1
10
1
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/226/20051111.pdf
6f7ba769270a1e718e5def30b0815a36
PDF Text
Text
Lliurament dels premis a la Internacionalització 2005
Pavelló italià de la Fira de Barcelona | 11/11/2005
Conseller, autoritats, amigues i amics,
Ja ho hem vist amb el conseller que tenim: no hem perdut peu
després de la pèrdua de l'inoblidable conseller Pere Esteve, no hem
perdut peu.
Vull començar la meva intervenció amb un reconeixement sincer cap
a les empreses guardonades en aquesta nova edició dels Premis a la
Internacionalització.
Crec sincerament que són un reflex fidel de la Catalunya forta i
oberta que ens ha convertit en un país en marxa.
Hem sentit el conseller parlar de marca i d'identitat, parlar
d'internacionalització i parlar també dels sectors madurs, i defensar
també aquests sectors.
Catalunya, com vostès saben millor que ningú, està creixent a la taxa
més alta dels darrers tres anys, hem tancat el diferencial de
creixement amb l'Estat, i estem assentant el nostre dinamisme sobre
bases més sòlides que no pas les que teníem abans.
Ja saben que des del 1996 cap aquí el nostre creixement no estava al
nivell de la mitjana espanyola. Ara estem amb un creixement de les
exportacions de béns d'un 6,3% el primer semestre de 2005, que
indica que les empreses catalanes són competitives en un mercat
obert.
Aquest matí he tingut ocasió de veure a més que hi ha empreses
internacionals que venen aquí i esdevenen més competitives. He
estat visitant Roche Diagnòstics i Hewlett Packard i hem estat
comentant, justament hem estat recordant, com fa una colla d'anys
es va parlar de la possibilitat que l'empresa ATT vingués a Espanya;
Barcelona volia que això fos aquí, a Catalunya, Madrid volia que fos
Madrid. Finalment va ser a Madrid, ho recordo perfectament, i
recordo perfectament el telegrama que vaig rebre del que aleshores
era l'ambaixador dels Estats Units a Espanya. Aquesta és la situació
en la qual estàvem. I avui vostès van cada dia millor, perquè
efectivament van cada dia millor també les empreses internacionals a
casa nostra. Crec que és positiu per a tots nosaltres.
Que ha passat amb ATT? I m'han dit: ATT ja ha plegat. És a dir,
l'empresa que havia vingut a fer xips i que en aquell moment va
originar una competència entre territoris, que és lògic per altra
1
�banda, per veure qui se l'enduia, aquesta empresa no ha anat
endavant, aquestes dues que he vist avui sí que hi han anat.
Em fa l'efecte que això és un bon senyal perquè estic convençut que
és important que les empreses catalanes surtin al exterior, que
s'instal.lin a l'exterior però que no perdin peu aquí. I és també
important que les grans empreses internacionals, que estan
assentades a casa seva tinguin èxit aquí, perquè això és també un
bon indicador de la marxa del nostre mercat.
És important, d'altra banda, constatar l'increment de les
exportacions, estem en un increment del 4,8% de les exportacions
industrials d'alt contingut tecnològic el primer trimestre de 2005, fet
que vol dir que les empreses catalanes són capaces d'evolucionar cap
a sectors justament d'alt valor afegit.
La situació de l'economia catalana doncs, ens convida a l'optimisme.
Però també ens obliga a assentar les bases d'un model econòmic més
competitiu a llarg termini.
- Consolidar el creixement del PIB
- Incrementar la nostra productivitat.
Els pressupostos de l'any 2006 de la Generalitat de Catalunya són
pressupostos amb ambició, amb ambició econòmica perquè
contemplen destinar
- més de 1.200 milions d'euros a l' Acord Estratègic per a la
Internacionalització de l'Economia Catalana.
- i 2.900 milions d'euros a transport i infraestructures, que per
nosaltres és en aquest moment el dèficit més important.
Tenim un increment de l'estalvi corrent del 20,6%, i una reducció
d'un 21,5% del dèficit, i amb un increment de la inversió de 5.780
milions d'euros.
Es tracta ara de construir futur, de construir un efectiu cercle virtuós
d'estabilitat, inversió i prosperitat sense incrementar la pressió fiscal.
Els de l'any que ve seran, com mai, uns pressupostos per situar les
persones i les empreses en el centre de l'acció del Govern.
Des del 1986 i fins el 2004 cada any, des de l'any 1986 fins avui,
hem crescut un punt en relació a la mitjana europea, passant del 84
% de la mitjana d'Europa al 103%, on som avui.
I som la punta de llança d'Espanya al Món: el 18% del PIB i el 28%
de les exportacions. I ho volem continuar essent dotant a les
empreses d'instruments més eficaços. Aquest és l'objectiu del Pla per
a la Internacionalització 2005-2008.
2
�Volem aconseguir que arrelar o deslocalitzar no siguin estratègies
contradictòries sinó plenament complementàries. Hem de tenir
estratègies que reforcin la competitivitat de les empreses catalanes i
la seva capacitat per invertir a l'exterior o bé exportar, i les tindrem,
les tenim.
Tenim un àmbit, que crec que és el nostre àmbit significatiu, de
l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, en el qual la consolidació d'un espai
comú, amb empreses tant importants com Airbus, la més important
del món en aviació, és absolutament fonamental. L'Euroregió defineix
el marc real de la nostra política econòmica i territorial; fronteres ja
no n'hi han, i per tant, el nostre territori és a efectes pràctics, a
efectes econòmics, el que els hi estic dient.
El marc real de la nostra política internacional, competitiva, ha
canviat perquè el món ha canviat. Un marc que ha canviat i que
exigeix que ens dotem de nous instruments de governació per
enfortir la capacitat de "generar futur", com vostès s'han posat per
objectiu. I aquest objectius també són darrera del nou Estatut.
Un Estatut que és un projecte que expressa la nostra voluntat de
convertir la globalització en un factor de progrés per Catalunya,
compartint aquest progrés amb el conjunt dels pobles d' Espanya.
El progrés d'Espanya a l'últim terç del segle XX ha estat possible
gràcies al sistema de govern democràtic que va establir la Constitució
de 1978, i gràcies a l'entrada a Europa, el 1986. No en tenim cap
mena de dubte.
Avui, en ple segle XXI, l'horitzó de futur pel progrés de Catalunya ha
de centrar-se en una colla de punts que els enumero, que els proposo
considerar:
1- El desenvolupament d'un sector públic més eficient i més proper
als ciutadans.
Tenim 150.000 funcionaris. De vegades quan em bellugo per Europa,
a França mateix, amb els de l'Euroregió, els hi pregunto:
- Però vostès que estan fent? Què fan?
- Doncs nosaltres fem una colla de serveis una mica semblants als de
vostès.
... I em pregunten:
- Vostès quants son treballant?
- Doncs 150.000, i vostès?
- 4 .000
4.000, és a dir, nosaltres tenim, i a veure si ens ho fiquem al cap,
una part molt important, més del 50% de l'acció pública del sectors
3
�públics conjunts consolidats a Espanya, sense comptar, efectivament,
el deute públic ni la seguretat social.
En allò que és producció de serveis, en aquest moment a Espanya la
proporció és 30% l'Estat, 50% les autonomies, 20%, que s'ha quedat
curt, s'ha quedat xic, el sector local.
Si considerem el cas de Catalunya no estem al 50%, probablement
estem més aviat al 60%, que no pas al 50%, perquè aquí tenim
serveis com ara la policia autonòmica que altres comunitats no tenen.
Per tant, doncs, repeteixo, avui ens hem de centrar amb aquests
punts fonamentals.
2- Eficiència. Un Govern actiu que cerqui avantatges competitives
amb noves infraestructures, ciència i tecnologia, noves formes de
protecció social i enfortiment de la seguretat, la identitat i la
diversitat com a instruments de progrés; sense seguretat tota la
resta no val.
3- En darrer lloc, però no menys important, una major participació de
Catalunya a la presa de decisions col.lectives, en el marc de l'Espanya
plural i de l'Europa ampliada.
Aquests són els eixos que ens han de permetre aprofitar tot el
potencial de la nostra societat. I aquests són, també, els objectius de
l'Estatut, que és un instrument per governar el futur de Catalunya i
res més que un instrument, justament per això.
Ens trobem en un moment positiu per assumir un repte de gran
magnitud, i això és el que aquesta nit, en el terreny de l'economia
internacional celebrem: que la internacionalització de les empreses
premiades, és el reflex d'una economia forta, oberta, que crea llocs
de treball i estimula el progrés de tota la societat. D'un país que
afronta els nous reptes amb voluntat col.lectiva i ambició.
No ho dubtin: el Govern de la Generalitat i el COPCA continuaran
estant en aquesta línia, continuaran estan al seu costat.
Perquè el nostre és un partenariat generador de futur.
Moltíssimes gràcies, bona nit.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1708
Title
A name given to the resource
Lliurament dels premis a la Internacionalització 2005
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Pavelló italià de la Fira de Barcelona
Subject
The topic of the resource
Comerç
Competitivitat
Economia
Premis i reconeixements
Model social
Relacions Internacionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències