1 50 1 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/204/20050525.pdf 6b3a2395aad7bc3014127b501e419f9e PDF Text Text VI Reunió Pla Estratègic Metropolità Palau de Pedralbes. Barcelona. | 25/05/2005 Per començar aquesta reunió, aquí al Palau de Pedralbes voldria, en primer lloc, donar les gràcies a l'Alcalde. Aquest Palau ha estat justament una de les primeres mostres de generositat de l'Ajuntament de Barcelona envers la Generalitat: la primera va ser el Parlament, la segona el Palau Nacional de Montjuïc i, la tercera, aquest Palau de Pedralbes. El Govern de la Generalitat està absolutament a favor del Pla Estratègic. Fins i tot pensem que segons a quins indrets, com per exemple en l'Àrea Metropolitana de Barcelona, és quasi més important el Pla Estratègic que un pla urbanístic. Un pla urbanístic no deixa de ser un sistema una mica indirecte de controlar la realitat social a través de la realitat física. No dic que no s'hagi de planificar urbanísticament, per descomptat que s'ha de planificar. Però s'ha demostrat que algun cop que s'ha fet no ha anat massa bé. Hi ha altres sistemes de controlar la realitat social, la dinàmica econòmica i els assentaments de la gent, que no es basen purament en fer mapes i plànols; a banda, aprovar i fer plànols és un procés llarg i enormement complicat, que després no sempre dóna els resultats que es voldrien. Quins resultats haguéssim volgut? Més compacitat. És molt fàcil de dir-ho a pilota passada, no? Més compacitat i més xarxa al mateix temps, és a dir, més concentració. Sempre poso els exemples dels barris que han anat bé -que són molts- perquè justament tenen aquest caràcter compacte, que permet tenir uns costos relativament baixos i, en canvi, una qualitat relativament alta; i un escampament, una no tan gran empastifada podríem dir, si volguéssim ser molt crítics- del territori. Ens hem escampat massa... Des del punt de vista de les comunicacions i, per tant, també de l'estructura urbana, Catalunya ha de deixar de ser una 'T'. Aquesta 'T' que ve del centre de la península i que arriba fins a la costa, i que és com si diguéssim el barret de la 'T'. Catalunya ha de ser una xarxa, amb una 'T' no en tenim prou. Per això algunes de les coses que hem fet, algunes de les primeres infraestructures que hem dibuixat han estat, justament, dirigides a trencar aquesta lògica, una mica simplista, de venir del centre de la península i escampar-se per la costa. No n'hi ha prou, doncs; s'ha de fer una xarxa ferroviària alternativa que passi per l'interior i que, com vosaltres sabeu perfectament, estem planificant. Com deia l'Alcalde, el fet que la població de l'Àrea Metropolitana de Barcelona hagi augmentat -després que, d'alguna forma, hagués parat de créixer i fins i tot hagués baixat una mica per sota dels 3 milions d'habitants- és una bona notícia. Que ara -i no solament perquè hi ha més ajuntaments a l'Àrea Metropolitana actual, sinó perquè es dóna una revifalla demogràfica- estigui creixent novament la població és una molt bona notícia, perquè són cicles molt llargs, molt difícils de canviar i que arrastren molta inèrcia. I s'han aconseguit canviar en el bon sentit. On som? l'Àrea Metropolitana és un punt entre una colla de punts que configuren Europa: un és Madrid, l'altre París i l'altre Frankfurt. Podríem citar també a Milà i a Roma, evidentment. A sota hi tindríem Alger, que no està tan lluny -a 55 minuts d'avió. Són 3 milions d'habitants que, per cert, disposen de 50 mil 1 �milions de dòlars per invertir en cinc anys i no saben què fer-ne. A Alger tenen un problema de realització. Si hi col·laborem, guanyarem centralitat. Jo crec que us heu de proposar ser un punt molt important, quasi central diria, d'aquesta xarxa de ciutats. Qui som? Som aquí però, qui som? Som una euroregió de 15, 16, 17 milions, depèn del que comptem, d'habitants. Nosaltres -que quedi molt clar, aquests 15, 16 ò 17 milions d'habitants- necessitem energia i necessitem una colla de coses. No estem en contra de les connexions internacionals, al contrari; no només no hi estem en contra sinó que estem creant una euroregió que és internacional. Per tant, pel que fa a les interconnexions -entenguem interconnexions internacionals- no només no hi estem en contra sinó que hi estem absolutament a favor. Ara bé; crec que també hem d'estar -i estem- a favor de traslladar l'energia el mínim necessari. De la mateixa manera que vàrem estar en contra de traslladar l'aigua a la costa del Sud, perquè hi havia altres maneres d'obtenir-hi aigua (a part de que nosaltres l'estem pagant més cara, l'estàvem pagant a 280 pessetes el metre cúbic quan jo era alcalde, ara no sé a quant estem, ja...), també hi ha altres sistemes d'obtenir energia que no són purament traslladarla molt lluny, que fan que se'n perdi molta i que, a més, fan bastant malbé el territori. És a dir; no estem en contra de les interconnexions, però estem en contra de transportar excessivament l'energia si no cal, tant si és elèctrica com si és l'aigua. I per això ho estem estudiant. Llavors diuen: "ah, però és que triguen molt perquè es barallen...". No; triguem perquè el tema és molt complicat de decidir. Tradicionalment es tirava pel dret, es deia "això s'ha de fer, perquè corre molta pressa" i ningú s'atrevia a dir que no. Doncs escolteu, mirem-ho bé: empresaris, govern, poblacions, tothom. I no per una qüestió de filosofia, sinó perquè sabem que, de vegades, en aquestes matèries s'han pres decisions excessivament precipitades. Aquest Govern està a favor dels municipis. Quan jo era petit i vostès també, la situació, pel que fa a la despesa pública, era que l'Estat representava el 80%, els ajuntaments eren el 20% i la Generalitat 0%, perquè no existia. M'estic remuntant a abans del 1980. En aquell moment vàrem demanar el 50-25-25, no sé si ho recordaran. Després ja ens vàrem atrevir a una mica més i vàrem demanar que la repartició fos un 40% de l'Estat, seguit de 30-30. I ara on som? Avui som al 30-50-20. Hem de reconèixer aquest avenç als governs que hem tingut fins ara. Estem al 50% de la despesa pública a les autonomies -i en el cas de Catalunya, probablement al 60%, perquè tenim la Seguretat i perquè tenim una colla de competències que d'altres no tenen. Déu n'hi do, el que s'ha fet en 25 anys! Cap a on hauríem d'anar? Quin és el compromís del Govern de la Generalitat? No posaré data, perquè no podem fer-ho i perquè seria il·lús voler realitzar-ho massa de pressa. Però seria ideal anar cap al 30-40-30, no el 40-30-30; l'Estat representaria el 30% -que és el que té i ja poca cosa baixarà- o poc més, però no massa des del punt de vista de despesa pública; altra cosa és que tinguem més poder, per dir-ho d'alguna forma, o més capacitat de disposició...Però, insisteixo, hauríem d'anar cap el 30-40-30. I jo crec que hi anirem, sempre que els ajuntaments realment ho vulguin. Perquè molts ajuntaments s'han acostumat a no tenir, per dir-ho d'alguna forma, i, en canvi, a seguir reclamant (cosa que entenc que té, de vegades, un cert actiu), però sense una veritable voluntat d'assumir determinades competències. Doncs hauríem de poder tenir competències, per tant, també responsabilitats i, per tant, també els recursos. Si haguéssim doncs de posar un objectiu a deu anys -aproximadament, crec que hauríem d'anar cap al 30-40-30. Això ha estat difícil de fer amb un Govern nou, 2 �perquè a un Govern nou no se li pot demanar que desaparegui abans d'existir, per dir-ho d'alguna manera. És a dir, que una mica de la mandra que hi ha hagut, respecte a la devolució, des del Govern de la Generalitat cap als ajuntaments es veu justificada perquè era un Govern que estava naixent, que estava tot just rebent de dalt. Jo, ara, demanaria als ajuntaments que fossin una mica més ambiciosos en això. I més concretament els metropolitans, perquè, al capdavall, és des d'aquí que s'impulsa i es fa bategar el cor motriu de Catalunya, no? Port i aeroport. Vàrem parlar-ne abans d'ahir a la nit amb en Zapatero i l'Alcalde i, francament, estem una mica impacients. El port ja està en marxa, ja té una estratègia. Pel que fa a l'aeroport, és veritat que està creixent, però no sabem qui mana. Jo sóc molt amic del director; és una gran persona, però no li donen competències. Per tant, suggeríem la possibilitat de lligar port i aeroport per fer-ne un hub, quasi diríem, de decisions estratègiques a l'àrea metropolitana de Barcelona -i per tant a Catalunya- d'una forma molt clara; en tot cas, de potenciar l'estratègia en l'aeroport igual que al port. Perquè si ara preguntéssiu quina és l'estratègia de l'aeroport... doncs home, sí que hi ha una estratègia, que va ser marcada per AENA. Però és una cosa feta des de lluny i molt freda, per dir-ho d'alguna forma, que no té en el fons un pensament robust. S'ha parlat aquí de molts temes que m'agradaria abordar, però no ho faré ara: ensenyament, immigració, seguretat... Perquè hi ha inseguretat? Doncs perquè no hi ha prou desplegament dels mossos en les àrees que s'han citat. Quina ha estat la ingenuïtat que hem mostrat com a país? Pensar que el desplegament policial es podia estendre en el temps, sense adonar-nos que, moltes vegades, les expectatives compten tant com les realitats; perquè quan a un cos se li diu que ha de marxar, com ha passat amb el CNP a Catalunya, en realitat s'ha de comptar que, mentalment, ja ha marxat. El cos que figura que encara hi és, hi és i fan tot el que poden, però no hi són en realitat; és a dir, no hi són amb l'ànima, el cor, les ganes i el creixement; i les substitucions no es fan, perquè si han de venir per un any o un any i mig no vindran... En definitiva; la suma de tots els cossos policials és inferior a la que mai havíem tingut, una mica per la ingenuïtat de pensar que piano, piano si va lontano. Quan el que succeeix és que, moltes vegades, piano, piano si va indietro, es va enrere, que és una mica el que està passant amb el tema de la seguretat. Sapigueu, com a mínim, que el Govern català ho sap i que farem tot el possible: primer, per avançar un any el desplegament total -ho estem fent i això costa molts diners, per altra banda, i no vull parlar avui de finançament, però hi té a molt veure amb aquestes coses... I segon, que en la mesura que puguem, estarem amatents a que la realitat, en aquest període de transició, sigui una mica més favorable. Catalunya és una xarxa, que està situada on hem dit i que compta amb uns projectes molt importants, amb una situació envejable, amb alguns problemes importants també -que hem d'anar resolent- i amb un cor metropolità. Vull manifestar que el Govern de la Generalitat i el President de la Generalitat ho sabem. I us demano que anem a totes. Hem de guanyar en diversos terrenys, i estic segur que guanyarem, si ens hi posem. Moltes gràcies a tots. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1686 Title A name given to the resource VI Reunió Pla Estratègic Metropolità Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes. Barcelona Subject The topic of the resource Euroregió Federalisme Territoris Infraestructures Relacions Internacionals Àrea Metropolitana de Barcelona Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-05-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències