1 50 2 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/192/20050216.pdf 973b7dd368f8e398e1bb1bf5cf049180 PDF Text Text Signatura de l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana Palau de la Generalitat. Barcelona | 16/02/2005 Senyores i senyors, Voldria començar la meva intervenció amb unes paraules de record cap a una persona que va patir ahir, aquí al costat mateix, una insuficiència malauradament irreversible. Em refereixo al Doctor i Conseller Laporte. No ens podem sostreure, els qui varem ser-hi, de l'impacte que la seva mort ens va produir. No pel lloc on era, sinó pel dramatisme de la situació. El Conseller Laporte representa molt bé a tota una generació de catalans que van viure el pitjor que li pot tocar a una generació: dues guerres i una dictadura, des del 1936 fins a pràcticament les acaballes dels anys 60. Dic les acaballes perquè llavors ja es veia venir que les coses canviarien, i és ben cert que l'economia havia començat ja a canviar. Deixin-me també dedicar unes paraules d'agraïment a tots vostès, per la seva presència i per la paciència d'haver escoltat tants discursos. Tanmateix, crec que és un preu baix a pagar per l'existència d'un acord que ens honora a tots. El primer agraïment que vull fer és a la presència de les universitats; veig que la majoria hi són. Per tant, estic molt agraït als senyors rectors. També vull transmetre, com a President, un missatge d'agraïment i de satisfacció pel treball que han fet, que és un treball difícil. No sé si això queda prou reflectit en les paraules que han expressat; alguns n'han parlat, d'aquestes dificultats, i m'ho crec absolutament. L'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana expressa de manera ben gràfica -tant per la seva forma com pel seu contingut- una ambició compartida. Tots estem per una Catalunya potent, per una Catalunya segura; segura de les seves possibilitats, que pot i vol ser entesa més enllà, que vol i pot ser entesa en una Espanya plural i en una Europa avui més gran que mai i més diversa que mai. Una Catalunya que vol, en aquests àmbits, comptar i decidir. El procés que vostès han seguit, per arribar a aquest Acord que avui hem signat, indica el mètode que ens farà triomfar com a país. És un bon mètode, que vostès han aplicat bé i que ens serveix a tots: reconeixement i diàleg, feina ben feta, sentit estratègic i passió col·lectiva. Com que ja s'ha dit tot sobre l'Acord permetin-me que faci un parell de reflexions que no puc deixar de formular davant d'un públic tan representatiu i influent. En aquests dies en que vivim sota l'impacte de l'accident del Carmel, crec que és especialment important donar-li a aquest Acord la importància estratègica i de futur que té. Un país són moltes coses alhora, són molts drames i moltes alegries, moltes tristeses i tantes il·lusions; i el Govern ha d'estar a totes i cadascuna d'aquestes situacions. Però sempre amb la mateixa motivació, que és la de procurar -i evidentment aconseguir- el màxim benestar de tots els ciutadans i ciutadanes. Els d'avui i els de demà. I penso que el que vostès estan fent té una perspectiva de futur evident. Com ja saben, durant aquests dies la preocupació principal del conjunt del Govern i, molt especialment, del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques s'ha centrat en l'accident produït en el túnel de maniobra de la prolongació de la Línia 5 del Metro de Barcelona, al Barri del Carmel. El Govern ha actuat establint, des del primer moment, un ordre de prioritats que no s'ha alterat en cap cas: les persones primer, els béns després i, finalment, 1 �l'obra que s'estava executant. Per atendre a aquestes prioritats, hi han estat implicats, a més del Conseller Nadal i sota la coordinació del Conseller en Cap, les conselleries de: Interior, de Benestar i Família, de Salut i de Medi Ambient i Habitatge. Des del moment de l'accident, hi ha hagut una molt estreta col·laboració i coordinació d'actuacions amb l'Ajuntament de Barcelona, a qui pertoca -en virtut del principi de subsidiarietat, que ja sabeu que és un principi en el qual creiem en aquesta casa- la relació directa amb el Barri i els seus habitants. I l'Ajuntament ho ha fet, a la meva manera de veure, de forma absolutament encomiable. A dia d'avui, tots confiem que el camí de la normalització s'ha iniciat. I paral·lelament, s'està duent a terme una investigació -evidentment que sí!- que acabarà amb la presa de decisions necessàries per determinar responsabilitats respecte de les causes i raons primeres i últimes- de l'accident. Estem compromesos amb l'obligació ineludible d'explicar què ha succeït, perquè ha succeït, qui n'ha estat el responsable o els responsables, quines conseqüències se'n deriven i com es retorna novament, al barri i a la zona, la tranquil·litat perduda; amb un projecte de reforma i de millora que sigui potent i indiscutible. D'alguna forma, indirectament, d'això en parla també l'Acord d'avui: del dèficit d'infraestructures de Catalunya. Es posa d'evidència que encara ens falta molt; tant d'infraestructures com d'inversió, d'inversió important. Aquest dèficit afecta a tot el país; també a la ciutat de Barcelona i també a aquells barris que, després de 30 anys de lluita per tenir unes comunicacions dignes, ara han de patir aquest malson que tots esperem poder oblidar ben aviat. Catalunya reclama, perquè ho necessita, inversions potents en la seva xarxa de comunicacions viàries, ferroviàries i de telecomunicacions. Però alhora el Govern té una responsabilitat: assegurar i garantir que aquestes inversions es fan correctament. Des del disseny del traçat a l'execució, passant per la tramitació administrativa, la dotació pressupostària, l'impacte ambiental i el control tècnic. La Catalunya del 2005 -torno una mica a la raó inicial d'aquesta reunió- i evidentment la del 2010, necessita els projectes dels que hem estat parlant aquí. Però no a qualsevol preu; els necessitem, però ben fets. La competitivitat del país requereix empenta, la tenim. Requereix projectes, els tenim. I requereix decisió política, social, sindical i empresarial, que la tenim. I ara, deixin-me dir unes paraules sobre dos temes que també són del dia i que no voldria perdre l'oportunitat de comentar. Balances fiscals; perquè té a veure amb el que dèiem, té a veure amb les infraestructures però també amb el servei. Com vostès saben, compartim el Govern entre diverses forces polítiques. Uns creiem que Espanya té solució i que estem més a prop que mai d'aconseguir-la, encara que no sigui gens senzill; altres forces polítiques són més escèptiques respecte a aquest tema. Però en una cosa sí que estem d'acord: hem d'acabar amb la indefinició d'anys passats i amb la política que alguns van anomenar, crec que desafortunadament, de peix al cove. No ha donat bons resultats: no tenim infraestructures suficients i ni tant sols hem posat en qüestió el mapa radial d'Espanya. I això és crucial fer-ho. Hem acceptat responsabilitats molt serioses en Sanitat, en Educació i en Seguretat sense els recursos corresponents i, al damunt, tenim a la resta d'Espanya si més no desconfiada. És a dir; nosaltres ens en sentim creditors, però els deutors desconfien del creditor, la qual cosa és realment paradoxal i una mica inusitada, ben mirat. No sé qui hauria de desconfiar de qui, però ens trobem en aquesta situació. I els mitjans de comunicació, lògicament molt 2 �poderosos al centre d'Espanya, posen de relleu aquesta contradicció d'una forma a vegades molt sorprenent. Sobre la necessitat d'afegir la balança comercial a les balances fiscals, de la que se'ns ha parlat ja alguna vegada des del centre d'Espanya, haig de dir; que això era cert abans, però que -com ha reiterat el nostre Conseller d'Economia i Finances- ha deixat de ser-ho des del 1986. Ha deixat de ser del tot cert, almenys des del moment que varem entrar a la Unió Europea, i des que tots els països de la Unió van ser capaços de competir amb nosaltres pels mercats teòricament nostres, o captius de la nostra indústria. Des que ens varem obrir a Europa, això va deixar de ser així. La nostra pertinença a la Unió Europea té altres conseqüències. Necessitem col·laborar, i no nosaltres sols, en el dibuix d'una Euroregió que disposa, a Toulouse, de la planta aeronàutica més important del món, i a l'Aragó, per posar un altre exemple, d'una capacitat logística d'espai que no tenim. Tornant a les balances. Opacitat no, però falses solucions tampoc. Basar estrictament les solucions dels nostres problemes econòmics en la reducció del nostre dèficit fiscal, tampoc. Nosaltres solucionarem, hem de solucionar, el nostre dèficit fiscal, però no pensem que aquest sigui l'únic problema o que la seva solució sigui la font de totes les solucions. És una solució, però en necessitem d'altres. Estic d'acord, ho he estat sempre, amb la idea que no n'hi ha prou amb una fórmula basca per a Catalunya. Catalunya és massa gran. És la primera comunitat autònoma del país en termes econòmics. Per tant doncs, o bé convencem als espanyols de que hi ha fórmules financeres equitatives i solidàries -totes dues coses alhora: equitatives vol dir justes per a nosaltres i solidàries pels demés- o no ens en sortirem. I jo estic segur que ens en sortirem. Sabeu per què? Perquè estem en una Europa i en un món condemnats a trobar fórmules exactament d'aquest estil, o tampoc no tindran sortida. Estem en una Europa i un món que necessiten, al mateix temps, ser solidaris i exigir equitat. Divendres passat, dia 11, el President Chirac ens deia, a Zapatero, a l'Alcade Clos i a mi mateix, que l'arribada de milions d'africans al sud d'Europa serà cada cop més imparable si no invertim el sentit del seu subdesenvolupament endogen. El President Chirac i el President Zapatero proposaran una fórmula senzilla, la taxa internacional d'un dòlar per bitllet d'avió, per invertir preferentment en el Magreb i en l'Àfrica subsahariana. Tot això ho dic aquí perquè és perfectament coherent amb el nostre Acord estratègic. Es tracta de substituir la idea de tancar-se a la competència primària dels països pobres mitjançant preus baixos- per la idea contrària d'invertir-hi i assegurar dues coses: el seu creixement econòmic i l'expansió natural de les nostres empreses d'allà. D'això n'hem parlat moltes vegades amb el President de la Cambra; i ell ha estat un protagonista, un artífex d'aquesta feina al Magreb. Els sindicats catalans ho han entès perfectament, això. Les rondes de Doha i Ginebra, presidides pel Ministre brasiler d'Economia, van en el mateix sentit: obrir els nostres mercats primaris als productes dels països més pobres i obrir els seus mercats industrials als nostres productes i a les nostres inversions. Per cert, el Congrés del Món Rural, que es va posar en marxa divendres passat a Poblet, afavorirà evidentment la instal·lació d'indústria Catalunya endins. Perquè no es tracta solament de portar empreses fora, es tracta també de portar empreses Catalunya endins; afavorir una indústria que s’instal·li endins, i una agricultura capitalitzada, moderna i compatible amb el nou escenari internacional. 3 �Això és bàsicament el que els hi volia dir. Però si m'ho permeten, encara voldria afegir-hi dues coses. El contacte amb Chirac i Zapatero també va servir també per posar sobre les taules els temes transfronterers. Quins temes? Primer: els cent quilòmetres i escaig -són els únics que falten!- entre Narbona i Perpinyà per completar la línia d'alta velocitat planificada des d'Estocolm fins a Sevilla. Segon: la línia THT d'alta tensió elèctrica Baixas-Bescanó -que necessitem com el pa que mengem- que s'està intentant desencallar. Tercer, la connexió respectuosa entre el Cadí i Puymorens. Nosaltres hem fet un túnel, el del Cadí, de peatge per cert; França ha fet el Túnel de Puymorens, però manca la connexió entre tots dos. Més greu encara, des de la sortida de Puymorens fins a Toulouse la carretera avança a cinc quilòmetres per any, per dir-ho ràpid. I per últim, el túnel de baixa cota de l'Aragó. En general, tot això ha de servir per a la potenciació d'aquesta Euroregió de 15 milions d'habitants de la qual els hi parlava. Dir això al President de la República francesa és una mica fort, tenint en compte que França ja va resoldre a finals del segle XVIII el seu problema polític i la seva cohesió en termes d'unitat nacional -però d'una República reeixida en tant que tal. Mentre que nosaltres, com vostès saben perfectament, hem trigat un segle i mig més en començar a pensar que tal vegada podríem crear, com estem creant ara, un model polític defensable. Per últim, deixin-me dir unes paraules sobre la Constitució europea. El 'no', el secessionisme que he sentit expressar en alguns, no és ni pot ser la consigna dels partidaris de la Constitució europea. En el nostre Govern hi ha posicions diverses sobre aquest punt i, evidentment, això ha condicionat la meva participació en la campanya. Vull dir clarament que no es pot basar la crítica de la Constitució europea en els efectes negatius que pugui tenir sobre els desitjos de qualsevol poble dels que formen l'Espanya plural o altres països. No és un bon argument. Els que fixen l'objectiu d'un alt nivell d'abstenció, de forma manifesta o de forma vergonyant, no estan a l'alçada del desafiament en el que, ho vulguem o no, estem implicats. I que no és altre que el de definir un espai polític de 450 milions de persones, el més gran que hi ha hagut mai sota una Constitució democràtica comuna, el primer del món en PIB. Això passa en un escenari que, en el segle passat, va patir les guerres més sanguinàries de la història, i que fins a l'any 1989 va estar dividit en dos blocs polítics irreconciliables. Que avui se'ns doni la possibilitat de dir -el que sigui, però dir- alguna cosa sobre una Constitució que s'estableix democràticament sobre aquest món, és una oportunitat que cap ciutadà d'aquest país no hauria de deixar-se perdre. Tinguem-ho ben present. Moltes gràcies. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1674 Title A name given to the resource Signatura de l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Finançament Model social Infraestructures Relacions Internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-02-16 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/780/20050216_LV.pdf a1e93073be5dc13f7f2a8722a7da75ff PDF Text Text 16/02/2005 La Vanguardia, p.033, Sociedad Fallece el ex conseller Josep Laporte. Ho va viure tot El rector Laporte, el conseller Laporte, el president del Institut d’Estudis Catalans era deu anys més jove que el meu pare, però era, en un sentit, com els de la generació del meu pare, una generació que ho va viure tot: la guerra d’Espanya, la guerra mundial, la dictadura… i tanmateix no va perdre el somriure, la ironia, la finor d’esperit. Quina gent! La Catalunya d’avui deu molt, moltíssim a Laporte i els seus iguals. Perquè no tenien ressentiment, perquè no eren anti sinó pro. Perquè eren educats. Perquè eren bona gent i perquè van fundar famílies nombroses i marcades per la seva bonhomia. PASQUAL MARAGALL, president de la Generalitat de Catalunya � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1385 Title A name given to the resource Ho va viure tot. Fallece el ex conseller Josep Laporte. Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Extent The size or duration of the resource. 20050216_LV.pdf Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Laporte i Salas, Josep, 1922-2005 Necrologies Catalunya Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-02-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. President de la Generalitat de Catalunya Articles