1
10
1
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/231/20051130.pdf
8f205ea32fb64f0392a60a6c648d482c
PDF Text
Text
Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005
Museu Nacional d'Art de Catalunya | 30/11/2005
Consellers, autoritats civils, judicials, militars. Guardonats, amigues i
amics. Bona nit a tothom.
Gràcies per ser novament avui aquí, acompanyant amb la vostra
presència, el reconeixement que el Govern de la Generalitat fa, un
any més, a diverses trajectòries vitals, individuals i col·lectives, del
nostre país.
El lloc és digne, la companyia és bona. Les ressonàncies que,
cadascuna de les persones que ha anat passant per aquí, aixequen en
els nostres cors i en els nostres caps, són molt diverses: l'Esquerra i
la Lliga, nyarros i cadells, Ebre i Pirineu, València i Castelló, totes les
terres que parlen la nostra llengua i que tenen, amb nosaltres, un
sentiment comú.
Com tots els premis merescuts, aquestes Creus de Sant Jordi tenen
per a mi un doble significat. D'una banda són la manera, més noble i
simbòlica, que té aquest país de dir "Gràcies!" a al gent que,
d'aquesta forma tan variada, tan rica, ens està dient aquesta nit,
d'una manera gràfica, que aquest país és moltes coses alhora i
moltes de diferents, de vegades contradictòries, i que, justament, la
força del país rau en saber mantenir aquesta atenció entre coses tan
diferents. Si tots fóssim de la mateixa manera aquest país no seria el
què és, no seria tan ric com és. Crec, doncs, que és un
reconeixement i un agraïment, si voleu, en clau interior i que, per d'
altra banda, les Creus i les Plaques de Sant Jordi són també un
referent en l'horitzó de Catalunya. Són unes fites que assenyalen la
drecera o el camí d'aquí cap endavant. Les societats fortes,
tanmateix, necessiten tenir referents constants en la seva evolució.
Vull dir que les persones que van tenir la primera iniciativa, que van
obrir nous camins, que van donar les primeres respostes a
interrogants col·lectius... aquestes persones mereixen un
reconeixement per part de la societat. Persones que van veure el
món amb una visió pròpia i original a través de l'art, la ciència, la
política o l'economia. I són també persones que -venint al darrera
dels pioners-, van anar més enllà, i van assolir un nivell de gran
qualitat en la seva feina. Persones que van establir formes eficaces i
modèliques de treballar en un determinat camp, cadascuna en el seu.
D'aquesta mena de referents, com més n'hi ha, més capacitat té
aquesta societat per afrontar el futur amb solidesa i amb garanties.
Aquesta nit constatem que Catalunya té un futur prometedor.
Justament per això, es demostra a si mateixa, any rere any, la
1
�capacitat per anar enllaçant una cadena de solidesa cultural, cívica,
científica i social. Vosaltres heu demostrat i vist reconeguda la vostra
vàlua. El país la necessita i espera que la seguireu demostrant d'ara
en endavant.
Perquè Catalunya, com totes les societats, no es pot aturar. I amb
cada moviment, les certeses d'ahir són una mica menys certes i som
més a prop de desvetllar-ne alguna de nova, alguna altra veritat. Vet
aquí la paradoxa. Apareixen nous llenguatges, noves perspectives
culturals, nous paradigmes socials. Doncs bé, els guardonats
d'aquesta nit podríeu donar testimoni dels entrebancs del camí, dels
reptes intel·lectuals o materials als què heu hagut de fer front, les
dificultats que heu passat... i de com vau resoldre i superar feliçment
cada obstacle, en benefici vostre i també en benefici de tots.
Aquest esperit de superació és el que voldríem premiar cada dia.
Perquè la genialitat és un do individual cert. Però l'excel·lència és el
més semblant a un do col·lectiu, i només s'obté si es creen les
condicions i s'hi aplica l'esforç de manera tenaç, i constant.
L'excel·lència demana institucions compromeses amb la ciutadania
que abonin, amb polítiques públiques i socials adequades, el terreny
en el qual germinarà. Molts dels guardonats enguany -i en anys
anteriors, naturalment- us heu distingit al llarg de les vostres vides,
per la defensa de les llibertats i per la cerca d'aquesta excel·lència de
la qual estàvem parlant. Doncs bé, també hem de perseguir, en cert
sentit, l'excel·lència nacional, deixeu-m'ho dir així.
Mireu, fa 100 anys desapareixia l'imperi espanyol. En fa 70 que es va
assajar la forma republicana de governar i va acabar, tràgicament, en
una guerra i en una dictadura de 35 anys més. 35 anys més. En fa
30, però, vam guanyar la democràcia i en molt pocs anys vam bastir
l'edifici constitucional més sòlid que els pobles i les nacions d'Espanya
han tingut en segles. I aquesta mateixa setmana hem viscut, aquí, a
casa, la cimera Euromediterrània.
En només trenta anys, i dic només perquè són només trenta anys,
hem passat d'una dictadura que ens havia col·locat als marges de la
història, a veure com la ciutat de Barcelona esdevenia escenari de la
trobada de més alt nivell entre els països d'Europa i els de la riba sud
del Mediterrani.
Sembla mentida com canvien les coses. I sembla mentida com hi ha
coses que costen tant de canviar. Sembla mentida com hi ha forces
polítiques que s'entossudeixen en girar 180 graus el sentit i la
direcció de la nostra història i del nostre missatge. Sembla mentida
que encara hi hagi qui pretengui sembrar barroerament el dubte
sobre les veritables intencions de Catalunya, de Catalunya com a
comunitat i dels seus legítims representants. Perquè no s'entendria
2
�l'estabilitat certa dels darrers 25 o 30 anys sense la profunda,
genuïna i sincera, amistat entre catalans i castellans, bascos i gallecs,
andalusos i aragonesos i asturians, que nosaltres hem predicat. Una
amistat forjada i engrandida, paradoxalment, fora d'Espanya, primer,
principalment a l'exili a l'Amèrica Llatina on anaren a raure molts dels
homes i dones que havien lluitat, amb les seves idees sobretot,
castellans i catalans, per la llibertat i per construir un país
d'excel·lència.
Sembla mentida, dic, que tanta lluita, tant d'exili, tants de somnis
compartits podien haver estat inútils uns anys enrere. Sembla
mentida que l'amistat de Catalunya cap els altres pobles d'Espanya i
cap a Espanya com a projecte compartit, per a alguns no sigui,
encara, fonament prou sòlid com per acceptar que tenim dret a dir,
alt i clar, què volem ser, com volem ser i com volem estar.
Sortosament hi ha un gran marge per a la confiança. Si sabem fer les
coses bé aquest marge s'eixamplarà i estarem en condicions
d'enfortir, novament, la confiança que jo anomeno federal. Estarem
en condicions d'aproximar-nos com mai a una solució estable per a
un projecte que fa un segle que tenim plantejat com a país. I,
sobretot, serem en condicions d'exigir-nos, a nosaltres mateixos, la
mateixa excel·lència que avui hem volgut reconèixer, individualment
o col·lectivament en tots vosaltres.
Moltes gràcies a tots i felicitats. Endavant.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1713
Title
A name given to the resource
Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Premis i reconeixements
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències