiques
internes la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, com a mesura de responsabilitat social. També
es fomenten les accions que permetin a l’empresa millorar els resultats respecte a la paritat en la
seva organització (TRI).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
64
> Es crea l’Agent per a la Igualtat entre homes i dones
La figura de l’Agent per a la Igualtat entre homes i dones s’ha incorporat a l’organigrama del
Departament de Treball i Indústria amb l’objectiu de coordinar totes les accions internes i externes
adreçades a la introducció de la perspectiva de gènere (TRI).
En els pròxims mesos...
• Presentació del Protocol Marc i el Circuit Nacional per a l’eradicació de la
violència masclista, iniciatives de coordinació interdepartamental i
interinstitucional (PRE).
• Aprovació de l’avantprojecte de Llei dels drets de les dones per a
l’eradicació de la violència masclista, que regularà les polítiques contra la
violència dins el marc de les competències de Catalunya (JUS + BEF).
• Creació d’una unitat contra la violència familiar que gestionarà recursos
contra els maltractaments de dones i infants per un import de 10 milions
d’euros (BEF).
• Convocatòria de subvencions per a la creació de centres d’emergència
municipals per a dones en situació d’emergència (BEF).
• Nous cursos per incorporar les dones en sectors laborals on tenen
escassa presència (TRI).
• Avantprojecte de Llei de garanties dels drets de les dones (PRE).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
65
16. IMMIGRACIÓ
> 70 programes d’integració al Pla de Ciutadania i Immigració
El juny el Govern va aprovar el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008, un pla dotat de 69 milions
d’euros per a l’any 2005 per tirar endavant 70 programes adreçats a tota la ciutadania. El nou Pla de
Ciutadania i Immigració (PCI) 2005-2008 articula les línies estratègiques d’actuació en matèria
d’acollida i integració de la població nouvinguda a Catalunya. L’objectiu fonamental d’aquest Pla se
centra en l’establiment de polítiques que ajudin a establir una societat on la presència de col·lectius i
persones arribats de diferents països del món es gestioni correctament i aposta per una actuació
sobre la primera acollida, l’escola, els espais socials tancats, la discriminació, el paper de les dones,
el futur dels joves, la normalització a l’accés als recursos, els dèficits de convivència ciutadana i els
drets i les obligacions (BEF).
> Augment dels ajuts als ajuntaments per programes d’acollida i integració
En el marc del Pla de Ciutadania i Immigració s’ha obert una nova línia d’ajuts als ens locals per
desenvolupar programes d’acollida i integració l’any 2005, als quals es destinaran 13,5 milions
d’euros. Respecte l’any passat, aquesta injecció econòmica representa un augment de 12.447.094
milions d’euros, que signifiquen multiplicar per dotze els recursos adreçats al món local en matèria
d’acollida i integració. La Generalitat ha pactat el sistema de repartiment del fons amb l’Associació
Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya (BEF).
> El Govern engega les aules d’acollida, una iniciativa pionera per fomentar la integració
Un total de 951 centres docents catalans compten al curs 2005-2006 amb una aula d’acollida, 879 a
centres públics i 72 als centres concertats. Les aules d’acollida, emmarcades dins el Pla per la
Llengua i la Cohesió Social, són una iniciativa del Govern orientada a la integració de l’alumnat
nouvingut i pensat per donar una resposta adequada a les necessitats emocionals, lingüístiques i
curriculars d’aquest alumnat, i alhora millorar la qualitat global de tot l’alumnat del centre. En aquesta
línia, s’han impulsat fins el moment Plans Educatius d’Entorn a 52 municipis d’arreu el país per posar
en aquesta direcció tots els recursos dedicats a l’educació per reduir el fracàs escolar i millorar el
rendiment de tot l’alumnat (EDC).
> Millora dels ajuts a l’allotjament del personal temporer
La convocatòria d’ajuts destinats als ajuntaments pel manteniment o rehabilitació d’allotjaments
col·lectius per personal temporer incorpora dues novetats importants. En primer lloc, els ens locals ara
donaran suport a l’obligació de l’ocupador de subministrar un allotjament adequat a les necessitats del
temporer contractat. La segona novetat és que s’incrementarà en un 30% la quantitat màxima de
subvencions als ens locals perquè puguin construir o rehabilitar allotjaments per als treballadors
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
66
contractats en origen, de manera que el percentatge màxim de subvenció s’eleva fins al 80% del cost
del projecte (ARP + TRI + BEF).
En els pròxims mesos...
• Programa Barcelona-Tànger, de cooperació i codesenvolupament amb el
Marroc per a la formació de menors (BEF).
• Projecte de Llei d’Acollida i presentació del Pla Integral d’Acollida (BEF).
• Classes de català per a imams i per a les comunitats religioses que ho
demanen (PRE).
• Jornades sobre la gestió política real del pluralisme religiós a Europa,
organitzades pel Govern i l’Institut Europeu de la Mediterrània (PRE).
• Jornades sobre la situació de les dones a l’interior de les diverses
religions, organitzades pel Govern (PRE).
• Estudi sobre la situació relativa als locals de culte o oratoris i presentació
als ajuntaments d’una proposta d’actuació sobre la demanda de locals de
culte (PRE).
• Jornada sobre els professionals de la diversitat. Proposta de mestratge de
formació d’aquest nou col·lectiu (BEF).
• Presentació de la Guia per al respecte a la pluralitat religiosa en l’àmbit
hospitalari (PRE + SLT).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
67
17. CULTURA
> Increment d’un 23% del pressupost de Cultura
El 2005 la dotació pressupostaria del Departament de Cultura ha crescut un 23% respecte l’any
anterior i permet, entre altres coses, la posta en marxa del Centre de Desenvolupament Audiovisual,
que assessora les empreses per millorar la viabilitat dels seus projectes, l’obertura de la nova seu de
l’Arxiu Històric de Lleida i la creació de 4 noves biblioteques (CLT).
> Més promoció exterior de la cultura catalana: Guadalajara i Frankfurt
A finals del 2004 es va celebrar la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la cultura catalana
va ser la convidada d’honor. El mateix any, la cultura catalana va ser escollida convidada d’honor de
la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt del 2007 i coincidirà amb la celebració a Alemanya de
l’Any de la Cultura Catalana. La cultura catalana també estarà present a Nàpols del 6 al 16 d’octubre,
amb una programació d’arts escèniques, literatura, música i arts visuals (CLT).
> Pla de Xoc d’Infraestructures Culturals per reequilibrar el territori
El Pla de Xoc d’Infraestructures Culturals suposarà una inversió per part de la Generalitat de 144
milions d’euros entre el 2005 i el 2007 i preveu dotar tot el territori català d’una xarxa de teatres,
auditoris, centres polivalents, arxius i ateneus a l’alçada de les necessitats de la ciutadania. El Pla
preveu intervenir en 106 biblioteques, 216 equipaments de valor patrimonial, 72 equipaments culturals
associatius, 25 equipaments d’arts escèniques i música i 29 espais culturals polivalents (CLT).
> La Patum de Berga, declarada Patrimoni Mundial de la Unesco
La Patum de Berga ha estat nomenada per la Unesco Patrimoni Mundial en la categoria d’Obra
Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial. El jurat, constituït per 16 personalitats de diferents àmbits, ha
escollit La Patum d’entre 65 candidatures. La Patum és una festa que procedeix del teatre popular
religiós de l’Edat Mitjana, que se celebra a Berga cada any per Corpus. Va ser seleccionada
candidata espanyola a Patrimoni Mundial de la Unesco en una reunió del Consejo del Patrimonio
Histórico celebrada el 18 de juny de 2004 a Santiago de Compostel·la (CLT).
> El Pla de Biblioteques preveu construir 79 biblioteques noves
Amb una inversió total de 32,9 milions d’euros, el Govern ofereix ajuts per a la construcció i la millora
de biblioteques públiques. El Pla contempla la construcció de 79 noves biblioteques públiques i la
millora de 13 que ja estan en funcionament. També s’han desplegat 21 bibliobusos que permetran un
millor accés social al servei de biblioteca pública. El Programa Específic de Biblioteques 2006 ha
estat dotat amb 16 milions d’euros, dins el PUOSC d’aquest any i preveu 41 actuacions de
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
68
construcció, remodelació o dotació d’equipaments. D’altra banda, el Govern ha concedit una
subvenció de 4,5 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona, durant el període 2006-2015, per crear
i millorar les biblioteques públiques (CLT).
> Creació del Consorci Catalan Films & TV
El Departament de Cultura va crear el Consorci Catalan Films & TV amb l’objectiu d’internacionalitzar
el sector audiovisual català. L’ens està participat per les tres associacions de productors audiovisuals
més representatives (Barcelona Audiovisual, Productors Audiovisuals de Catalunya, Associació de
Productors Independents de Catalunya), per la CCRTV, per l’Entidad de Gestión de Derechos
Audiovisuales i pel COPCA. També amb l'objectiu d'impulsar el sector, el Govern fa una aportació
pluriennal (2006-2010) de 6 milions d’euros al capital social de la societat de gestió del Parc
Audiovisual de Terrassa i de 166.666 euros anuals per a despeses de funcionament (CLT).
> Preparatius per a la creació del Consell de la Cultura i de les Arts
Josep Maria Bricall va presentar el març d’enguany la proposta per a la creació del Consell de la
Cultura i de les Arts per encàrrec del Govern de la Generalitat, com a instrument per garantir la
participació i l’autonomia del món de la cultura. Aquest nou ens, contemplat al Pacte del Tinell, ha de
marcar les grans línies de la política cultural del Govern. El projecte de llei per la seva creació entrarà
el darrer trimestre de 2005 al Parlament de Catalunya (CLT).
> 6 milions per culminar la rehabilitació del MNAC
La rehabilitació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) s’acabarà gràcies a una operació
financera de més de 6 milions d’euros que costejarà el 50% del pressupost i permetrà afrontar la
tercera i última fase de les obres. El pressupost total s’ha incrementat en un 38,5% i és de 17,8
milions d’euros. Així, el MNAC afrontarà una nova etapa de creixement i d’integració en els circuits
internacionals i comptarà amb nous espais per acollir tots els serveis que ha d’oferir un gran museu.
El desembre de 2004 ja es van inaugurar les primeres reformes.
A més, el 2004 el Govern va iniciar el procés per declarar el Museu Picasso i el MACBA museus
d’interès nacional, per tal de donar-los el valor i la consideració de béns d’interès general que els
correspon (PRE + CLT).
> Es preserva la producció digital catalana
El Govern ha donat llum verd al projecte Patrimoni Digital de Catalunya (Padicat), que té la missió de
recollir, preservar i difondre el patrimoni científic i cultural produït en format digital. El Padicat, que
esdevindrà pioner a Espanya, està adscrit a la Biblioteca de Catalunya i donarà cabuda a 100.000
webs i 50 milions d’arxius. Hi ha prevista una inversió de 766.000 euros. Al llarg d’aquest any es
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
69
preveu la producció del Pla pilot, pioner a Espanya, i l’any 2009 la implementació definitiva (CLT).
> Nou finançament a les empreses culturals
Conveni entre el Departament de Cultura, a través de l’ICIC i, quatre grans entitats financeres (La
Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell i Banco Santander-Central Hispano) amb l’objectiu de
facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals catalanes a partir d’un paquet de productes
financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura. Aquest conveni posa 12 milions d’euros a disposició
de les indústries culturals mitjançant tres línies financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria)
en condicions prioritàries, a més d’oferir la subvenció de les despeses financeres (CLT).
> Pacte sobre l’art sacre de la Franja de Ponent
La Generalitat ha aprovat les bases d’un acord de col·laboració amb el govern d’Aragó i els bisbats de
Lleida i Barbastre-Montsó sobre les 113 peces d’art sacre del Museu Diocesà de Lleida que la diòcesi
de la Franja reclama. La proposta recull la voluntat de resoldre el litigi iniciat el 1995 com a
conseqüència de la segregació d'una part del bisbat de Lleida i que afecta algunes peces de la
col·lecció d’art sacre del Museu Diocesà, fundat el 1893. De moment, la Generalitat esgotarà el
termini fins a final de mes per decidir si permet la sortida de les obres d’art sacre de la Franja, tal i
com estableix la llei de patrimoni (CLT).
En els pròxims mesos...
• El Preservació del patrimoni històric: pla d’actuacions a tres anys al
Monestir de Poblet, pla director de les muralles de Tarragona i la primera
fase de projecte museològic de la Seu Vella de Lleida (CLT).
• El representarà les comunitats autònomes al Consell de la Unió Europea
en matèria de cultura i audiovisual (CLT).
• El Elaboració d’un Pla d’Infraestructures Culturals bàsiques que actuarà de
forma prioritària a 22 Arxius Comarcals, 4 museus i a la Biblioteca de
Catalunya (CLT).
• Aprovació del projecte de llei del Consell de la Cultura i les Arts (CLT).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
70
• Aprovació Programa cultural d’integració, conjuntament amb el Ministeri
d’Afers Exteriors i el Ministeri de Cultura, per presentar una acció
concertada que identifiqui diversitat i drets culturals (CLT).
• La Filmoteca de Catalunya concentrarà totes les instal·lacions a la Rambla
del Raval de Barcelona. Això respon a un criteri de racionalitat per
permetre una relació fluïda entre la Biblioteca, les dues Sales de Projecció,
les Oficines i l’Arxiu-Serveis, així com una major comoditat per l’usuari.
Només l’Arxiu-Magatzem restarà fora de Barcelona per raons de seguretat
i ambientals. El pressupost del projecte és de 10,5 milions d’euros (CLT).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
71
18. IMPULS DE L’ÚS SOCIAL DEL CATALÀ
> Foment de l’ús social del català amb el Pla d’Acció de Política Lingüística
Els Plans d’Acció de Política Lingüística 2004-05 i 2005-06 inclouen mesures per potenciar l’ús social
del català i fer més fàcil viure en aquesta llengua. El primer Pla d’Acció es va centrar en els àmbits de
la immigració, les noves tecnologies, el món socioeconòmic i les activitats empresarials, i va comptar
amb un pressupost de 3 milions d’euros. El segon Pla d’Acció, que s’ha posat en marxa pel setembre,
busca fomentar l’ús del català entre els joves quan es diverteixen i entre els immigrants que fan el
procés d’integració (PRE + CLT).
> Accions per consolidar el català a les escoles
En el marc del Pla per a la llengua i la cohesió social, el Departament d’Educació ha presentat les
actuacions per consolidar la llengua catalana als centres educatius d’ensenyament no universitari per
un volum de 35 milions d’euros. Una d’aquestes accions ha estat la constitució del Consell assessor
de la llengua catalana a l’escola, que amb el consens d’experts ha d’establir les grans línies del
sistema educatiu no universitari de Catalunya en termes lingüístics, el seguiment de l’ús del català per
part del professorat i la consolidació en cada centre de la figura del coordinador de llengua,
interculturalitat i cohesió social. Entre les accions hi ha la posada en marxa de 86 “Tallers en llengua
catalana per a la cohesió social”, dotats amb 900 euros cadascun (EDC).
> Plans pilot d’acolliment lingüístic a set ciutats
Els Plans d’acolliment son una sèrie d’iniciatives per facilitar una integració lingüística en català a la
població nouvinguda, que consisteixen en activitats com cursos de català, jocs lingüístics, grups de
teatres amb gent catalanoparlant i nouvinguda, i programes de voluntariat lingüístic, entre d’altres.
Aquests plans pilot s’han desenvolupat, de moment, a set ciutats catalanes: Badalona, Banyoles,
Lleida, Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic (PRE).
> Cursos de normalització lingüística per a 78.000 persones
El Consorci de Normalització Lingüística ofereix cada cop més cursos de català per a adults. Al curs
2004-2005 es van fer 2.698 cursos de llengua per un total de 61.694 alumnes. Durant el curs 20052006 està previst superar els 78.000 alumnes, el 58% dels quals seran persones d’origen estranger,
amb 3.436 cursos. El Govern destina enguany 2,5 d’euros al CPNL per a actuacions d’acolliment
lingüístic (PRE).
> Campanya “Dóna corda al català”
A partir d’aquest mes de febrer la campanya popular “Dóna corda al català”, s’adreça especialment al
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
72
públic jove. La campanya, que té com a objectiu fomentar els usos interpersonals i informals de la
llengua catalana i mobilitzar amplis sectors de la societat, va començar el gener del 2005 (PRE).
> Noves eines de correcció i traducció de català accessibles per Internet
El Govern posa en marxa un corrector automàtic i un traductor automàtic de català, accessibles via
Internet, per enfortir la presència del català en el marc de les noves tecnologies de la informació i la
comunicació. El traductor inclourà, en ambdós sentits, els parells de llengües català-castellà, catalàanglès, català-alemany i català-rus, i, en un sol sentit, català-gallec, català-italià, català-portuguès i
català-aranès. El corrector serà ortogràfic i gramatical i estarà desenvolupat amb programari lliure.
Totes dues eines estaran disponibles el segon semestre de 2006 (PRE + UNI).
> Obertura de cinc oficines de garanties lingüístiques
El Govern, a través de la Secretaria de Política Lingüística, ha obert cinc Oficines de Garanties
Lingüístiques a les seus de la Secretaria de Política Lingüística de Barcelona, Girona, Lleida,
Tarragona i Tortosa. Aquestes oficines atenen consultes o denúncies a l’entorn del dret de viure en
català, o en aranès a la Val d’Aran; s’encarreguen d’assessorar i oferir recursos a les empreses o
entitats objecte de queixa o de denúncia, per facilitar-los l’ús del català, i ofereixen assessorament
jurídic especialitzat (PRE).
> Accions per garantir els drets lingüístics dels ciutadans
S’ha distribuït a tots els edificis judicials una Carta de drets lingüístics per facilitar als usuaris el
coneixement del seu dret a utilitzar la llengua oficial que desitgin. Quasi 400 jutges, fiscals i secretaris
estan seguint programes individualitzats de formació en llengua catalana. D’altra banda, s’ha signat
un protocol amb el Ministeri per assolir la plena normalització del català al Registre Civil (JUS).
> Creació d’un servei de traducció de la justícia al català
El Govern va dotar amb 5 milions d’euros la prestació dels serveis d’interpretació i traducció als
òrgans judicials i fiscalies de Catalunya. A més, mitjançant la distribució de la primera Carta de drets
Lingüístics, s’ha donat a conèixer als ciutadans els drets que tenen a utilitzar el català davant els
òrgans jurisdiccionals de Catalunya (JUS).
> El Servei Català del Doblatge assumeix la versió catalana de 350 pel·lícules cada any
La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, amb el suport del Departament de la Presidència, ha
creat el Servei Català del Doblatge, que assumirà la versió catalana per a televisió dels films
estrangers que s’estrenin en sales comercials i la cedirà gratuïtament a les distribuïdores. D’aquesta
manera, la podran incloure en les edicions de DVD i també posar-la a disposició de les televisions
que en comprin els drets d’emissió. El servei, que compta amb un pressupost anual de 3 milions
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
d’euros, doblarà al català unes 350 pel·lícules cada any i gestionarà el fons històric de doblatge de
Televisió de Catalunya (PRE).
En els pròxims mesos...
• El Creació de l’Agència Catalana del Multilingüisme (PRE).
• Promoció d’una llei de llengües de les Corts generals (PRE).
• Posada en marxa dels cursos de català per adults en línia (PRE).
• Creació d’un Consell Assessor de la Llengua Catalana a l’Escola i un
decret per potenciar i consolidar el català a les escoles (EDC).
• Traductors automàtics català-castellà i català-anglès, en ambdós sentits
de traducció, al gencat.net, per donar servei a les empreses i a la
ciutadania (PRE).
73
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
74
19. SEGURETAT CIUTADANA
> Els Mossos d’Esquadra arriben a Barcelona i ja donen servei a més de 4 milions de persones
El Govern ha accelerat el desplegament dels Mossos d’Esquadra, de manera que a partir de l’1 de
novembre de 2005, Barcelona ja compta amb la Policia de Catalunya. En total, s’han desplegat 2.614
efectius i entraran en funcionament 10 noves comissaries, una per districte. A més a més, s’ha
inaugurat una nova comissaria dels Mossos a Igualada i durant l’any 2006 es construiran setze noves
comissaries a les ciutats de Barcelona, el Prat de Llobregat, Reus, Barberà del Vallès, Sant Cugat del
Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Esplugues de Llobregat, Cornellà, Montcada i Reixac, Ripollet,
Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Sabadell i Rubí (INT).
> El pressupost per a Emergències i Seguretat Civil s’incrementa gairebé un 60% en dos anys
El Govern va aprovar un pressupost total de 148,37 milions d’euros per a actuacions d’Emergències i
Seguretat Civil durant l’any 2005. Aquesta xifra representa un increment del 59,4% respecte de l’any
2003. Paral·lelament, el Govern ha posat en marxa un pla de xoc fins l’any 2006 per reformar, ampliar
i millorar les instal·lacions de diversos parcs de bombers de tot el territori. De moment, ja s’ha aprovat
destinar 30,9 milions d’euros per a les primeres actuacions, però la totalitat del pla representarà una
inversió de 62,4 milions. A més, el Govern ha destinat 21,7 milions d’euros per a la compra de 59
nous vehicles de bombers i ha aprovat una despesa de 2,3 milions d’euros per adquirir camions
escala. Altres actuacions importants han estat l’increment de recursos aeris (dos helicòpters i un avió
amfibi) i la construcció i millora de torres de guaita (INT).
> 112, nou telèfon únic d’urgències
El Govern va aprovar el mes de febrer el Projecte de llei de regulació del servei públic d'atenció de
trucades d'urgència i de creació de l'entitat de dret públic Centre d'Atenció i Gestió de Trucades
d'Urgència 112 Catalunya. Aquesta Llei permetrà realitzar un salt qualitatiu en la implantació efectiva
del número únic 112 d'atenció d'emergències, amb la creació d'un organisme en què, a més dels
departaments de la Generalitat afectats, participaran les principals institucions i operadors que
intervenen en les emergències, incidint en la revisió i millora permanent dels mecanismes de resposta
immediata.
El 2004 es va iniciar a Catalunya el desenvolupament del nou model d’atenció telefònica d’urgència,
l’112, liderat pels departaments d’Interior i Salut. Aquest telèfon de resposta les 24 hores del dia
permet als ciutadans i ciutadanes sol·licitar la intervenció dels serveis d’emergència de tot tipus, ja
siguin sanitàries, d’extinció d’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es
trobin davant d’una situació que ho requereixi (INT).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
75
> El Govern regula el personal que controla l’accés a les discoteques i sales de festa
Un decret aprovat el juliol del 2004 va regular per primera vegada els requisits, l’habilitació i les
funcions del personal de control d’accés a establiments d’espectacles i activitats recreatives com
discoteques i les sales de festa. L’objectiu d’aquesta nova normativa, segons la qual el personal de
control d’accés haurà d’acreditar certa formació, és garantir els drets i les llibertats de la ciutadania i
evitar qualsevol situació abusiva (INT).
> Millor coordinació entre tots els cossos de seguretat i emergències
El Govern ha aprovat una inversió de 13 milions d’euros fins al 2012 per al desplegament de la xarxa
RESCAT de telecomunicacions d’emergències i seguretat de Catalunya, que dóna cobertura a tots
els elements col·lectius implicats en la seguretat i les emergències. Actualment, cada cos o
organització utilitza el seu propi sistema de telecomunicacions, amb recursos i tecnologies diferents.
El sistema integrat de comunicacions RESCAT facilitarà la coordinació entre els col·lectius
d’emergències, comportarà un menor cost i una major rendibilitat d’ús i comptarà amb una tecnologia
molt avançada, segura i amb alt grau de cobertura i disponibilitat, permetent el posicionament
geogràfic amb GPS. La xarxa RESCAT ja és operativa als municipis de l’àrea del Barcelonès, des de
novembre de 2005, coincidint amb el desplegament dels Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona.
Enguany està previst continuar la implantació, coincidint amb els nous desplegaments dels operatius
del cos de Mossos d’Esquadra, al Vallès Occidental i en alguns municipis del Baix Llobregat (INT).
En els pròxims mesos...
• Es desenvolupa el Projecte pilot de prevenció de les violències entre els
joves a Castellar, Ripollet i Banyoles, de la Secretaria General de Joventut
(PRE).
• Aprovació del projecte de Llei sobre policia de l’espectacle, activitats
recreatives i establiments públics (INT).
• Elaboració de la futura llei que ha de regular l'exercici de la prostitució (INT
+ BEF).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
76
• IV • POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL •
20. HABITATGE
> 42.000 nous habitatges protegits i 40.000 rehabilitats en quatre anys
La nova política d’habitatge del Govern de la Generalitat permetrà augmentar la promoció
d’habitatges protegits fins als 42.000, la meitat en règim de lloguer, i fomentar la rehabilitació de
40.000 habitatges durant quatre anys. Les noves actuacions també eviten l’especulació en aquest
mercat, amb mesures com la qualificació de l’habitatge per 90 anys o les transmissions a través d’un
registre únic que constituirà la Generalitat i que serà cogestionat amb els Ajuntaments.
A més, d’acord amb el Pla per al Dret a l’Habitatge 2004-2007, el Govern destina una mitjana de 100
milions d’euros l’any per fomentar la promoció i el lloguer de l’habitatge social (MAH).
> 38.250 habitatges de protecció pública entre 2005 i 2008 de la promoció de sòl residencial
El Programa del sòl 2005-2008 implica una inversió de 2.600 milions d’euros, dels quals 1.660 milions
permetran activar 1.525 hectàrees de sòl residencial en els propers quatre anys per a la creació de
76.500 habitatges, 38.250 dels quals seran de protecció pública (PTO).
> L’Incasòl construeix el doble de pisos de l’anterior legislatura
El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Incasòl, ja ha construït o té en projecte
8.212 pisos de protecció oficial, 2.000 dels quals ja estan en construcció, fet que significa doblar la
xifra del període 2002-2003, en què es van fer 4.914 vivendes. La meitat de les promocions seran de
lloguer. Això ha estat possible, entre d’altres factors, a l’augment d’un 46% del pressupost de la
Secretaria d’Habitatge (PTO + MAH).
> 95 milions d’euros per a la rehabilitació d’habitatges i promoció d’habitatges de lloguer
El Govern, en un any, ha pagat subvencions acumulades i endarrerides a prop de 50.000 famílies, per
a obres de rehabilitació d’habitatges, i a empreses, per a promocions de lloguer, per un import global
de 95 milions d’euros. Això permet preveure que l’any 2005 es podria cancel·lar la pràctica totalitat de
deutes que l’anterior Govern havia contret en més de deu anys de recepció de sol·licituds sense
suficient dotació pressupostària (MAH).
> La Generalitat proporcionarà habitatge a 4.500 joves
El 2005 la Secretaria General de Joventut va promoure 15 Borses Joves d’Habitatge amb l’objectiu
d’afavorir l’accés dels joves a l’habitatge de lloguer. Amb aquestes, ja són 33 les Borses Joves
d’Habitatge que hi ha a Catalunya, a través de les quals s’haurà proporcionat allotjament a més de
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
77
4.500 joves els anys 2004 i 2005.
Aquesta iniciativa forma part del Pla d’actuació de les polítiques de Joventut que el Govern va posar
en marxa a principis de l’any passat i que recull 36 programes adreçats a joves en matèria
d’emancipació i participació. Enguany el pressupost és de gairebé dos milions d’euros, un 17% més
que el 2005, i es posarà en marxa el programa “Préstecs per l’emancipació”, que consisteix a oferir
crèdits a baix interès pel jovent per facilitar la creació d’una empresa pròpia, finançar l’ampliació dels
estudis universitaris i per la primera instal·lació a l’habitatge de lloguer o de compra. Continua el
desplegament territorial de la Xarxa de Borses Joves d’Habitatge, a les quals destinarà més d’un milió
d’euros, i s’impusaran les Oficines Joves de Treball, que faran d’intermediaris entre els joves i el món
del treball (PRE + MAH).
> La Llei d’Urbanisme fomenta l’habitatge assequible
El 2004 es va aprovar la llei que modifica i completa la Llei d’Urbanisme, per fomentar l’accés de la
població a l’habitatge, la sostenibilitat en l’ús del territori i l’autonomia local. La nova llei estableix
mesures per potenciar que hi hagi sòl per construir habitatge protegit i preveu que els plans
d’ordenació urbanística municipal incloguin una memòria social. Està previst que ben aviat
s’enllesteixi el reglament de la nova Llei d’Urbanisme, per tal de completar l’ordenament jurídic
aplicable en aquesta matèria (PTO).
> Creació de l’habitatge a preu concertat
La Generalitat ha definit la nova figura de l’habitatge a preu concertat, com una línia d’oferta amb un
preu intermedi entre l’habitatge protegit i els preus mitjans dels habitatges del mercat lliure, adreçada
especialment als sectors que no poden ser beneficiaris de la protecció oficial ni poden accedir a
l’habitatge lliure (MAH).
> Presentat l’esborrany de la futura Llei de l’habitatge
La futura Llei de l’habitatge permetrà afrontar de manera global, per primera vegada, tot aquells
aspectes que garanteixin l’accés a l’habitatge, com ara la construcció, promoció, gestió, habitabilitat,
conservació i rehabilitació, i les garanties als consumidors. Té en compte noves realitats en matèria
d’habitatge, com ara l’assetjament immobiliari i la sobreocupació i crea un Registre Únic de
Sol·licitants d'Habitatges Protegits a Catalunya. L’objectiu del Govern, que va presentar l’esborrany el
24 d’octubre passat, és que la llei la base d’un Pacte nacional pel dret a l’habitatge que ha de comptar
amb la participació de tots els agents interessats. Paral·lelament serà aprovada pel Govern i iniciarà
els tràmits parlamentaris el primer trimestres de 2006 (MAH).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
78
> Foment dels habitatges sostenibles i del lloguer social
Una altra novetat de la política d’habitatge és el foment de la sostenibilitat en els habitatges protegits.
Per això, la Generalitat aportarà 1.500 euros addicionals per a cada habitatge a aquelles promocions
que fomentin l’ús racional i sostenible dels recursos.
També s’ha constituït la Xarxa Catalana de Mediació per a l’Habitatge, amb la participació d’agents
públics, privats i ONG per promoure el lloguer i la rehabilitació, que oferirà un sistema d’avals que
permeti generar confiança entre els propietaris i faciliti l’accés a l’habitatge als sectors més
desafavorits i als joves. Enguany es signaran convenis amb 45 municipis per a la constitució de
Borses de Mediació Social (MAH).
> Ajuts per als afectats pels despreniments del Carmel
El Govern va aprovar un crèdit extraordinari de 95 milions d’euros per finançar les indemnitzacions i
les despeses derivades dels danys ocasionats pels despreniments del Carmel, a Barcelona.
L’Administració ha indemnitzat el 100% dels afectats que es van adherir al conveni el qual fixava
10.000 euros per persona en concepte de danys i perjudicis. D’altra banda, el Govern ha finalitzat els
treballs de rehabilitació i restauració d’una desena d’immobles de la zona groga i s’ha fet públic
l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del perllongament de la L5, que situa la nova cua de
maniobres al costat de les cotxeres de Sant Genís. El nou projecte constructiu estarà enllestit el
segon trimestre d’aquest any i, després de la seva aprovació, es podran reiniciar les obres. A més, el
Govern va declarar el barri del Carmel com a Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral (PTO).
> El Govern encara la solució a l’esfondrament del barri de l’Estació de Sallent
Des de fa més d’un any, el Govern ha treballat per resoldre una situació pendent des de 1995, que
afectava unes 333 llars del barri de l’Estació de Sallent. El mes de desembre el Govern va signar amb
l'Associació de Veïns del Barri de l'Estació i l'Ajuntament, un conveni, dotat amb un import de 14
milions, que beneficiarà 172 propietaris d’habitatges deteriorats per l’esfondrament del sòl. Fins ara,
s’han reallotjat els veïns de 60 llars afectades, s'han enderrocat 108 habitatges afectats i s’ha elaborat
un pla d’emergència en cas que sigui imprescindible l’evacuació, entre d’altres actuacions. El Govern
preveu la construcció de nous habitatges de protecció oficial que garanteixin abans de 3 anys el
reallotjament total del barri en el mateix municipi de Sallent i prosseguir en procés de negociació amb
els 165 propietaris d’habitatges amb els qui encara està pendent el marc indemnitzatori i de solucions
de reallotjaments futurs (MAH).
> 80 oficines locals d’habitatge i una xarxa de mediació pel lloguer
Una figura clau per desplegar el Pla per al Dret a l’Habitatge són les Oficines Locals d’Habitatge,
creades a partir del juny de 2005. A hores d’ara ja hi ha 80 oficines, presents a totes les comarques
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
79
catalanes, on es centralitzen totes les gestions en aquesta matèria en cada municipi, i durant el 2006
està prevista la creació de 80 Oficines més.
A més s’ha posat en marxa la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social, un sistema de mediació dirigit a
les persones amb especial dificultat per signar un contracte d’arrendament en el mercat immobiliari,
que pretén incrementar l’oferta de lloguer a preus moderats (MAH).
En els pròxims mesos...
• Es continuarà aplicant i desenvolupant el Pla pel Dret a l’habitatge 20042007 (MAH).
• Està previst lliurar al Parlament la Llei del Dret a l’Habitatge, en fase
d’al·legacions a l’avantprojecte; la Llei de creació de l’Agència de
l’Habitatge de Catalunya i la Llei de reforma de l’Incasòl, d’acord amb el
Departament de Política Territorial i Obres Públiques (MAH).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
80
21. MEDI AMBIENT
> Millora de la preservació del paisatge i del litoral
El 2005 es va aprovar la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que, per primera vegada,
identifica aquest concepte com un recurs i un patrimoni, i crea els instruments per a tenir-ne cura.
També es va aprovar el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), que defineix i protegeix
de manera definitiva la totalitat del sòl no urbanitzable i el sòl urbanitzable no delimitat situat dins els
500 metres d’amplada de la línia de la costa. En total, queden preservades 23.500 hectàrees de la
costa catalana. Ja al desembre, el Parlament va aprovar la Llei de la informació cartogràfica i de
l’Institut Cartogràfic de Catalunya i la Llei de l’Institut Geològic de Catalunya, impulsades pel Govern.
La primera posa els fonaments per elaborar tot el conjunt d’informacions de base que permetran
disposar dels recursos cartogràfics digitalitzats que els ciutadans i les empreses necessitaran cada
vegada més. També es va aprovar definitivament el pla director del sistema costaner per a sectors de
sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (PDUSC-2). Aquest pla complementa el primer i
estableix diferents graus de protecció a un àmbit de 650 hectàrees que conformen 44 sectors de 22
municipis catalans (PTO).
> La Xarxa Natura 2000 protegirà el 26,5% del territori de Catalunya
El Govern de la Generalitat ha proposat el 26.7% del territori de Catalunya per incorporar-se a la
xarxa d'espais naturals que impulsa la Comissió Europea, la xarxa Natura 2000. La Comissió xarxa
Natura 2000 del Govern treballa per la delimitació d’aquestes zones (MAH).
> Mesures excepcionals per afrontar la sequera i millorar la gestió de l’aigua
El Govern ha aprovat aquest any un decret de mesures excepcionals en la utilització dels recursos
hídrics per fer front a la situació de sequera i de reducció de les reserves d’aigua dels embassaments.
Entre aquestes mesures hi ha la protecció dels embassaments més afectats i la reutilització d’aigües
depurades per al reg agrícola (veure el capítol 9, “Agricultura i pesca”) o el de camps de golf.
D’alta banda, l’1 d’abril d’enguany va entrar en vigor en nou cànon de l’aigua amb l’objectiu que els
consumidors facin un ús més racional de l’aigua i canviar els hàbits de la ciutadania que la malgasten,
que en surten penalitzats. També s’han inaugurat Estacions Depuradores d’Aigües Residuals als
municipis de Begues (Baix Llobregat), Castellar de n’Hug (Berguedà) i a Arenys de Mar, Arenys de
Munt i Canet (Maresme), Breda (La Selva) i el Pont de Vilomara (Bages) (MAH).
> A punt les obres alternatives al PHN
El Ministeri de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge han signat els tres primers
convenis de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional. Un dels convenis és per a les obres
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
81
alternatives al ramal nord del transvasament des de l’Ebre a Barcelona; el segon és per a les obres
alternatives a la connexió CAT-Abrera, que milloren l’abastament al Camp de Tarragona i el tercer per
construir una xarxa d’abastament des de l’embassament de la Llosa del Cavall fins a les comarques
del Solsonès, l’Anoia i el Bages. Les primeres 30 actuacions alternatives al PHN tenen un cost de
1.333 milions d’euros, dels qual 678 milions seran finançats pels Fons de Cohesió de la UE i 237
milions, pel Ministeri de Medi Ambient (MAH).
> Accions per resoldre el problema històric de l’embassament de Flix
Des de fa més d’un any, el Govern ha estat treballant per acotar i poder resoldre la problemàtica
històrica d’acumulació de residus contaminants provinents d’Erkimia a l’embassament de Flix. Una de
les principals fites ha estat destinar més fons del Pla hidrològic nacional per descontaminar el riu
sense detreure’ls d’altres actuacions. A més, amb la instal·lació de l’estació de control automàtica (en
continu i a temps real) a Flix, l’Agència Catalana de l’Aigua garanteix l’abastament d’aigua en
quantitat i qualitat del riu Ebre per a tots els seus usos (MAH).
> Pla ambiciós per reduir els residus municipals de cara al 2012
L’octubre passat va presentar-se el Pla d’Acció per a la gestió de residus municipals 2005-2012.
Aquesta pla desplega un nou model de gestió de la brossa fonamentat en la prevenció, la recollida
selectiva i la recuperació dels materials continguts en la fracció restant, que és la part dels residus
que no es recull selectivament. El Pla s’imposa l’objectiu d’aconseguir el 75% de reciclatge del vidre i
del paper, el 55% de la matèria orgànica, i el 25% dels envasos lleugers (llaunes i plàstics) i
aconseguir que dos terços dels residus siguin reciclats (actualment només se’n recull selectivament el
25%). Finalment, el Pla obliga a la recollida selectiva de la matèria orgànica a tots els municipis i, per
primer cop al nostre país, defineix les infraestructures de tractament de residus municipals
necessàries a Catalunya: 108 instal·lacions, 53 de les quals són de nova construcció. Per a aquest
2006 el Govern destina 119 milions d’euros, xifra que suposa un increment del 13% respecte l’any
anterior. A més, els Hostalets de Pierola (Anoia) acollirà una nova planta de tractament de resta, el
quart Ecoparc de Catalunya, amb capacitat de tractament de 300.000 tones anuals de brossa de
municipis que ja han implantat la recollida de l’Anoia i del Baix Llobregat. El Govern finançarà amb
71,3 milions d’euros la seva construcció (MAH).
> 19,5 milions d’euros als ajuntaments per millorar la gestió de la brossa
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha destinats 19,5 milions d’euros en ajuts als
ajuntaments per promoure una gestió més sostenible dels residus municipals. Aquest import, que
supera de 7 milions d’euros les ajudes atorgades el 2004 pel mateix concepte, inclou ajuts per a la
recollida selectiva de la fracció orgànica o la clausura d’abocadors fora d’ús, entre d’altres (MAH).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
82
> 9 milions d’euros per impulsar la recollida dels residus orgànics a 200 municipis
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha destinat 9 milions d’euros en ajuts per a la recollida
de la fracció orgànica durant l’any 2005 (l’any 2003 es van atorgar 2,8 milions d’euros). Són més de
200 municipis, en el quals hi viuen 5,3 milions de persones, els que tenen desplegada la recollida
selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals totalment o parcialment (MAH).
> 1.784 actuacions per al sanejament d’aigües residuals urbanes
El Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU 2005), aprovat el desembre, preveu
1.784 actuacions de construcció de noves instal·lacions destinades a la reducció de la contaminació
originada per l’ús urbà de l’aigua. El programa, que té un cost d’inversió de 876,2 milions d’euros,
assegura l’acompliment de la Directiva marc de l’aigua i, per primera vegada, concreta les
competències entre sanejament en baixa i sanejament en alta (MAH).
> Protecció definitiva de Gallecs
El Govern ha aprovat definitivament l’abril d’enguany el Pla director urbanístic del paratge de Gallecs
situat a cavall del Vallès Oriental i l’Occidental i sobre set municipis. D’aquesta manera la Generalitat
preserva i ordena definitivament aquest espai de 774 hectàrees d’alts valors paisatgístics i agrícoles i
clou un conflicte iniciat ara fa 35 anys (PTO).
En els pròxims mesos...
• Actualització del Pla d’infraestructures per a la gestió dels residus i
establiment del contracte-programa de l’Agència Catalana de l’Aigua
(MAH).
• Delimitació definitiva de l’espai d’interès natural i paratge natural d’interès
nacional de Pinya de Rosa a Blanes i Lloret (MAH).
• Ampliació dels límits del parc natural i zona perifèrica de Montserrat
(MAH).
• Creació dels parcs naturals de Montgrí-Medes-Aiguamolls del Baix
Empordà i de Prades (MAH).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
83
• Plans presentats pendents de ser aprovats pel Govern: Pla General de
Política Forestal 2005-2014, Pla de Cabals de manteniment dels rius i Pla
territorial sectorial de connectors biològics de Catalunya. El Pla Director de
Sostenibilitat del Litoral està pendent d’elaboració (MAH).
• Elaboració i aprovació de noves lleis: Llei de Caça de Catalunya, Llei de
protecció de la Biodiversitat, Llei d’ordenació sostenible de la pesca
recreativa fluvial i conservació dels ecosistemes aquàtics continentals a
Catalunya, de la qual se n’ha redactat l’avantprojecte (MAH).
• Inici de les obres alternatives als transvasament de l’Ebre (MAH).
• Creació de l’Agència Catalana de la Natura.
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
84
22. ENERGIA
> El nou Pla de l’Energia aposta per l’estalvi, l’ús d’energies renovables i la qualitat
del subministrament
Finalment, després de dos mesos d’informació pública i debat ciutadà, el Govern va aprovar l’octubre
passat el Pla de l’Energia 2006-2015. El pla inclou mesures per tal d’estalviar energia i recursos en
els diferents sectors consumidors (transport, indústria, serveis, llars...), potenciar les energies
renovables, disminuir la contaminació i millorar la seguretat energètica, amb inversions associades
que arribaran als 9.955 milions d’euros. L’objectiu és aconseguir un estalvi d’energia final del 10,6%
respecte a la tendència actual.
El percentatge de participació de les energies renovables es triplicarà i passarà del 3,3% (2003) a
l’11% el 2015. En aquell moment, es preveu que la distribució energètica sigui de 3.500 MW eòlics,
100 MW fotovoltaics, 1.250.00 m2 de solar tèrmica, 50 MW de solar termoelèctrica, 2.474,8 MW
d’hidroelèctrica, 121,5 MW d’aprofitament elèctric de biogàs, 18% de biodièsel i 6% de bioetanol (com
a biocombustibles), 306.600 tep (tones petroli) de biomassa llenyosa i 198.781 tep de residus
renovables. El pla també proposa una disminució progressiva del pes de les nuclears que passi del
55,8% actual al 35,5% el 2015, i començar el tancament de les nuclears l’any 2022 (TRI + MAH).
> Primera plataforma d’intercanvi de drets d’emissió de CO2
El Departament d'Economia i Finances, l'empresa SENDECO2 i la Fundació Fòrum Ambiental han
impulsat la creació de la primera plataforma d'intercanvi de drets d'emissió de CO2 de tot l'Estat
espanyol. Aquesta borsa, que tindrà la seu a la ciutat de Barcelona, permetrà que les més de 1.000
empreses espanyoles afectades pel compliment del Protocol de Kyoto puguin comprar i vendre les
autoritzacions d'emissió de diòxid de carboni que els ha atorgat el Govern espanyol d'acord amb el
Pla Nacional d'Assignacions (ECF).
> Inaugurat el parc eòlic més gran de Catalunya
El Govern ha posat en marxa el parc eòlic de Rubió, el més gran de Catalunya. La nova instal·lació,
amb una potència de 49,5 MW, permet doblar la producció eòlica que es feia fins ara a Catalunya. A
més s’han presentat els projectes d’implantació de parcs eòlics de Catalunya, que permetran assolir
una potència de 1.500 MW l’any 2007, quantitat fixada per a aquesta legislatura i que permetrà el
subministrament d’electricitat eòlica per a 850.000 famílies. Fins al moment ja s’ha assolit el 87% del
total (1.308 megawatts dels 1.500 previstos) (TRI + MAH).
> Construcció de nous parcs eòlics
Treball i Indústria va arribar a un consens amb les entitats promotores dels parcs eòlics, Red
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
85
Eléctrica, les companyies elèctriques i els municipis, que ha permès posar en marxa els parcs que
estaven autoritzats, solucionant el problema dels punts d’evacuació de l’energia produïda. D’aquesta
manera, Catalunya avança cap a l’objectiu europeu de produir un 12% de l’energia mitjançant fonts
netes i renovables.
Actualment, a Catalunya hi ha 8 parcs eòlics en servei que sumen una potència instal·lada de 144
MW, 2 parcs més en construcció -78 MW- i 35 projectes amb autorització administrativa. En el curs de
2005 s’han autoritzat els parcs eòlics de Serra del Tallat, Serra de Vilobí, Era Bella, Coll de Panissot,
Veciana, Vilalba dels Arcs i Montargull amb un total de 205.790 KW instal·lats (TRI + MAH).
> 2,1 milions d’euros per canviar calderes i calefactors amb 10 anys d’antiguitat
El Pla “renova’t” amb una dotació de 2,1 milions d’euros permet als particulars la renovació de
calderes i escalfadors a gas domèstics, que tinguin 10 o més anys d’antiguitat. Es concedeixen ajuts
de 150 euros als usuaris que canvien les calderes i 60 euros als que substitueixen els escalfadors a
gas. Es preveu la substitució de 12.000 equips vells i altres nous i més eficients (TRI).
> Promoure l’estalvi de combustible en la conducció de vehicles
La campanya “Cuida’m gastaré menys” facilita als usuaris consells pràctics que els permeten reduir el
consum d’energia, fer un ús racional del vehicle i augmentar la seva seguretat en el vehicle. El vehicle
privat consumeix el 15% del total de l’energia que es gasta a Catalunya. Aquests consells per
practicar una conducció econòmica permeten estalviar entre un 15% i un 20% de combustible (TRI).
> Augment d’un 16% de les ajudes per a l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables
El 2005 les ajudes als projectes en matèria d’estalvi, eficiència energètica i aprofitament de recursos
energètics renovables han crescut un 16% respecte a l’any 2004. L’augment respon al propòsit
d’aplicar una política energètica basada en la racionalització de la utilització de l’energia i en la
reducció de les emissions de diòxid de carboni i de gasos que contribueixen a l’escalfament del
planeta i al canvi climàtic (TRI).
> 9 milions d’euros per reordenar les línies elèctriques a Valldoreix, Sant Cugat del Vallès
El Departament de Treball i Indústria, l’Ajuntament de Sant Cugat, l’Entitat Municipal Descentralitzada
de Valldoreix, Endesa Distribució Elèctrica i Red Eléctrica Española han signat un conveni per
reordenar les línies elèctriques d’alta tensió que transcorren per les zones urbanes de Valldoreix i el
barri de Mirasol, al terme municipal de Sant Cugat, amb l’objectiu de minimitzar-ne les molèsties als
ciutadans. La reordenació permetrà eliminar un tram de 4 quilòmetres de línia elèctrica. La
compactació, el desplaçament i l'eliminació de línies són actuacions recollides al Pla de l’Energia de
Catalunya 2006-2015 (TRI).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
86
En els pròxims mesos...
• Inauguració de dos nous parcs eòlics a Tortosa, Baix Ebre (TRI).
• Compactació, desplaçament i eliminació de línies elèctriques a les zones
urbanes (TRI).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
87
23. TRÀNSIT I TRANSPORT PÚBLIC
> 58 radars per reduir els accidents de trànsit
La continuació del Pla integral contra la velocitat excessiva s'ha materialitzat al llarg d’aquest any
2005 en la instal·lació de 44 noves cabines i 34 radars nous. Aquests, sumats als ja existents (36
cabines i 24 radars) suposen un total de 58 radars que de forma rotatòria s'ubicaran en 80 cabines
repartides per la xarxa viària catalana. En el primer any d'aplicació del Pla integral contra la velocitat
excessiva, en els trams sota control de radar s'ha reduït en un 33% el nombre d'accidents mortals. Pel
que fa a les víctimes mortals i als ferits greus, la reducció ha estat també del 33%. Aquestes
actuacions s’emmarquen en el Pla de Seguretat Viària de Catalunya 2005-2007, que persegueix la
reducció del nombre de víctimes mortals en accidents de trànsit (INT).
> Impuls de l’eix ferroviari transversal d’ample internacional
Catalunya tindrà eix ferroviari transversal, que connectarà Lleida i Girona, amb estacions en les
principals ciutats de la Catalunya Central, en un termini de 15 o 20 anys. L’eix permetrà la creació de
noves línies mixtes d’ample internacional per a trens de mercaderies i viatgers, cobrirà les necessitats
creixents dels fluxos de viatgers i mercaderies i donarà cohesió a la mobilitat del conjunt del país.
Aquesta no és una infraestructura més sinó que suposa la ruptura d’un model de país unipolar que
concentra les infraestructures principals a la seva costa i, per tant, suposarà una possibilitat de
creixement per a les ciutats que connectarà (PTO).
> Entrada en funcionament de la línia de rodalies entre Mollet i El Papiol
L’impuls del transport ferroviari entre les ciutats de la segona corona metropolitana va ser un dels
compromisos adoptats pel Pacte del Tinell. En aquest marc, i tot i que sigui competència de Renfe, ha
entrat en funcionament per a viatgers i de manera parcial la històrica línia de rodalies entre Mollet i El
Papiol, fins ara exclusivament de mercaderies (PTO).
> La futura Línia Orbital Ferroviària unirà Vilanova amb Mataró
La nova infraestructura unirà les ciutats de la segona corona metropolitana des de Vilanova i la Geltrú
a Mataró en un recorregut de 106 km. La línia donarà servei a 25 estacions i a 870.000 habitants i es
preveu que la utilitzin uns 16 milions de viatgers l’any. El desembre de 2005, el conseller de Política
Territorial i Obres Públiques va presentar l’estudi de traçat d’una línia en què s’invertiran 1.227 milions
d’euros. Aquesta línia facilita una comunicació en xarxa i contribuirà a dinamitzar la mobilitat de l’àrea
metropolitana, afavorint l’ús del ferrocarril respecte el vehicle privat (PTO).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
88
> Prolongació de la Línia 2 del Metro de Barcelona
Política Territorial i Obres Públiques ha fet públic l’estudi informatiu del futur perllongament de la Línia
2 del Metro de Barcelona. Es preveu que l’allargament doni servei a més de 15,5 milions de
passatgers cada any i que les obres comencin el segon semestre de 2006. L’actuació preveu un
termini d’execució d’uns 48 mesos (PTO).
> La Generalitat es fa càrrec de la línia de tren Lleida-la Pobla de Segur
Des de l’1 de gener de 2005 la Generalitat és propietària i té la competència total en la gestió de la
línia ferroviària Lleida-la Pobla de Segur que el 2003 va tenir 117.000 viatgers. L’explotació depèn
dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que ha signat un acord amb Renfe pels
primers anys. El Govern vol revitalitzar aquesta línia, tot millorant la infraestructura i augmentant el
nombre d’usuaris. Aquest mes d’octubre ha iniciat la primera actuació per renovar el tram de Balaguer
a la Pobla. A més a més, s’estudia allargar la línia fins a la Seu d’Urgell i Andorra, amb la intenció que
transporti també mercaderies (PTO).
> En marxa la futura Llei Ferroviària de Catalunya
El Govern afronta per primera vegada i de manera global l’ordenació del sistema ferroviari català amb
el nou Projecte de llei ferroviària de Catalunya, aprovat l’11 d’octubre passat, i pendent de ser tramitat
al Parlament. La Generalitat s’ocuparà així de planificar l’estratègia, el desenvolupament i la
construcció de noves infraestructures del sistema ferroviari català a través de l’empresa pública Ifercat
(Infraestructures Ferroviàries de Catalunya). El nou projecte adapta la normativa catalana a les
directrius europees i estatals, incorpora la liberalització del mercat ferroviari a Catalunya i afirma la
Generalitat com a autoritat ferroviària (PTO).
> Creació dels Consorcis del Transport Públic de Lleida, Girona i Tarragona per disminuir
l’ús del cotxe privat
Tot seguint l’exemple de l’àrea metropolitana de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona han impulsat
respectivament consorcis del mateix estil per integrar l’oferta de transport públic existent, fer-la més
eficient i fer disminuir l’ús del vehicle privat. El Consorci del Camp de Tarragona ja és operatiu, i pel
que fa als de Lleida i Girona, se n’ha acordat la constitució (PRE + PTO).
> El nou Observatori de Seguretat Viària centralitzarà i analitzarà totes les dades de trànsit
El nou Observatori Català de Seguretat Viària, creat el juliol de l’any passat, és una eina de
seguiment i avaluació continua que permet recollir i harmonitzar totes les dades sobre el trànsit per
ajudar a determinar amb més precisió les línies d’actuació (INT).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
En els pròxims mesos...
• Nou projecte de les obres de la L5 al barri del Carmel. Les obres es
reprendran la primavera vinent (PTO).
• Obres de millora en l’intercanviador FGC-Renfe a Martorell (PTO).
• Aprovació de la Llei ferroviària de Catalunya al Parlament (PTO).
89
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
90
24. POLÍTICA TERRITORIAL I INFRAESTRUCTURES
> Dibuixar les necessitats en totes les infraestructures catalanes en un horitzó de vint anys
Per primera vegada, el Govern català ha realitzat un document que planifica de forma integrada totes
les necessitats en les infraestructures catalanes, el Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya
(PITC), on es dibuixen les prioritats actuals i futures en el desenvolupament de la xarxa viària i
ferroviària catalana fins al 2026. El PITC significa una clara aposta pel ferrocarril amb 800 km de
noves línies d’alta velocitat, més de 300 km de noves línies convencionals, la millora de 576 km de
línies existents i una inversió que dobla la destinada a carreteres. El Pla millora la xarxa viària amb
uns 1.500 nous km d’autovies i l’increment de la qualitat de les carreteres. Per desenvolupar-lo es
preveu una inversió de 37.115 milions d’euros fins a l’any 2006, dels qual més de 25.000 milions, un
68% del total, es destinaran al ferrocarril i uns 12.000 a les carreteres (PTO).
> La Llei de barris millorarà la qualitat de vida als barris en procés de degradació
El Parlament de Catalunya va aprovar el maig del 2004 la Llei de Millora de barris, àrees urbanes i
viles que requereixen atenció especial, destinada a evitar la degradació de diversos barris de tot
Catalunya. En aquest sentit, en les dues convocatòries d’ajuts resoltes fins ara s’han concedit 198
milions d’euros a 30 barris. La tercera convocatòria, amb ajuts que sumen 99 milions d’euros, es va
obrir el febrer de 2006 i es preveu que les subvencions que beneficiaran una quinzena de projectes
s’adjudiquin abans de l’estiu. Així, amb aquesta convocatòria s’hauran incorporat al Programa gairebé
45 barris d’arreu de Catalunya. El Govern preveu tancar la legislatura amb quatre convocatòries que
hauran generat una inversió de 800 milions d’euros a uns 60 barris de Catalunya (PTO).
> Generalitat i Estat invertiran més de 7.000 milions d’euros en set anys en obres prioritàries
a les carreteres
Un conveni signat entre les dues administracions preveu una inversió conjunta de 7.345 milions
d’euros en els propers set anys en un centenar d’actuacions a les vies catalanes. El Departament de
Política Territorial i Obres Públiques invertirà 3.540 milions d’euros en 66 actuacions entre licitacions i
inicis d’obres. Cal destacar-ne el desdoblament de l’Eix Transversal, la construcció de l’Eix del
Llobregat, l’Eix diagonal, l’anella de les Gavarres, l’eix Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro, VilanovaVilafranca, Vilafranca-Manresa, Reus-Alcover o l’autovia de la Conreria. Per part del Ministeri de
Foment, la inversió prevista és de 3.805 milions d’euros per a l’autovia de l’A-14 entre Lleida i
Alfarràs, l’A-2 entre Tordera i la frontera francesa, l’A-22 entre Lleida i Osca, l’A-26 entre Figueres i
Besalú, l’A-27 entre Tarragona i Lleida, l’A-7 entre el límit de Castelló i Abrera, i la B-40 entre Abrera i
Terrassa, entre d’altres (PTO).
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
91
> Impuls a la planificació territorial de Catalunya: els primers plans a punt
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha promogut un dels impulsos més importants
donats mai a la planificació territorial de Catalunya. En 48 mesos ha posat en marxa l’execució de 7
plans territorials d’arreu del país, previstos des de 1983 i encara no redactats, així com la revisió del
Pla territorial de les Terres de l’Ebre, l’únic vigent fins ara. S’ha emprès la redacció de 19 plans
directors urbanístics i s’ha donat prioritat a aquells que comprenen zones sensibles, on les tensions
d’ocupació de sòl són especialment intenses. L’objectiu d’aquests plans és establir el sistema
d’espais oberts, ordenar el creixement urbà i determinar l’encaix de les principals infraestructures que
afectin a aquestes comarques. Els dos plans territorials dels quals s’ha presentat l’avantprojecte són
el Pla Territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran i el de l’Empordà. El primer pretén assegurar les condicions de
vida de tots els pobles pirinencs reforçant 12 ciutats i viles que actuaran com a pols prestadors de
servei del territori. Pel que fa a l’Empordà, es regularà el creixement de les segones residències, es
protegirà el sòl agrícola i el patrimoni ambiental, cultural i econòmic alhora que es promourà una
racionalització de la xarxa viària millorant l'accessibilitat i la vertebració del territori. A més, el Govern
ha iniciat els treballs del Pla Territorial del Camp de Tarragona (PTO).
> Més de 100 obres a les carreteres
Al llarg del 2004-2005 s’han dut a terme més d’un centenar d’obres a les carreteres catalanes, entre
les quals destaquen la nova carretera Vic-Olot, el soterrament de la ronda nord de Granollers, la
cobertura de la Gran Via de Barcelona en ambdós extrems, el desdoblament de la variant sud de
Lleida i la prolongació de la Ronda Oest de Sabadell (PTO).
> Modificació de la Llei de Carreteres per facilitar la construcció d’autovies
El Parlament va aprovar el 26 de maig de 2005 un projecte de llei del Govern per modificar la Llei de
Carreteres de 1993 per facilitar la construcció de noves autovies sense peatges directes. Amb el nou
redactat es facilita la participació de les empreses privades en la construcció i explotació de
carreteres a canvi d’un cànon que pagarà l’Administració, mitjançant el contracte de concessió de
l’obra pública, alliberant així l’usuari del pagament de peatges. La normativa inclou ara que cada
projecte tingui un estudi de viabilitat econòmica, social i ambiental, que se sotmetran a informació
pública, com també passarà amb el redactat final. Els ens municipals podran incidir en les vies que
transcorrin pels seus àmbits (PTO).
> El 2008 s’obrirà l’aeroport de Lleida a Alguaire
El municipi d’Alguaire és l’opció del Govern per a l’emplaçament de l’aeroport de Lleida. El desembre
de 2005 va sortir a informació pública el Pla director de l’aeroport i es preveu que les obres
s’enllesteixin al llarg del 2008. La ubicació s’ha triat pel seu àmbit territorial, urbà i mediambiental, la
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
compatibilitat amb el sector agrícola i la disponibilitat d’accessos i comunicacions (PTO).
> Inversió de 105 milions d’euros en els ports del litoral
La Generalitat destinarà 105,7 milions d’euros a través del Pla d’Inversions de Ports 2005-2008 a
l’optimització de les instal·lacions portuàries i a la protecció dels espais portuaris en els pròxims
quatre anys. El Govern també dotarà 29 ports de Catalunya dels recursos necessaris per rebre i
tractar les aigües residuals generades per les embarcacions (PRE + PTO).
En els pròxims mesos...
• Aprovació inicial dels Plans Territorials de les Comarques Centrals, de
Ponent, de l’Alt Penedès i la Garrotxa (PTO).
• Eix viari Reus-Alcover (desdoblament C-14) en fase de licitació, per un
import de 65,9 milions d’euros. Està previst que s’acabi al desembre
(PTO).
• Sortida a informació pública de la Llei d’obra pública (PTO).
• Aprovació definitiva del Pla Territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, i el de
l’Empordà (PTO).
• Aprovació definitiva dels Plans Directors Urbanístics de la Vall d’en Bas i
del Ges, de la Conca d’Òdena, del Pla de Bages, de la Plana de Vic i els
de la Val d’Aran, la Cerdanya i el Pallars Sobirà (PTO).
92
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
93
�94
Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
Taula de codis departamentals
Departament de la Presidència (inclou el conseller primer)
PRE
Departament de Relacions Institucionals i Participació
REP
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
PTO
Departament de Justícia
JUS
Departament d'Interior
INT
Departament d'Economia i Finances
ECF
Departament de Governació i Administracions Públiques
GAP
Departament d'Educació
EDC
Departament de Cultura
CLT
Departament de Salut
SLT
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
ARP
Departament de Treball i Indústria
TRI
Departament de Comerç, Turisme i Consum
CTC
Departament de Benestar i Família
BEF
Departament de Medi Ambient i Habitatge
MAH
Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació
UNI
�Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
95
�96
Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006
Índex per departaments
Departament de la Presidència (PRE):
5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 20, 24,
29, 36,39,40, 50,51, 59, 60,61, 62, 63,
64, 65, 67, 69, 72, 73, 74, 76, 78, 89,
93
Relacions Institucionals i Participació (REP):
5, 6, 7, 8, 9, 10, 13
Política Territorial i Obres Públiques (PTO):
5, 26, 29, 77, 78, 79, 81, 83, 88, 89,
90, 91, 92, 93
Justícia (JUS):
7, 16, 17, 18, 29, 43, 58, 59, 62, 64, 73
Interior (INT):
29, 59, 75, 76, 88, 89
Economia i Finances (ECF):
7, 8, 9, 10, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 29,
39, 85, 86
Governació i Administracions Públiques (GAP):
5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 29, 31, 57
Educació (EDC):
29, 37, 47, 48, 49, 50, 54, 63, 66, 72,
74
Cultura (CLT):
10, 14, 15, 40, 68, 69, 70, 71, 72
Salut (SLT):
23, 29, 39, 48, 52, 53, 54, 56, 60, 62,
67
Agricultura, Ramaderia i Pesca (ARP):
29, 42, 43, 44, 45, 54, 67
Treball i Indústria (TRI):
12, 20, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32,
39, 40, 48, 64, 65, 67, 85, 86, 87
Comerç, Turisme i Consum (CTC):
10, 20, 21, 23, 24, 33, 34, 35
Benestar i Família (BEF):
12, 29, 31, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 64,
66, 67, 76
Medi Ambient i Habitatge (MAH):
12, 38, 77, 78, 79, 80, 82, 83, 84, 85,
86
Universitats, Recerca i Societat de la Informació (UNI):
29, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 49, 50, 53,
73, 81
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Síntesi de l'acció de govern 2004-2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria de Comunicació.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-03-31
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Generalitat de Catalunya
Balanç
Acció política
Model social
Description
An account of the resource
Document que recull les principals actuacions entre 2004 i 2006 del govern presidit per Pasqual Maragall.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes