1
10
7
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2714/democracia_ciutadans_coberta.jpg
2c540192f9808535a654f5e080ec150d
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.01. Activitat associativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La democràcia dels ciutadans
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Catalunya Segle XXI
Gomis, Llorenç
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalunya Segle XXI
Catalunya
Democràcia
Ciutadania
Economia
Model social
Description
An account of the resource
Epíleg de Pasqual Maragall.
El llibre sintetitza els treballs ralitzats en el marc de la Convenció Cívica Catalana per a la Renovació de la Cultura Política 1997-1998.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Edicions 62
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2661/1999_Canviar_es_guanyar_programaPSC_autonomiques_LD.pdf
274af6dcfd54a7d2eb89ae135a812cd3
PDF Text
Text
PROGRAMA DE GOVERN
PSC
�NOVES OPORTUNITATS
PER A CATALUNYA
�1. E[ CANVI QUE ARA CONVÉ A CATATUNYA
2.UN
PROJECTE PER
A CATALUNYA
I
............... 5
ESPANYA
FEDERA1............
2.2.PER UN FEDERAUSME FISCAL: AUT0NOMIA I SOLIDARITAT
2.1.
PER UN CATALANISME
2.3.
PER UN FEDERALISME CULTURAL: EL CATALA
I
, UN PATRIMONI
I JUSTÍCIA
EL CASTELLA
2.4.PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTÍCIA CATALANA
........
2.5.LA CARTA AUT0N0MICA..............
PROPERA
............ 72
.... t4
COMÚ .... 15
....
....
A LA CIUTADANIA
77
18
GOVERN
........2r
3.1. UN GOVERN QUE GESTIONI BÉ ELs DINERS PÚBLICS
............. 21
3.2. IEDUCACIÓ, LA PRIMERA PRIORITAT
.................. 23
3.3. CATALUNYA, CAPDAVANTERA A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ........,..., 27
3.4. LA RECERCA CIENTÍFICA I IJEDUCACIÓ SUPCRIOR
.................. 32
3. LA CATATUNYA DEt FUTUR: PRIORITATS DEL NOU
3.5. UN PAÍS MÉS POTENI AMB MÉ5 EMPRESES I MÉS EMPRENEDORS ............ 35
3.6. UNA AP0STA DECIDIDA pER T0CUPACIÓ
.................. 40
3.7. UNA ECoNoMIA oBERTA. UN COMERC ACTIU, UNS CoNSUMIDoRS CONSCIENTS ........... 44
...........
3.8. AMBICIÓ
OT TUTUN PER
A LA CULTURA
CATALANA..
......,.......
47
55
JOVES
4.1. OPORTUNITATs PER A TOTS ELS
4.2. UNA SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA
ENTRE HOMES
I DONES
I DE QUALITAT
SOLIDARIA
4.5. UNA P0ÚTICA DE SUPORT A LEs FAMÍLrES ...........
4.6. THABITATGE É5 UN DRET SOCIAL
4.7. EL DRET A LA SEGURETAT
4.8. FER DE CATALUNYA UN PAÍs DE TESPORT
4.3. UN SISTEMA SANITARI EFICIENT
4.4. UNA SOCIETAT FORTA I
4.9. UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT
I
PART]CIPACIÓ
............... 56
.............. 57
................... 60
.... 64
............... 66
....... 68
.................. 69
............. 77
CIUTADANA .... 74
�5. EL NOSTRE PAÍS: CAMPS, P0BLES
5.1.
I
CIUTATS
.................................................-......--..77
FUTUR
DE VIDA I SOSTENIBILITAT ........
ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU
5.2. MEDI AMBIENT, QUAUTAT
.................
..................
78
85
5.3. SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES
I XARXES DE COMUNICACIONS
5.4.EL CAMP, UN
5.5.
EL TURISME: RIQUESA
6. UN GOVERN
6.1.
LLOC PER VIURE
I
I PR05PERAR..............
I DESAFIAMENT...........
A
LES CIUTADANES
I
ELS CIUTADANS
..............
PRoPERA
CATALA
6.2. ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOG0VERN
6.3. UN ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA MÉS EFICIENT I
6.4. PER UNA REFORMA A FONS DEL SISTEMA AUDIOVISUAL
7.1.
I
""
97
UNEs INSnTUCIONS MÉS PRoPERES ALS CIUTADANS............................ 99
FER UNA GENERAUTAT MÉS PROPERA
7. CATALUNYA
....... 89
......... 92
EL MóN
CATALUNYA
aaaaaaaaaa...aaaaaaaaaaaaa...aaa
I EUROPA
7.2. UNA cATALUNYA SOLIDARIA,
QUE COOPERA AMB EL DESENVOLUPAMENT
...............
"""""""
99
103
..................104
.............108
113
....113
MUNDIAL ...720
�EL CANVI
QUE ARA CONVE
A CATALUNYA
La candidatura de Pasqual Maragatl, imputsada per [a coatició formada peL Partit dets Sociatistes
de Catalunya i per Ciutadans pel Canü, és e[ resuttat de la decidida votuntat d'obrir una nova
etapa en e[ govern de Catalunya, que reculli un ampli desig de canvi estés arreu de les terres,
pobtes i ciutats.
És una entesa a La qual e[ PSC, a més de [a seva vocació de servei a[ país i llexperiéncia de govern
en tants i tants municipis, hi aporta una forta voluntat de renovació i d'ampliació.
Ciutadans pel Canvi hi contribueix amb e[ compromís cÍüc voluntari de moltes dones i homes de
tots els indrets de Catalunya, i[.lusionats per [a proposta de redregament que Pasqual Maragatl. fa
a [a societat catalana.
Volem assolir una nova majoria social i electoral que faci possible [a gran oportunitat del canvi a
Catalunya. Volem configurar una majoria parlamentária plural que elegirá Pasqual Maragall com a
president de [a Generatitat. Volem un bon Govern a[ servei de tots els ciutadans i ciutadanes del
nostre país.
Més enL[á de [es prdximes eleccions, tenim un propósit de més abast i de més dificuttat. Volem
superar [a frontera que ha anat separant progressivament [a potítica de [a ciutadania.
Per fer possible
tot plegat,
[a coalició electoral PSC-Ciutadans pel Canü concreta e[ seu acord en
aquest programa que sotmetem a [a consideració de [electorat i que conté cinc grans compromisos sobre: a) com governar, b) [a rel.ació entre Catalunya i Espanya, c) les noves oportunitats, d)
e[ nou pacte social
i e)
ta devolució de poder a[ territori.
�altra manefa de governar Catalunya, basada en el
ráspecte, [a confianga, e[ consens, la transparéncia i ta proximitat. Imaginem una attra manera de fer potíüca més cíüca i participaüva, més oberta i creaüva i menys dirigista i intervencionista.
a)
Ens comprometem, en primer [[oc, a una
Creiem en e[ consens i el. diál.eg com a base de [acció pol.ítica. Crejem que l'autoritat del Govern
de [a Generatitat s'ha de fonamentar en un profund respecte als ciutadans i ciutadanes de Catatunya,
a [a seva societat ciü[, a[ Parlament, als territoris i als poders [oca[s.
de diáLeg, peftoca a[ Govern de [a Generalitat impulsar una
estratégia per afrontar ets grans reptes de [a nostra nació, de manera que Catalunya passi de [a
cultura de [a desconfianga a [a cuttura del. projecte i ta it.[usió, per tal de fer possibles noves
Des d'aquesta actitud de respecte
i
oportunitats per a tothom.
per aconseguir aquest canvi de cultura potítica, pensem formar un bon Govern que exerceixi un
tideratge púbtic potent, ben [[uny, peró, de ['intervencionisme i de [a intromissió.
Tenim e[ determini de propiciar un Parlament més viu, més próxim, més fort i més igi[, capaq
d'impuLsar els grans consensos nacionals, de produir una legistació de qualitat d'exercir un
control eficaq de l'acció de govern.
i
proposem una Llei electoral de Catal.unya que aproximi
eLs
diputats
i les diputades a [a ciutadania.
Estem resolts a assolir una administnció de [a Generatitat més senzilla, més eficag i eficient,
amb més inversió i menys despesa corrent, i preparada per realitzar polítigues integrades d'acord
amb els objectius estratégics definits pel Govern i e[ Partament.
I, finalmen1 ambicionem uns mitjans púbtics de comunicació at servei de tota [a ciutadania,
i
respectuosos amb La pl.ural.itat política, social, cultural religiosa del país, controtats per un
Conse[[ de ttudioüsual dependent deI Parlament, i dirigits per professionats independents.
fer una oferta potiüca de Catalunya
i des de [a fortalesa de [a nostra
identitat
nostra
de
[a
a Espanya, des de l'afirmació confiada
cohesió nacionat, fonamentada en e[ reconeixement de [a diversitat i de [a pluralitat de Catalunya.
plet
És hora de fer-se entendre i d'entendre's amb Espanya. És hora de decidir-nos a superar e[
resoldre.
perpetuar,
de
s'han
plets
de
no s'han
históric amb Espanya, perqué els
b)
Ens comprometem, en segon [[oc, a afrontar e[ repte de
Ho volem
fer amb [a nostra proposta de catalanisme federal, basat en els principis d'unió
llibertat, i amb eL taranná d'un catatanisme amabte, pactista, enraonat
presenta [es seves aspiracions, ofereix confianga i cor-responsabilitat.
i
i
de
cordial que, athora que
condició europea i també és, pertant, e[
nostre projecte europeu. lJEuropa que volem és una Europa forta i [[iure, una Europa de [a proximitat,
de [a cohesió social, de [a diversitat i de les identitats. Catalunya i Espanya, avanqant en e[
procés federal, podem ajudar decisivament a configurar-la.
E[ nostre projecte federa['ista és inseparabl.e de [a nostra
judiciat.
La nostra proposta federal contempla ets aspectes polític, fiscal, cuttural i
�Proposem un federatisme potític que parteixi del reconeixement de les nacionatitats históriques,
que faci del Senat [a cambra de representació de [a realitat pturinacionaI d'Espanya i que articu[i
[a preséncia directa de Catatunya a les institucions de [a Unió Europea, en apticació del principi
de subsidiarietat que inspira [a construcció europea.
Proposem un federalisme fiscal que abordi e[ problema del finanEament autonómic,
i
tot conjugant
[a capacitat de decisió de [a Generalitat i [a solidaritat entre tots els ciutadans
espanyols, de manera que ets catalans acabem contribuint en proporció a [a nostra renda i rebem
a canü serveis i inversions proporciona[s a [a població.
fautonomia
Proposem un federalisme cultural basat en e[ pte autogovern cultural, en festabliment de
polítiques concertades entre les autonomies d'una mateixa área lingüística i en una potítica
cultural d'estat que reconegui totes les [[engües i cultures d'Espanya com a prdpies, les preseM
i
les promogui.
Proposem, en fi, un federalisme judiciat que configuri una estructura descentraliüada de [a
Justícia, que atribueixi a[ Tribunat Superior de Justícia de Catatunya funcions de Tribunal de
Cassació, que permeti crear una Comissió de Justícia de Catalunya que exerceixi les actuats
competéncies del Conse[l General del Poder Judiciat i que facititi l'adopció de les mesures necessáries
per tenir una Justícia més propera ats ciutadans de Catalunya.
c)
Ens comprometem, en tercer [[oc, a treballar amb
les intel.ligéncies de ta realitat üva
i espléndida
tenacitat per desvetllar totes les energies i
de Catalunya, amb e[ determini de projectar-les
cap a fobjectiu estratégic de crear noves oportunitats per a Catalunya.
Noves oportunitats perats joves,
pera les empreses, pera les escolesi les universitats, pera [es
dones, per als municipis, per a [a gent gran, per a[ camp cata[á. Noves oportunitats que ens
ajudin a recuperar els anys perduB per manca d'una direcció estratégica del país. Noves oportunitats
que ens portin, més en[[á d'aspirar a ser com els mitlors d'Europa, a voter ser punt de referéncia
en determinats camps de [activitat económica, educativa i investigadora.
Aixó no és cap quimera. Ho hem fet a Barcelona, a Girona, a [Hospitalet, a Terrassa, a Lleida, a
Reus i a moltes altres ciutats del país, perqué tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses
agráries competitives, uns sindicats moderns, unes classes mitjanes cuttes preparades, una
dimensió potent com a país i una relació plena de possibilitats amb [a resta d'Espanya, amb
Europa, amb e[ Meditenani i amb América Llatina.
i
Podem fer de Catalunya e[ país on tot sigui possible, on els somnis es puguin fer realitat. Per
aconseguir que Catalunya faci e[ satt per estar entre ets paisos més avanqats, per situar-nos en
els espais centrals de [a societat globat, no podem conformar-nos amb [a contemptació de les
realitats positives d'avui. Hem de preparar noves oportunitats.
canüar d'escala i d'actitud col'lectiva, comenqant pel Govern de [a Generalitat. Necessitem
un govern que assumeixi e[ lideratge, que faci [a seva feina amb rigor i eficácia, que conüdi [a
societat catalana a participar en ta_detnició de les prioritats de [a Catalunya del futur, i que
comprometi els esforEos de tots ptegü en [a seva realització.
Ca[
�Noves oportunitats en l'educació, conVertida en [a prioritat máxima del Govern de [a Generalitat
i de tota [a societat catalana. Hem de saber acabar bé e[ camí iniciat per [a reforma educativa, en
una doble direcció. En primer [[oc, abordar i resotdre els problemes de l'etapa final de llensenyament
obtigatori, amb llobjectiu que cap noia ni cap noi estiguin sense ocupaciÓ laboral o formativa en
acabar e[ cicl.e educatiu obl.igatori. En segon [[oc, assegurar [a quatitat del nostre sistema educatiu,
de manera quetots aquells alumnes que estiguin en condicions puguin assolir [excel'léncia en e[
coneixement. Volem fer de
La
quaLitat educativa un dels nostres senyals d'identitat.
Noves oportunitats en recerca i desenvolupament, que han de ser e[ catalitzador de les noves
opcions industriaLs i tecnotógiques. Ens proposem culminar e[ nostre sistema educaüu amb una
educació superior i un sistema de recerca que articulin e[ triangle ciéncia-tecnotogia-empresa.
D'aquesta manera, Catalunya tindrá capacitat per integrar-se de pte en [a societat de [a informació
esdevenir capdavantera en determinats camps com, per exemple, [a recerca biomédica o [a
i
lingüística
com putacionat.
Noves oportunitats en una economia més oberta, amb més empreses i més emprenedors.
Per tal que Catalunya esdevingui un territori de creixents oportunitats empresarials, hem de
reatitzar una promoció decidida de les pol.ítiques de competitiütat, simplificar i facilitar les
relacions entre les empreses i [administració, estimutar les actituds emprenedores i [a creació de
noves empreses, ajudar a La imptantació internacionaI de productes i empreses cata[anes, i faciLitar l.a consolidació de grups industrials amb component tecnolégic semblant.
oportunitats en educació, en recerca i en economia són. en definitiva, noves oportunitats
per a l'ocupació. Des de [a convicció que e[ dinamisme del mercat i [extensió de [a mentalitat
emprenedora són les condicions indispensables per a [a generació de nova ocupació, sabem que
cal crear altres condicions complementáries, sorgides dels poders púbtics. Una actuació decidida
a favor de les pol.ítiques actives d'ocupació i, per sobre de tot, de les destinades a [a inserció
professionaI deLsjoves. La inversió en educació només será efectiva si també hi ha inversió en [a
co[.locació.
Les noves
d) Ens,comprometem, en quart [[oc, a trebaltar per proporcionar a les persones oportunitats per
viure en pl,enitud durant cada una de les etapes de [a üda, i a afinar a[ máxim [a nostra
sensibilitat per combatre les noves desiguattats, sorgides de [a rápida evotució vers una economia
gtobal..
Per reforqar La cohesió de [a nostra societat, hem de fer sostenibte el sistema de benestar
sociat. Aquest és un objectiu estratégic que depén de [a dimensió social que puguem donar a [a
construcció europea, de La nostra capacitat per avanear en [a taxa d'ocupació femenina, per
i
impulsar polÍtiques de natalitat
i
d'ajuda a les famíties,
i
per resoldre [a inserció laboral
i
social
dets joves.
social, que ha de ser un nou contracte entre generacions, entre géneres i entre
els catalans d'origen i els catatans d'adopció. Hem de combatre les noves formes de desiguattat.
que són més dificil.s de detectar i afecten de manera més anónima i indiüdual a les persones i
molt especialment als joves, a les dones, als immigrants i a [a gent gran.
Ca[ un nou pacte
�Tots els poders púbtics de Catalunya, des dels ajuntaments fins a [a Generatitat, amb aquesta a[
capdavant, han de responsabititzar-se de [a promoció del consens social necessari, de l'imputs de
potítiques sociats integrades, de [a lluita contra [a pobresa l'exclusió social. Uefectiütat
d'aguestes potítiques será directament proporcional a [a proximitat i a La participació comunitária,
i
i
[[uny de l'assistencialisme burocrátic que acaba diLuint les responsabil.itats
sotidaritat.
i
desvirtuant
[a
e) I, en cinqué [toc, ens comprometem a donar protagonisme a[ territori, als territoris diversos
de Catalunya. Aquest compromís travessa tots ets anteriors i eLs dóna un sentit específic. És e[
nostre senyaI distintiu.
Governar corresponsabtement amb e[ territori. Farem del nostre federalisme interior
i de [a devoLució
ats poders locals [a penyora de les nostres aspiracions a Espanya i a Europa.
Les noves oportunitats seran [es que sorgiran de [a coordinació estratégica dets poders [oca[s,
dels empresaris i del sistema educatiu, que han de constituir e[ triang[e fonamental sobre e[ qual
es construirá e[ progrés de Catatunya. E[ benestar per a tothom i e[ combat contra les vettes i les
noves desigualtats requereixen proximitat i, per tant, acords pactes locals per a [a cohesió
social del nostre país.
i
a[territori vol dir endegar [a regionatització de CataLunya, amb ets objectius
de descentratitzar e[ Govern i [Administració de [a Generatitat i d'estructurar i enfortir LAdministració
Donar protagonisme
[oca[ catalana.
Per aixd, proposem una nova organització
territorial articutada en set regions: La regió metropolitana de Barcetona, [a regió de Girona, [a regió de [a Catalunya Central, La regió de Ponent, [a
regió de [Alt Pirineu, ta regió de Tarragona i [a regió de les Terres de ['Ebre.
Donar protagonisme a[ territori vol dir ampliar les competéncies, les funcions i els recursos de
l'Administració locat. Pretenem que passi als governs locals [a gestió de l'ensenyament primari,
de [es potÍtiques actives d'ocupació i de les polítiques de promoció de L'habitatge.
territori és impulsar una política territorial, orientada a dotar e[ país de
connectiütat que necessita per superar el.s déficits que poden escanyar
dels eixos i xarxes que han de vertebrar les regions i faciLitar [a seva
Donar protagonisme a[
les grans infraestructures de
e[ seu creixement,
i
permeabi[itat.
territori és endregar el país i e[ seu paisatge, per gestionar-lo amb una
sensibilitat especial per a l'equitibri entre els diferents sistemes de pobl.es i ciutats, d'espais
natura[s, d'infraestructures; per superar, en definitiva, l'antic dualisme camp-ciutat.
Donar protagonisme a[
Aquesta Catalunya pturat, amb noms propis forts, amb actors sotvents del futur dels seus territoris,
és [a Catalunya gue imaginem i que estem disposats a tirar endavant.
E[ programa del
canü és [a penyora del compromís de [a candidatura de Pasqual Maragatt amb tots
els ciutadans i totes les ciutadanes de Catatunya i, a [a vegada, és una invitació perqué siguin
protagonistes del seu futur, que volem més [[iure, més prósper i més fraternat.
�2.
UN PROJECTE
PER
A CATALUNYA
IES PANYA
Avui, ets catalans enstrobem en una nova etapa histórica. Després de dues décades de democrácia,
que han estat molt positives per a[ desenvolupament del nostre país, Catalunya ha de donar un
pas endavant per tal de respondre a [a nova situació que üvim i que compartim amb els altres
paTsos d'Europa. La gtobalització ens afecta i ens afectará cada dia més. És una dada clau de [a
nostra nova realitat. D'altra banda, [a construcció de [a Unió Europea esdevé e[ signe més emblemátic
d'un procés mott profund de transformacions que es duen a terme en e[ nostre entorn més
immediat.
I en aquesta
i
nova etapa, una gran esperanCa recorre Europa. Aquesta esperanqa es diu: devolució
federalisme.
Devolució vol dir apropar e[ poder a [a societat. Devolució vol dir retornar [a capacitat democrática
de decisió a [a gent, a les ciutats i pob[es, a les regions, a les nacionalitats. Europa üu un procés
voluntari d'unificació política, econdmica i social sense precedents. Peró aguesta construcció
europea, si vol reeixir, ha de comportar, athora, [a conquesta d'espais més grans de Ltibertat,
d'ampliació de [a seva base democrática. I aixó només es pot fer mi$angant l'acostament del
poder de decisió a [a gent, que és en qui rau [a sobirania.
Aquesta voluntat de proximitat del poder, en e[ preámbul de [a constitució europea
Tractat
pren e[ nom de subsidiarietat. Aquest concepte, de nom complicat, -e[
amaga una
reatitat ben simpte: ['afirmació que tot altd que pugui fer [administració més próxima aL ciutadá
no ho faci una administració de rang superior. Com més allunyat está e[ poder, més esquiva e[
control democrátic dels ciutadans de les ciutadanes. lJEuropa del futur ha d'apostar per [a
proximitat del poder, perqué, tot i ser respectuosa amb els estats que fhan creada. es troba
de [a
Unió-,
i
�inexorablement abocada a fer prevaler, en [a seva organització, [auténtic ordre democrátic: e[
que va de baix a da[t.
govern
En aquests moments, a tot Europa üüm processos de devolució. A [a Gran Bretanya, e[
país
A
Gat'tes.
de
i
a[
Bl,air ha propiciat e[ retorn de parcel.les importants de sobirania a EscÓcia
pailos amb molt poca tradició autonomista, com Itátia o Portugal, governs progressistes estan
impuLsant processos de descentral.ització administrativa política. També a FranEa, e[ govern
i
Joipin malda per una més gran atenció a[ desenvolupament regional i pel respecte a [a pluralitat
Lingüística. I tots aquests paisos, de prop o de ltuny, es fixen en [a realitat espanyota, perqué ha
estát un exemple singular en qué hem passat d'una dictadura que negava per esséncia [a pluralitat
nacionat, cultural i l,ingüística d'Espanya, a una configuració federatitzant que té com a eixos
dues idees básiques: [a unió i La ltibertat.
UN CATALANISME FEDERAL
A Catalunya, üüm [a devolució, aquest retorn de sobirania cap a les nacionalitats, amb
amb el.[a La nova Espanya federal- neix
-i
e[ sentit de les realitats nacionals i cutturals negades en e[ camí de [a
d'una
particular esperanqa. Perqué fEuropa federal
iorr. qu. restitueix
una
construcció de [estat absolutista, primer, 'i de l'estat [ibera[, després. Situar ara les decisions
potítiques a [a base del sistema capgira [ordre tradicional, i culmina a[[Ó que ara fa dos-cents
anys ta Revolució Francesa només va encetar: [a devotució del. poder a [a societat. La devolució
significa, ara, organitzar e[ pluralisme, aprofundir La Ltibertat. I així, Europa, mentre es construeix
com una entitat supranaciona[, es reconcil,ia amb [a seva história de diversitat interna.
per a
E[ nostre federalisme vol inütar els catalans i les catalanes a [a construcció d'un projecte
procés
de
transformació
e[
ha
d'encapqalar
Catalunya, per a Espanya per a Europa. Catatunya
d'Espanya. Catalunya és més forta quan les seves raons són compreses i compartides pels altres
i
pobl.es d'Espanya, i
junts avancem en [a mateixa direcció.
pacte
Creiem que cal continuar en e[ desplegament federal de [a Constitució i fer un pas més en e[
constitucional per avangar en [a consoLidació d'una Espanya pturinacional i federal. Si votem anar
endavant, és necessária [a nostra total. impl.icació en [a consolidació
estat autondmic per tal de convertir-lo en un estat federal.
i
aprofundiment de [actuaI
parteix del reconeixement de Les diferéncies. Catalunya expressa e[ seu
carácter nacional a partir de La histdria, [a ltengua, [a cuttura, e[ dret i [a política. Aquest indisE[ federalisme més sincer
pensabte reconeixement de les diferéncies ha de suposar també que els ciutadans
i les ciutadanes
de Catalunya puguin exercir plenament els drets que se'n deriven.
i
en [a confianEa.
Entenem [a confianEa com a responsabititat compartida, és a dir, responsabilitat que ha de
funcionar en les dues direccions. Responsabititat que s'ha de basar en [a confianga, [a [[eialtat i
perqué se'ns accepta
La sotidaritat. I, si comporta [acceptació de La unitat lliurement assumida, és
[a diversitat, perqué se'ns respecta i se'ns protegeix [a diferéncia.
E[ nostre federalisme es fonamenta en [a proximitat, en [a corresponsabititat
�Aquesta confianqa és e[ que ens permet afrontar d'una altra manera e[ nostre passat, que ha donat peu
a un sentiment d'acritud, com a poble, com a resultat de [a nostra história.
Seixanta anys enrera, [Estatut va ser abolit per [a forga de les armes, e[ president de [a Genentitat va
ser ignominiosament afusetlaL i una dict¿dura ens va negar les llibertats democrátiques i nacionats
durant quaranta anys. Amb [a tnnsició a [a democrácia, Catatunya va ser generosa i va cedir més que
no va exigir. perqué tots sabíem que era prioritária [a consolidació de [a democrácia a Espanya.
E[ resuttat fou t'ambigüitat calcutada de [a Constitució de 7978, que no gosa definir quines són les
llengües que es parlen a Espanya i que [Estat ha d'assumir com a própies. Vint anys després, és just
esperar un reconeixement explícit com a nació, que es tradueixi en lhcceptació categórica de
Les
i en t'apticació de les [[eis básiques, en les formes de
funcionament de l'estat democrátic, en les grans opcions estratégiques i en l'assumpció decidida de La
diversitat [ingüística i cuttural.
nacionalitats histdriques, en [a redacció
Els catatans votem l'Europa de [a proximitat, fEuropa de [a cohesió social, l'Europa que sigui forta peró
no una fotatesa, [Europa defensora de [a diversitat i de les identitats, [Europa de [a cultura, fEuropa
de [a l[ibertat. [Espanya que preconitzem hi podrá contribuir, peró ha de consotidar [a seva cultura
potítica, les seves regtes del joc democrátic.
I
e[ seu fedentisme, que ha de fer explícit
i diferencial..
Volem una Espanya més oberta i ptural, orgultosa de [a seva diversitat. Més que mai, a Catalunya, les
forces de progrés estem en condicions de reprendre una de les ve[es aspiracions del catalanisme:
proposar una üsió diferent i, amb etta, una articutació diversa d'Espanya. Catatunya anirá endavant,
i Espanya també, si som capagos d'actuar amb transparéncia i joc net. Sempre ens hem oposat a [a
desconfianga com a principi, i a[ regateig com a métode. i oferim [a nostra confianEa constitucional.
És indispensable una reforma a fons del Senat, com a veritable Cambra de representació tenitorial. de
[a reatitat plurinacional d'Espanya. E[ Senat federal haurá de ser [a cambra de primera lectura
parlamentária de tots els assumptes relacionats amb les autonomies i t'espai priütegiat de pacte entre
els seus governs. E[ Senat ha de ser e[ marc idoni de reconeixement i de protecció del.s fets diferencials
de [a reatitat plurinacional d'Espanya, expressió i instrument de [a confianqa federat.
OBJECTIUS
O Reconeixement exptícit de les nacionalitats
histórigues.
O Convertir e[ Senat en una cambra de representació
autonómica. Senat federal, composat per
representants acordats per governs
autonómics.
i
parlaments
O Preséncia directa de les nacionalitats histórigues a
les institucions er¡ropees, assumint o compartint la
representació del conjunt de l'Estat en les matéries
en gué tenen reconeguda competéncia.
�UN FEDERALISME FISCAL: AUTONOMIA
I SOLIDARITAT
Federalisme és compartir un projecte comú des de La própia Ltibertat. És unió en ltibertat, acceptar
que [a diversitat reforga, i no afebleix. Els dos elements cruciats del nostre projecte federalista, [a
Ltibertat i La so[idaritat, són també els que inspiren [a proposta de federalisme fiscal.
El.
federalisme fiscal que propugnem
té dos components essencials:
autonomia
i
capacitat de
decisió per a la Generalitat (i per als governs autonómics en general) i solidaitatentre eb ciutadans;
és a dir, iguattat básica perqué els governs prestin, el.s ciutadans rebin, nivelts similars de
i
serveis.
Un aspecte fonamental de [a transformació de l'Estat de les autonomies és e[ financer
i pressupostari.
La distribució de La despesa públ,ica entre ets diferents nivel.ls de govern (excloent pensions i
classes passives) se situa actualment en [a proporció de 53% (govern centrat),310/o (autonomies)
i !60lo (poders locats), davant e[ model 40-30-30, propi deLs estats federats més descentratitzats,
de manera que queda un camí [[arg per recórrer fins aquest objectiu.
proposem uns percentatges de descentralització del. sector púbtic equiparables ats estats federats
méi descentralitzats, amb e[ traspás de les competéncies d'educació i sanitat a totes les comunitats
autónomes i, sobretot, amb e[ reforgament dets governs locats. fins ara relegats. Proposem atribuir ats governs municipals responsabilitats de gestió en ensenyament, habitatge i polítiques
actives d;ocupació. Les inversions de l'Estat han d'assegurar un tracte equitatiu als habitants de
les grans concentracions urbanes, on els probtemes es presenten amb una especial comptexitat.
Tot i que hi ha hagut un progrés notable en e[ sistema de finangament autonÓmic i que durant el
govern sociatista es va mil.l.orar [a responsabil.itat fiscaL de les comunitats autÓnomes, és indispensabte aprofundir més en aquest punt i en l'autonomia tributária.
Una part essencial dets ingressos de [a Generalitat ha de procedir d'impostos pagats directament
pel.s ciutadans de Catatunya, i e[ Govern de [a Generatitat ha de tenir ptena responsabilitat fiscal
sobre aquests ingressos.
Les comunitats autónomes han d'estar en condicions de prestar un nivell de serveis similars als
seus ciutadans, amb independéncia de La seva capacitat fiscaL. Aquest principi s'ha de traduir en
una igualtat básica d'ingressos per habitant.
aconseguir La iguattat d'ingressos per habitant entre les comunitats forals i [a resta d'autonomies.
Uexisténcia de sistemes de finangament diferents no ha de significar un priütegi o una desigualtat
flagrant. Ca[ estabtir un horitzó per etiminar, de manera graduat, diferéncies injustificades.
Ca[
Com a resultat dets objectius anteriors, Catatunya ha de reduir e[ seu déficit fiscal respecte de
['Estat. Catatunya és una regió relativament rica dins d'Espanya i, per tant, és ldgic que existeixi
un déficit fiscal, és a dir, que pagui més impostos del que rep en forma de despesa púbtica.
Aquest déficit ha de ser e[ resuttat de pagar en proporció a [a renda i rebre en proporció a [a
població, que són els criteris básics que inspiren e[ nostre model de federalisme fiscal.
�OBJECTIUS
O
La descentralització de [a despesa pública ha
d'arribar abans de deu anys a una distribució 40%
(Estat) - 30o/o (autonomies) - 30o/o (municipis),
similar a la dels estats federals més descentralitzats.
O Inversió de I'Estat per habitant en les grans árees
metropolitanes, segons criteris especifics i un
principi básic d'igualtat.
O Igualtat d'ingressos per habitant, entre les
comunitats autónomes forals i [a resta, en un
període de vint anys.
O
E[ sistema de finangament de la Generalitat ha de
respondre als dos principis básics d'autonomia
i
d'igualtat.
O [a gestió de t'Agéncia Tributária a Catalunya
correspondrá a la Generalitat, amb la participació i
correspon sa bi titat dels tres nivetls d'Admi nistració
pública.
PER UN FEDERALISME CULTURAL:
EL CATA¡.4 I EL CASTELLA , UN PATRIMONI COMÚ
Espanya és una
realitat culturalment p[ura[, amb quatre ltengües
i
quatre cu[tures básiques:
castet[ana, catalana, ga[lega i basca. Espanya s'ha de saber reconéixer en aquesta pturalitat i fer[a seva.
Tots ets governs, tant [estatal com ets autonómics, tenen [a responsabititat de preservari promoure
aquesta pluralitat cuttural lingüística, com també els drets individuals dets ciutadans. Es fa
i
imprescindible una acció pública mancomunada a tres nive[[s: l'autonomia, [a cooperació entre
les autonomies i l'acció federal del Govern de fEstat.
Dues inércies contráries han impedit avangar més: les seculars tendéncies a concentrar les
actuacions culturats en [a capital política de ['Estat, deixant de banda altres ciutats capitats en
matéria de cultura; i [a tendéncia autárquica d'algunes autonomies que han abonat, encara,
l'inércia centralista. Una alianga objectiva certament paradoxal i immobilista.
�Propugnem una concepció de federatisme culturat. definida pets trets següents: ple autogovern
cultural; estabtiment de potítiques concertades entre les autonomies referides a una mateixa
lLengua; i una potítica culturalfederal, de ['Estat, participada per les comunitats autdnomes, amb
especial representació de Les quatre llengües i cuttures básiques d'Espanya.
La pol.ítica cultural federal és imprescindibl,e per tres raons: per [a participació económica de
l'Estat en les attres capitats culturats; perqué les [lengües i cultures d'Espanya necessiten tot
lesforg púbtic disponibte, per a [a seva preservació i promoció; i perqué les polítiques culturals i
tingüístiques en els ámbits de La indústria, [a comunicació i [a conceftació internacional rectamen
sine qua non hcci6 de ['Estat.
En aquest marc, es proposa una nova percepció i tractament del castellá a les comunitats amb
llengua própia: ja no com un periLl, de domini, ni tan sols com [a primera llengua de molts
ciutadans, sinó com a patrimoni comú i com a instrument extraordinari de competéncia interna-
cional, que cal comptementar amb e[ coneixement d'una tercera llengua europea. La llengua
castettana ha de ser objecte, també, de l.es pol,ítiques d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, [a
preséncÍa a Catatunya d'una altra [[engua própia, l'occitá (parta aranesa), ha de ser considerada
també com un patrimoni Lingüístic de tots els catalans, i, per tant, e[ Govern de [a Generalitat i
e[ Govern de [Estat han de defensar i protegir els drets lingüístics d'aquesta minoria social.
OBJECTIUS
O Reconeixement constitucional explícit de [a
pluralitat cultural i tingüística d'Espanya.
O Ús de les quatre ttengües al Senat, als documents
d'identitat i en altres ámbits.
O Expressió de la plunlitat hispánica en els plans
docents i en les polítiques de difusió pública.
O Ensenyament plural de [a história d'Espanya.
O Ministeri de les Cultures, participat per les
autonomies i amb atenció a [a representació de les
quatre llengües i cultures básigues.
O Participació dels autogoverns representatius de les
quatre llengües i cultures básiques en la
representació d'Espanya en els organismes europeus
i internacionals de cooperació, amb t'impuls de
potítiques de preseruació i promoció de la pturalitat.
�2.4.
PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTICIA CATALANA
I JUSTICIA PROPERA A LA CIUTADANIA
E[ procés de descentralització de fEstat de [a Constitució de 1978 no ha arribat a [a Justícia. i
[estructura judiciat espanyola continua essent rígidament centratista, dependent deL ConseLL General del Poder Judicial i amb e[ Tribunal Suprem com a máxima instáncia centratitzada. La
Justícia és també e[ servei púbtic que mereix les qualificacions més baixes dels ciutadans i de
['opinió pública; és lenta, cara, poc eficag, distant i imprevisibte.
La Constitució admet una estructura diferent i descentratitzada de [a Justícia, que permetria
estalviar molts dels seus defectes, i l'Estatut dAutonomia de Catalunya conté preüsions que no
han estat desenvolupades.
Des d'una lectura federalista del marc constitucional vigent, proposem. en primer [[oc,
fatribució
de funcions de tribunal de cassació a[ TribunaL superior de Justícia de CataLunya, que permetria
resoldre en darrera instáncia a Cata[unya [a gran majoria de recursos judiciats iniciats en aquest
territori.
Aquest federalisme judicial. s'ha de concretar. en segon [toc, en [a creació de [a Comissió de
tustícia de Catalunya, drgan que hauria d'exercir les competéncies de govern i direcció de La
Justícia cata[ana que actuatment ostenta e[ Consetl General deL Poder Judicial.. La Comissió de
Justícia de Catalunya estaria integrada per representants det Consell GeneraI del Poder JudiciaL,
deI TribunaI superior de Justícia de catatunya i del. Par[ament de cata[unya.
judicial també s'ha de concretar en l'exercici, per part del Parlament de Catalunya,
de competéncies retatives aI funcionament, l'organització i e[ control de LAdministració de JustÍcia,
com ara [a fixació de les demarcacions judiciats, [a participació en e[ nomenament deLs jutges i
magistrats que han d'integrar e[ TribunaI Superior de Justícia, i e[ debat i, si escau, ['adopció de
resotucions en retació amb [a Memdria judiciat.
E[ federalisme
judicial comporta també una justÍcia més propera als ciutadans, atesa per jutges,
magistrats i funcionaris judiciats més coneixedors del dret i de [a reatitat social i cuttural de
E[ federalisme
Catalunya,
i
més oberLa a la participació ciutadana en e[ seu funcionament. Ca[ adoptar mesures
efectives per promoure faccés dels ciutadans de Catalunya a [a carrera judicial., aprofundir i
difondre [a cuttura jurídica catalana, assegurar una major estabiLitat deLs jutges i funcionaris
judiciats destinats a Catalunya, i preveure procediments i institucions de participacíó ciutadana
en [a Justícia.
federalisme judicial, en definitiva, ha d'oferir un servei més eficaq d'administració de Justícia:
terminis molt més breus per a [adopció de les resotucions judicials. mecanismes que n'assegurin
l'efectiütat mesures que garanteixin faccés efectiu de tots els ciutadans a [a Justícia. Ca[
potenciar les oficines judicials, adoptar mesures de gestió eficient dets serveis de justícia. descongestionar ets tribunals amb [a promoció de mesures alternatives per a [a resotució dets conftictes,
i facititar els mitjans i recursos materials necessaris per a un funcionament molt més eficag de [a
Justícia com a servei públic.
E[
i
�OBJECNUS
al Tribunal superior de Justícia de catalunya
les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre, en
darrera instáncia a Catalunya, [a gran majoria de
recufsos judicials iniciats en aquest territori.
o Atribuir
O Crear la Comissió de Justícia de Catalunya' que
exerceixi les competéncies de govern i direcció de [a
Justícia catalana que actualment ostenta el Consell
General del Poder Judiciat.
O Exercir, des de la Generalitat, les competéncies
retatives sobre fixació de les demarcacions judicials,
la participació en e[ nomenament dels jutges i
magistrats gue han d'integnr el Tribunal Superior de
Justícia, i et debat i, si escau, I'adopció de
resolucions en relació amb la Memória judicial.
| 2.5.
I n cARTA AuroNóMIcA
i
potítica de [a recuperació de les institucions
recursos'i de
d'autogovern de Catalunya i de l'atribució a [a Generalitat d'un conjuntimportant de
[ega[
suscep.orp.ién.i.s. A[ cap ¿e vint anys de [a seva aprovació, [Estatut és un instrument
[Estatut dAutonom,ia ha estat [a base juÉdica
tibte d'ampliació.
proposem que e[ parlament de Catalunya el.abori ta Carta Autonómica, com addició
i ampliació
de
gran
l'Estatut dAutonomia, i que [a presenti a l'aprovació de les Corts-Generats, amb e[ més
consens potític i social possible.
a favor
La Carta Autonómica ha d'emfasitzar els principis de subsidiarietat i de cláusuta residual
única i
de les administracions inferiors; de l.Leiattat instituciona[ i de confianga; d'administració
d'igual dignitat de tots ets nivel.Ls de govern; d'economia Legisl.ativa; de qualitat i de transparéncia;
i
de sotidaritat, participació
i
ciutadania europea.
plural de ['Estat. Amb e[
Creiem que [a Carta Autonómica ha de patesar una concepció federalista i
compromís d'aprofundir
Amb
e[
reconeixement i protecc'ió formals deL catatá com a llengua de ['Estat.
i difondre una história comuna d'Espanya i dets pobl.es i nacions que [a formen. Amb [a preüsió de
fórmules concretes que estabLeixin una participació i una preséncia significativa ijusta de Catalunya
en les principals institucions de ['Estat.
�La Carta Autonómica ha de garantir [a representació de Catalunya en els órgans de Govern de [a
Unió Europea, proporcionalment a ta seva responsabilitat en l'exercici de funcions d'interés
comunitari, i coherentment amb [a seva condició de nació amb una cultura i una histdria própies.
La Carta Autonómica ha de fer possibte ['ampliació de competéncies
i de recursos de [a Generatitat.
Considerem que les administracions catalanes han de gestionar, com a mínim, e[ 60% del sector
púbtic corresponent. Creiem que [a Cafta Autondmica ha de garantir un tracte fiscal just per a
Catatunya.
Volem que ta Carta Autonómica articuti ta preséncia i participació efectiva de ta Generatitat en
ámbits, infraestructures i serveis d'abast supranaciona[, a fi de possibilitar que Cata[unya pugui
tenir un protagonisme actiu en [a construcció d'un espai europeu entorn dels Pirineus i de La
Mediterrá nia occidenta[.
La Carta Auton0mica ha d'establir les bases d'un federatisme interior i garantir-ne l'efectiütat.
Creiem que aixd passa per festab[iment d'una organització territoriaI simpte i equilibrada, basada
en les regions i en [a institucionatització de les árees metropolitanes de Catatunya, pel respecte
de singu[aritats ja reconegudes de territoris com [Aran, i per [atribució a[s municipis de majors
recursos i competéncies, principalment en ['área d'ensenyament, serveis de benestar i urbanisme,
amb l'objectiu d'assegurar que lAdministració [oca[ de Catalunya gestioni com a mínim [a meitat
dels recursos gestionats per les administracions catalanes.
Considerem que [a Carta Autondmica ha de fixar també tes bases d'una nova organització política
i administraüva de [a Generalitat. Com a trets més importants, destaquem l'increment dels poders
del Parlament, que no ha de poder ser dissott anticipadament sense [a seva conformitat, [a
legislació electoral que garanteixi [a proximitat entre electors i elegits i [a limitació dels mandats
d'aquests, i [aplicació dels principis de transparéncia, eficácia, eficiéncia, descentralització i
participació a ['organització política
i
administrativa de [a Generatitat.
OBJECTIU
O El Parlament de Catatunya elaborari la Carta
Autonómica com addició i ampliació de I'Estatut
d'Autonomia i la presentare a l'aprovació de les Corts
Generals.
�3.
LA CATALUNYA
DE FUTUR:
PR IORITATS
DEL NOU GOVERN
i
Catalunya va saber aprofitar les grans oportunitats de [a primen revolució industrial. ha pogut
ocupar durant dos segles e[ lideratge social i económic a Espanya. Ets desafiaments d'avui són ta
revolució tecnoldgica, [a mundiatiüació econdmica i [a nova societat de ta informació, un procés de
canü profund i accelerat. Perqué Catatunya pugui conünuar figurant entre els paisos que progressen,
és necessari prendre decisions estratégiques amb un nou govern, que tingui [a üsió, ta passió i La
capacitat per construir un país més fort, econdmicament avanEat i culturalment preparat.
Un país amb pocs recursos naturals, que ha de basar-ho tot en La prdpia capacitat de trebatl, ha de
dedicar una atenció especial a les persones, és a dir, a l'educació. l-leducació de quatitat és e[ primer
requisit per a competir en [a nova societat: investigació científica, formació de técnics i extensió de
['ús de les noves tecno[ogies a tots e]s nive[[s, en un context de creació d'oportunitats per a les
empreses.
Per
a no perdre cap oportunitat ni haver de renunciar a estar entre els paisos més avanqats, es
necessita [a direcció d'un govern amb noves iniciaüves, que sápiga prioritzar l¿ inversió sobre la
tots els recursos i les energies, que governi en direcció cap a[ futur.
despesa corrent, que mobilitizi
E
I un GovERN
QUE GEsTroNr BÉ ELs DTNERs
púBlrcs
E[ pressupost consolidat de [a Generalitat per al. 1999 és de més de dos bitions de pessetes, una
quantitat respectable que encara és per sota de les necessitats
i
que, en els darrers anys, ha
�de
crescut per sota de l'increment pel, Producte Interior Brut de Catalunya. Ca[ un nou model
e[
en
Generalitat
[a
de
finanqament, amb recursos addicionals que pemetin una major incidéncia
manteniment del benestar i de [a riquesa del país.
de dinamització i impuls económic del
paíi, si fossin ben gestionats i tinguessin prioritats ctares. En canü, les despeses corrents s'han
incrementat un Z5olo, les inversions pressupostades han disminuit un 22olo, i ets costos financers
Els pressupostos actuals podrien ser, amb
tot, un element
han pujat un 390/o, a causa d'un gran creixement del deute.
[actual Govern de [a Generatitat és jneficient: [a seva despesa corrent per habitant está per sobre
prÓpia
de La dAndalusia, Vaténcia o Galícia, de manera que e[ funcionament de fadministració
resutta més car a Catatunya. Una part d'aquestes despeses haurien de dedicar-se a inversió en
infraestructures i a prioritats com feducació o [a recerca.
del deute és faltra dada preocupant: quasi s'ha dobtat en ets darrers quatre anys
després d'haver superat els dos bi[ions de pessetes, continua creixent.
E[ cre.ixement
i,
i
[abséncia total d'un model econÓmico-financer han portat les
finances púbtiques catatanes a [a política de "tapar forats": es recorre a práctiques de comptabilitat
dubtoses, per tal de camuftar el. déficit; s'ajornen págaments a proveidors, que pateixen les
dificul,tats derivades de [a morositat; i es fan operacions de crédit a curt termini a preus etevats.
La manca de
És necessari
üsió de futur
un canü en [a gestió económica
i financera del Govern
de [a Generalitat.
OBJECTIUS
O Invertir més i gastar menys, per impulsar el
desenvolupament i no malbarataf recursos. Educació,
recerca científica, noves tecnologies i
infraestructures territorials, com a prioritats
d'inversió.
O Redregar les finances de la Generatitat, amb rigor
económic i bona gestió financera. Eliminar el deficit
i
aturar i controlar l'endeutament.
O Aturar el descontrol de la despesa corrent.
MESURES
)
Reüsar del sistema de finanqament autondmic. Garantir uns ingressos corrents que assegurin
un creixement paral'tet al' det PIB.
)
Fer un pl.a de contenció
i
de reducció de [a despesa corrent en un 100/o del
total del pressupost.
�) Miltorar feficiéncia en l'administració.
) Doblar en cinc anys e[ volum d'inversions.
) Disposar d'un bitió i mig de pessetes per a inversió,
durant [a propera legislatura, a més de les
inversions procedents de lAdministració centrat i det sector privat.
) Respectar
[lncrement máxim d'endeutament acordat amb e[ Govern centra[: 15.000 milions per
a fany 1999 i 11.000 milions per al 2000.
)
)
)
)
Mantenir t'equitibri entre ingressos
i
despeses no financeres a partir d'aquest any.
RedreEar en dos anys e[ ritme explosiu de creixement del deute.
Assegurar [a transparéncia de [a gestió
Garantir e[ control
i
i
dels procediments comptables del pressupost.
e[ rendiment de comntes.
w
I r¡oucAcró, LA pRTMERA
pRroRrrAT
E[ principat esforq de [a Generalitat i de tota [a societat catatana ha dhnar adreEat a [a formació:
mitlorar e[ sistema educatiu, garantir una bona formació professional i superior, vincular més les
universitats amb ets sectors productius i amb e[ territori, preparar e[ país per a [a nova societat
del coneixement, i assumir un compromís real de finangament amb
La
recerca científica i tecnotógica.
Els catalans hem de recuperar e[ paper capdavanter en l'ámbit educatiu. Superar e[ desánim de [a
comunitat educativa, [a desorientació dets professionats i La insuficiéncia de inversions, recursos
i
projectes dels anys anteriors.
E[ P[a d'inversions per a [a construcció o reforma de centres educatius no s'acompteix: més de [a
meitat de les obres compromeses no han estat adjudicades. A més de 200 centres docents púbtics,
ets alumnes encara estan en barracons o autes provisiona[s,
s'han hagut dtmplagar en móduts prefabricats.
i 47 instituts
d'educació secundária
Uextensió de l'ensenyament obligatori fins aLs 16 anys per mitjá de [a nova educació secundária
obLigatdria (E50) s'ha dut a terme amb recursos insuficients. repartit burocráticament i sense un
esforq adequat en [a formació det professorat. La nova educació primária no está prou connectada
amb [a secundária, i cal definir-ne els objectius amb més ctaredat. La Formació Professional no ha
rebut ['impuls necessari.
La ptanificació de l'oferta de places d'escotes bressol de 0 a 3 anys és, encara, una assignatura
pendent.
La LOGSE es va aprovar sense un p[a de finangament específic,
i cal acordar les ncessitats financeres
per consolidar-ne [a reforma. Uestimació d'aquestes necessitats per a Cata[unya suposa un
�en e[ proper
finanEament addicionaL de 96.000 milions de pessetes que s'han de rectamar a l'Estat
quadrienni.
És
necessária una nova pol.ítica educativa, basada en un compromís social
i ciutadá amb l'educació.
OBJECTIUS
O Ueducació, prioritat pressupostária.
O Resoldre els problemes de l'educació secundaria.
O Revalorar i potenciar [a Formació Professional.
O Esforq per a la mil[ora de la qualitat.
O Una auténtica xarxa integrada de centres de servei
púbtic.
O Canviar el modet d'administració educativa.
MESURES pER FER DE UEDUCACIó UNA PRIoRITAT PRESSUPOSTARIA
)
homologable
Assignar a [a inversió educativa en els pressupostos de [a Generalitat una dotació
amb ets pai'sos de La UE que més inverteixen.
) Impulsar un p[a quadriennal d'inversions, amb l'objectiu d'eradicar ets barracons i
proüsionals i cobrir el,s déficits de [a manca d'inversions de[s darrers anys'
[és autes
de [a nova formació professional. amb [a construcció de centres de nivetl
dotació d'insta['lacions i utiLlatge.
) Desenvolupament
superior
i
) Fer atenció a les necessitats de despesa corrent dels centres púbtics.
) Reüs.ió a [aLga de [a dotació de bibtioteques, laboratoris, instal.lacions
espottives, materiati
aules d'informática.
) Ampl,iar les places per a infants entre 0 i 3 anys, fins a garantir una oferta suficient.
) Implantació progressiva dets dos cictes d'educació infantil,, amb unitat pedagdgica de fetapa i
espai propi.
MESURES PER ABORDAR
I
RESOLDRE ELS PROBLEMES DE UEDUCACIÓ
SECUNDÁRIA
secundária l'entrenament de les capacitats creaüves, d'iniciativa, de
responsabilitat, d'aprenentatge i de treball en equip.
Racional,itzar e[ disseny de feducació secundária obLigatória a Cata[unya, simptificant-ne
[ordenació académica i amptiant i aprofundint [atenció a [a diversitat.
) Introduir a [educació
)
�)
Model compatible amb fautonomia dets centres, que permeti fexisténcia de projectes singulars
que apliquin models curriculars diferents als crédits trimestrals.
)
Impulsar [a creació de departaments d'oÉentació i de professionals que facilitin e[ trebal[
d'atenció a [a diversitat, a tots ets instituts. Potenciar e[ "conse[[ orientador" preüst per a tots
els alumnes en acabar ['ESO, com un instrument per a l'atenció a [a diversitat.
)
tots els instituts de mitjans técnics i professionats d'orientació ats atumnes sobre les
possibititats
seves
de formació o d'ocupació en acabar fetapa obligatdria.
)
Garantir a tots els joves
joves, a més deltítol o [a certificació académica. una proposta de
continuitat mitjanEant ets plans integrals de recursos formatius i d'ocupació.
)
Imputsar un pla de xoc per a [organització de programes de garantia socia[
una oferta
-amb
suficient, per zones o sectors-, incorporant les administracions [ocats i els agents sociats i
econdmics, per a [a constitució de xarxes territorials de programes específics de transició
Dotar
i
les
escola-trebat[.
MESURES PER MILLORAR LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
A CATALUNYA
Formació ProfessionaI reg[ada, [a
) Articular les diverses ofertes de formació professional
-[a
Formació ContÍnua i [a Formació Ocupacional- en ámbits territoriats, integrant ets recursos
formatius i ocupacionats de cada zona.
) Concertar IFP Superior amb els agents económics i territoriats.
)
Organitzar ets nous estudis professionats
estratégic de[ Govern de Catatunya.
i
formació en centres de trebatl, com a objectiu
) Reüsar eI mapa de ['FP amb [a cot.[aboració de[s sectors económics i sociats.
) P[a especÍfic d'inversions per a [a dotació de nou equipament i adequació de les instal.lacions.
)
Conse[l de Formació Professional de Catalunya, en coordinació amb e[ Conse[[ d'Educació de
Cata[unya.
MESURES PER MILLORAR
tA
QUALITAT DE TEDUCACIó DELS CENTRES
EDUCATIUS
) Imputsar programes d'alfabetització en tecnotogies de [a informació per a[ conjunt de [a
ciutadania.
) Dotació suficient d'equipament
informátic i tetemátic a escotes i instituts.
)
Ajudes per a l'adquisició d'equipament informátic a les famílies amb pocs recursos, per eütar
una nova marginació.
)
)
Millorar [a formació del professorat, segons les exigéncies de [educació del segle MI.
)
Facititar [a formació personal, social i professional dels docents. Imputsarem els cursos de
Quatificació Pedagógica fusionant l'experiéncia universitária i l'experiéncia del professorat ats
centres, per tal de garantir una formació de quatitat det futur professorat d'educació secundária.
Ptans de formació permanent del professorat en ets centres, segons les necessitats particulars
de l'atumnat.
�)
Impulsar un P[a de seguiment i avaluació de les finatitats i objectius de [educació primária,
especial.ment en els aprenentatges instrumentals básics (Ll'enguatge oral i escrit, aritmética,
noves tecnol.ogies de [a informació i [a comunicació. llengua estrangera i cultura com a capacitat
de üure i de socialització).
)
Incrementar
millorar els recursos especialitzats d'atenció a [a diversitat i d'assessorament
psicopedagógic, amb [a miil.ora de [a cobertura dels EAP i ta figura del professor especiatista en
i
p[ástica.
) passar del concepte
d'escola mixta
i a[ d'escola
i
coeducativa, senyal de qualitat cultural
i sociat.
material didáctic.
)
Idea d'igualtat en els l.[ibres de text
)
0rientació professional dels nois i les noies per a [a lliure elecció d'estudis professionals o
técnics, independentment dels seus orígens socials.
)
Impu¡sar un programa d'avatuació de centres, del professorat i del propi sistema educaüu, amb
professionats.
La participació de La comunitat educativa i dels sectors econdmics i
) potenciar
[a inspecció educativa. com a suport a l'avatuació interna
i
externa dels centres
educatius.
) Compromís de rendiment de comptes de La gestió del servei púbtic d'educació.
) Tots els estudiants, en acabar llensenyament obLigatori, hauran de dominar
dues [[engües
estrangeres.
MESURES PER FER DEL SERVEI PÚBLIC DE UEDUCACIó UNA XARXA
INTEGRADA
)
I INTEGRADORA
Actuació integrada del conjunt de centres sostinguts amb fons púbtics com a servei públic
d'educació.
)
Modificar [a normativa d'admissió d'alumnes per eütar [a configuració de xarxes educatives
diferenciades
i
segregadores.
dets ajuntaments per a una major equitat, transparéncia i control social,
aprofitanfrexperiéncia i les aportacions de [a xarxa internacional "Ciutats educadores".
) Més protagonisme
)
tot
Comptiment de t'obligació de tots els centres sostinguts amb fons púbtics d'escolaritzar de
forma sotidária el.s atumnes amb majors problemes d'aprenentatge, per raons socioeconÓmiques
o pertinenqa a minories étniques o cutturals.
en zones d'actuació preferent per a [a compensació de desigualtats,
amb un finanEament específic i gestionats pels municipis.
) ELaborar ptans integrats
)
Incrementar les beques
i
ajuts als infants i joves amb menys recursos econÓmics.
MESURES PER CONSTRUIR LA NOVA ADMINISTRACIó EDUCANVA
)
i
Transferir La gestió de [educació infantil. primária, i, opcionalment, [a secundária, als
ajuntaments, reservant per a[ Departament d'Ensenyament les funcions directives del sistema
eiucatiu: regulació, ordenació, pl.anificació g[oba[. avatuació, finanqament, professorat,
inspecció, i pol,ítiques compensatóries'i de reequilibris.
�) Procés de descentratització flexibte i amb ritmes diferents, segons les necessitats,
i
característiques
capacitats de les organitzacions de municipis que es constitueixin.
i
)
Participació dets diferents sectors de l'educació per promoure e[ compromís social
amb feducació i [a corresponsabititat de tots els sectors socials.
)
Transformació dels actuals Conselts Escolars en Consetls d'Educació, tan en ['ámbit municipaI i
territorial com de Catalunya, integrant tots els agents i cot.lectius.
ciutadá
) Promoure un compromÍs
dels mitjans de comunicació amb l'educació per a [a realització de
programes educatius, especiatment en ets canals púbtics de teteüsió, i una cura especial a [a
funció educadora dels professionals de [a comunicació.
) Recuperar ta it.tusió i
organitzatiu
i
e[ consens amb e[ professorat, amb mesures de carácter pedagógic
de millora dets mecanismes de negociació.
i
)
)
)
Més autonomia funcional
)
Amptiar e[ nombre de lticéncies per estudi a temps complet per a[ professorat amb més de 15
anys d'exercici continuat.
)
Incorporar, ets serveis
i educativa ats centres.
Enfortir [a funcié directiva
i
estimular l'estabititat dels equips docents.
Possibilitar l'exercici de [a funció docent amb una jornada flexib[e.
i
centres d'educació d'adults a [a Conselleria d'Educació.
A ['era de [a gtobaLitzacií i de [a revolució económica i socialimpulsada per les tecnologies de [a
informació i les comunicacions, l'economia catatana necessita una nova orientació estratégica
per competirfavorablement en els mercat gtobals. E[ nou escenari de l'acció empresarial cada cop
estari més vincutat a [actiütat econdmica basada en e[ coneixement. Aquesta activitat empra a
fons les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les comunicacions.
repte que aixó suposa ha d'interpretar-se també en termes d'oportunitat histórica per a Catalunya.
Com ja hem dit abans, si e[ país va saber agafar e[ tren a temps en ocasió de les transformacions
económiques precedents, ara, en e[ moment de [a revolució de [a societat de [a informació i det
coneixement, hem d'aprofitar les oportunitats. A Cata[unya podem tornar-ho a fer perqué disposem
E[
d'una població activa educada, amb un alt grau de formació i amb una gran capacitat d'adaptació
a les noves necessitats, un teixit empresarial del sector; i tenim un instrument potitic d'autogovern
que ens permet galvanitzar ets recursos del paÍs en [a direcció adequada.
defineix per [a seva potent xarxa de ciutats, cal aprofitar a fons les possibititats
estesa a tot e[ país, capag, intel.ligent i plena de serveis i
xarxa
de
telecomunicacions
d'una
continguts. Aquesta será una peEa ctau en e[ nostre objectiu de devolució de poder a [a societat
En un país que es
i
als territoris de Catalunya.
�actiu respecte de [a societat de [a informació
favorables perqué les inversions. els
les
condicions
govern
crear
ha
de
emergent. [acció de
r.rcáts i ets serveis prosperin i es desenvol.upin. Tot i així, des del sector púbtic s'haurá de tenir
una especiat cura perqué e[ desenvolupament de [a societat de [a informació no afecti els drets
potítics de [a ciutadania, e[ dret que tothom té d'accedir a aquestes tecnologies; i també s'haurá
de vettlar perqué les opoftunitats, en ámbits ctaus com [a formació, no discriminin ningú i
contribueixin a l'equilibri territorial.
E[ Govern de [a GeneraLitat haurá de prendre un paper
i responsable davant
dets reptes que pl,anteja [a nova era de [a societat de [a informació. Gairebé a finals de [a
E[ Govern de CiU s'ha negat sistemáticament a mantenir una posició activa
legislatura, e[ Govern de [a Generalitat només ha adoptat, de manera apressada, algunes mesures
dJcarácter cosmétic, clarament sota [a pressió de fempenta del món [oca[, que va saber crear e[
Consorci Localret, i dets sectors socials i econÓmics més dinámics.
a corre-cuita d'un Comissionat per a [a Societat de [a Informació tenia finalitats
electorats i pubticitáries. Uelaboració del. Pla estratégic per facilitar [a incorporació de
La creació
netament
Catalunya a [a Societat de La Informació, missió inicial. d'aquest Comissionat, ha estat possible
grácies a La participació decidida de les administracions locals i attres sectors socials i econÓmics.
peró per tirar endavant les propostes contingudes en aquest Pta, i attres que van quedar fora i que
afecten directament e[ mateix funcionament administratiu de [a Generatitat, és necessari un nou
govern. [actual Govern de CiU s'ha mostrat incapaq d'impulsar aquestes mesures.
poc interés del Govern de CiU per superar el. déficit estructural o d'infraestructures de les
tecnotogies de [a informació i de comunicació impedeix aprofitar les oportunitats que permeten
El,
i aquesta mancanga
significa un co[[ d'ampotta per a[ desenvotupament econdmic del conjunt del país. Fatten
infraestructures tant a les ciutats i árees metropolitanes com a les comarques de [interior. E[
Govern de [a Generatitat ha deixat d'exercir les seves competéncies en matéria de ptanificació
territorial. de les noves xarxes de telecomunicacions, de tal manera que els operadors han vist
dificuttada [a seva implantació en e[ territori. E[ Govern de [a Generalitat tampoc no ha fet res
durant aquests quatre anys per tal d'assegurar [arribada dets serveis avanqats de telecomunicacions
aquestes tecnotogies. Catatunya encara está mancada de les xarxes necessáries,
als nuctis urbans al.lunyats de les árees metropolitanes. Quan e[ Govern de CiU ha regulat l'accés
de les xarxes de telecomunicacions ats nous edificis i a les noves urbanitzacions, ho ha fet de
manera incompleta
i insuficient.
La mateixa situació a ['interior de La prdpia administració de [a Generalitat de Catalunya evidencia
que hi ha amptis sectors on [a incorporació de sistemes de treball basats en les tecnologies de [a
informació sembla una fita inassotibte.
E[ nou Govern de [a Generatitat,
pertal de conveftir les potenciatitats de les noves tecnologies
de
[a informació i de La comunicació en oportunitats reats per a [a societat cata[ana, ha d'actuar en
diverses línies que incideixen en diverses pol.ítiques sectorials. En e[ context dets canüs provocats
per les tecnologies de La informació i de [a comunicació, és necessária [a integració conscient
d'aquestes pol,ítiques diverses perqué els seus ámbits estan profundament interrelacionats per [a
seva especial complexitat.
Les principals actuacions polítiques del nou Govern per situar Catatunya a[ capdavant de [a
societat de [a informació han de centrar-se en eI desenvolupament d'infraestructures d'informació
�de quatitat esteses per tot e[ territori. A Catatunya s'han de crear les condicions que possibititin
e[ creixement del sector empresaria[ üncutat a les tecnologies de [a informació i les comunicacions.
Ara és e[ moment de fomentar [a creació d'un nou sector productiu ünculat als continguts i a tes
aplicacions en xarxa, i [atracció de centres de recerca i empreses internaciona[s retacionades amb
les tecnotogies de [a informació i les comunicacions. També cal afavorir ['adaptació dels sectors
empresarials tradicionals a les noves formes de producció i gesüó utititzant les tecnologies de [a
informació i les comunicacions, impulsant a fons un ctima d'innovació constant.
Un attre objectiu polític básic del nou Govern de [a Generatitat será assolir una administració
pública que aprofiti a[ máxim les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les
comunicacions a[ servei dels ciutadans i de les empreses, mitjanEant, d'una banda, [a máxima
eficiéncia interna i. de llaltra, e[ desenvolupament d'una Administració moderna a l'abast de
tothom i amb les máximes garanties de transparéncia.
Les noves tecnotogies de [a informació
de vida dels cata[ans i de les catalanes,
i de [a comunicació han de servir per millorar [a qualitat
i per contribuir a jncrementar [a competitivitat empresa-
ria[. Catdrá aprofitar les possibilitats que ofereix [a tecnologia per imptantar, en els serveis
púbtics de tots ets ámbits (sanitari, cuttural, transport, lteure) un nou model de prestació. La
prestació del serveis de lAdministració ha de ser innovadora, personalitzada i orientada a[s
usuaris, participativa i de quatitat. Ca[ facititar l'accés als serveis públ.ics a distáncia mitjangant
[ús de les tecnologies de [a informació i de [a comunicació. Aquestes tecnologies han de contribuir també a millorar les actuacions de govern en e[ camp educatiu.
OBJECTIUS
O Crear infraestructures d'informació.
O Impulsar noves actiütats en l'ámbit económic
basades en el coneixement i [a innovació de les
empreses.
O Avangar cap a una Administració de la Generalitat
oberta i accessible on-line.
O Millorar els serveis públics per als ciutadans
i
les
empreses.
O Incorporar tecnologies de la informació i de
comunicació en [a política educativa i de formació at
llarg de la vida.
MESURES PER CREAR INFRAESTRUCÍURES D'INFORMACIÓ
)
Assegurar i estimutar e[ desplegament de les xarxes dets operadors de cabte per tal que les
infraestructures de banda ampta arribin a[s ciutadans i no només aI sector empresaria[.
�)
FaciLitar e[ desplegament de les xanres dels nous operadors de telecomunicacions que encara no
en disposen per tal d'assegunr La prestació de serveis avangats en competéncia.
)
Totes Les capitats de comarca disposaran llany 2001 de connexions fixes de fibra óptica que
permetin a tots ets operadors prestar serueis avangats de tetecomunicacions, arribant amb
inversió púbtica on els operadors no ho facin.
)
Imputsar [a regulació de ['ús eficient de les infraestructures existents per tal que e[ 2004 tots
ets nuclis urbans tinguin accés als serueis de telecomunicacions en banda ampla.
i
d'investigació apticació avanEada (Internet
Govern encara no ha estat capag d'enllestir de manera efectiva.
) posar en marxa els projectes
II)
que ['actua[
MEsUREs PER IMPULsAR NOvES ACIIVITATS EN TAMBIT ECONÓMIC BASADES
EN EL CONEIXEMENT I LA INNOVACIó DE LES EMPRESES
)
Considerar sector prioritari d'inversió en R+D eL de La tingüÍstica computacionat, fent possib[e
e[ creixement d'un sector empresarial a l'entorn d'aquest concepte, fins a fer-ne una excel'léncia
específica de Catalunya.
) EstabLir estímuls i etiminar obstactes per a [a creació d'empreses ünculades a les TIC. Facilitar
fentrada de capitat risc en [ámbit de
Les
TIC
i
específicament adaptat a[ tipus de necessitats
d'aquestes PIME.
)
impl.antació d'empreses de telecomunicacions
a Catatunya que permeti aprofitar e[ desenvotupament d'aquest sector.
Etaborar un pla de retorns industrial,s derivats de
) Estabtir un tractament fiscal específic
La
per a [a creació
i inversió en empreses ünculades a les
TIC.
)
Adaptar [urbanisme de les árees industriaLs tradicionals situades a l'interior de les ciutats per
tal de poder desenvotupar e[ teixit productiu ünculat a les TIC.
teixit productiu [oca[. Establir
'i
estructures juÉdiques que permetin una alta permeabilitat entre empresa universitat, tant a
nivell [oca[ com a nivetl mundial.
) Impulsar [a modernització de les empreses, difonent les noves técniques de gestió i organització,
) Potenciar
i
un entorn universitari de nive[l internacional, ünculat a[
ajudant els nous emprenedors
i
emprenedores.
) La Generatitat potenciará amb mesures concretes e[ desenvotupament i
[a creació de nous
continguts a Internet. Assumir e[ compromís de dedicar un 1olo de [a publicitat institucional per
a publicacions electróniques.
MESURES PER AVANGAR CAP
OBERTA
)
A UNA ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT
I ACCESSIBLE ON-UNE
gferir tota [a informació púbtica a [a xama. Estabtir un pla director per a [a digitatització de les
dades púbtiques i [a seva difusió a través de [a xaxa. [accés a les dades del sector priblic és un
factor primordial. per a [a millora de [a competitiütat de les empreses de tot Europa.
) Imptantar [a finestreta única
necessária sobre
per a totes les administracions, que integri tota [a informació
tots els serveis per donar-ne una üsió unificada.
�)
Imptantar progressivament lAdministració on-line des de
i
)
Formar els funcionaris i tot e[ personaI de ['administració en [a utilització de les tecnoLogies de
[a informació i de [a comunicació.
) Redissenyar tots els serveis i procediments
ofereixen les tecnologies de [a informació
)
casaz 24 hores a[ servei dels ciutadans
empreses ets 365 dies de ['any.
administratius aprofitant a[ máxim e[ potencial que
i de la comunicació.
Proposar reformar [a legislació sobre ets procediments administratius, sobre [a base d'una
modernització que aprofiti totes les potencialitats que donen les tecnologies de [a informació
i de [a comunicació.
MESURES PER
MIIIORAR ELS SERVEIS PÚBIICS
PER
AtS CIUTADANS
I
LES
EMPRESES
) Pubticar la Carta de Drets dets Ciutadans a [a Xarxa.
) Definir ets requisits mÍnims que han de configurar
e[ Servei Púbtic Básic en matéria
de
telecomunicacions a Catalunya.
) Promoure [a utilització de [a Telemedicina
sanitaris,
i
per miltorar [a capacitat de prevenció dels riscos
impulsar les bones práctiques per a gaudir d'una bona satut.
)
Obrir línies de cooperació per tal de posar en marxa projectes pilots en els diversos ámbits de
serveis públics.
)
Posar en marxa un projecte per potenciar les possibititats democrátiques de [a Societat de [a
Informació, muttipticant les interaccions entre ets responsables polítics i ets ciutadans, i afavorint
[a participació d'aquests a[s debats i les decisions polítiques.
MESURES PER INCORPORAR TECNOLOGIES DE LA INFORMACIó
DE COMUNICACIó A LA POLÍTICA EDUCATIVA I DE FORMACIó
I
AL TLARG DE tA VIDA
) Promoure
la formació continuada de formadors (estimutació, dinamització...), per tal que
aprenguin a ensenyar utilitzant tota [a potencialitat de les TIC. Desenvolupar un pta específic
de formació de mestres. com a components del primer esgtaó de [a cadena educativa.
)
Impulsar [a banda ampta a l'escola. Dotar d'infraestructures modernes e[ conjunt dels equipaments
educatius: cab[e. XDSI, xarxes loca[s, ordinadors moderns a les aules per a tots els estudiants.
etc. Promoure ['ús de les üdeoconferéncies.
)
Crear una xarxa educativa activa, amb continguts i serveis de qualitat, dirigida a alumnes,
mestres, Ampas, Consells Escolars, centres de recursos, hospitals, presons...
)
Desenvolupar continguts educatius multimédia de quatitat, especiatment dirigits a[ món rural i
cot.lectius específics: dones, persones amb discapacitats i també a[ col.tectiu de [a gent gran.
) Desenvolupar continguts
a
educatius multimédia de qualitat i especialment dirigits a l'aprenentatge
de [a llengua angtesa. Invertir en e[ desenvolupament de traductors que permetin publicar a [a
xarxa i entendre [a xarxa.
�)
Dotar d'infraestructures d'informació i comunicació totes les universitats
fent-l.es accessibles a totes les especialitats.
) promoure
[a internacionatització de les universitats catatanes a través de [a
i
centres de recerca,
xaxa: multitingüisme,
més diversitat, col.laboració amb altres centres de recerca internacionats.
I
Donar una nova orientació a les estructures i al.s objectius de [a recerca cap a [a innovació
tecnológica, segons les necessitats estratégiques de feconomia catalana i les empreses.
| 3.4.
I u REcERcA cIENTÍFIcA
I TEDUcAcIó SUPERIoR
Ueducació superior, [a innovació i [a promoció de Les poLítiques de Recerca i Desenvolupament
constitueixen variables estratégiques per a[ creixement económic i [a cohesió social i territorial
de Catalunya. Per tal. de millorar l.a posició relativa, en e[ marc de les regions d'Europa, ca[
incrementar ets recursos púbtics i privats en R+D, que actualment suposen 1'1% del PIB, mentre
que [a mitjana a [a Unió Europea és del. 2,3%. No es pot ajornar més [a identificació de les
necessitats del sistema Ciéncia-TecnoLogia-Empresa [a formutació d'un P[a de Recerca i
Desenvolupament Tecnológic com a eina vátida de coordinació i impul.s de les polÍtiques educatives,
i
tecnológiques
i industrials
amb les polítiques socials.
per aconseguir que [a formació superior a Catalunya tingui un paper socialment retlevant ca[, en
primer [Loc, reformar e[ marc institucionat de Les universitats. Aquesta reforma ha de significar
aprofondir l'autonomia universitária, descentratitzar les competéncies del Consejo de Universida.i federaLitzar e[ sistema d'educació superior recerca. En segon [[oc, cal incrementar e[
i
dls
finanEament de l'ensenyament superior per tal de superar eL diferencial respecte de [a mitjana de
fgCDÉ i amb l'objectiu de [a millora de La qual.itat. Mentre que Catalunya i Espanya dediquen 1'10lo
det pIB a l'Educació Superior, a ['0CDE hi dediquen t'1'6% (púbLica i privada). Per asso[ir aquest
objectiu, e[ sector púbtic ha d'encapEalar aquest esforg financer que haurá d'ésser complementat
.rb unr major impticació del.s sector privat (especiatment en [a formació continuada i [a recerca
apticada). Cal. imputsar una gesüó eficient i responsabte de les universitats, amb racionalitat en
ti gestió de [a despesa i priorització de Les actuacions tant en [administració com en e[ govern de
les universitats.
Un altre objectiu per a[ nou Govern de [a Generalitat será identificar ets centres d'exce['[éncia de
cada universitat. Cal. reordenar [a programació d'ensenyaments eütant duplicitats innecessáries,
i fer una aposta per La quatitat de La universitat púbtica: quatitat de [a docéncia, de [a recerca i
dels serveis. Les universitats han de contribuir a fomentar [a cultura emprenedora i les iniciatives
d'autoocupació. Les universitats han de participar, en [a seva quatitat d'institucions de referéncia
social, en [a promoció del.s valors de La sol.idaritat, [a cooperació, [a multiculturalitat
sostenibititat.
i
[a
Cata[unya ha üscut, en ets darrers anys, una extraordiniria expansió deI estudis universitaris.
i
[a creació d'estudis universitaris a[ diversos territoris del país és,
indubtabl,ement, un element positiu que a tots ens enorgulleix.
[increment de l'oferta
�Peró, lamentablement, aquesta expansió s'ha fet d'una manera desordenada, tant pel que fa a [a
creaciÓ d'universitats públiques. com pe[ reconeixement de centres universitaris privats per
['expansió de centres adscrits. Aquest creixement desordenat ha anat acompanyat, a més, de [a
insuficiéncia i discrecionalitat d'un finanqament que s'ha basat, en gran mesura, en un creixent
endeutament de les institucions universitáries. Aquestes deficiéncies en e[ finanqament comporten l'escassedat de serveis ats estudiants: instruments d'inserció professionat, ajuts indirectes.
desenvo [u pa me nt de residéncies u niversitá ries.
i
ljanálisi de [a política universitária del Govern de Cata[unya posa també de manifest un excés de
dirigisme institucional i una desconfianga crónica respecte de [autonomia universitária. Les
tensions que s'han viscut en e[ món universitari, ets desequilibris financers, [a feblesa dets
instruments de planificació, [a debilitat dels consetts sociats, són expressions d'aquesta probLemática
relació entre les universitats i e[ Govern.
At costat d'aixó, hem trobat a fattar una major capacitat de sÍntonia amb e[s sectors industriats
det país. Les polítiques de recerca i desenvolupament, i [a retació d'aquestes amb les empreses,
són encara mo[t febles, matgrat eI gran potenciaI de les nostres universitats.
Volem que les nostres universitats, i e[ conjunt de [a formació superior de Catalunya, tinguin un
paper clau en e[ desenvotupament de [a nostra societat. La nostra universitat requereix un major
esforg inversor, certament. Peró necessita, sobretot, un govern que confiT en [a seva capacitat de
creació i innovació. Un govern que, alhora, sigui exigent amb ets seus rendiments académics i de
recerca.
Una altra prioritat del Govern será com aprofitar les oportunitats que [a societat del coneixement
i ['avenE de les noves tecno[ogies ptantegen a [a renovació de La docéncia. Cal.drá preparar, des de
les polítiques púbtiques, una universitat menys rígida i més adaptable a les iniciatives
pLuridisciplinars i a l'aveng del coneixement en xarxa. Volem potenciar [a projecció internacional
de les universitats amb potítiques públiques de suport a [a mobilitat d'estudiants i professors, [a
qual cosa ha de constituir un tret característic de [a política universitária catalana.
OBJECTIUS
O Promoure la recerca i [a innovació definint prioritats
i
concentrant els recursos públics. Dedicarem el
2,3olo del PIB catalá a recerca i desenvolupament.
O Reformar e[ marc institucional de les universitats.
O Incrementar e[ finangament per a l'ensenyament
superior.
O Trebatlar per [a qualitat, coheréncia i
complementarietat del sistema universitari.
�MESURES PER PROMOURE LA RECERCA
I
LA INNOVACIó
i
coordinar les potítiques
)
Articular e[ Sistema de Ciéncia, Tecnotogia i Indústria de Catalunya,
de R+D de tots els departaments de [a Generatitat.
)
promoure un debat anual sobre [a situació de [a ciéncia i La tecnologia a[ Parlament de Catalunya,
que contribueixi a una major presa de consciéncia de [a societat catalana de [a necessitat d'un
esforE particular en aquesta matéria.
gbrir un gran debat a [a societat catalana sobre els processos de creació de capacitats regionals
p., , g.*rrr, adaptar i apropiar coneixement científic i tecnolÓgic, com també sobre e[ paper
i
que tenen els processos de regional.ització de Ciéncia i Tecnologia per identificar tendéncies
d'Europa.
desafiaments i millorar ta posició retativa de Catatunya en e[ marc de les regions
)
un programa de promoció i foment de [a innovació en forma de potítiques industrials
tecnotÓgica
i tecnol.ógiquer. Á[h.r, dur a terme mesures per afuvorir [a creació d'empreses de base
a Catatunya.
) Desenvolupar
)
que afavoreixin [a vertebració dets departaments un'iversitaris, e[s cenpúbl'ics
tres d'innovació tecnoLógica, ets organismes púbtics de recerca i attres centres de R+D,
i privats, per tal de configurar una xarxa catatana de ciéncia i tecnotogia'
Crear ajuts
i incentius
específics per a les árees d'Humanitats i Ciéncies Sociats, insuficientment
ateses pel Programa Marc Europeu i pel Ptan Nacional de I+D'
) promoure programes
MESURES PER REFORMAR EL MARC INSTITUCIONAL DE LES UNIVERSITATS
text articulat que definirá un model gtobat i transparent
programació
de finanEament, [a coordinació del sistema, [a reforma dels consells socials, [a
d'aprofundir
universitária i l,a potíüca autonómica de professorat, i e[ dret a l'estudi, amb llobjectiu
) Fer una L[ei d'universitats de Catalunya,
Uautonomia universitária.
MESURES PER INCREMENTAR EL FINANCAMENT PER
A
UENSENYAMENT
SUPERIOR
) Establ.ir un model gl.obal. i
transparent del. finanqament de les universitats públiques que
comportará:
un volum
Adoptar un sistema de finanEament segons parámetres objectius que determini
promoció
comportaments
de
de
suficient per estudiant, segons tipologies, com també uns criteris
grau d'inserció professional
socialment desitjabl.es de ies institucions: rendiment dels estudiants,
grups socials subrepresentats.
dets titul.ats, eficácia del.s pl.ans d'estudi, captació de demanda de
-
pactats
-Estabtir un finanqament comptementari ltigat a objectius específics de cada Universitat,
amb e[ Govern de [a Generalitat a través de contractes-programa.
per contrarestar
- Introdu.ir incentius per a [a mi[.ora del.s criteris interns d'assignaciÓ de recursos
dels
responsable
gestió
eficient
més
dels sistema afavorir una
les tensions corporatives
recursos.
i
i
�-
Fer un major esforg per diversificar les fonts de finangament, comptant amb e[ suport de les
administracions d'altres nive[s i amb e[ producte de la relació de les universitats amb e[ seu
entorn productiu. E[ Govern de [a Generalitat establirá e[ marc de referéncia i desenvotupará aI
máxim els procediments de cofinanEament. Igualment, estabtirá e[ marc en e[ qual s'haurá de
produir [a relació amb els agents económics ats qui [a Universitat proporcioni serveis.
[Administració central i ta Unió Europea han d'incrementar notabtement e[ finangament a [a
recerca de Catalunya. Les administracions locals poden col.laborar en programes d'inversió i en
actuacions per millorar ets serveis de transport i atlotjament per als estudiants.
-
Imputsar [a regutació de [a potítica de beques de [a Generatitat per avangar en [a iguattat
d'oportunitats en l'accés a feducació superior. Concreció d'un Programa de préstecs als estudiants.
Manteniment dets preus púbLics en les proporcions actuals, atesa La utiLitat social de [a formació
superior i [a garantia de ['equitat en ['accés. Diversificació i adaptació de [a tipologia de preus
en funció de les experimentalitats dets ensenyaments.
- Desenvolupar un Programa
de suport a [a internacionalització amb ajuts de [a Generalitat que
duptiquin les beques Erasmus.
MESURES PER TREBAIIAR PER LA QUALITAII COHERENCIA
COM PLEMENTARIETAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI
) Fer un major esforq per conferir sotidesa ats instruments
I
de planificació: reordenar [a programació
d'ensenyaments, sobre [a base de l.a demanda a [[arg termini. En retació amb les universitats de
nova creació, estimular [a seva condició d'agents en [a dinamització socioeconómica dels territoris.
)
Trobar estratégies per reduir [a taxa de deserció i disposar de mi[[ors estadístiques
per a ana[itzar les causes del rendiment académic.
)
Miltorar l'ordenació del tercer cicle
interuniversitária en aquest camp.
) Reüsar els mecanismes
i
i indicadors
de [a formació continuada potenciant [a cooperació
d'accés a [a Universitat preüstos a [a LOGSE per garantir [a igualtat
d'accés.
) Desenvolupar un programa de formació de formadors,
amb l'objectiu de mittorar [a docéncia en
e[ marc de l'extensió de les noves tecnotogies.
3.5.
uN PAÍS MÉS PoTENT, AMB MÉs
EMPRESES
I
MÉs
EMPRENEDORS
a unes taxes raonables, les empreses catalanes creen ocupació i es
redueix [a taxa d'atur. Moltes empreses catalanes s'han adaptat amb éxit a [a mundialització
económica i e[ país ha estat capag de guanyar quotes d'expoftació ats mercats exteriors, per
complementar les possibititats del mercat espanyo[, que continua sent e[ primer i gran mercat per
Heconomia catatana creix
�a les empreses cata[anes. Algunes empreses han emprés, també, ['aventura de
[a
internacionalització, sobretot a América Llatina
Estem en un bon moment, peró hi ha una pérdua de centralitat de Catalunya en e[ context
productiu espanyot. Al,s anys setanta, de Les 250 empreses més grans d'Espanya, 1 de cada 3 tenia
seu a Catalunya, i ara només és 1 de cada 5. Seria molt interessant [a localitzaciÓ a Catalunya de
capdavanteres de sectors punta, com l'audioüsual o les aplicacions informátiques.
Hi ha una burocratització administrativa i un intervencionisme basat en criteris d'identitat que
pesa sobre eL teixit productiu i amenaqa Catalunya de perdre posicions. E[ creixement econdmic
dets darrers anys, basat en ['esta[ü dels ciutadans i [a inversió de les empreses, contrasta amb
facció d'un govern de [a Generalitat que cada cop ha gastat i s'ha endeutat més i ha invertit
menys, fins a[ punt de ser un obstacle per a[ progrés econÓmic.
Catalunya es juga en els propers anys [a seva posició en e[ context productiu a nivell europeu i
internacional. Pertornar a tenir centralitat a Espanya i a Europa, cal un nou Govern a [a Generatitat
que ajudi e[ país a a[[iberar les seves energies.
fatracció pel risc, [a capacitat de tenir idees i posar-les en práctica, e[ gust per [a
creació de riquesa i d'ocupació, i convertir Catalunya en un territori d'oportunitats empresarials
Ca[ recuperar
envejables.
La Generalitat no ha d'intervenir tant en [actiütat productiva, sinó alliberar les energies del
teixit productiu cataLá i donar suport a totes les iniciatives productives capdavanteres, en [ámbit
manufácturer o en eL dels seryeis. Ha d'ajudar a crear un entorn més amable i atractiu per a [a
impLantació d'actiütats productives estratégiques i per a La impl.antació internacional dets productes
i
de les empreses amb seu a Catalunya.
Entre els objectius de pol.ítica industriaL del nou Govern de [a Generatitat, hi ha e[ de promoure
noves polítiques de competitivitat que ajudin a rebaixar els costos del teixit productiu i a redefinir
per reduir els
Les prioritats estratégiques de [a inversió en infraestructures a Catalunya. Ca[ actuar
preus dels serveis que consumeixen les empreses. E[s recárrecs eléctrics o e[ mateniment de certs
monopolis, com e[ gas, són un obstacle per millorar [a competitivitat.
i
La formació, [a investigació La innovació han de ser els pitars básics d'un teixit productiu
tecnológicament avanEat generador de valor afegit. 5'ha d'afavorir l'activitat de recerca i
desenvotupament a[ sector empresarial privat i impul.sar [a mil,lora del marc normatiu estatal per
incentivar les empreses que destinen importants recursos financers a les actiütats de recerca i
desenvo[upament.
i
i impulsar [a
les petites i
de
especial
millora de [a normativa estatal sobre [activitat de les empreses, en
mitjanes, en els mercats internacionats, com també ha dtncentivar [a creaciÓ de grups empresarials
competitius amb possi bititats d'i mplantar-se a [exterior.
La Generalitat ha de donar suport a les empreses catalanes en [a seva acció exterior
La Generatitat ha de potenciar les petites i mitjanes empreses i ajudar a mitlorar les condicions
de funcionament de Les PIME. Ha de contribuir a crear noves empreses a consotidar-ne les
i
activitats capdavanteres per [a seva capacitat de generar ocupació
conjunt de feconomia catalana.
i
d'actuar de motor per aI
�i que les dades gLobals sobre [a marxa del comere exterior semb[en, en principi, favorables, si
considerem [a Unió Europea com a mercat interior i tenim en compte [evolució del comerg
mundial a nivell g[oba[, ni e[ votum d'exportacions ni [a batanga comercial de Catatunya amb
paisos aliens a [a UE es poden considerar satisfactoris.
Tot
OBJECTIUS
O Promoure polítigues de competitiütat.
O
Poten ciar et tria n gle territori-em preses-sistema
educatiu.
O
i eficients les relacions del Govern
amb les activitats empresarials.
Fer més lleugeres
O Millorar les condicions per a la creació de noves
empreses.
O Potenciar el sector exportador.
O Consolidar grups industrials amb component
tecnológic.
O Enfortir el món financer catalá i el seu compromís
amb el desenvolupament económic i industrial de
Catalunya.
MESURES PER PROMOURE POLÍTIQUES DE COMPETITIVITAT
) Estimutar [a liberaLització i [a competéncia en els serveis púbLics
(eLectricitat, gas,
tetecomunicacions...).
)
Crear comissions técniques que avatuin els costos que [a persisténcia de monopotis i de posicions
d'abús de poder de mercat causen ats consumidors i a les empreses catatans, amb participació
dets sectors afectats a tes comissions avaluadores.
)
)
Etaborar un P[a d'infraestructures amb un calendari precís.
Fgr que les [[eis catatanes no estableixin costos extraordinaris sobre les empreses catatanes,
perqué aixd dificutta [a seva capacitat de competir en e[ conjunt d'Espanya, en e[ mercat
europeu o en ets mercats estrangers.
MESURES PER POTENCIAR LES INTERRETACIONS
TERRITORI.EM PRESES.SISTEMA EDU CATIU
) Potenciar e[ funcionament del triang[e territori-empreses-sistema educatiu perqué
i recursos tinguin
[a máxima aplicació
els esforqos
i possibilitat d'entrada en e[ teixit productiu, amb l'objectiu
�de donar ocupació
i/o formació
a
tots i els nois i noies que compteten l'ensenyament obtigatori.
técnica i
Auditoria del sistema educaüu a Catalunya, amb atenció especial a [a formació
)
professiona[.
i
empreses
Desenvolupar xarxes entre [a indústria i [a universitat, amb les petites mitjanes
entre
trebatlant en col.laboració amb inversors de capital risc i universitats. )hnres territoriats
La indústria i fensenyament secundari.
)
) Mil.Lor explotació dets resultats
dels Programes Marc de
La
Unió Europea per a [a investigació
i e[
i escollint
desenvotupament tecnotóg'ic, facilitant [a col.laboració investigadors-empreses
objectius económics Preferents.
promoure estímuts fiscats específics i finalistes per a fomentar [a innovació i [a investigació de
)
les empreses.
MESURES pER AGILITAR
L'ACTIVITAT
E
M P RESA
I
FER ptÉS
¡nCtENT LA RELACIÓ DEL GOVERN AMB
RIAL
)
Aturar [a tendéncia a[ malbaratament de recursos púbtics. Reforgar [a inversió
gestió en infraestructures i equipaments productius.
)
Avaluar les conseqüéncies de les propostes legislatives i normatives sobre e[
especialment pel. que respecta a[ seu impacte sobre les PIME'
) Simptificar fadministració per reduir les cárregues
i
miltorar [a
teixit productiu,
burocrátiques per a [a creació de noves
empreses.
MESURES PER MILLORAR LES CONDICIONS PER
A LA CREACIÓ DE NOVES
EMPRESES
)
per facititar
creació d'una xarxa catalana de suport a [a gestió de les petites empreses'
Uassessorament extern i l.a miLlora conünuada de [a qualitat'
les empreses d'economia social i d'inserció en e[ mercat
púbtics.
catatá de licitacions púbtiques, amb [a reserva d'un percentatge mínim dels contractes
) Fomentar La participació
)
de Les PIME
i
en
Canüar en profunditat l'orientació i l,a gesüó de flnstitut Catatá de Finances, concentrant
en [eina
les petites i mitjanes empreses [a concessió de crédits i de garanties, i convertint-to
que permeti a[ Govern e[ coneixement i llmputs de potítiques financeres a Catatunya.
d'implantació a Les PIME dels avenEos tecnolÓgics, particutarment els
telemáücs i els retacionats amb e[ comerE etectrónic.
) Mil,l,ora de les condicions
MESURES PER POTENCIAR EL SECÍOR EXPORTADOR
objectiva de mercats prioritaris amb xifres d'exportació inferiors a les potencials,
a les árees del sud-est d'Asia, América Ltatina, Magrib i Europa de [est.
) Fer una selecció
�)
Amptiar els serueis de[ Consorci de Promoció Comercial de Catalunya en e[ conjunt d'empreses
expoftadores efectives o potencia[s, sense detriment dels sectors o tipus d'empresa .
) Miltorar i, en alguns aspectes, unificar
[a coordinació amb attres xaxes comerciats de [a prdpia
Generatitat, com [a promoció tuÉstica.
)
Incrementar [a cooperació amb les xaxes exteriors de festructura de l'Estat o d'altres autonomies.
)
Intensificar [a cooperació amb les cambres de comerg
i
organitzacions empresarials, per crear
missions comerciats més efectives.
) Dur a terme una coordinació interdepartamental dels serveis d'assessorament i d'informació de
base a les empreses amb vocació exportadora.
MESURES PER CONSOLIDAR GRUPS INDUSTRIALS AMB COMPONENT
TECNOToGIC
)
Impulsar l'establiment a Catatunya de les seus d'empreses d'activitats de tecnologia punta com
[audiovisuat, [a [ogística, [a biotecnotogia, les indústries mediambienta[s. [a [ingüística
computacional, ets nous materiats i [a indústria del coneixement.
)
Crear un entorn amigable que augmenti [a localització de seus d'empreses punteres amb capacitat
de creixement
) Promoure
)
i
de creació d'ocupació.
actituds obertes
i
emprenedores perqué Catalunya sigui un territori d'oportunitats.
Impulsar faugment de [a internacionalització dels grups industriats amb seu a Catatunya amb
programes específics.
MESURES PER ENFORTIR EL I.IÓ¡¡ NNNNCER CATALA
I EL SEU COMPROMÍS NMg EL DESENVOLUPAMENT
I INDUSTRIAL DE CATALUNYA
) Recuperar i reütalitzar
e[ paper de Barcelona
i
ECONÓMIC
de Catatunya com a places financeres, especiatment
en e[ mercat de futurs.
) Implicar, de manera més eficaq, e[ món financer catatá en ets grans
industria[s i d'infraestructures.
)
Manteniment de [actual naturalesa jurídica de les caixes d'estatvi
e[ sector financer de Catalunya.
i
projectes económics,
del seu paper essencial en
) Iniciatives legislatives per enfortir e[ paper
sociaI de les caixes d'esta[ü en ['economia i perqué
en els seus órgans de govern hi tinguin un pes decisiu representants de les corporacions loca[s,
segons [a implantació territoriaI de les entitats d'estalvi.
)
Potenciar les entitats financeres de tipus cooperatiu amb actuacions associades amb les altres
entitats financeres, públiques o privades, per taI d'aconseguir satisfer les necessitats d'aquests
sectors específics.
�UNA APOSTA DECIDIDA PER TOCUPACIÓ
E[ nostre propósit és aconseguir que Catalunya
tingui una taxa d'actiütat similar a [a mitjana
de
només són 56 de
l.a Unió Europea, és a dir, que trebal.l.in 60 de cada 100 persones. Actualment,
que efectivament ho
cada 100 ets catalans i catalanes en edat de treballar -de 16 a 65 anysa 75 (Dinamarca),
proporciÓ
arriba
[a
fan o cerquen feina, mentre que en els paisos més avanqats
de les
Oe (Austria) 6 650lo (Hotanda). Catalunya ha de fer també un esforg en [a incorporació
enfront de
donLs en e[ món det irebal.l. i iempresa. ja que avui només treballen 43 de cada 100,
[a mitjana europea suPerior a 50.
per tenir una
S,ha avangat en [a reducció de [atur, peró hi ha mottes persones amb dificultats
que és e[ 700/o
feina o qul [u tenen de manera inestable. Hi ha un 30% de contractes temporals,
precáries.
més
cop
entre ets menors de 25 anys, i les condicions laborats són cada
amb
La Generatitat ha de desenvolupar programes específics i innovadors adregats ats sectors
tecnologies
noves
a
les
i
l'accés
formació
a [abast de tothom ets recursos de
més d.ificuttats
-posant
de [a jnformació- i potenciar les noves ocupacions dels sectors d'actiütat emergents. Hi ha
d'haver més eficác.ia i més transparéncia en [a gestió dels recursos, més innovació i més resultats,
amb uns serveis d'ocupació menys burocrátics, més descentralitzats i més actius.
positiva
Govern catalá ha de confiar més en [a negociació cot.tectiva i adoptar una actitud més
en [a creació d'unes relacions Laborats modernes desenvolupades. No s'ha sabut aprofitar [a
de
transferéncia de les pol.ítiques actives de l.'INEM per donar un imputs a [a recerca de nous [[ocs
potenciaI
proximitat,
ni
e[
trebal.l.. No hi ha hagut ni nous projectes, ni s'ha aprofitat eIva[or de [a
E[
i
de col.laboració amb els municipis.
i
La Generatitat trebatlará per l'ocupació i Les empreses, integrant ocupació, formació, empresa
que
l'accés
innovació. La revolució de les tecnotogies de [a informació i Les tetecomunicacions fa
de les
en
contra
o
favor
que
a
discrimina
factor
[a incorporació de [a tetemáüca sigui un
a les
faccés
de
universalització
persones i d. t.r empreses en e[ món del.trebal.l.i dels mercats. La
També
cal
noves tecnoLogies ha de ser un dets objectius troncals de [a nova pol.ítica d'ocupació.
promoure noves ocupacions, nous perfil.s professionats, noves maneres de trebaltar i nous esti[s
i
en e[ treball
i
en [emPresa.
[a
S'ha de potenciar [a cooperació entre e[ sector púbtic i e[ privat, sobre [a base del consens,
gestió
de
les
[a
en
proximitat
ajuntaments
del.s
participació dels agents sociats i e[ vator de
pol,ítiques actives d;ocupació i en les estratégies de desenvolupament econÓmic.
S'ha de promoure llesperit emprenedor
com col'tectiva
i estils d'actiütat
i fautoocupació, tant indiüdual (autdnoms)
societats andnimes laborats), amb especial. atenció a[s nous espais
(cooperatives i
económica, faciLitant [accés a les tecnologies de [a informació.
socials
La reducció de [a jornada de treba[[, com a conseqüéncia de [a negociació entre els agents
i
económics
i
de
Les
millores tecnotdgiques que s'han d'introduir en e[ procés productiu, és un
�dels instruments per a [a generació de nous [[ocs de treba[[. També convé introduir mesures que
facilitin [a concitiació entre e[ temps laboraI i [a üda familiar.
S'ha de donar suport aI sector de ['economia sociaI i eI cooperativisme, difonent ets seus vators i
impulsant iniciatives legistatives per treure ets obstacles a[ seu desenvolupament.
La quatitat de focupació és un objectiu fonamental, és a dir, l'estabititat en [a contractació i
l'eradicació del treball precari, segons e[ principi de causalitat en [a contractació. [estabiLitat és
i
un factor de competitivitat que afecta [a qualitat del treball La del. producte elaborat. Ets
contractes temporals requereixen una consideració específica sobre aquest principi. La prevenció,
[a seguretat i [a salut són els altres elements de [a quatitat de l'ocupació.
E[s agents socials han de ser protagonistes de les relacions laborals, ja que [a maduresa i solidesa
de [a negociació col.tectiva i det diáLeg social és un element clau que facilita e[ desenvotupament
de l'economia. E[ Govern de [a Generatitat ha de facilitar aquest marc d'estabilitat,
intervencionisme
i
sense
sense defugir les seves obligacions en e[ terreny social o económic.
Un dels pilars de [a nova potítica per a l'ocupació ha de ser [a millora de la capacitat d'ocupar-se
de les persones sense feina. Les polítiques d'ocupació deL nou Govern vetllaran per [a cohesió
sociaI i per ['atenció als sectors que es troben amb més dificuttats per trobar feina.
E[ Servei Catatá d'Ocupació ha de mittorar les possibiLitats d'ocupar-se de les persones que s'han
quedat sense feina i, athora, les de les empreses per trobar e[ personal que necessiten. Un nou
servei púb[ic d'ocupació mott professionatitzat, amb ets recursos humans i técnics necessaris,
sotmés a programes institucionals d'avaluació per taI d'assegurar e[ rendiment de les seves
actuacions i amb [a participació dets agents socials i de ['administració loca[.
Hem de promoure e[ <<Compromís individual per a [accés a[ trebalb amb les persones aturades. Un
compromís formal. concret i avatuable amb cada persona que es trobi a llatur, orientat a miltorar
[a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl. Hem de garantir a [a societat que
cap opció de treball es perdi per manca de formació ocupacional.
OBJECTIUS
O Promoure I'esperit emprenedor
i
l'autoocupació.
O Transformar les noves necessitats de la societat en
ocupació, a partir det territori.
O Reduir i reordenar la jornada de treba[[.
O Difondre l'economia social.
O Millorar la qualitat de l'ocupació.
O Millorar la prevenció de riscos laborals.
O Millorar la capacitat d'ocupar-se de ]es persones
sense feina.
�MESURES PER PROMOURE TESPERIT EMPRENEDOR
)
Fomentar els serve'is per a [a creació
i
I
L'AUTOOCUPACIó
modernització d'empreses
i
amptiar els programes de
<<üvers d'empreses>.
) Desenvolupar modets específics de finanqament per a les microempreses.
) potenciar les comunitats ürtuaLs d'empreses i les xarxes empresariats, per promoure
de PIME més interretacionat
i
un teixit
obert a[ mÓn.
)
Crear una xarxa d'emprenedors en activitats emergents en entorns rurals (tecnologies
agroatimentáries, productes amb garantia d'origen, quatitat o conreu bioldgic, energies renovabtes, turisme rural, etc.).
)
Desenvotupar societats de capital risc
d'aquestes noves emPreses.
)
possibititar l'accés dels trebal,l.adors i empresaris adherits aL régim social d'autÓnoms a les
bonificacions de [a Seguretat Social per a [a creació d'ocupació i per a [a maternitat.
proposar mesures per resoldre e[ seu accés a les prestacions d'atur, regular i facititar e[ trebal[
a temps parciat i ta jubiLació anticipada.
)
i capital [[avor, especialment
dissenyades per a[ foment
MESURES PER TRANSFORMAR LES NOVES NECESSITATS DE LA SOCIETAT EN
OCUPACIó A PARIIR DEL TERRITORI
) Reforgar e[ paper económic dels ajuntaments per transformar
de
La
societat (serveis a les persones
i
en ocupació les noves necessitats
les empreses).
) preséncia de les administracions locals i els agents
socials en [a direcció
i
gestió del Servei
Catalá d'Ocupació.
locals almenys en e[ 250lo de [a formació ocupacionaI
75olo de [a resta de polítiques actives d'ocupació.
) partic1pació de Les adm'inistracions
)
i
en e[
potenciar el.s districtes industrials urbans de nova generació, que incorporin actiütats d'a[t
contingut tecnolÓgic o coneixement.
) Fomentar e[ desenvolupament
aj
u
dels <pactes territorials per a focupació> a través det triangte
nta ments-em preses-formaci ó.
MESURES PER REDUIR
I
REORDENAR LA JORNADA DE TREBALL
[a reducció de [a jornada a 35 hores setmanals, a partir de [a negociació entre les
organitzacions empresarials i sindicals, les mesures de foment adoptades des de fadministració
in marc Legisl.atiu que l'incentivi. Promoure l'eliminació progressiva de les hores extres
retribuTdes, afavorint [a implantació del<compte d'hores>i [a seva permuta perjornades completes de descans.
) promoure
i
)
0rganitzar e[ temps de trebaLl. i els serveis pensant en les necessitats de les persones, amb
jornada
malor diversitat de jornades de trebatt, facititant e[ dret a excedéncies i reducció de
amb restitució obtigatória de l'estatus anterior.
�MESURES PER DIFONDRE UECONOMIA SOCIAL
) Reformar [a Llei de cooperatives
de Catalunya, d'acord amb les entitats representatives, per
adaptar-la a[ nou entorn económic, mo[t més competitiu.
) Potenciar
[a participació de l'economia social en programes públics d'atenció als drets de les
persones.
)
Facititar l'accés d'aquest sector als serveis de suport
i a les línies
de finanEament destinats a les
empreses.
)
Mi[lorar e[ coneixement, imatge i reconeixement de l'economia social (cooperatives, SAL,
mutualisme, empreses d'inserció. entitats sense afany de lucre, 0NG...) i reforgar-ne les estructures
de representació.
MESURES PER MILLORAR LA QUALITAT DE TOCUPACIO
) Restablir
)
[ús racional de [a contractació temporal i les empreses de treball temporal.
Assegurar e[ comptiment de [a legistació, amb accions d'informació, orientació
i
control.
) Reforgar les accions d'informació, orientació i ügitáncia, increment
prevenció de[s riscos laborats
)
i
dels recursos destinats a [a
major exigéncia a les mútues d'accidents de trebat[.
Promoure l'adopció d'acords sectorials en [a negociació co[.tectiva, que
les mesures de seguretat i de prevenció.
facilitin ['increment
de
) Promoure una <<Entesa per a [a Participació> entre les organitzacions empresarials i sindicals
per a[ desenvolupament d'un marc catalá de retacions laborals, més adequat a [a nostra realitat
laboral i productiva.
)
Articular ets convenis negociats a Catalunya amb [a realitat del mercat económic més ampti en
et qual es troben immersos.
) Potenciar [a concitiació, [a mediació i l'arbitratge en [a resolució dels conflictes laborats.
) Promoure instruments de carácter mixt, amb preséncia d'especialistes laborats, que eütin
l'excessiva judicialització de les relacions laborals.
) EspeciatiEar
[a Inspecció de Treba[ per sectors d'activitat
i
potenciar [a seva frcultat mediadora.
MESURES PER MILIORAR LA CAPACITAT D'OCUPAR-SE
DE LES PERSONES SENSE FEINA
)
Impulsar programes específics per actuar contra l'atur entre les persones joves i les dones, de
manera que cap jove estigui sense actiütat, trebatlant, formant-se i/o participant en activitats
d'interés co[.lectiu.
)
Garantir una participació paritária de les dones a les polítiques actives d'ocupació
i
formació
professionat.
)
Incentius per a [a contractació estable i de llarga durada d'aturats majors de 45 anys, i per a [a
seva inctusió en programes d'ocupació i formació, com ara [es escoles tatler i les cases d'oficis.
3
�) En un máxim de 12 mesos, les persones aduttes
aturades rebran una oferta de treball o una
oferta formativa.
)
Crear les condicions per a [a igualtat d'oportunitats davant del treba[t.
)
Proposar una L[ei d'Empreses d'Inserció
les convocatóries púbtiques.
)
Promoure xarxes d'empreses solidáries contra ['exc[usió, per contribuir a [a integració laboral de
co[.lectius amb grans dificu[tats d'incorporació aI mercat de treba[[.
i
) Crear un nou Servei Catalá d'Ocupació.
) Promoure festabliment del <Compromís
establir ctáusules socials per a [a inserció [aboral en
indiüdual per a l'accés a[ trebatb amb les persones
aturades: un compromís formal, concret avaluable amb cada persona en atur, orientat a
millorar [a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl.
)
i
Vetttar perqué [a planificació de La formació ocupacional es faci amb [a participació del món
[abora[, de ['economia sociaI i de les administracions loca[s.
) Establir certificats de professionalitat que integrin
de [a formació professional: reglada, ocupacional
)
Mitlorar
i
ets itineraris formatius en els tres subsistemes
i
contínua.
estendre les ofertes de cicles formatius de grau mitjá
i
de grau superior.
3.7.
UNA ECoNoMIA oBERTA, UN CoMERC ACTIU, UNS
CONSU MIDORS CONSCIENTS
c0MERC
E[ comerq té a Catalunya una importáncia cabdal, pel seu votum econdmic en ascens, per llmportant
ocupació que genera per ser una actiütat que incideix d'una manera importantíssima en
l'ordenament urbanístic i en les formes de retació social.
i
viünt un procés profund i complex de reestructuració,
agreujats per disfuncions creades per [a política errática i ctientelar del
Peró també és un sector econdmic que está
que comporta prob[emes
Govern de [a Generalitat.
El,s hábits de compra, per moltes raons
les quals [a incorporació de [a dona aI treball no
-entre
és [a menor-, varien substancialment i formen part, des de [a demanda, d'aquest procés de
transformació de [estructura comerciat.
Les economies d'escala i les derivades del procés [ogístic han introduit factors de competéncia
dins del sector, que poden suposar [exclusió dels comerqos que no es modernitzin per abaixar ets
seus costos, mentre e[ procés d'imptantació de noves superficies posa en peritt eL comerE de
proximitat, athora que amenaea amb [a creació d'otigopolis. que anirien en detriment dels
consumidors.
�E[ nou Govern de [a Generalitat ha d'emprendre una profunda política de remodelació del. sector
del comerg interior amb l'objectiu de modernitzar-lo i d'ordenar l'actiütat comercial amb una
major impticació dets respectius ajuntaments.
OBJECTIUS
O Modernitzar el comerg catalá.
O
Fer del comerg urbe una
foment
i
prioritat amb polítiques de
modernització.
O Retornar als ajuntaments et protagonisme
I'ordenació de I'actiütat comercial.
en
MESURES
) Remodelar en profunditat les polítiques retacionades amb e[ sector.
) Facilitar ['adaptació dets petits comergos aI nou entorn competitiu.
) Dotar els ajuntaments de competéncies i mitjans per afavorir processos locals de reestructuració
del comerg, amb convenis amb [a Generatitat
) Plans de dinamització
i
les cambres de comerE.
comercia[, per a [a formació
elaborar projectes viabtes de reconversió.
i
reciclatge de comerciants
i
per ajudar
a
) Remodelar ets espais urbans comercials amb serveis púbtics adients per a [a seva potenciació.
) Formes de planejament més flexibles i més idónies per a l'urbanisme comercial de les zones de
nou creixement.
) Modernitzar els mercats municipals; adaptar-tos a les noves demandes de [a competitivitat.
) Divulgar i regular, quan calgui, [a incidéncia de les noves tecnologies i [es noves formes de
venda, com e[ comerc etectrónic, venda a distáncia, venda automática i venda indirecta.
CONSUM
Ets drets i garanties dels usuaris i consumidors, entre ets quals s'hi compten ets petits accionistes/
inversors i els contribuents/usuaris de serveis púbtics, són part essenciaI dels drets de ciutadania.
[existéncia de competéncia és una condició necessária per tal que hi hagi mercat, peró no
suficient. ELs drets i garanties dets usuaris i consumidors requereixen, a més, mercats transparents,
e[ més transparents possible.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha de crear les condicions efectives perqué els consumidors
puguin exercir els seus drets, amb informació i procediments de reclamació més ágils. La qualitat
dels productes i l'acomptiment efectiu de les especificacions normatives i dets compromisos del
fabricant seran promoguts i protegits.
�OBJECTIUS
o
Miltorar les actuacions d'informació del consumidor
la xarxa dels serveis públics de defensa dels
consumidors i usuaris.
o simplificar i agilitar els procediments
i
de reclamació.
O Promoure polítiques de qualitat i atenció al
consumidor en els sectors industrial i de serveis.
O Dotar de transparéncia els mercats.
MESURES
)
inclosos ets
Defensar [a competéncia real i efectiva en sectors on és escassa o inexistent,
subministnments en xarxa (gas, etectricitat, aigua, informació en xaxa)'
)
i similars.
Clarificar alguns mercats especÍfics, com e[ mercat dels serveis financers, assegurances
) Atribuir transparéncia a les certificacions de qualitat'
) Garanür que les certificacions reuneixin els requeriments, els estándards
de garantia
suficients.
ent i/o compensació ¿.
9to.
i ta fiab'ititat
no-.ot*tpffi
)
per a [a
Impulsar fadhesió de les empreses, tant púbtiques com privades, a[ sistema arbitral
reclamacions
[es
de
resolució dels conflictes relacionats amb e[ consum, a fi d'evitar [a cárrega
judiciats.
)
)
pressupostáries
Implantació det sistema arbitral de consum ats municipis, amb les dotacions
i Usuaris
corresponents. Potenciar l'activitat mediadora de les Associacions de Consumidors
davant les emPreses.
serueis
Incorporació a[ sistema arbitral de les entitats i empreses públiques, que han de crear
)
Convertir
de Serveis" amb
de consulta, rectamació i atenció ats consumidors i usuaris, i pubticar "Cartes
compromisos i garanties concretes de servei i atenció ats ciutadans.
flnstitut
administracions autonómica
emPresarials
)
i
en un espai de diáLeg i corresponsabiLització entre les
[oca[, les associacions de consumidors i ets representants
CataLá de Consum
i
sindicals.
que [i assigna
Garanür que flnstitut Catal,á de Consum desenvolupi autónomament les tasques
en ta producció i
ta tegistaiió. Assegurar [a participació equitativa de tots els agents impticats
e[ consum de béns i serveis.
) promoure [educació dels ciutadans en e[ coneixement
dels seus drets
i
deures en matéria de
consr¡m, com també en [a miltora dels seus hábits'
)
Impulsar programes d'educació
formaci ó Professionat.
i
formació, tant a l'ensenyament primari com secundari
j
a [a
�) Formació especialitzada, i fins i tot universitária, de técnics de consum.
) Potenciar e[ moüment social de defensa dets drets dels consumidors i usuaris.
) Fomentar [a seva autoorganització i incrementar les consignacions pressupostáries
i
el.s
beneficis
fiscals estabterts per a les organitzacions de consumidors. Garantir que aquestes associacions
tinguin accés ats mitjans de comunicació de titularitat púbtica.
) Fomentar [a lliure competéncia
del mercat, exigint sempre e[ ple respecte ats drets dels
consumidors. Combatre l'aparició de monopolis gremialistes o que imptiquin una manca de
tl.ibertat per a ['e[ecció seriosa i ltiure dets consumidors.
) Regutar [a pubticitat adreEada als consumidors,
especialment en relació amb els grups socials
més necessitats de protecció, com són els menors.
)
Eradicar [a utitització enganyosa de [a imatge dels menors
i
protegir els seus drets de manera
primordia[.
| 3.8.
l.
I AMBICIO DE FUTUR PER A LA CULTURA CATALANA
Farem de [a cuttura un dels principats acüus de [a Catalunya del futur. Crearem un marc favorable
perqué [a cultura catatana tingui les máximes oportunitats. La política de pacte i de cooperació
entre les altres institucions i amb [a societat civil será permanent i definirá e[ nostre estil en
matéria cultura[.
i
Farem una potítica que es fonamenti en [a gent emprenedora de [a societat catalana que ti
faciliti ajuts. Donarem suport a [a immensa feina cuttural que realitzen els ajuntaments d'arreu de
Catalunya
i
que tant han contribui't a prefigurar e[ magnífic escenari de noves oportunitats.
Assumirem e[ compromís més radical per mantenir e[ més üva i dinámica possible una cuttura
prÓpia. Per a Catalunya, [a cuttura ha estat, des de sempre, un dets trets identitaris més destacats.
La cuttura própia ha estat e[ denominador comú de [acció púbtica i cíüca en [a construcció de [a
Catalunya actuat.
Farem una política ambiciosa destinada a crear les millors oportunitats possibl.es per a una
cultura de gran prestigi i história, perd minoritária, en e[ context d'un estat pluricultural i un
context universal on només alguns paisos hegemdnics tenen capacitat d'imposar pautes culturals
gtobats.
Les nostres opcions de govern estaran destinades, doncs, a afermar [espai cuttural catalá. Ho
farem des de [a votuntat de tenir una cultura forta, oberta a llntercanü, especialment respectuosa
amb les cuttures veTnes i també les llunyanes.
Desenvoluparem amb plena conücció e[ federatisme cutturaI que ha de permetre a [a cultura
catalana desplegar-se en un marc d'entesa amb les altres cultures d'Espanya, i de predisposició i
compticitat per part del Govern i les institucions de ['Estat.
�futur. Posarem en
primer pta una concepció integradora i oberta de [a cultura, a partir de [a lliure identificació
p.rron.t i no de [a submissió a qualsevol identitat preestablerta. Més entlá del respecte als drets
cíücs i sociats de tots ets catalans. contribuirem a[ desenvotupament dets seus drets culturats,
d'entre el.s qual,s hi ha el. dret a una identitat que no negui [a diferéncia. Formará part de la
cuttura catalana tota [a cuttura que es crea i es produeix a Catalunya'
Farem de [a cuttura una dels eixos estratégics prioritaris de [a Catalunya del
üsta Lingüístic, promourem una pol,ítica Lingüística fonamentada en e[ máxim
consens sociat. Vincularem a [a causa del, catal.á els diversos agents socials i econÓmics, mitjanqant
et diáteg i [a concertació d'esforEos i evitant les actuacions normativistes i unitaterats. Promourem
un. p.ñ.p.ió positiva de [a LLengua per a tots ets ciutadans, que és una condició necessária per
Des d'un punt de
a [eixamplament del seu ús social.
promourem e[ compromís a favor del. cataLá i de La cuttura expressada en catalá de tots e[ poders
democrátics que ens inclouen i envolten. Enfront de les inércies globals de carácter uniformador,
[a defensa i preservació de ta pLuratitat tingüísüca és un imperatiu democritic etemental. Considerem
patrimoni
el. castellá com una expressió de [a riquesa cuttural de Catatunya i, per tant, com un
comú també dels catalans.
Impulsarem una potítica comuna d'área [ingüística cata[ana, bé sigui mitjanqant [a concertació
muttiLateral. entre les comunitats autónomes, o bé obtenint [a responsabilització del Govern
espanyol i assumint aquest un paper motor a[ respecte. En aquest marc de concertació estatal,
cai obtenir també [estab[iment d'una plataforma de promocÍó internacionaL de [a ltengua catalana i de [a cultura que s'expressa a través d'e[[a.
Desplegarem a[ máxim La dimensió més socia[ de [a cuttura, e[ carácter consütuent del fet cutturiquesa,
ral. en rel,ació amb les maneres de üure i de fer de [a nostra comunitat, en relació amb [a
e[ dinamisme i [a diversitat dets ciutadans, en relació amb [aprofundiment de [a cultura democrática,
amb [a creació d'un millor model de coexisténcia entre ets catalans
pob[es, races
i
i
les diferents cultures,
esferes religioses deI p[aneta.
Així, doncs, promourem una cultura creativa, dinámica, democriüca, participaüva, socialment útil i
de progrés, i et més ünculada possible a [a recerca de fórmules innovadores que donin solució ats
grans reptes socials que e[ conjunt de societats del planeta haurá d'afrontar e[ segle XXI.
promourem una cultura que contribueixi a [a construcció d'una societat cÍüca, basada en e[
compromís de tots, en [a corresponsabititat entre [a iniciativa púbtica i e[ món privat, en [esperit
de sotidaritat i de donar oportunitats a cadascú.
Afavorirem e[ sentit transversal de [a cultura, impulsant a[ máxim Les seves relacions amb l'educació,
furbanisme, [ecologia i el.s mitjans de comunicació públ.ics, especialment [a teteüsió.
Donarem e[ máxim suport ats creadors'i els emprenedors culturaLs del país. No només en retació
les arts escéniques, plástiques, audioüsuals, musicals i e[
amb els ámbits més habituals
-com
patrimoni- sinó també respecte a tots aquelts creadors, col.lectius i organitzacions que produeixen
cultura en un sentit ampli: departaments de recerca desenvolupament de les universitats'
urbanistes, arquitectes, dissenyadors, escotes i mestres, creadors, productors de béns i serveis
i
culturals, e[ sector turístic, ets ecdlegs...
�A més de promoure una cultura receptora i oberta a ['exterior, imputsarem una cultura capag de
produir béns culturats. En un escenari mundial gtobalitzat, e[ repte de Catalunya és esdevenir, no
només un centre receptor de béns cutturals produits fora. sinó athora un centre emissor de béns
i continguts culturals.
Aprofundirem aI máxim e[ taranná culturaI de Catalunya fonamentat en [a seva creatiütat, en e[
teixit associaüu, en [a iniciativa dets seus promotors i empresaris cutturats, en les dinámiques
amateur esteses pertot arreu, en magnífics professionats.
En Uera del coneixement, de [a producció de
continguts culturats, posarem tots ets mitjans perqué
Catatunya esdeüngui una veritabte factoria de continguts cutturats i, si és possibte, una de les
més importants factories de producció de continguts d'Europa, amb projecció mediterránia i
[[atinoamericana.
Des d'aquesta premissa, atorgarem una especial atenció als creadors
i
ats emprenedors culturals.
Promourem totes aquetles actiütats fonamentades en e[ tatent, [a capacitat d'innovar, La utilització
de [a intel.ligéncia i [a imaginació, com també [a idea gue promoure i facilitar [a creatiütat és
una responsabititat de tota [a societat catalana.
Tindrem cura de les miltors iniciatives destinades a enfortir [es empreses de [a cuttura i e[s
emprenedors culturals, especialment en [ámbit editorial, audioüsual (rádio i televisió, cinema i
vídeo), musicat-discográfic i teatral. Considerarem a les empreses de [a cultura com una pega ctau
en e[ sisterna cultural d'un país.
Donarem suport a [es mesures que permetin l'enfortiment de les empreses culturats de Catalunya
com a base per crear noves oportunitats per ats creadors del país.
Desenvoluparem els diversos sectors artístics i de [a cultura, a través de plans sectorials que
tindran molt en compte [es singularitats específiques que cadascun d'e[[s ha anat generant.
Promourem ets incentius necessaris perqué [a producció cultural catalana pugui establir una
relació adequada entre e[ mercat cuttural de Catalunya i els mercats internacionals, mott
especiatment en t?mbit de [a creació emergent.
Prioritzarem com a objectiu estratégic de primer ordre [a recuperació d'un sector audiovisual foft.
Esperonarem amb constáncia una producció cinematográfica audaE, basada en [existéncia d'una
producció independent forta. Conjugarem [a iniciativa del Departament de Cultura i e[ dTndústria,
[a de [a televisió públ.ica cata[ana i [a dets productors independents, tot considerant les fórmutes
de suport económic per part del sistema financer catalá.
Cooperarem amb e[ sector editorial per mitlorar [a seva competitivitat internacional. Donarem e[
máxim suport a [a consotidació definitiva de ['ámbit escénic catalá, en les seves diverses vessants
teatrats i musicals. I aixó no será incompatible amb fer atenció a les problemátiques específiques
dels sectors més febles com [a dansa o e[ circ.
i
Atorgarem a [a gran riquesa diversitat del patrimoni cultural de Catalunya
-arquitectdnic,
arqueológic, etnoldgic, museo[ógic i arxivístic- un ltoc central en [a nostra estratégia cultura[,
�establirem les mesures i eines necessiries per desenvolupar e[ seu potencial [údic, educatiu,
social, científic i económic.
i
Liderarem, en cooperació amb les attres administracions, e[ procés de creació i desenvolupament
de tots els grans equipaments de carácter nacionat. Ens ocuparem mott especiatment del seu
paper com a motors del sistema d'equipaments i serveis que cada sector cultural ha de disposar
per tot e[ territori.
Així mateix, proposarem que els centres nacionals tinguin, en els seus patronats, ben representada [a societat ciül i académica.
Ens comprometem a posar en mama e[ sistema nacional d'arxius
centrades entorn de tArxiu Nacionat de Catatunya
i
i de museus,
amb xanxes territorials
dels diferents museus nacionals.
promourem que les bibtioteques púbtiques siguin una peqa clau en [a democratització de [a
societat del coneixement, oferint programes de formació i d'ús de [a informació.
i de les noves tecnologies com una
polítiques públiques que
fomentant
catalana,
per
[a
societat
a[ conjunt de
assignatura básica
producció
técnica i tecnolÓgica.
científica,
estimuLin e[ sector púbtic i el. privat en e[ camp de [a
Farem un esforg primordial. en l'impuls de [a cultura cientÍfica
Desenvoluparem les mesures necessáries per incorporar Catalunya a [era digitat. Impulsarem
inversions en infraestructura digital, en un pla de formació i socialització de les noves tecnologies
de [a informació i en [a incorporació de [a dimensió digital' en e[ conjunt d'equipaments i serveis
púbtics.
Prioritzarem [a generació de densitat cultural en e[ territori. A llnterior de [a nostra societat, [a
distribució deLs béns cutturals és, almenys, tant assimétrica desigual com [a dels recursos
materiats. Promourem a Catalunya un model territorial global. i equitibrat, assentat en una Barcelona capital i harmónica amb una gran xarxa de ciutats, üles i pobles que articutaran diverses
centralitats culturats repartides peL conjunt del. territori. Definirem [a xarxa básica de serveis
culturals. Es conceftará [a seva prestació entre diferents nivells institucionats, de manera que
tots ets ciutadans coneguin a quins seryeis culturals tenen dret, com accedir-hi i on estan localitzats.
i
i
Fomentarem et diál.eg entre cuttura i educació. Promourem una cultura més educadora una
educació més cultural. Vettlarem perqué les institucions educaüves, des de [escola a [a universitat,
estableixin l'educació de les arts i les ciéncies com a eixos transversals, a fi de generar processos
més quatificats d'inserció en [a societat del cone'ixement.
Vetltarem perqué els mitjans de comunicació púbtics es comprometin de forma decidida amb les
polítiques educatives i cutturals del país.
Actualitzarem e[ paper de ['administració culturaI més com a lideradora, catalitzadora i
redistribuidora d'acord amb els interessos col.tectius del territori, que no pas com a subministrador
principal dels únics serveis culturals directes.
Reestructurarem e[ catáLeg de serveis i actuacions de [a Conselleria i actualitzarem les polítiques
de suport, combinant les subvencions amb els contractes-programa i ets capitals-risc, més pertinents
a [hora de consolidar e[ teixit productiu cultural de Catalunya.
�Promourem una reordenació de les competencies cutturals
i
una redefinició dels nivetts
i
ámbits
territoriats, a nivell locat, comarcal i regionat. Suprimirem ets serveis territorials superflus,
substituint-los per [a concertació amb els serveis regiona[s o metropolitans dependents de
[Administració
Loca[.
Establirem una relació nova amb e[ Govern de l'Estat en matéria cuttural. Es promourá [a
corresponsabititat del Govern central pel que fa a l'execució de plans d'infraestructures, a[ suport
i [a promoció de les indristries culturats, a [a defensa de [a pluralitat tingüística, a [a cooperació
entre les comunitats i a [a promoció dels productes culturals catalans a nivell internacional.
Ens comprometen en [a recerca de noves fórmules en e[ finangament públic de [a cultura. Entendrem
[a cultura com un actiu, i no com una despesa. Incrementarem [a inversió en cultura. Considerarem
e[ gran potencial estratégic de [a cuttura en l'impuls de les activitats productives i també de les
potÍtiques d'equitibri territoriaI i de benestar. Tindrem presents les relacions creixents entre cu[tura i generació de riquesa, i [a funció de [a cultura com a valor afegit dets entorns urbans, com
a dinamitzadora de [a innovació i com a jaciment de noves ocupacions.
Invertirem [a tendéncia a [a progressiva disminució que han patit els pressupostos cutturals a[
llarg dels darrers anys. Proposarem un veritable model federal de finanqament cultural.
Proposarem que e[ Govern central camini cap a ['1olo de pressupost cultural sobre e[ total del seu
pressupost. Proposarem que aquest pressupost nodreixi una part dels costos de les grans institucions
nacionals de Catalunya, com ja passa a[ Liceu. Demanarem que doni suport a tes pol.ítiques de
cooperació entre les cu[tures d'Espanya, aI desenvo[upament de [a normalització Lingüística
determinades operacions cuttura[s de dimensió internaciona[.
i
Proposarem un horitzó pressupostari que encamini ets pressupostos de cuttura cap a[ 4%. En
a
eL
marc de [a primera legislatura, ens proposem que els pressupostos actuals deL Departament de
Cultura dobtin les seves quantitats.
Pe[ que fa at finangament de les administracions locals, ens comprometem a estabtir,
conjuntament
amb e[[es, e[s passos a fer per tal que esdeünguin, a[ més aüat possible, competents pel que fa
ats serveis púbtics culturals de proximitat.
Ens comprometem, finalment, a promoure una cuttura entesa com l'espai on construir i socialitzar
valors que permetin e[ progrés i garanteixin [a integració de tots els ciutadans. La quaLitat de
vida es mesurará també per [a capacitat d'integració, d'extensió del vators de La sol.idaritat i La
cooperació, per [a preeminéncia d'un ciüsme de drets i deures, per una veritable participació
democrática en les maneres de fer i entendre ta potítica.
OBJECTIUS
O Promoure una cultura que es projecta al món.
Un
país amb personalitat própia.
O Apostar a favor dels sectors productius de la cuttura.
O Assegurar gue la cultura genera cohesió social.
�O Defensar el patrimoni de Catalunya com a factor clau
en el desenvolupament del País.
O Incorporar Catalunya en els fluxos de [a nova cultura
digital.
O Promoure una nova configuració cultural del
territori. Del sistema a la xan(a.
MEsuREs pER pRoMOuRE UNA cutTuRA OUE Es PR0JECTA AL MóN, UN PAÍs
AMB PERSONALITAT PRÓPIA
facititin [a connectiütat amb ['estat. Les competéncies exclusives
)
Crear mecanismes que
)
)
Incorporar Catatunya a [a creació d'un espai cultural europeu.
en
matéria cultural no han de ser cap impediment per establir aliances amb attres regions i
comunitats. Contribuir en l'extensió de circuits i coproduccions.
Aconseguir [a ubicació, en una ciutat catalana, de LAgéncia Europea de les Indústries Culturals.
activa de preséncia a[ món, en especial en aqueltes árees més properes des del punt de
üsta cultural, com [a Meditenánia i América Ltatina.
) pol.ítica
FAVOR DELS SECÍORS PRODUCTIUS DE LA CULTURA
MESURES
A
) Recuperar
el, Lideratge de Tel.eüsió de Catalunya com a coproductor audioüsual
i
com a mitjá
excepcionaI de promoció de les peL.Lícules reatitzades a Catalunya. Continuar en [a línia de
producció de ficció teleüsiva, recuperant e[ paper innovador que TV3 va tenir en els seus inicis.
amb [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, que garanteixi
e[ desenvotupament de La política cinematográfica i audiovisuat.
) Definir un contracte-programa
La
difusió cultural i
) Desenvotupar
)
e[ projecte Catalunya Pl.ató per a promoure [a producció cinematográfica.
Comptetar [a Xaxa d'equipaments culturals púbtics
les indústries cutturals de cada sector específic.
i
aplicar plans per a[ desenvolupament de
) Fer de Barcelona e[ centre de distribució'internacionaI
tot
de les produccions cultura[s catalanes,
i productes
aprofitant e[ seu potenciaL com a gran capital cuttural'i centre logístic d'indústries
d'informació.
)
Promoure circuits
)
Vet[[ar per [a preséncia de La creatiütat musical de Catalunya entre e[ repertori de les orquestres
més assenyal.ades del món i en ets principal.s festivals i auditoris internacionats, i vetllar també
per ['imputs de [a indústria discográfica cata[ana.
)
Suport actiu a les arts escéniques.
i infraestructures
de distribució de l'oferta musical catalana.
) EstabLir un Sistema NacionaL de Teatre a partir de [a interrelació del Teatre Nacional de Catalunya,
�e[ Teatre Ltiure-Ciutat del Teatre
centres dramátics municipa[s en
)
i
tot
els teatres públics municipals. Un conjunt concertat de
e[ territori.
Obrir espais púbLics per a tallers d'artistes joves i centres de recursos i d'accés a les noves
tecnotogies
i edició en vídeo, generació d'interactius, net art...- que facititin
-producció
l'aparició de comunitats artístiques, fent créixer e[ valor social de [a producció i [a seva ünculació
amb Íentorn territorial.
) Un nou pla nacional de suport a ta lectura per coordinar les bibtioteques i els programes de
difusió de [a literatura.
)
Suport genéric a l'edició de [[ibres, amb major rigor i d'acord amb e[ sector, sobre una miLlor
análisi i adequació a les tipotogies de ltibres, [tengua i nombre d'exemptars a editar.
)
Creació del Consetl de les Arts i les Ciéncies per facilitar [a mútua interacció entre tots ets
sectors culturals, [a iniciativa púbtica i [a societat civi[, i e[ món humanista i científic.
MESURES PER ASSEGURAR QUE LA CULTURA GENERA COHESIó SOCIAL
)
Amb e[ lema "[¡na cultura més educadora i una educació més cuttural", fomentar el. diáLeg entre
els professionats de [a cuttura i de les ciéncies i els professionals de [educació formal no
format.
i
)
Vetllar perqué les institucions educatives estabteixin [educació en les arts
ejx transversaI per a [a inserció en [a societat de [a informació.
)
)
Crear
i
les ciéncies com a
i adaptar les bibLioteques a [a nova societat del coneixement.
La Generalitat afirmará
i
defensará a[ máxim [a funció del sistema bibliotecari, adequat a[
nostre temps.
) Facititar [accés a la informació mitjangant tecnologies adequades.
) Oferir programes de formació per a ['ús de [a informació, i introduir a [a xarxa informació dels
fons loca[s en eI conjunt de [es biblioteques deI país.
) Fomentar [estatus social del creador, prestigiant-ne
[a figura
i e[ paper social
com a generador
de valor culturat afegit.
) Les entitats
o associacions relacionades amb [a cultura poputar
i/o tradiciona[, independentment
del seu origen, seran considerades com a entitats culturals, i ta Consetleria de Cuttura en será [a
intertocutora.
) Proposar [a definició
d'una carta de drets i deures culturats dels ciutadans de Catalunya, basada
i cooperació i [a preeminéncia d'un civisme de drets i
en ['extensió dets valors de [a sotidaritat
deures.
MESURES PER DEFENSAR EL PATRIMONI DE CATALUNYA COM
EN EL DESENVOTUPAMENT DEL PAÍS
A
FACTOR CLAU
) Ets actius patrimonials esdeündran un dets principats generadors de cultura.
) Promoure noves lectures de [a rea[itat potenciant [a investigació científica o artística i afavorint
[a identificació dets ciutadans amb e[ llegat de [a hístdria.
�MESURES PER INCORPORAR CATATUNYA EN ELS FLUXOS DE LA NOVA CULTURA
DIGITAL
)
Fomentar [a preséncia de [a cultura catalana dins dets fluxos gl,obats ürtuats de [a nova cuttura,
[a investigació de l'impacte de les xarxes de nova generació en e[ desenvotupament de [a
cultura.
)
promoure serveis
ciutadans.
i actuacions
imprescindibles per garantir l'accés a [a cultun digitat de tots els
MESURES PER PROMOURE UNA NOVA CONFIGURACIó CULTURAT DEL
TERRITORI
assentat en una Barcetona ciutat
pobLes que articu[i les diverses centralitats urbanes del conjunt
) promoure a Catalunya un model territorial
i capital. i una xarxa de ciutats i
gtobat
i equilibrat,
del territori.
) Definició d'una xanra básica de serveis culturals, basada en [a concertació institucional.
) posar [a descentratització a[ servei de l'emergéncia de processos singutars a cada territori,
i
activar sistemes de connexió en tots ets ámbits: circuits teatrals, d'arts plástiques, de patrimoni
i
museus, etc.
) Estabtir un nou model de relacions entre e[ Govern de Catalunya i e[ poder [oca[ pel que fa a [a
cuttura, sense competéncia, sinó complementarietat.
) Vet[[ar per l'administració dels interessos culturals deLs tenitoris de Catatunya.
) Adaptar i millorar [a normativa [ega[ per determinar els equipaments, instal'tacions i
serveis
púbtics cutturals oferts o concertats pets ajuntaments.
)
Modificar La Legisl.ació sectorial per atorgar als ajuntaments [a titularitat de [a gestió dels
serveis educatius i cutturals d'atenció directa als ciutadans.
)
Promoure una ponéncia de [a Comissió de Cuttura del Partament de Catalunya que planificará e[
desenvolupament legistatiu i normatiu en matéria de cuttun i redefinirá ets nivells competencials
de les administracions púbtiques.
�4
B ENESTAR
P ER
A TOHOM
E[ nostre objectiu és proporcionar benestar a tots els catatans i catalanes, i oportunitats per üure
en ptenitud i salut en cada una de les etapes de [a vida, com també protegir les persones que es
troben en risc de marginalitat. La societat catatana ha de combatre també les noves formes de
persones, molt especialment
desigualtat
-que afecten de manera més anónima i individual les
ets joves, les dones, els immigrants [a gent gran-, les manifestacions d'aquestes noves
desigualtats com [a desocupació juvenil, [a nova pobresa urbana, [a üoténcia no reiündicativa i
les tensions entorn dels immigrants.
i
i
La viabilitat i [a sostenibititat det nostre sistema de benestar depén de [a capacitat de generar
noves oportunitats econdmiques i, en conseqüéncia, passa per un increment significatiu de [a
taxa d'ocupació femenina
tot e[ que implica de desenvotupament dets serveis sociats com
-amb
les [[ars d'infants o l'assisténcia domicitiária a [a gent gran-; per un esforg intensiu per assegurar
[a inserció laboral dels joves; per unes potítiques actives d'integració dets immigrants; i també
per [impu[s de potítiques de natatitat.
E[ combat contra les noves desiguattats necessjta un nou pacte social, un nou contracte entre
generacions gue assumeixi com a prioritária [a incorporació de tots els joves a [a vida sociali que
garanteixi les condicions perqué [a gent gran exerceixi amb plenitud tots e[ seus drets. Calen, per
tant, polítiques socials integrades que no poden ser gestionades en exclusiva per organismes
centrals especiatitzats. Les polítiques sociats dirigides a col'lectius específics han d'integrar
polítiques d'ocupació, d'educació, d'habitatge, de salut i de serveis sociats.
La integració efectiva de les diferents potítiques es basa en e[ consens social
i
en [a seva gestió
en e[ territori. La cohesió social de Catalunya s'ha de basar en [a solidaritat de les comunitats
�[ocats, que poden detectar millor les noves formes de desigualtat i poden arribar més fácilment a
les persones que les pateixen. E[ nou pacte social ha de comengar pels pactes socials locats, de
manera que e[ nostre sistema del benestar sigui La suma de [a integració del conjunt dels sistemes
locals de benestar.
| 4.1.
I opoRTUNITATS
PER
A TOTS ELS JOVES
30 anys és [a més nombrosa que mai hagi tingut e[ nostre
forma un grup que no ha conegut attre model pol,ític que [a democrácia i l'autonomia de
La generació dets catalans entre 20
paíi, i
i
tataLunya. També és [a generació més preparada, ja que ha arribata [adolescéncia en un moment
de cLari expansió del sistema escotar general i de [oferta universitária, peró s'enfronta a grans
incerteses. És [a primera generació que ha de fer front, des del primer moment de [a seva üda
'i
adulta, als canvis que [a nova societat de La informació está introduint en [a üda económica
socia[.
Avui, [a joventut és un període ütal. al.Largat en e[ temps, que permet üure [a plenitud personal
pares i
a través de [oci i La cultura, facititat per unes relacions familiars poc conflictives entre
filts. És una época de plenitud, peró també un moment marcat per [a tensió dels estudis, les
dificul.tats per trobar feina 'i per accedir a ['habitatge.
La Generatitat ha d'afrontar aquesta complexitat, amb potítiques transversals, que comprometin
joves, cal que e[ conjunt de [acció de
govern integri els problemes dels joves dins dets seus objectius.
tot e[ Govern.
Més que una pol,Ítica específicament per a
OBJECTIUS
OAconseguir que tots els joves tinguin oportunitats i
cap jove es trobi sense feina i/o formació.
O Facilitar als joves la creació d'una llar própia.
O Oferir serueis adreqats específicament als joves en el
terreny de [a informació, [a salut i e[ lleure.
MESURES
)
Amptiar les oportunitats de formació dets joves, amb [a creació d'estudis superiors técnics
específics. a temps parciat, per a[s que no han realitzat cursos universitaris.
) Eütar que cap jove pugui ser marginat per manca de formació suficient.
) gferir alsjoves sense una formació
adequada durant [a seva adolescéncia foportunitat d'obtenir
una quatificació professional per incorporar-se at mercat laborat.
�)
Fomentar les iniciaüves empresariats dets joves a través de [a integració d'ajuts, informació
i
formació.
)
Promoure l'habitatge de [[oguer, d'acord amb els ajuntaments, específicament adregat a joves
entre 18 i 30 anys.
)
Donar suport a [a cuttura i a [a creatiütat juvenil, amb una ámpLia potítica de beques-saLari per
a artistes p[ástics. músics i creadors.
)
joventut, amb les administracions Locats i les entitats juvenits,
que doni resposta a les necessitats d'informació deLsjoves (sa[ut, estudis, drets, feina...) i crer
Crear una Xarxa de serveis a [a
espais de sociatització, expressió culturaI
) Polítiques
de prevenció
i
lteure.
i informació sobre els problemes de salut amb més incidéncia entre ets
joves.
I 4.2. UNA
SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA ENTRE HOMES
I ooru¡s
I
iguattat entre homes i dones ha estat una de les grans conquestes del segte XX,
igualtat. En l'ámbit polític, Laboral i formatiu, [a preséncia
efectiva de dones (i e[ seu tractament) és inferior a La del.s homes, i no s'ha avanEat prou en el
reconeixement i aplicació efectiva de [es normes legals que reguten e[ dret a [a igualtat
d'oportunitats entre els sexes.
lJavanE cap a [a
perÓ [a situació encara no és de ptena
La preséncia creixent de les dones de Catalunya a [a
üda sociaI demostra que [a seva contribució
és indispensable a [a üda col.lectiva, peró s'ha d'assumjr socialment que aquesta iguattat és
profitosa, tant per a [es dones com per als homes. E[ Govern de [a Generalitat no ha tingut un
programa d'actuació ctar ni rellevant. [Institut Catal.á de [a Dona ha tingut pocs recursos i una
estructura funcional escassa,
i
['acció de govern ha tingut molt poca incidéncia.
Ca[ eliminar les desigualtats que encara existeixen, per tal que dones i homes tinguin iguattat de
drets i possibititats reals. També cal garanür fassignació a les dones de tot tipus de responsabilitats,
amb una preséncia igualitária en tots ets ámbits de [a vida socia[.
Amb e[ nou Govern de [a Generatitat, les dones han d'assolir [a ptena iguattat de drets efectius
amb ets homes i la seva ptenitud com a persones en La vida laborat, formativa i professional,
incloent [a família i [a maternitat com a dret i oportunitat que cal protegir des dets poders
púbtics. Aquesta ptena igualtat s'expressará en objectius de govern retacionats amb [a creació
d'ámbits de participació institucional i social.
(acció de govern també ha de promoure l'accés de les dones a l'ocupació i a les responsabititats
empresariats, vetttant per una major preséncia de dones en fesfera públ.ica i privada. E[ Govern ha
de facilitar que les dones puguin conciliar e[ trebaLL remunerat amb e[ trebatl doméstic, possibititar
lopció a [a maternitat i aconseguir que les responsabiLitats siguin compartides per dones i
homes. E[ Govern ha de prendre mesures actives per combatre tota forma de üoLéncia contra les
dones.
�OBJECNUS
O Construir una cultura igualitária en qué dones i
homes siguin tinguts en compte en igualtat de
condicions. Impulsar els projectes coeducatius.
O Definir un projecte de país que reconegui
diversitat de les dones
institucional i social.
i
[a
crear ámbits de participació
O Facititar l'accés de les dones a l'ocupació,
l'autoocupació i I'empresariat, i Promoure una major
preséncia en llocs de responsabilitat púbtica i
privada.
O Conciliar el treball remunerat amb el trebalt
doméstic i t'opció a la maternitat, i promoure gue es
comparteixin les responsabilitats entre dones
i
homes.
O Combatre tota forma de desigualtat o discriminació
per raó d'orientació sexual.
O Combatre tota forma de üoléncia contra les dones.
MESURES PER CONSTRUIR UNA CULTURA IGUALITARIA
i fomentar felecció d'estudis professionats,
sense biaixos de génere
)
Generalitzar [a coeducació
per ats nois i les noies.
)
Estabtir programes d'assessorament ats centres de secundária, amb atenció especial de l'estudiant
femení cap a carreres on hi ha poques dones.
)
Imputsar [educació sexual i afectiva.
) Educar en un ús no sexista del llenguatge.
) promoure una sanitat que no discrimini per raons de sexe i que respecti
ets drets dels usuaris
i
usuáries, en especial e[ dret a [a informació.
)
)
Imputsar un planejament urbanístic que facil"iti forganització.de [a üda quotidiana.
génere'
Vetl.l,ar perqué el.s mitjans de comunicació no discriminin per raons de
) El. Conse1¡ Audioüsual de Catalunya actuará per impedir ta difusió de missatges sexistes.
) Fer de La iguattat entre homes i dones una política transversal del conjunt del Govern de [a
Genera[itat.
) Mil,l,orar les oportunitats
sa[ut.
de les dones amb informació sobre drets, trebalt, educació, formació
i
�)
Establir [a participació com a régim económic matrimonial catatá supletori per garantir e[
mateix dret de tots dos cdnjuges als béns comprats durant e[ matrimoni.
MESURES PER FACILITAR L'ACCÉS
A L'AUTOOCUPACIó
O¡ tES DONES A
UOCUPACIÓ,
I A UEMPRESARTAT
) Fomentar [a redistribució
del trebatl
i locupació entre dones i
homes. a partir de [a disminució
dels horaris laborals.
) Establir programes d'igualtat d'oportunitats amb les empreses.
) Plans específics de formació i de promoció de La iguattat i l'accés de Les dones als [[ocs de
treba[t.
)
Adopció d'aquests programes d'acció positiva per tes empreses privades que obtinguin contractes
púbLics.
) Proposar
mesures que diversifiquin les opcions de treba[[, i que potenciTn La participació de les
dones en sectors emergents i [a seva promoció a nivells elevats de responsabititat.
) Incentivar i
millorar faccés de les dones a prestacions socials: en cas de malattia, maternitat,
ajuda per a l'atenció a [a gent gran.
) Defensar e[ paper de [es dones en ['ámbit ruraI i [estabititat professionaI de [a dona pagesa.
) Prioritat d'ajut a iniciatives de desenvolupament rural dutes a terme per dones.
) Establir un P[a específic de formació per a dones de més de 45 anys, sense experiéncia laboral
o amb baixa qualificació.
)
Promoure [a preséncia de les dones en [[ocs claus
i
Les
potítiques transversals
a
tota l'administració,
mitja n Eant accions positives.
)
Augment progressiu del percentatge de dones entre els al,ts cárrecs de [a Generalitat, avanqant
cap a [a paritat.
) Incentivar
[es empreses que facin púbtic i apLiquin un compromís de no discriminació laboral
per raó de sexe i de promoció de dones a[s nivells técnics i directius.
MESURES PER COMBATRE TOTA FORMA DE VIOLENCIA CONTRA LES DONES
)
Imputsar campanyes de rebuig social als maltractaments a les dones.
)
campanya de formació entre co[.lectius en contacte amb aquest probtema.
) Ajut a les dones que han estat víctimes de maltractament,
que integri treba[[, habitatge i
assessorament.
)
Dotar d'espais i recursos a les associacions
maltractaments.
)
Aplicar les noves tecnotogies de comunicació a [a prevenció, aterta i seguretat, amb un protocol
d'actuació per a totes les institucions relacionades.
) Ampliari
i col.lectius
de dones que tracten els problemes dels
mittorar les instal.lacions per a l'acolliment de dones que pateixen mattractaments.
�MESURES PER CONCILIAR EL TREBALL REMUNERAT
AMB EL TREBALL DOMESilC I UOPCIó A LA MATERNffAT. PATERNITAT
AM B RESPONSABILITATS COMPARIIDES
Incorporar a les polítiques ocupacionals les recomanacions de [a UE en matéria de maternitat
garanteixin
[a
que
d'adopció,
com
paternitat i cura dels infants, tant en els casos de naixement
)
conservació del.
LLoc
de trebal.l.
i
[a promoció professional.
) Controtar que no hi hagi cap discriminació en fámbit laboral per raó de maternitat.
) Establ,ir facil.itats per a les famílies amb mare i pare que treba[[en.
) Crear més escoles bressol i activitats extraescotars, reforgar ['ajuda domiciliária i estimular [a
flexibititat laborat.
) proposar
[a redefinició dets horaris laborals, escolars
dones a [a üda laboral
i
i
púbtics per ajudar a [a inserció de les
social.
t4-a
I uN SISTEMA SANITARI EFICIENT I
DE QUALITAT
[oferta sanitária públ.ica a Catalunya ha experimentat un gran salt endavant en els darrers ünt
grácies a
anys, de manera semblant a[ que ha succeit a [a resta de comunitats autÓnomes,
['impuls donat pels governs sociatistes a les polítiques de benestar.
població i que
ha creat una xarxa d'atenció i prestacions sanitáries que abasta [a totalitat de la
[a Generalitat
ha tingut com a resuttat una mi[[ora generaI del.s niveU.s de sa[ut, perd e[ Govern de
S
no ha desenvolupament prou bé e[ sistema sanitari, malgrat que partia d'una situació sanitária
posar en marxa una
més avanqada que a [a resta de [Estat. S'ha deixat passar [oportunitat de
i técniques
quant
concepció
[a
seva
a
assisténcia sanitária eficient, orientada a[s pacients i moderna
de gestió.
[a reatitat
Sota una certa retórica publ.icitária de les excel.léncies de [a sanitat cata[ana, s'amaga
déficits económics permanents -producte de ['abséncia d'un marc estab[e de
finangament-, de les ineficiéncies clares en [a gestió, de les llistes d'espera i dels déficits
del,s
ets
d'atenció a[ pacient. Ets probLemes diaris del sector han generat un cert desencÍs entre
professionals, ats quats cal donar estímuts i noves i['lusions.
La nova política sanitária catatana ha de permetre resotdre els problemes de finanqament
i millorar
leficiéniia de gestió del sistema sanitari 'i dels seus recursos humans, per mantenir [actual
i
sistema de cobertura universal. També s'ha de mitlorar [accessibiLitat de tots els ciutadans
ciutadanes ats serveis sanitaris.
per a[ nou Govern de [a General.itat també será important perfeccionar els mecanismes de
participació social dins deL model. sanitari, i estabtir canats d'informació sobre els drets dels
com de tracte i assisténcia.
baCenk i de garantia de [a quatitat del seruei, tant médic
�OBJECTIUS
O Resoldre els probtemes de finangament i millorar
I'eficiéncia de gestió det sistema sanitari i dels seus
recursos humans.
O Millorar l'accessibititat dels ciutadans als serveis
sanitaris.
O Perfeccionar els mecanismes de participació social,
informar sobre els drets dels pacients i assegurar [a
qualitat del servei.
O Millorar i estendre les polítigues de prevenció i
garantia de la salut dels ciutadans.
MESURES PER RESOLDRE ELS PROBLEMES DE FINANqAMENT
UEFICIENCIA DE GESTIÓ DEL SISTEMA SANITARI
HUMANS
)
I
I
MILTORAR
DELS SEUS RECURSOS
Emprendre e[ sanejament económic del sector, amb un pla d'estabititat financera a 4 anys, [a
creació d'un marc estable de finanEament i e[ sanejament del deute a [[arg termini.
) Reduir les despeses burocrátiques en un 30%.
) Implantar sistemes d'informació que redueixin [es tasques
burocrátiques
i
aLLiberin temps per
a[s pacients.
)
Informatitzar tots els procediments i utititzar els sistemes d'informació per miltorar [a coordinació
entre els diferents nivelts assistenciats; garantir faccessibilitat immediata a[s historiats c[Ínics;
retornar ats professiona[s informació sobre [a utilització dets recursos, basada en l'evidéncia
científica i técnica i per estalüar temps a[ ciutadá en les tramitacions.
)
Ampliar [a responsabilitat municipal i potenciar [a cot.taboració amb organitzacions d'iniciativa
social, per donar una rápida resposta als nous reptes de satut: immigració, exclusió sociat,
envelliment, noves matalties, etc.
)
Augmentar [a confianga i e[ compromís dets professionats. Incrementar ['autonomia professiona[,
imputsar ['autogestió en l'atenció primária, la gestió directa
-amb carácter votuntari- de
['atenció primária per ajuntaments i/o consorcis municipa[s de primária, i [a instauració de
noves formes de gestió als hospitals.
)
Adoptar mesures efectives per a un ús racional dets medicaments, especialment amb
d'una potítica de genérics, avui clarament insuficient.
)
Completar e[ desptegament de [a reforma de l'atenció primária a
máxim de 4 anys.
)
Abordar, amb diáleg i consens, [a reforma de [Institut Catalá de [a Salut, dotant-Lo de mecanismes
eficaEos per a una millor gestió de cadascun dels seus centres.
La
impl.antació
tot e[ territori catalá en un
�)
proposar a totes les forces socials un acord per a[ desenvolupament professional
Laboral a l'Institut Catalá de [a Salut.
)
primar [a qualitat, l'eficiéncia
i La dedicació a [a institució, a canü
i [estabilitat
de ta flexibititat organitzativa
dins del sector sanitari Púbtic.
ImpuLsar potÍtiques de formació continuada, enteses com a inversió en capital humá.
)
) potenciar [a infermeria en les tasques de prevenció i promoció de [a satut, cures i rehabilitació.
) potenciar les funcions de promoció de [a salut i de prevenció de [a malaltia de tes oficines de
farmácia
i
[a coordinació amb els serveis d'atenció primária.
Crear un grup d'experts per a felaboració d'un pl,a de recerca biomédica de Catalunya en 4 anys,
co[.Laboració amb [a indústria farmacéutica les universitats que tingui en compte les
)
i
en
necessitats
i els riscos
per a [a salut de les dones
i
ets homes.
)
Adoptar un pta d'inversions amb les prioritats següents: finangament dels centres d'atenció
primária, construcció de tlHospital. de Sant Pau, pta de remodelació i inversió per ats hospitals
púbtics de IICS i desenvotupament d'un pla de serveis sanitaris i sociosanitaris.
)
Estabtir un model de rel.ació amb e[ sector sanitari privat basat en [a transparéncia. en un
pública
sistema de garanties de compliment dels objectius co[.lectius i en una dectaració
d'abséncia de possibles conflictes d'interessos.
)
per
Crear 7 regions sanitáries coincidents amb [a nova diüsió territorial de Catalunya, regides
consorcis mixtes entre General.itat i ajuntaments, presidits per [administració autondmica.
Sanitari ptanificará, dirigirá i ordenará els serveis sanitaris i preventius en ['ámbit
de La regió. S'hi integraran els patronats i consorcis existents a [a regió.
) E[ Consorci
MESURES PER MILLORAR L'ACCESSIBITITAT DELS CIUTADANS ALS SERVEIS
SANITARIS
) Mi1Lorar La quatitat de [atenció sanitária,
)
)
amb [a reducció immediata de les llistes d'espera.
Apticar un pla de xoc de reducció de les llistes d'espera en cataractes, prótesis de maluc i
genott, hérnies i varius.
Estabtir garanties de terminis máxims d'espera per a cada intervenció quirúrgica o prova de
diagnosi.
serveis que representen una atternativa a llhospitalitzacil, com hospitals de dia,
cirurgia sense ingrés i hospitalització a domicili.
) potenciarels
) publ.icar una Carta de Serveis amb els compromisos de qual.itat del Servei Catatá de [a Salut amb
els pacients.
)
MiLLorar les condicions de calidesa hoteleres
i
de confort de les instat.lacions sanitáries, tant
als centres d'assisténcia primária com als hospitals, amb eL respecte a [a intimitat
i
[a
confidencialitat.
assistenciats primari i hospitatari, amb [a creació de
amb una important inversió en sistemes informátics.
) MitLorar [a coordinació entre els niveLls
circuits efectius
i
immediata de [a Targeta Indiüdual. Sanitária a
operativa a[ 100% en e[ máxim d'un any.
) Distribució
tota [a població, amb
cobertura
�) Reformar [a Llei d'ordenació
sanitiria de Catalunya amb un nou model de participació en [a
gestió, que suposi [a municipalització de l'atenció sociosanitária i domicil.iária; un impuls per
[autogestió per professionals de ['atenció primária i lladopció de l'estatut de ['hospitaI púbtic.
) Presentar
un P[a de seryeis sanitaris i sociosanitaris que desenvolupi prioritáriament l'atenció
primária, faccés equitatiu a [a tecnotogia médica d'eficácia provada, e[ desenvolupament del
Programa d'atenció domiciliiria integral i e[ P[a integral d'atenció continuada i urgéncies.
MESURES PER PERFECCIONAR ELS MECANISMES DE PARTICIPACIó
SOCIAL, INFORMAR DELS DRETS DELS PACIENTS
I ASSEGURAR LA QUALITAT DEL SERVEI
)
Imputsar mecanismes ctars i ágits de rendiment de comptes a [a societat, que facin transparent
accessible a[s ciutadans [a informació sobre ets seus drets i obligacions.
i
) Presentació d'un informe anual a[ Parlament.
) Recuperar [a confianEa de[s professionats en [a gestió públ.ica.
) Defensar els vators de [a medicina de quatitat, donant prioritat a l'atenció aI pacient, [a defensa
de [a cultura de ['exce[.léncia, ['ética médica
i
e[ compromís sociaI de
La mil.l.or
medicina cata-
[ana.
MESURES PER MITLORAR
I
ESTENDRE LES POLÍTIQUES DE PREVENCIó
I
GARANTIA DE LA SALUT DELS CIUTADANS
) Potenciar les polítiques de salut pública, d'acord amb ets ajuntaments, actuant en [a prevenció
de prob[emes mediambientats, a[imentaris
)
i
epidemioLdgics.
Creació de programes interdepartamentats de prevenció de trastorns de ['a[imentació (anoréxia
i bu[ímia), drogodependéncies, sida, cáncer, embarassos no desitjats i probtemes derivats de [a
contaminació mediambienta[.
)
Integrar progressivament tots ets serveis de satut mental dins eL sistema sanitari sostingut amb
recursos públics, amb un émfasi important per l'increment de recursos.
)
Imputsar reformes en [a docéncia, ta recerca i [assisténcia sanitária que tinguin en compte i
facin üsibtes les causes i conseqüéncies deLs probtemes de satut que afecten més a les dones.
) Estabtir l'atenció a [a salut dental per a tots els infants
entre 7 i 15 anys, amb un programa de
salut dental que contemptará [a prevenció, revisions anuats, apLicació de selladors de fosses i
fissures, obturacions, urgéncies dentats i tractament per matformacions i traumatismes. Política
de fluoració de les aigües de consum.
) La política sanitária ha de tenir com a objectiu guanyar esperanea de üda i qual.itat de vida.
) Fer un esforE cap a [a reducció de mortalitat en ma[atties com e[ cáncer, [a sida, les cardiovascutars
i
les derivades dels accidents.
) Regutar les medicines
[es males praxis
no convencionats (homeopatia, acupuntura, osteopatia...) per tal. d'eradicar
i dignificar aquestes
del sistema convenciona[.
professions
i
els aspectes preventius, com a complement
�)
Impulsar una estratégia de recerca innovadora en e[ camp de [a intervenció sanitária no invasiva
generadora de qual.itat de üda, especiatment pel que fa a les malalties més comunes.
| 4.4.
I unn socIETAT
FoRTA
I SoLIDARIA
Els nous reptes i problemes, que es deriven dets canüs económics i socials, obliguen a redefinir
famítia i les seves necessitats'
Les políüques socials i les seves prioritats que, avui, són: l'atenció a [a
la gent gran, les persones amb disminucions ta Ll.uita contra quatsevol tipus de marginalitat
i
socia[.
A Catalunya hi ha 2.000.000 de famílies, 1.000.000 de persones grans, 150.000 persones
discapacitádes, gairebé 80o.Ooo persones tenen rendes molt baixes i hi ha un nombre indeterminat,
peró treixent, d'immigrants pobres o indocumentats, als quats cal atendre amb independéncia de
i, ,.u. situació administrativa. E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'afrontar aquesta problemática
des de [a proximitat i el. territori, conciliant l'esfera lrivada i La púbtica, i amb l'objectiu d'una
societat equil,ibrada basada en un model, de famíl.ia en ltibertat, on cada membre assumeixi les
seves responsabilitats.
Un objectiu fonamental de La potítica social és que La üda de les persones grans sigui activa' S'ha
qualitat
d'assegurar que es pugui enveltir a casa i, si arriba [a necessitat, que hi hagi recursos de
que les
govern
és
prop de casa i en cada territori. Una attra prioritat de [acció de
suficie-nts
persones amb disminucions tinguin iguattat d'oportunitats en l'educació, en [a salut, en fhabitatge,
per
en l'ocupació, en e[ [[eure, en [a comunicació, en [urbanisme i en [a vida en general. Adaptar
integrar les diferéncies, ja que qualsevoI politica ha de pensar en tots els ciutadans.
La nova acció de govern, atlunyada de les üsions massa assistencialistes o economicistes, ha de
preventiva, há d'inveftir més en educació, en generar ocupació, en salut comunitária' en
ser
habitatge sociaLi en serveis socials, com a fórmula per lluitar contra [a pobresa i fexclusió sociat,
per saber compartir [a cultura i [a riquesa.
La descentratització de les competéncies de Les pol.ítiques sociats (serveis sociats, educació, salut
comunitária, formació ocupacionat) és llobjectiu del nou Govern de [a Generatitat. Descentralització
que afavoreix [a participació activa del tercer sector (entitats sense afany de
ats ajuntaments
lucre, organitzacions no governamentals, votuntariat)
i
dels mercats [oca[s.
OBJECNUS
OAconseguir una societat sana i integrada.
O Garantir que [a gent gran visqui en plenitud.
O Fer de Catalunya un país per a tothom.
�MESURES PER ACONSEGUIR UNA SOüETAT SANA
)
I INTEGRADA
e[ primer trimestre de [any 2000, una comissió mixta amb [a GeneraLitat, els
ajuntaments, e[ tercer sector i les entitats mercantils socials per consensuar canvis legistatius
en polítiques socials i estab[ir acords sobre necessitats sociats, drets dets ciutadans,
responsabititat pública o privada, nivetts competencials i marc de finanEament plurianual.
Crear, durant
) Canüar ['actua[ sistema de subvencions amb e[ sector privat per un contracte-programa.
) Assegunr un pta de finangament plurianual i d'inversions, dins els serveis socials de responsabilitat
públ.ica amb gestió externa.
)
Crear un observatori de necessitats sociats, extern
i d'avaluació
de les polítiques socials, amb e[
sector universitari púbtic.
) Reconvertir
les oficines de Benestar Social en centres de suport a les famílies, amb l'objectiu
i
i
d'assessorar, orientar oferir serveis de mediació terápia familiar. La seva tituLaritat será
municipaI o comarcaI i s'integraran dins [a xarxa de serveis socials.
)
Tendir a universatitzar l'atenció ats infants de 0 a 3 anys, amb fórmules flexibLes: escoles
bressol, amb ajudes a domicili, facilitant modificacions laborals del pare o de [a mare...
) Promoure, en ets propers
quatre anys, [a recerca de "500" famílies acollidores per a menors amb
púbtica.
tuteta
Garantir e[ suport professional a aquestes famíties des dets serveis socials básics.
) Impulsar un pta especial comunitari
de suport als adolescents amb risc social que permeti
accions conjuntes des de[s ámbits de l'educació, cuttura, lteuie, ocupació i salut comunitária.
)
Garantir ajuts per a habitatges a persones i famílies amb rendes baixes, estabtint un parc
d'habitatges socials de lloguer a tot e[ territori.
) Etaborar
un mapa d'equipaments socials i habitatges amb suporh centres de dia, residéncies i
habitatges adaptats per a persones amb disminució. Aprovar un p[a de finanEament a quatre i
vuit anys.
) Promoure
potítiques integrats d'estrangeria que permetin accions concretes en relació amb els
immigrants que ja s'han estab[ert, amb eI propósit d'asso[ir [a seva p[ena integració. Adoptar
una estratégia per preveure e[s ftuxos migratoris.
) Promoure e[ reconeixement
del pob[e gitano com a part integrant del poble cata[á amb una
singutaritat histórica i cultural prdpia.
MESURES PER GARANTIR QUE LA GENT GRAN VISQUI EN PLENITUD
)
Augmentar [a cobertura del servei d'atenció a domicili de factual 7,7olo (per cada 100 persones
majors de 65 anys) al. 4olo en els propers quatre anys, i a[ 8% en vuit anys. Garantir horaris
d'atenció necessaris i qualitat de servei. Per cada 8 persones ateses, es creará un ltoc de trebatL.
) Universalitzar,
en quatre anys, e[ servei de teleassisténcia, ltigat a ['atenció a domiciLi. Servei
un mínim de 50.000 ciutadans grans.
teleassisténcia.
Es creará
a
1 [[oc de trebatl per cada 100 terminals de
�)
Amptiar [a xaxa d'habitatges tutelats. En quatre anys no hi haurá cap municipi de més de 5.000
habitants sense aquesta xanxa.
)
Amptiar les ptaces de centre de dia, centre de nit i residéncia. Arribar en quatre anys a una
cobertura de 0,60lo (per cada 100 persones majors de 65 anys) de centre de dia i nit -ara
0,4olo- i a un 1% e; vuit anys. Per cada sis ptaces de centre de dia, es crea un nou ltoc de
treba[[, 2.000 ptaces en quatre anys.
)
Ampl.iar l'oferta de places residencials en quatre anys en 2.500, en vuit anys caldrá crear
places de finanqament
fO.bOO places residencials per arribar a un mínim per a cada comarca de 3
es crea un
ptaces
residencials
púbtic per cada 100 persones més grans de 65 anys. Per cada tres
i
[[oc de trebat[.
MESURES PER FER DE CATALUNYA UN PAÍS PER A TOTHOM
)
promoure un acord amb e[s sectors empresarials, sindicals i entitats prÓpies de les persones
amb disminució per tal de desenvolupar un pla per a l'ocupació de les persones amb disminució.
Aquest p[a es desenvotupará entre e| 2000 i e[ 2007, i preveiem crear 4.000 [[ocs de trebatl.
)
"Catalunya per a
Elaborar un pta de supressió de barreres arquitectóniques i de comunicació
que
p[a,
un finanEament
tindrá
tothom", que ha de despl"egar-se entre et 1999 i et 2007. Aquest
pturianual. és per incorporar les persones amb disminució a [a üda quotidiana. Durant aquest
període, s'hauria d'adaptar e[ transport púbtic en un 50% de [a xarxa en 4 anys, i e[ 1000/o en 8
anys. E[iminar totes les barreres arquitectóniques en els edificis ptib[ics.
)
Convertir [a prestació del programa unificat d'ajut social en una prestació de dret.
| 4.5.
I unn poLÍTIcA
DE suPoRT
.
A LEs FAMILIES
e[
Les potítiques de progrés de suport a ta famítia han de tenir com objectiu facilitar [a creació,
famílies.
desenvol,upament. festabititat i ta quatitat en les retacions i en La üda conüvencial de les
de [a
práctiques
i
vators
les
de
La famítia, com a unitat básica de conüvéncia i ámbit d'iniciació
són
famíties
Les
vida quotidiana i de [a formació afectiva i intel..lectua[, és e[ nucli de [a societat.
adults'
l,escenari primordial de socialització, no només dets infants i adolescents, sinó també dels
joves o persones grans. Només amb famíl.ies tolerants, responsables i so[idáries entre els seus
hembres construirem una societat més cohesionada i que avanci cap a [a igualtat d'opoftunitats.
btanc de
Les propostes de potíüques de suport a La famítia segueixen les recomanacions del Llibre
[a
dones,
les
homes
els
entre
potiii.. social europea, basades en [a iguattat d'oportunitats
i
doméstic i de cura de les persones, [a conciliació entre e[ treball remunerat
i La üda fami[iar, i La participació de tots ets membres de La famítia en [a presa de decisions com
element essencial per a [evolució de [a societat.
val,orització
deL trebal.l.
tenir vocació de transversalitat per intervenir des de
justícia i [a cultura
[economiá, ['ocupació, [a sa[ut, l'educació, els serveis socials, ['habitatge, [a
de [a imatge i comunicació.
Les políüques de suport a La famítia han de
�OBJECTTUS
O Afavorir la creació, el desenvolupament
de les famílies.
i l'estabititat
O Estabtir polítiques específiques de suport a les
famílies i d'increment de la natalitat.
O Assegurar que els pares puguin conciliar ta vida
laboral i familiar.
MESURES
) Reüsar, a Catalunya i a [Estat, les prestacions económiques de suport a [a famÍlia,
prestacions
fill
a cárrec, per [es persones dependents, grans o amb discapacitat (de tes més baixes dets
paisos de la Unió Europea).
per
)
Fer més senzitta [a possibititat de formar una unitat familiar, respectar els diferents modets
familiars que les persones adoptin i adaptar e[ dret de família a les noves situacions.
)
Garantir ets serveis socioeducatius per als nens des dels sis mesos fins ats tres anys: [[ars
d'infants o recursos alternatius més flexibtes.
)
Promoure un debat amb empresaris, sectors econdmics, treballadors i sindicats per incloure
dins les ctáusules socials ta ftexibitització dels horaris laborats i una nova planificació dels
serveis que faciliti [a conciliació de [a vida [aboral i [a üda quotidiana.
) Augmentar [a participació de les famílies en fámbit educatiu reglat de tres a setze anys.
) Suport económic o de programes a les famílies en situació de precarietat económica o de risc
social. Faci[itar [a transició a[ treball dels adotescents amb fracás escolar.
)
i
Crear centres de suport familiar dins ets serveis sociats locals per informar, orientar donar
suport professional en medicació o terápia familiar, com estratégia per prevenir i resotdre els
conflictes de les famílies.
)
Incrementar els serveis d'atenció a domicili a les persones amb dependéncia que üuen a casa
seva. Assegurar e[ suport sociosanitari o recursos alternatius a [a [[ar quan [a situació ho
requereixi.
)
Afavorir que [a satut fami[iar formi part de les actiütats dels centres de salut.
) Crear ámbits específics d'educació sanitária adreEada als adolescents.
) Adaptar ets actuals centres d'atenció a [a dona perqué puguin oferir atenció
a [a paretla, dins
['ámbit de [a sexualitat i de [a planificació i orientació famitiars.
)
Potenciar modificacions legistatives que afavoreixin les famílies no matrimonials i iguatar e[
tractament [ega[ de les pareltes de fet, amb independéncia de [a seva orientació sexuat.
)
AgiLitar
i
donar transparéncia als trámits d'adopció internacional.
) Desenvotupar les normes
del Dret
ciül
catatá per
tal de protegir [a maternitat.
�L
tge digne no pot ser exercit per una part de [a
pobl,ació a causa de [a seva precarietat económica i ['alt nivell dels preus del mercat. [oferta
pública d'habitatge social és escassa. [evolució de La pobl.ació, ets canüs familiars i sociats'
i'envetliment del párc d'habitatges existent i llaparició de noves necessitats (famílies monoparentals,
joves, persones grans, persones immigrades) han generat una demanda d'habitatges a [a qual no
s'ha donat sotució.
Encara que [a LegisLació estableix l'accés a un habitatge digne com un dret fonamental dets
ciutadans, [a realitat és que a Catalunya fan fatta a[ vottant de 50.000 habitatges per a les
famíties amb recursos económics més baixos, mentre que tan sols es construeixen 3.000 habitatges
anuats d'habitatge social per a aquest tipus de famílies.
La Generatitat promouri actuacions púbtiques per fer efectiu e[ dret universal a un habitatge
digne per a tothom, centrades especialment en [a promoció púbtica d'habitatge social destinat a
Les persones que se situen en els nivelts de renda més baixos, un total
¿e iZ.OOO habitatges sociats anuals durant [a tegisLatura 7999-2002. Es fará atribuint recursos i
competéncies ats ijuntaments, que són els coneixedors més directes de les necessitats dels
ciutadans.
fará compatibte [a potítica d'habitatge amb [a potitica d'urbanisme, d'acord amb [a disponibilitat
de sd[, amb un urbanisme orientat a La quatitat de üda ("ciutats per üure-hi"), i amb [a sostenibilitat
dets pobtes i ciutats. Es dedicará [a máxima atenció a La rehabilitació del nuctis antics i dels
Es
nuclis urbans ja existents.
OBJECTIUS
O Promoure la creació d'habitatge social.
O Promoure la rehabilitació del parc d'habitatges.
O Contribuir a l'extensió del mercat d'habitatge de
1[oguer.
MESURES PER PROMOURE LA CREACTó O'TIISTTRTCE SOCIAL
habitatges socials, destinats als cot'lectius de població més
desfavorida, especialment les famíLies amb ingressos per sota dels 2,5 milions de ptes. anuals:
48.OOO habitatges socials en e[ període de quatre anys.
) promoció anual de 12.000
) Desenvotupament de les competéncies
)
municipals en [a promoció de fhabitatge social.
Impul,s d'un pta de crédit [oca[ destinat a[ finanqament municipal' de tlhabititació del sÓ[.
�MESURES PER PROMOURE LA REHABILITACIó DEL PARC D'HABITATGE
) Promoció d'ajudes per a [adquisició o lloguer d'habitatges de segona má en ets nuclis antics.
) Promoció d'árees de rehabilitació urbana i remodelació de barris deteriorats (subsütuir habitatges
en mal estat per attres de nous, tot mantenint unes condicions favorables per als veins): 20.000
habitatges en e[ període de quatre anys.
MESURES PER CONTRIBUIR A TEXTENSIÓ
DEt MERCAT DE THABITATGE
DE
TLOGUER
)
Promoció anual de 4.000 habitatges socials de lloguer dels preus més baixos per a [a pobtació
amb problemes específics: joves, persones grans i persones immigrades: 6.000 habitatges socials
de lloguer en quatre anys.
4.7.
ibeftat individuat que e[s poders púbtics han de
garantir. Entenem [a seguretat, en un sentit ampli, com [a satvaguarda de [a integritat de les
persones, dels béns púbtics i privats i det medi natural. Volem un país on es pugui caminar per
qualsevol carrer i a quatsevol hora, peró també on els boscos no es cremin i on es redueixin ets
riscos tant d'origen natural com industria[.
La miltor garantia de [a seguretat és [a prevenció, i aixd suposa capgirar ['actua[ pol.ítica de
poticia i bombers de [a Generatitat de Catalunya. Ha estat una política fortament central.itzada i
amb émfasi en ets aspectes operatius, abans que ets preventius, ql¡e no dóna prou importáncia a
['arre[ament dets cossos de seguretat en e[ territori. Cal. una nova política integraI de seguretat
que compti amb [a cot.[aboració dets poders loca]s i del conjunt de forces poticiats presents a
Catatunya.
Les actuals lteis relacionades amb [a seguretat no garanteixen l'efectiva responsabil.itat de
lAdministració envers ets ciutadans. Tenir més po[icia no significa tenir més seguretat, ni tenir
cossos de seguretat propis no és garantia d'un país més segur, si no hi ha una políüca i uns
objectius de seguretat.
Constitució reconeix ats ciutadans, i [a nova política de
seguretat a Catatunya ha de donar un contingut específic a aquest dret. lJobjectiu és organitzar
e[ sistema de seguretat cata[á des de [a perspectiva de [a garantia aI dret a [a seguretat, vincu[at,
sense excepció i d'una manera directa, a tots els poders públics.
La seguretat és un dret fonamental que [a
Un objectiu polític important en [a nova política de seguretat és [a integració dels aspectes de
prevenció, transversatitat i participació amb [a concepció de servei púbtic i de servei als ciutadans.
[eficácia d'aquest servei rau en e[ grau de coordinació que s'estabteixi entre les diferents
administracions. Aquesta coordinació ha de permetre planificar periddicament els objectius i les
�prioritats del sistema i les accions corresponents. Aquest plans de coordinació són e[ marc idoni
per establir formes respectuoses de relació entre les diferents administracions públiques.
OBJECTIUS
O Garantir la seguretat com a dret fonamental dels
ciutadans i de les ciutadanes.
O Situar la prevenció en et vértex det sistema de
seguretat.
O Estabtir les formes de coordinació i responsabilitats
entre els cossos de seguretat de les diferents
administracions, especialment entre mossos
d'esquadra i policies locals.
MESURES PER GARANIIR LA SEGUREÍAT COM
CIUTADANS DE LES CIUTADANES
A DREÍ FONAMENTAL
DELS
I
)
Aprovació d'una [[ei integral sobre e[ sistema de seguretat a Catalunya, amb [a concepció de [a
seguretat com un servei púbtic i un auténtic dret dels ciutadans: acció preventiva, coordinació
sobre La base deL model d'autoritats i reconeixement de l'autoritat de ['a[catde, definició clara
de les responsabilitats de [a Generatitat
pl.anificació
i
i
deLs ajuntaments, introducció
d'un sistema de
articuLació d'un sistema de participació estabte.
) publicar cartes de servei i estándards de qualitat per als diferents serveis de seguretat.
) possibititar fentrada ats mossos d'esquadra de membres d'altres cossos policials (pol,icies
cossos
i
[oca[s,
forces de seguretat de ['Estat).
MESURES PER SITUAR
tA PREVENCIó
EN EL VENT¡X DEL SISTEMA DE
SEGURETAT
) Reorganitzar els Bombers de [a Generalitat.
) Redefinir [a xaxa de parcs, d'acord amb fanál.isi de risc territoriat i els estándards de servei.
) DescentraLitzar el,s bombers amb més participació municipal.
) Reüsar festatut específic dels bombers i convertir-lo en un servei preventiu.
) Fer dets Bombers de [a Generatitat La columna vertebral de [a protecció ciüt catalana.
) Fomentar La participació, [a mentalitzad6, e[ consens i l'impuls de [a prevenció contra e[foc i
altres riscs.
)
Impulsar l'autoprotecció ciutadana.
)
Potenciar
i
descentralitzar territorialment e[ teléfon únic d'emergéncies (172),
�) Fer d'aquest teléfon un veritable centre de coordinació.
) Reüsar i agititar els plans d'emergéncia existents.
I
MESURES PER ESTABLIR LES FORMES DE COORDINACIÓ RESPONSABILITATS
ENTRE ELS COSSOS DE SEGURETAT DEPENDENTS DE LES DIFERENTS
ADMINISTRACIONS
) Proposta d'integrar les administracions competents i els agents socials en drgans de coordinació.
) Potenciar les Juntes Loca[s de Seguretat per garantir [a participació municipa[.
) Definir un sistema de coordinació específic per a l'Area Metropolitana de Barcelona, de comú
acord amb els ajuntaments.
una xarxa de comunicacions i d'informació integral en matéria de seguretat entre
totes les administracions púb[iques, amb un en[[aE amb [a informació de ['Estat.
) Implantar
4.8.
FER DE CATALUNYA
UN PAÍS DE TESPORT
lJesport és un element important de dinamització sociaI i económica del país, i Catatunya deu
molt a [a tradició centenária dets seus ctubs, element básic de sociatització de generacions de
ciutadans durant tot e[ segte. Les federacions catalanes han estat capdavanteres de fesport
espanyo[, de [a competició esportiva i de [a formació, capacitació i tecnificació d'esportistes,
técnics i jutges. Des del sector púbtic i des del privat, s'ha impu[sat [a práctica esportiva de
centenars de miters de ciutadans i ciutadanes.
i millora dlnstal.lacions
esportives ha incrementat, de forma considerable, e[ nombre d'equipaments. lJesport és una
actiütat habitual de gran part de [a pobtació.
La política d'inversió de les administracions púbtiques en [a construcció
Els Jocs 0[ímpics del 1992 han significat un model del treball a reatitzar no tan sols en l'esport
sinó en ta üda general del país. No obstant, ['imputs a l'esport des de [a Generalitat ha sofert un
retrocés en els últims quatre anys, i en ['ú[tim període ha tingut una progressiva pérdua de
protagonisme.
Les inversions han davatlat d'una manera alarmant en e[ conjunt del territori. El. pta d'instat. lacions
esportives no ha estat aprovat, amb e[ resultat d'una polÍtica errática en [a planificació i execució
de les noves construccions i en detriment de [a cot.taboració amb [a resta d'administracions, tan
rica en anteriors etapes.
Les federacions han üst retallades de manera radical les aportacions del Govern, amb un retrocés
en les polítiques d'iniciació, promoció i tecnificació dets nostres esportistes. Amb algunes iniciatives
tegislatives supérftues i instrumentalitzadores del món de l'esport, s'han volgut amagar les veritabtes
necessitats dels esportistes, posant en perilt [a complicitat fonamental en [a consecució dels
�éxits passats. La pérdua de pes específic de [esport catalá podria fer que Catalunya perdés e[ [[oc
capdavanter que históricament ha tingut.
Ca[ un canvi de potítica de l'esport, amb un nou Govern de [a Generalitat que faci de Catalunya un
país de [esport.
de l,es federacions e[ motor de l'esport catalá: potenciar e[
seu protagonisme en e[ desenvotupament de l'actiütat esportiva, en [a formació, promoció i
tecnificació dels esportistes en [a preséncia de [esporL catatá en [a competició. Ca[ posar
fassociacionisme esportiu a[ servei de La difusió de [a práctica espottiva del conjunt de [a població,
fomentant eL creixement d'aquest sector, amb l.'objectiu d'incorporar cada cop més ciutadans i
La nova poLÍtica ha de fer deLs clubs
i
i
ciutadanes a [a práctica de [actiütat fisica. Establir acords amb ets agents de programes d'utilització
esportiva del temps Ltiure de [a població, ptanificar noves inversions i concertar amb e[ conjunt
d'administracions púbtiques i amb e[ sector esportiu (c[ubs, federacions, associacions i empreses
de[ sector) un equitibri harmónic en e[ creixement de l'oferta d'instal.lacions esportives en e[
conjunt del territori.
fer especial atenció a l'actiütat fisica en [edat escolar, element clau en [a formació de [a
joventut. Adoptar mesures que permetin [a incorporació de totes les nenes i nens de Catalunya a
La práctica de fesport i l'educació fisica com a element básic de [a seva formació, i garantir ['ús
intensiu del conjunt d'instat.lacions esportives en els centres educatius det país.
CaL
E[ reconeixement de l'especificitat de [esport catalá ha d'anar acompanyat de [a federatització
real de fesport espanyot, promovent La participació dels esportistes de Catalunya en tot ets
niveLl,s de competició. És important mantenir una retació d'absoluta lleialtat amb les estructures
esportives espanyotes i internacionals. Catatunya podrá ser un país de l'esport si consotidem
L'ámpLia relació d'esdeveniments esportius que anualment es celebren aquí
i si s'amplia e[ nombre
de proves del calendari de llesport internacionat, fomentant e[ patrocini privat.
La nova pol.ítica esportiva ha de servir per incrementar [a práctica esportiva de les dones, a tots
e[s njvetls, i per promoure [a iguattat en e[ tractament de [a competició en l'esport femení.
lJesport és un instrurnent de satut. Un dets nostres objectius és, precisament, fomentar [a práctica
d'un esport, [a creació de programes d'esports i salut i [a incentivació de [a práctica de l'esport
més adequat a cada edat
i
condició.
OBJECTIUS
O
Fer de clubs
i
federacions el motor de l'esport catalá.
O Fomentar l'actiütat fisica en l'edat escolar.
O Fomentar la igualtat de sexes en I'esport.
O Promoure l'esport com a eina de salut.
O Reconéixer l'especificitat de l'espott catalá.
�MESURES
) Establir convenis específics amb les federacions
per potenciar programes de tecnificació
d'esportistes.
)
Ampliar e[ Centre dAtt Rendiment de Sant Cugat.
)
Concertar amb municipis, ctubs, federacions, entitats esportives
i empreses de gestió
e[ nou Pla
d'Equipaments, amb convenis per a [a seva gestió.
) Recuperar e[ nivetl de subvencions a les federacions esportives
catatanes per a [a promoció
i
[a
formació.
)
Impuls per duplicar, en deu anys, e[ nombre de llicéncies esportives.
)
Desenvolupar programes per tenir, en cinc anys com
a mínim, un eguip catalá femení a [a
divisió d'honor dels esports amb més lticéncies.
)
Impulsar programes destinats a [a promoció de [a práctica de l.'esport i de [associacionisme
esporLiu, amb l'objectiu que ['any 2004 eL 10o/o de La població catatana sigui sdcia practicant o
abonada a un club o insta[.tació.
) Fer reserya d'espai per a usos esportius en et ptanejament urbanístic.
) Dotar cada comarca d'una piscina coberta, com a mínim.
) Dotar cada comarca, com a mínim, d'un camp de futbol de gespa artificiaL amb pista exterior
d'atletisme.
)
Desenvotupar un programa d'iniciació a [a natació perqué als 6 anys totes les nenes
sápiguen nedar.
)
Impular un programa d'iniciació a l'atletisme per a nens
) Establir
i
i
nens
nenes a partir de 10 anys.
un mínim de dues hores d'esport setmanal dins del projecte educatiu de cada escola.
)
Acordar la utilització de les instat.lacions esportives de les escoles fora de [horari lectiu.
Vettlar per ['ús social d'aquestes instat.tacions.
)
Crear espais esportius coberts a les noves construccions escolars.
)
Assegurar [a correcta formació
)
Impulsar e[ paper dets conselts esportius com a instrument de coparticipació entre Íescola,
societat i les administracions.
i
adequada
titutació del professorat d'educació fisica.
) Promoure programes d'estades esportives per a joves.
) Crear e[ Programa "Catatunya Otímpica". de suport a ctubs i
[a
federacions, per aconseguir e[
máxim nombre d'esportistes catatans en les competicions internacionals.
)
Crear amb e[ món empresarial un programa de promoció de grans esdeveniments esportius, per
fer de l'esport una eina de projecció internacional de Catatunya.
)
Elaborar una normativa incentivadora del mecenatge esportiu.
�4.9.
UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT
I
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
pel catatanisme
Catalunya és un paÍs d'associacions, una tradició iniciada, fa més d'un segle,
poputai.i social, i ressorgida després de La tl,arga etapa franquista, amb una múttiple diversitat
d'entitats pl.urats. Una caracteústica catalana és [a forEa de [a seva societat civit: des del món
societats
empresarial. fins a[ món associatiu sense afany de lucre, que inctou cooperatives
i altres
anónimes [aborats, fundacions, associacions d'ajuda mútua, voluntariat, mutualitats, ONG
entitats diverses que actuen en [espai púrbtic de [a üda social'
i
populars, d'ajuda
La renovació dels moüments socials tradicionals (obrers, veinals, cutturals i
mútua, socials, de joves, de vetts...) i els nous moüments (ecologistes, feministes, immigrants,
okupes, gNG...) que s'organitzen en associacions formals, informals, de voluntariat i xaxes,
.rpi.rr.n inquietuds i valors de La ciutadania en moüments i xaxes que abasten tot e[ territori.
és una
Aquest potencial humá de projectes associatius, d'acció soLidária i de noves oportunitats
potenciant [a
llavor de futur que e[ Govern de [a Generatitat ha de saber estimular i aprofitar,
interacció púbtic-privat en l'espai púbtic de conüvéncia. E[ principi de subsidiarietat entre
administracions també s'ha d'aplicar entre aquestes i [a societat ciü[.
OBJECIIUS
O Prestigiar i millorar l'associacionisme i el
voluntariat.
O Imputsar el Tercer Sector Associatiu Solidari.
O Promoure [a participació ciutadana
I
MESURES PER PRESIIGIAR
MILLORAR L'ASSOCIACIONISME
I
EL
VOLUNTARIAT
) Reconéixer
)
e[ paper de fassociacionisme en [a millora de [a gestió púbtica.
Impulsar e[ voluntariat social
i
cíüc.
) Esümutar fesforg de les persones dedicades a accions socials i cíüques.
) Fomentar La participació interna a les associacions, com també e[ seu funcionament democrátic
i
)
t'ampliació de les seves bases socials.
Impulsar pol.ítiques de suport a les xaxes associatives
i
a les federacions.
) Donar suport a [a creació i consolidació d'entitats de segon grau que fomentin [a coordinació
interassociativa
i
que afavoreixin
I'a
formació i e[ reciclatge dels dirigents.
�)
Millorar les normatives fisca[s que afecten les associacions per afavorir L'obtenció de recursos
de [es empreses
i
de [a ciutadania.
) Promoure que les associacions adquireixin
MESURES PER IMPUTSAR
)
Et
locals propis. Afrvorir ta dectaració d'utititat púbtica.
TERCER SECTOR ASSOCIATIU SOTIDARI
Crear les condicions adients per a[ desenvolupament del Tercer Sector Associatiu i SoLidari:
fomentar associacions que tinguin projectes per generar ocupació i activitat económica, social
i
culturat.
) Les associacions
sense afany de lucre, les fundacions, les cooperatives, les associacions de
vo[untariat sociaI o cíüc, i les 0NG han de ser els auténtics protagonistes del Tercer Sector.
)
Imputsar [a gestió poputar, [a gestió cíüca, [a codirecció
i
[a cogestió d'equipaments
i
serveis
púbtics.
) Nous criteris d'ava[uació
tinguin en compte [aportació deI votuntariat i el. benefici sociaI
generat. Impulsar mesures que simplifiquin [a concertació i ets pLecs de condicions
que
administratives.
) Legislar a nivell catali per impulsar i consolidar e[ Tercer Sector amb votuntat de servei púbtic.
) Fer-ho des de [a fraternitat i [a sotidaritat, base d'un desplegament normatiu amb imaginació i
creatiütat, tot considerant [a necessária responsabiLitat
hi participin.
deLs actors sociats (associacions,
empreses, sindicats, ajuntaments...) que
MESURES PER PROMOURE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA
D
Impulsar ptans integrats, estratégics, comunitaris, de barri, ciutat i vita, amb
tots els agents sociats i de tots els poders públics.
)
Impulsar plans sectoriats i territorials per donar suport i crear alhora observatoris per avaluar i
potenciar [a realitat social i associativa catatana.
)
Miltorar les relacions institucionals entre ets poders púbtics
i
La
participació de
les associacions ciutadanes.
) Les relaciones
e[ rigor
i
entre poders púbLics i associacions s'han de basar en [a confianga, [a transparéncia,
[a cerca de [a quatitat.
)
Afrvorir pactes locals perinnovar [a pafticipació ciutadana: suport dels ajuntaments a iniciatives
que cerquin la millor manera de fomentar [a participació (referéndums, conset[s...).
)
Impulsar amb ets ajuntaments les ONG, e[ voluntariat sociat, cíüc, cultural, veinal
)
Donar especial rel[eu a la descentralització
Potenciar e[ vo[untariat
i a l'articutació local. de tTnstitut
i
ciutadá.
CataLá deL Vol.untariat.
i [a participació ciutadana, posant en contacte vo[untaris i associacions.
�5.
EL NOSTRE PAIS:
CAMPS, POBLES
I CIUTATS
Catalunya constitueix una gran xanra de ciutats i sistemes urbans que dóna ltoc a un entramat ric
i variat d'árees dinámiques, amb una regió metropolitana potent a[ voltant de [a ciutat de Barce-
lona i un conjunt d'árees emergents que permeten articular e[ territori i fonamentar-hi una
activitat económica diversificada i respectuosa amb e[ medi ambient. E[ territori fisic presenta
moltes modalitats de paisatge, algunes de gran qualitat, amb un notabte patrimoni histdricoartístic i naturat. S'ha anat consotidant [a consciéncia que e[ territori és un espai de convivéncia
i alhora un espai a mantenir.
La locatització geográfica de Catalunya és mott interessant. per [a seva posició central en [arc
mediterrani més desenvolupat i en un punt de pas de les comunicacions Espanya-Europa. La
integració monetária europea, e[ desenvolupament del cable com sistema de comunicació i La
creixent importáncia de les retacions entre les ciutats europees com a estímul a[ desenvotupament,
entre d'altres fenómens, conviden a l'optimisme en e[ desenvotupament catalá.
A[ costat d'aquests elements positius, hi ha notabtes mancances que requereixen una acció decidida det nou Govern de [a Genenlitat [a crisi de [agricultura i [a sitvicultura, fabandó de les
zones rurats de muntanya, les dificultats d'accessibititat i mobilitat d'a[gunes zones, [a manca de
gestió adequada dels espais [[iures, els déficits de gestió mediambiental dels residus, [excés
d'ocupació de sót, ets déficits en infraestructures estratégiques, [a preponderáncia de ['ús del
transport privat, i, en fi, [a inadequada organització administrativa del territori, són les principals
amenaces.
E[ nou Govern de Catalunya ha de superar [a üsió antagdnica entre e[ camp
urbanització creixent, [a miltora de les comunicacions, ets canvis dels costums
i
[a ciutat. La
sobretot, e[
i,
�mobil.itat, han fet eL país cada vegada més petit, les diferents comarques i territoris
'interconnectats.
més interdependents, i els pobtes i les ciutats més
fenomen de
La
les terres de
Ca[ abordar els problemes amb aquest esperit, sabent que e[ problema del regadiu de
ponent o bé eL dets boscos de [a CataLunya central són un problema de "pais", de [a mateixa
que [a mi[[ora de faeroport de Barcelona o e[ tren d'alta velocitat. Cada territori té les
r.n.r.
seves prioritats, peró aquestes han de ser, també, prioritats pel país'
per superar aquest antic dualisme camp-ciutat, hem de tornar protagonisme a[ territori. a [a rica
i variada xaxa de ciutats i pobLes i, mitjangant [a regionalitzaci1, potenciar e[ món ruraL que ha
ciutats
de tenir a [abast els mateixos serveis i oportunitats que les ciutats. També cal tenir unes
problemes
mediambientats
ets
per
actuar
sobre
cal
aixó,
i un país més saludables, més sostenibtes i,
de
tot
e[ territori.
potítica duta a terme pel govern de CiU des de [a Generalitat no
ha estat positiva per superar aquest duatisme, i per aixÓ cal un nou Govern per enfocar una nova
pol.ítica: [a potenciació de les xaxes de ciutats petites i mitjanes que actuen de "focus" de
desenvolupament i servei; [a promoció d'estratégies adaptades a[ potencial de les árees rurats; el
La centratització administrativa
i
promoció
foment d'una agricultura sostenible i competitiva; un turisme respectuós amb e[ medi; [a
de [a cooperació rural-urbana; i La integració de La periféria rural a [a planificació estratégica de
més acreditats.
les regions, són, entre d'attres, línies de treball inspirades en els programes europeus
ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU FUTUR
en [a
Ets diferents territoris del nostre país han estat poc protagonistes de l'etapa democrática
quaL Catatunya ha consotidat et seu autogovern.
La concepció nacionatista, una mica ideal i simpte, de Catalunya com una nació homogénia, [a
centnlització poLítica i administrativa a Barcetona duta a terme pel govern de CiU, [a marginació
haver-se creat
deLs ajuntaments en tot e[ procés de redreqament institucional catatá, i e[ fet de no
no hagin
les reiions són atgunes de les causes que han fet que els diferents tenitoris de Catalunya
país.
del
nostre
potitica
i social
tingui [a preséncia i la participació necessária en [a üda
de
En aquest context, l.a poLítica de desenvolupament s'ha centrat en [a captació d'inversions
positives,
i
que,
necessiries
sent
grups económics muttinacionats, i també en e[ turisme, opcions
ión'clarament insuficients. Hi ha hagut poca imaginació en les polítiques de suport i foment a
lactiütat económica imputsada per [a gent del país. Hi ha mancances en alguns sectors industrials
importants per a[ desenvolupament de determinades comarques, a causa de [a desaparició de
que no han
sectors empiesarials que no han pogut adaptar-se a les noves reatitats econÓmiques i
rebut e[ suport necessari.
Aquesta potítica insuficient, [a manca de pol.ítiques de desenvolupament territorial específiques
i [a inexisténcia d'una xaxa moderna i eficag de carreteres i de transport púbtic arreu del país han
fet que e[ desenvotupament es concentrés en [a regió de Barcelona i en e[ [itora[. No s'ha entés,
�durant aquests vint anys, [a importincia de les infraestructures de comunicació i telecomunicació
per a[ desenvolupament. La política de carreteres ha estat poc rigorosa i poc ambiciosa. Fa [a
sensació que s'han fet carreteres per sortir e[ caps de setmana o bé per acontentar taL o tal. pobLe
o üta. [Eix Transversal, [a gran obra púbLica que s'ha fet en aquests anys, está inacabat i és
insuficient. E[ Govern també ha comprés tard i malament [a importáncia, de cara aI futur, dels
sistemes aeroportuaris i del tren d'alta velocitat.
Per a un desenvolupament de tots ets territoris de Catatunya d'acord amb les.seves potencialitats,
cal una nova manera d'entendre [a política territorial. A totes les regions de Catatunya hi ha
oportunitats. E[ canvi de po[ítica és aprofitar-tes, donant un nou protagonisme aI territori.
Una nova idea del, reequilibri tenitorial: cohesió social, impuls económic
territori.
i
tideratge det
Més en[[á de les necessitats comunes, relacionades amb e[ que s'ha anomenat "societat del
benestaf, els territoris tenen les seves necessitats própies, retacionades amb [a seva problemática
i potencialitats. Uobjectiu que tots e[ territoris tinguin una série de serveis, d'equipaments i
d'infraestructures ha estat, fins ara, [a característica principal. de les pol.ítiques adreEades a[
territori, peró e[ desenvotupament d'aquests serveis i dotacions no ha reequil.ibrat eI país.
La cohesió sociaI s'ha de construir des del territori, des del petit pob[e fins a [a ü[a. Les persones
pertanyen a una comunitat o s'hi integren, a nivell de barri o de pobte. Per aixó és mott important
que a nivell [oca[ es desenvolupin polítiques comunitáries que afavoreixin aquesta cohesió.
Potítiques comunitáries segons les necessitats de cada pobLe i comarca
d'ocupació,
-d'educació,
d'habitatge i de benestar sociat-, liderades pets ajuntaments i per l'Administració locat, en e[
seu conjunt, com a manera de garantir que [a cohesió sociaL sigui també cohesió territoria[.
i e[ seu entorn exerceixen de motor de Catalunya i d'una ámpl.ia
i fomentar les potencialitats de cadascun dels territoris. La regional.ització de
Sense negar e[ fet que Barcetona
regió, cal exptotar
Catatunya és una de [es prioritats del nou Govern de [a Generatitat, per donar noves oportunitats
als territoris i dotar-tos de més cohesió socia[ i territorial.
i lideratge territoriat, midanqant un projecte estratégic
punt de trobada dets seus sectors socials més dinámics. La majoria
dels territoris de Catalunya tenen reptes i sectors d'actiütat en crisi o emergents. De les poLítiques
sobre e[ terreny que s'hi ap[iquin dependrá e[ futur de tot eI país.
Les regions seran espais de desenvolupament
assumit pel Govern catalá
El "trian
i
gte" motor de reeq uiti bri: formació-ajuntaments-em preses
La descentralització regional donará veu a[ territori i potenciará e[ "triangle" que ha de ser motor
de desenvolupament econdmic territorial: e[ sector tocal (el.s ajuntaments i La regió), fescota i les
empreses han de constituir-se en els tres elements dinamitzadors del desenvotupament regional.
Les regions han de crear les condicions favorables perqué e[ món [oca[, e[ sistema educatiu i
universitari, i e[ sector empresariaI s'impliquin en eI desenvolupament i en eI futur de [a regió.
Es prestará motta
atenció i suport ats emprenedors; igual que ho han fet els ajuntaments, també
i paral.le[ament
ho faran tes regions. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de promoure, conjuntament
�a [a regionaLització, [a creació d'un ámbit on interrelacionar e[ sistema educatiu, i les necessitats
empreiariaLs i les demandes ocupacionals. lJaspecte de [a formació per a [ocupació será un dels
principats objectius. Són els empresaris i, d'alguna manera, els atcaldes. els que coneixen les
necessitats de[ teixit producüu.
del món del treba[[.
Cal,
impticar més [a comunitat educativa, a[[unyada massa vegades
protagonisme
La regionatització db Catatunya, r¡n nou desenvolupament estatutari per donar
a[ territori.
procés de regionatització haurá de contemplar les reivindicacions de determinats territoris (A[t
pirineu i terres de ['Ebre), com [a solució a [a probtemática específica de [a regió metropolitana de
EL
Barcetona. Es proposa [a creació de set regions:
Barcelona,
-
Girona,
Catatunya Central,
Tarragona,
Terres de ['Ebre,
Ponent i
Att Pirineu.
bases fermes per a una descentralització
definitiva del Govern de [a General,itat. També ha de servir per estructurar i enfortir lAdministració
que, a
[oca[ catalana, amb unes regions que siguin ets ámbits de descentralització del Govern i
La
diüsió de Catalunya en regions ha de crear unes
més, ünguin, en e[ seu ámbit, unes administracions [oca[s: els consells regionats.
fita important de cara a [a modernització de l'Administració a Catalunya: són
ets ámbits adequats per millorar [a capacitat de desenvolupament i competitiütat del país, com
també e[ punt de trobada entre LAdministració territorial de [a Generatitat i tAdministració [oca[
en e[ territori.
Les regions són una
Les regions han de ser Íens intermedi per excel.téncia entre municipis i Generalitat.
per corregir
Com a ámbits de descentratització del.s departaments de [a Generatitat, han de servir
d'estructuració
ámbits
a
Com
Administració.
e[ desordenat centratisme en qué ha derivat [a nostra
locat, han de ser [a proposta definitiva per enfortir e[ poder [oca[
generalitzada, a tot e[ país, del principi de subsidiarietat.
i
fer possibte [aplicació
[estabtiment de les regions ha de servir, també, per vertebrar i donar un nou protagonisme a[
territorií ats pobl.es i a les ciutats que conformen e[ país. Les regions han de catalitzar [emergéncia
de projectes territorials, i han de situar [a pol.ítica territorial en [a primera línia de l'agenda
política, cultural i sociat, per tal de contrarestar [a tendéncia a [a centratitat i a [a sectorització
de les polítiques púbtiques.
Així mateix, e[ fet regional ha de servir per reconéixer [a diversitat territorial del país i ha de tenir
prou fLexibil.itat i consens per poder adaptar-se a les diferents necessitats de gestió i representació
dels territoris.
�Qué han de fer les regions? Com a ámbit territoriaI de descentraLització de [a GeneraLitat, han de
constituir un mapa ctar i progressivament únic per a l'organització administrativa, i han de
propiciar un acostament de [administració aI ciutadá. La regió constituirá
de les potítiques dels diferents departaments en e[ territori.
eL
punt de coordinació
La regió será, també, un ámbit territoriaI d'una Administració [oca[, amb un govern propi: eLs
conselts regionals. Aquests tindran, en primer [toc, les competéncies i objectius de les actuals
diputacions: [a garantia de [a prestació dets serveis locals, [a prestació dels serveis supratoca[s i
supracomarcats, [a cooperació [oca[ i comarcaI i [a defensa dels interessos regionats. En segon
[toc, els conselts regionals han de ser unes administracions de "gestió del territori" i de promoció
social i econdmica de [a regió. Per assolir aquest objectiu, conjuntament amb algunes de les
iniciatives que les diputacions actuats han engegat, ets consells regiona[s han de ser receptors de
competéncies autonómiques de gestió del territori (urbanisme, aigües, medi ambient).
E[s consetts regionals han de sorgir "des de
baix": e[s seus drgans de govern estaran formats per
etectes locats. E[ seu president seri un a[ca[de.
Les regions reemplaEaran i integraran les actuals diputacions, contribuint a [a simpLificació i
racionalització del mapa administratiu.
"punt de trobada" de fadministració de [a Generatitat i fadministració [oca[.
S'establirá un drgan paritari de coordinació i impulsor de [es polítiques regiona[s: La Comissió
regionaI de coordinació.
Les regions seran un
Les regions es correspondran amb les províncies a l'efecte de [organització administrativa de
['Estat. Una vegada regionalitzat e[ territori cata[á pel Partament de Catalunya, es proposará a[
legislatiu estata[ ['adaptació de [a seva estructura periférica a[ fet regiona[. D'aquesta manera, a
Catalunya, les províncies s'anomenaran regions. Així será possibte conjugar e[ fet que Catalunya
es doti de [a seva prdpia organització administrativa i territorial amb [a necessitat constituciona[
del manteniment de [a província.
Les regions funcionaran com a províncies a l'efecte de les circumscripcions electorals
i estadístiques,
servint per resotdre les necessitats de gestió de les competéncies i serveis de l'Estat a Catatunya,
que, d'altra banda, hauria de centralitzar [a representació política en [a delegació deL Govern a
Cata[unya.
La regionalització ha de ser un procés on e[ territori porti [a iniciativa. Així mateix. ha de ser
assumit pel conjunt de les forces potítiques i sociats. La detimitació fina[ ha de ser fruit d'un
consens ampli. Proposarem, per tant, un procés de discussió molt obert on els diferents territoris
puguin intervenir i contribuir a conformar [a decisió que ha de prendre e[ Partament de Catalunya.
final assolir un modet regional clar en [a detimitació, peró flexib[e i
adaptat quant a[ contingut dets drgans i administracions regionats. En aquest sentit, La regió de
Es proposa com a objectiu
Barcelona i [a seva xarxa de ciutats es dotaran d'un govern locat, e[ Consell Regional de Barcetona, gue, necessáriament, requerirá un ampti ventatl de competéncies i recursos.
�lJapticació det principi de subsidiarietat a Catalunya, un exercici de federalisme interior. La
,,dávotució" de protagonisme, competéncies i recursos cap als nivetls d'administració Local
i cap a[ territori i [a societat.
Tot aLLd que pugui fer [a societat no ho ha de fer lAdministració,
administració més propera, no ho ha de fer una de més ltunyana'
i tot a[[Ó que pugui fer
una
l-lAdministració [oca[ catatana, e[ poder [oca[ catatá, fa temps que ha assolit [a seva majoria
d,edat. Aquest reconeixement vol dir un altre marc financer on [assignació dels recursos es faci
amb un cert grau d'automatisme.
qüestió territorial ha de tenir en compte [a fitosofia que es troba darrere
de les reiünd.icacions del sector locaI contingudes en ets documents originats del Pacte Loca[.
a[s municipis
S'ha d'impulsar una assignació flexibLe i progressiva de competéncies, serueis i recursos
El.
i
rep¡antejament de
La
a tAdministració [oca[ en e[ seu conjunt.
i e[ sector [oca[ en e[ seu conjunt, han de gestionar tota una série de competéncies,
amb els recursos corresponents, que actuatment estan en l'esfera autonÓmica. D'una manera
unánime, els alcaldes han reclamat La gestió de llensenyament primari, i opcionalment, del
El
secundari, de Les pol.ítiques ocupaciona[s actives i de les pol.ítiques de promoció d'habitatge.
per
[a
tant,
conjunt d'aquestes pol.ítiques representa un 6% de [a despesa pública consolidada i,
una
distribució
d'assolir
l'objectiu
en
distáncies
escurgar
sevá cessió cap a[ sector [oca[ significará
de [a despesa de l'ordre det 40/30/30.
Els ajuntaments,
Un nou enfocament del creixement urbanístic timitar la urbanització extensiva
els nostres pobtes
ELs
pobLes
i
i consolidar
ciutats
i les ciutats que veftebren
eL
territori de Catalunya constitue'ixen un important patrimoni
urbanístic que cal conservar i potenciar.
úttims anys, e[ creixement de só|, destinat a habitatges, indústria i serveis s'ha produit
que hi hagi
en bona part al, marge dets pobLes i ciutats. lJocupació progressiva del territori, sense
i
implica
una
un increment significatiu de [a població, té uns enormes costos energétics afegits
gran dificuttat de cara a [a dotació de serveis i transport als nous assentaments. Ca[ replantejar e[
En aquests
modeL.
La urbanització residencial. dispersa o de baixa densitat s'ha desenvolupat sovint sense cap
consideració a les estructures tradicionals dels pobl.es i ciutats existents. Creiem necessari corregir aquest procés, atorgant més protagonjsme als pobles i ciutats existents, i donant suport a les
que
infraestructures de mobititat i comunicació en els sistemes urbans consolidats, per petits
siguin, tot disminuint els riscos de segregació social del territori.
ül.es de Catalunya han sofert un procés invers a les noves
produit un
árees residenciaLs disperses. Malgrat ets esforgos desptegats pels ajuntaments, s'ha
cert buidat residencia[, acompanyat, en motts casos, d'una creixent terciarització o d'una incipient
degradació. En aquest context, Les pol.ít'iques púbtiques d'habitatge de sdl s'han centrat,
Les árees centrats de mottes ciutats
i
i
principalment, en els nous creixements.
�Es donará prioritat a [a recuperació dels teixits urbans, a [a recuperació de [a idea de pobLe i de
ciutat, que vol dir que, juntament amb una potítica decidida de miltora dets espais públics, es
prioritzaran les polítiques d'habitatges, destinant més recursos i donant competéncies als
ajuntaments.
La reconversió decidida de determinats centres
i sectors
urbans envettits o que han perdut [a seva
funció urbana pot absorbir una part important de [a demanda d'habitatge preüsibl.e a mig i LLarg
termini. En aquest context, s'imputsará una potítica decidida de suport ats ajuntaments amb
l'objectiu de reconvertir, en clau de miltora urbana, una part important deLs habitatges dets anys
50, 60 i 70 gue, en mott casos, no s'adapten a [es noves necessjtats individuaLs i socials.
La incorporació de les idees sobre [a
sostenibilitat a [a planificació territoriat indica que s'ha de
trebaltar amb models urbanístics de creixement més compacte. En aquesta línia, i
complementáriament, cal decidir e[ conjunt d'espais no urbanitzables de Catatunya. S'actuará
decididament per preservar els espais naturals, els sdl.s rústics de valor agrícola, forestal o
paisatgístic.
E[ nou Govern de [a Generalitat trebatlará perqué els pobles
i petits nuclis
no integrats en sistemes
urbans siguin objecte d'accions de cara a[ seu manteniment, amb criteris d'equitat, dotant-los de
tots els serveis básics mínims. La satvaguarda mittora d'aquests pobl.es i de[ seu patrimoni és
i
una prioritat per a[ país de cara a [a preservació deL paisatge
i
de les referéncies culturals
deL
territori.
OBJECTIUS
O Promoure un nou reequitibri territorial basat en [a
cohesió social, I'impuls económic i e[ lideratge del
territori.
O Fomentar el desenvolupament económic territorial.
O Implantar la nova organització regional de Catalunya.
O Retornar protagonisme, competéncies
territori.
O Limitar [a urbanització extensiva
pobles
i
i
i
recursos al
conso]idar els
ciutats.
MESURES
)
Promoure que lAdministració [oca[ assumeixi competéncies en [a gesüó de l'ensenyament primari,
i opcionatment delsecundari, en les polítiques actives d'ocupació, en [a promoció de L'habitatge
i en ámbits
deI benestar socia[.
�) proposar [a Taula regional de desenvolupament i
formació amb [a missió de planificar les
necessitats educatives específiques de [a regió, amb participació d'alcatdes, mestres i empresaris.
Organitzar Catalunya en set regions: Barcelona, Girona, Catalunya Centra[, Tarragona, Terres de
lEbre, Ponent i A[t Pirineu.
)
regions siguin t'ámbit de descentral,ització del Govern i que es configurin
com unes administracions [oca[s: els conselts regionals.
) proposar que aquestes
) E[s consetls regionats assumiran les competéncies i objectius de les actuals diputacions i seran
receptors de les competéncies autonómiques de gestió del. territori (urbanisme, aigües, medi
ambient).
) El, president del.s consells regionals será un a[ca[de.
) proposar [a creació d'un órgan de coordinació i impul,sor
de les polítiques regionats: [a Comissió
regionaI de coordinació.
) proposar al. LegisLatiu estatal lladaptació de [a seva estructura periférica a[ fet reg'ional.
) Retornar [a competéncia urbanística d'aprovació de pl.anejament derivat als municipis d'una
certa entitat. Reüsar totes les competéncies que han estat tretes des de [ámbit [oca[
fautonómic, sense que s'hagi guanyat en eficiéncia ni mitlorat en qualitat.
) Elaborar
a
un conjunt de Plans territoriats regionals que identificaran e[ conjunt d'espais no
urbanitzables.
)
prograDissenyar pol,ítiques per a[ manteniment i La mil.l,ora dets espais "tliures" del territori:
mes d'ajuda a les actiütats primáries creadores de paisatge, etc.
) Reorientar ets instruments púbtics d'intervenció en e[ só[ i llhabitatge cap a [a renovació urbana
enfront del nou creixement.
) Elaborar
un programa de üabil.itat per ats petits nuclis rurals en procés de despoblament,
reorientant-los cap a [a funció residencial vincutada ats sistemes urbans próxims, mitjanqant
mil[ora de les comunicacions i de [equipament.
[a
[a LegisLació urbanística catalana, amb [a intenció de reorientar e[
planejament generaI urbanístic, agiLitar [a seva gestió, fLexibil'itzar [a programació i posar-la en
) Revisar en profunditat
relació amb [a programació de les inversions [oca[s.
)
Introducció de criteris que afavoreixin feficácia en [a gestió de les actuacions urbanístiques.
) Disseny de sistemes de gestió específics per a [a reconversió
)
dels centres urbans, etc.
Transformar les actuats Comissions d'Urbanisme, que hauran de canviar e[ seu carácter
"fiscatitzadof i convertir-se en uns organismes de coordinaciÓ administraüva i de satvaguarda
del.s objectius de l'ordenació
) Estimul.ar l,a participació
territorial.
ciutadana en els plans d'ordenació territorial.
�AMBIENT, QUALITAT DE VIDA
I SOSTENIBILITAT
La preocupació creixent pel medi ambient a Catatunya no ha
tingut fins avuj una resposta adequada
que CiU ha votgut presumir de ser [a primera autonomia que ha creat
un departament, les polítiques ambientats no han estat entre els sectors prioritaris de ['acció de
govern, sinó una coaftada per tapar ets errors.
des de [a Generalitat. Tot
i
Set anys després de [a creació del departament de Medi Ambient, no s'hi han concentrat les
polítiques relacionades amb [a protecció del medi ambient (espais protegits, energia...), ni s'han
apoftat solucions a[s problemes més importants: infraestructures de gestió de residus, pLanificació
de [a producció i distribució de llenergia, recerca en innovació tecnotdgica retacionada amb [a
protecció ambiental o foment del transport púbtic.
E[
nou Govern de [a Generalitat ha de canüar les actuals potítiques d'ocupació de só[, de regeneració
dets espais periurbans, de protecció adequada dels espais naturals, de vatoració dels espais
agrícoles i forestals i de comprensió de ['imprescindibte paper dels corredors bioLógics. S'ha de fer
una política d'usos del territori que recuperi e[ concepte d'espai natural, espai agrari, espai obert
per a[ correcte desenvolupament de Catalunya- i desterrar [a idea que només
-imprescindibte
e[ principal i únic centre d'interés és [ámbit urbá o urbanitzable.
La Generalitat ha de dissenyar e[ model territorial genera[, mediambientalment sostenibte, perd
[a seva aplicació ha d'anar a cárrec del món [oca[, que ha de planificar, també amb criteris de
sostenibititat, els usos del só[ no urbanitzable, i fer de les mateixes ciutats un ecosistema terri-
toria[.
E[ nou Govern ha de donar importáncia a les polítiques de recuperació de La quatitat de faire,
afrontant ets aspectes relacionats amb [a producció i e[ consum d'energia. Ha de tenir com
objectiu incorporar les potítiques d'eficiéncia energética, de promoció de Les energies renovables
que substitueixin les fonts contaminants o d'alt risc (combustibtes fdssits i nuclears); les poLítiques
de mobilitat sostenibte i, per tant, [a potenciació del transport púbtic i ['apl.icació de
condicionaments ambientats als motors de[s vehicles privats; i e[ control de [a contaminació
industria[, en [objectiu d'aconseguir una major qualitat atmosférica.
E[ nou Govern ha de considerar faigua com una política básica, com a
font de vida i
de
desenvolupament. Ca[ acabar amb les visions parciats i conjunturals del Govern anterior i pl.anificar i gestionar correctament aquest recurs natural a partir de la üsió integraL del cicl.e de l'aigua
per donar una resposta a[ déficit estructural que pateix Catatunya.
ftuvia[s i els aqüífers com a veritables sistemes naturats que
han de recuperar [a seva funció de corredors de biodiversitat, de connectadors del. territori i de
les retacions humanes, com també de sistema natural d'emmagatzament d'aigua. S'han de defensar
amb fermesa, davant dels greus déficits de Catatunya, els criteris de solidaritat, comptementarietat
i corresponsabilitat de [Estat. Les depuradores són un element més per gestionar faigua, i sanejar
els rius també vol dir tenir en compte els aspectes biotógics: invertebrats, atgues, vegetació
aquática, de gtera o de ribera, ocelts i altres vertebrats.
E[ nou Govern considerará e[s espais
�protecció
En matéria de residus, e[ nou Govern de [a General,itat ha de garantir e|' més att nivetl de
ambientat, amb una política de prevenció basada en [a reducció del consum de matéries primeres
i d'energia i La disminució de ['ús de substáncies tóxiques. Les actiütats industriats, les ramaderes'
les doméstiques utilitzen recursos naturals i generen gran quantitat de residus que
cal reduir en [a mesura en qué sigui possibte i tractar adequadament per impedir probtemes
ambientats de primera magnitud.
les minéres
i
facció del Govern sobre e[ medi ambient. és del tot imprescindibte [a col'laboració ciutadana
i dels sectors económics per promoure un canü d'actituds indiüduals i co['lectives. Tan sols amb
per a
[a corresponsabititat social farem possible [a nostra proposta d'etaborar llgenda Local 21
Catalunya. Només així [a potítica ambiental del Govern podri generar ocupació, riquesa i
sostenibititat en sectors tan importants com e[ turisme i et lleure o [atracció d'inversions de
En
quatitat cap a[ paÍs.
OBJECNUS
O Canviar l'actual potítica d'ocupació del sól per una
política de sostenibilitat.
O Cobrir [a demanda energética, disminuir la
contaminació i millorar l'estat atmosféric.
O Gestionar l'ús de llaigua amb una visió que integri
tot el cicte, amb ta protecció d'espais fluvials i
aqüífers.
O Reduir la producció de residus i crear
infraestructures per a un tractament adeguat.
O Promoure la corresponsabilitat social en la protecció
del medi ambient.
MESURES PER CANVIAR L'ACÍUAI POLÍTICA D'OCUPACIÓ DEL SÓL PER UNA
POIÍTICA DE SOSTENIBILTTAT
)
Crear una veritabte xana d'espais naturals que en permeti [a gestió integrat.
) proposar La unió dets espais PEIN, els parcs naturals i altres zones d'interés per garantir una
major biodiversitat.
)
'
Articutar [a xarxa entorn de sis grans sistemes: 1) eL parc natural de fEmpordá, 2) [ane[[a verda
metropoLitana, 3) e[ sistema de les terres de ['Ebre, 4) eL sistema pirinenc, 5) e[ sistema litoral
i 6) et sistema deL territori agrari i forestal de [es comarques interiors.
d'interés agrari i forestal, necessari per a [a potítica agrária, [a defensa de [a
biodiversitat i [a integració en el. paisatge de l'activitat productiva, cultural i ecológica.
) pla d'espais
�) (agéncia catatana de boscos i conreus promourá contractes amb els propietaris amb objectius
ambientats
)
i
sociats.
Comprometre e[s propietaris com agents actius en [a defensa dets valors ambientals dets boscos
mediterranis
i
ets espais agrícotes intersticiats.
) Pla territoriaI sostenible
biodiversitat
)
per dotar Catalunya de grans infraestructures tot preservant
i eütant [ocupació difusa que afavoreix e[ consum extensiu del
Comprometre els ajuntaments en [a gestió del medi natural
i
[a
só[.
en [a planificació amb criteris de
sostenibi[itat.
MESURES PER COBRIR LA DEMANDA ENERGETICA, DISMINUIR LA
CONTAMINACIó
I
MILLORAR TESTAT ATMOSFERIC
) P[a cata[á
d'eficiéncia energética i extensió de les energies renovabtes per estalüar energia
perqué en 5 anys més d'un 100/o de l'energia consumida sigui d'origen renovable.
i
) Promoció de [a instal.tació de ptaques solars a 5.000 sostres, en 4 anys.
) Programa de parcs eótics, per facititar [a producció i fadequada ubicació dets aerogeneradors.
)
Apticació immediata en els edificis de [a Generalitat de criteris d'eficiéncia, amb [a instal.lació
de captadors d'energia sotar en els de nova construcció.
)
Vettlar per [a mixima eficácia dels controls de contaminació atmosférica d'origen industrial per
combatre l'efecte hivernacte en l'atmosfera .
) Tractament més aprofundit del risc industriat, per [a freqüent proximitat indústria-habitatge.
) Inventari de focus emissors de dioxines i d'attres substáncies de risc per a [a satut, i apticació
de mesures de reducció.
)
Promoció del transport púbtic per dissuadir ['ús abusiu del vehicte privat
als protocols mundials de disminució de les emissions de C0, .
i
garantir l'aportació
) Prioritat attransport
co[.lectiu menys contaminanL ferrocarril, metro, metro [[euger, tramvia,
xarxes ferroüáries de proximitat i de circumva[.tació i xarxes complementáries d'autobusos.
)
Mesures per a l'adaptació de motors
i carburants
dets vehicles a les noves demandes de quatitat.
TÚS Og L'AIGUA AMB UNA VISIó QUE INTEGRI EL
AMB tA PROTECCIÓ D'ESPAIS FLUVIATS T NOÜÍr¡NS
MESURES PER GESTIONAR
CICTE D'AQUEST RECURS
) Promoure
)
eI consens sobre eI
Pl.a
hidrotdgic per a Cata[unya.
Vetltar per [a correcta depuració de les aigües
i
[a protecció dets aqüífers.
) Elaborar i apticar programes de sanejament
d'aigües residuals urbanes, industriats
amb les condicions específiques per a cada zona.
)
)
Garantir [a qualitat de ['aigua dels rius. del litoral
i
i
ramaderes
dels aqüífers.
Destinar més esforEos econdmics i técnics a les zones de major concentració urbana i industrial
(trams baixos del Besós i LLobregat) i als espais fluüaLs amb especials valors ecotdgics (faunístics,
geoldgics...). Dedicar especial atenció a [a contaminació ramadera.
�) Recuperar les conques fluüals com a corredors biotdgics.
) Intervencions per recuperar ets rius i camins de ribera com espais de comunicació
ciutats
i
humana a les
pobles.
) Promoure sistemes de reg agrícota de baix consum i de reaprofitament.
Acció decidida a favor de les inversions en noves tecnotogies de reg agrari de baix consum
)
d'aigua.
) Destinar a[ reg l'aigua procedent de sistemes de depuració d'aigües residuals.
) Garantir menors captacions d'aigua deLs rius i afavorir [a recuperació naturaI de les conques.
) Retornar a[s ajuntaments [a responsabilitat en La gestió de les aigües residuats.
)
ApLicar
tots aquests conceptes segons [especificitat de cada part del territori.
MESURES pER REDUIR LA PRODUCCIÓ Og n¡gDUS I CREAR LES
INFRAESTRUCÍURES NECESSARIES PER A UN TRACTAMENT ADEOUAT
) Destinar tots els esforgos possibles a eütar [a producció de residus.
) Programes per eütar [a producció de residus o reduir-ne [a quantitat.
) Crear les condicions necessáries per a [a recoltida selectiva, [a reutitització
o e[ recictatge dels
residus.
) promoció de deixall.eries i altres instal.tacions dels programes de reco[[ida selectiva.
) Promoure e[ canü d'hebits per a un correcte tractament dels residus.
)
ApLicar el. criteri del "principi a [a fi" en els processos generadors de residus, com també en [a
gestió de les instal'lacions de tractament o dipdsit de residus.
)
Apl..icació escrupotosa del,
)
criteri de contro[ar ['impacte que qualsevoI materiaI produeix en e[
medi ambient durant tot e[ seu cicle üta[.
Regular tot eI c'icle ütaL de les instat. lacions de tractament o de dipósit de[s residus per eütar
efectes mediambientals no desitjats.
) Cooperar amb els ajuntaments en [a solució del problema ambiental dels residus.
) Contribuir a [a construcció dlnfraestructures necessáries per facompliment dets objectius
d'aquests programes.
MESURES PER PROMOURE LA CORRESPONSABILITAT SOCIAL EN LA PROTECCIÓ
DEL MEDI AMBIENT
) gbrir un debat sobre [a possibil"itat de canüs en [a pol"ítica fiscal, que comportin
[a reducció
lenta de [a fiscal,itat que grava e[ treba[[, substituint-la per un increment lent que graü [a
utitització de recursos naturals o [a contaminació. Mo[t especiatment, proposarem penalitzar [a
generació de C0,
i
attres gasos d'efecte hivernacle.
) potenciar Barcelona i [a seva área com a capital ambiental de [a Mediterránia.
productores d'equipaments i serveis mediambientats, [a
coóperació mediterránia i La impl.antació d'institucions internacionats retacionades amb e[ medi.
) Impulsar [a localització d'empreses
�)
Vetllar perqué e[ grans projectes d'infraestructures (Besds, Llobregat, [a recuperació deLs espais
ftuviats, ['anet[a verda, ets parcs agrícoles o rurats, els programes de residus, e[ paper del
transport púbtic no contaminant, etc.) facin de [a regió metropolitana un exemple de
sostenibilitat.
) Promoure
una nova cultura ambientaI
i
[a imp[icació de
tots els sectors socia[s en [e[aboració
de l'Agenda 21.
) Proposar
que ta política ambientaI no sigui un conjunt de programes ai[[ats, sinó [a traducció
d'una idea de progrés, en |.a qual se sentin implicats tots els sectors sociats i económics.
)
Impulsar un debat, obeÉ a [a ciutadania i amb [a participació activa dels experts, per a[ disseny
d'un Pta d'acció ambiental, que será l'Agenda 27 per Catalunya.
SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES
XARXES DE COMUNICACIONS
I
té un déficit d'infraestructures en relació amb e[ conjunt d'Espanya i les regions competidores d'Europa. A Espanya, ets déficits són sobretot en carreteres i autopistes (Catal.unya té
e[ 130/o del capital üari espanyot, ma[grat que representa e[ 150/o en pobtació, e[ 180/o det PIB i et
77olo del' tránsit totaL). Madrid, Balears Catalunya són les regions més infradotades en
infraestructures públiques i on La rendibiLitat de [a inversió en infraestructures és més alta.
Catalunya
i
A Europa, les diferéncies són en autopistes i ferrocarrits. La dotació mitjana de 9 regions europees
les quats Lombardia, Bassin Parisien, Rhóne Alps...- dóna un índex 128 en renda, 118
-entre
en longitud d'autopistes , 774 en longitud de ferrocarrits, comparat amb un índex 100 en e[ cas de
Catalunya. E[ diferencial negatiu en ferrocarril és tres vegades superior a[ de xaxa üária.
Amb e[ gran impacte inversor del tren d'alta vetocitat i de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona,
[a inversió de l'Estat a Catatunya será molt important i pot arribar a percentatges equivalents als
de població i PIB. Catatunya ha d'abandonar [a potítica det greuge comparatiu i ets referents de
pobtació i PIB, per plantejar nivetts de finanEament d'inversió en infraestructures suficients per
reatitzar ets projectes necessaris per a [a competitiütat deL país.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'aconseguir un nive[l d'inversió d'uns 500.000 mitions de
pessetes [any, pertatd'arribara un programa2000-2004 de 3.5 bilions, que s'haurien de repartir
a ra6 d'7,7 [Administració de l'Estat, 7,7
sector privat
i
1,3 [a General.itat. Aquesta proposta
d'inversió
ha de dotar Catalunya de les grans infraestructures de connectiütat necessáries-que
suposa un incrementdel,52olo respecte a[s nivel[s mitjans del període 7997-7999.
eL
S'ha d'invertir fort en infraestructures, amb llobjectiu de miltorar [a connexió amb [a resta d'Espanya,
amb Europa i, especialment, amb ['arc mediterrani, per miltorar també [a situació competitiva de
Catatunya i facilitar-ne eI desenvotupament económic. S'ha de completar una xarxa d'infraestructures
basada en e[ model de les set regions, que elimini els obstacles existents a La mobiLitat de les
persones les mercaderies en parts importants del territori i que permeti reduir La mobiLitat
obtigada i fixar [a pob[ació en e[ territori.
i
�OBJECTIUS
O Dotar el país de tes grans infraestructures
competitivitat.
de
O Vertebrar les regions i facititar la permeabititat det
territori.
O Canüar el model de mobilitat metropolitana de
Barcelona.
O Superar ets déficits ambientals amb criteris de
sostenibilitat.
MESURES pER DOTAR EL PAÍS DE LES GRANS INFRAESrRUCTURES DE
COMPEÍITIVITAT
)
Garantir [a construcció de ta 3a pista, les noves terminals i [a zona logística de l'aeroport de
Barcelona, i impulsar zones de manteniment i d'indústria auxiliar.
) Convertir l'aeroport de Barcelona en e[ nus de connexió internacional del sud d'Europa (HUB).
) Constituir un organisme autónom per a [a gestió de l'aeroport de Barcelona, per construir un
aeroport apte per a 40 milions de passatgers
)
Crear [a
i
650.000 tones de mercaderies [any.
xaxa aeroportuária catatana, amb els aeroports de Girona, Reus, Sabadell
i
La Seu-
Andorra que complementin e[ de Barcelona.
) Fer que et TGV arribi e| 2004 a l'estació central de [a Sagrera i a [a frontera francesa.
) Fer arribar [amplada internacional per a mercaderies ats ports de Barcelona i Tarragona i ats
aeroports de Barcelona, Reus
)
i
Girona.
Crear una xarxa regional de trens d'alta
velocitat que, amb [ús de [a üa
del' TGV, comunicará les
principals ciutats.
) Convertir el.s ports de Tarragona i Barcelona en motors econdmics del país.
) Crear com a empreses púbtiques els ports de Tarragona i de Barcelona, per situar-los
a[ capdavant
del tránsit espanyol de mercaderies.
) Coordinació d'aquestes empreses i construcció conjunta d'un "port sec" a[ Baix Penedés.
) Garantir ta disposició de telecomunicacions de banda ampla a les árees metropolitanes, abans
de finals del. 2001.
MESURES PER VERTEBRAR LES REGIONS
I
FACILITAR LA PERMEABILITAT DEt
TERRNORI
) Estabtir
un sistema de comunicacions intermodal Catalunya-xarxa de ciutats: acostar les capitals
comarcals
i
ciutats de més de 5.000 habitants a menys de 30 minuts d'una autoüa, d'una
�estació ferroviária amb serveis d'alta vetocitat o del metro regional, de manera que Barcelona
no estigui a més de 90 minuts de cap població important.
) Proposar e[ desdobtament
de les principals línies ferrbviáries per estabtir un servei de metro
regiona[.
)
Proposar e[ desdoblament de les línies ferroviáries de Renfe Barcelona-Vic i Barcetona-Manresa,
així com [a miltora de [a lÍnia L[eida-Manresa.
) Desdoblar les línies de FGC Barcelona-Igualada i Barcetona-Terrassa.
) Proposar [a creació de [a línia de passatgers Mot[et-E[ Papiot.
) Redactar i executar un pla d'autoües [[iures de peatge, que contempli actuacions de [a Generalitat
i de l'Estat
per acabar amb e[ déficit
i discriminació
de [a xaxa viária cata[ana respecte de [a de
['Estat, amb una inversió d'uns 160.000 mitions de pessetes. Aquest pta haurá d'inctoure les
actuacions següents:
. desdoblament N-152 Vic-Ripott
. desdobtament C-1411 Manresa-Berga
. desdob[ament Eix Ebre
. autoüa Matgrat-Lloret
. desdoblament anella Gavarres
. desdobtament C-260 Figueres-Roses
. desdoblament N-240 Tarragona-Montblanc
. desdoblament N-260 Figueres-Otot
. desdoblament Banyo[es-Besatú
. desdoblament Túne[ de Vietla
. nova via Abrera-Granotlers
. construcció de ['Eix Diagonal Manresa-Igualada
. mi[[ora d'autopistes i artéries metropolitanes: A-16 i A-18
. desdoblament de ['Eix Transversal
)
Crear un fons de rescat de peatges i de manteniment de les autopistes
impostos ltigats a [es autopistes (beneficis, IVA).
i
autovies a partir dels
) Rescatarels peatges de les ües de circumval.lació de les corones urbanes (especialment ta B-30).
) Assegurar que totes les árees metropolitanes i capitats comarcats disposaran de fibra óptica
abans del 2001. Regular [ús públic de [a xarxa d'infraestructures de telecomunicacions, amb
una utitització eficient que permeti. abans del 2O04, [a prestació de serveis avangats de
tetecomunicacions (Internet, alta velocitat) a totes les pobtacions de Catalunya.
MESURES PER CANVIAR EL MODEL DE MOBILITAT METROPOLITANA DE
BARCELONA
)
Garantir l'execució deL PLa director d'infraestructures de hutoritat del Transport Metropolitá de
Barcelona (60.000 milions de pessetes/any) que ha de fer possible l'extensió de [a xarxa de
metro i tranüa.
) Destinar e[ doble de recursos a[ transport públ.ic cot.tectiu que a les carreteres.
) Potenciar eI transport púbtic col.tectiu i disminuir ['ús del vehicte privat.
�potítica pressupostária que destini entre 2 i 1,5 vegades més de recursos a[transport públic que
a infraestructures üáries.
)
) Finanqar La poLÍtica de transport amb una participació en llmpost sobre carburants.
) Reüsar [a fiscalitat tLigada a [a carretera.
) Creació d'un fons específic per a[ finangament del sistema global del transport púbtic, amb una
participació en els impostos especials sobre els carburants consumits.
MESURES PER SUPERAR ELS DEFICITS AMBIENTALS AMB CRITERIS DE
SOSTENIBILITAT
)
Garantir e[ subministrament d'aigua de qual,itat a les conques internes, amb les obres per
resoldre eL déficit hidrol.ógic finangades parcialment per fEstat.
)
Impulsar un gran pacte entre [a Catatunya rural i [a urbana, i entre les conques internes i les
terres de [Ebre i de Lteida, que acabi amb les batalles sobre [aigua i ets greuges territorials.
)
Crear consorcis amb els ajuntaments d'abastament en alEa
a [ámbit regional: els primers es
podrien crear sobre [a base de l'abastament Girona-Costa Brava, [a xaxa Ter- Llobregat i e[
consorci de Tarragona.
)
Acabar e[ sanejament dets rius.
) Retornar als ajuntamaents [a gestió dets sistemes de depuració amb un finanqament adequat.
) Et pta de sanejament preveurá [a substitució dets emissaris submarins per mecanismes de
reutilització, com també [a incorporació dets residus agrícoles
| 5.4.
I ¡I CNUP, UN LLOC PER VIURE I
i
ramaders.
PROSPERAR
món rural catalá, que és e[ 80o/o deL territori de Catalunya, ha experimentat en ets darrers
cinquanta anys una transformació radical.. [escassa rendibilitat de les explotacions ha provocat
[abandó de La majoria de [a pobLació activa agrária. Ha emigrat a les ciutats, de [a pagesia cap a
població activa, amb
La indústria i ets serveis, quedant reduida a poc més del 3olo del total de [a
una edat forEa avangada, pocs joves i moltes dificultats.
EL
La pagesia compleix La dobl.e funció de produir atiments, de més i mi[[or qualitat, i cada dia més
barats-, i de gestionar eI medi naturaI i eL territori de forma sostenibte. [actiütat pagesa és cada
cop més semblant a[ d'una petita empresa agrícola, que no sempre disposa dels instruments ni
del suport necessaris.
a [a Unió Europea ha permés integrar e[ sector agrari catalá en e[ comunitari i
gaudir dels sistemes d'ajudes derivats de La poLítica agrária comunitária, amb un batanq netament
positiu. Peró hi ha una fofta competéncia en les produccions de tipus continental i l'inconvenient
d'una política europea que no sempre valora i potencia e[ model agrari i les produccions de
carácter mediterrani.
La incorporació
�E[ Govern de [a Generalitat és responsabte de gestionar i de complementar [a potítica agrária
fixada per [a Unió Europea, sobre [a base del cofinanEament. Només es pot accedir a certes línies
europees d'ajuda si les administracions própies (Generalitat i Estat) hi assignen préviament recursos. Peró amb ets governs de CiU ha mancat aquesta definició prévia d'una política rural i
agrária prdpia, ['establiment de prioritats i [a gestió eficient dels recursos transferits. La pol.ítica
agriria a Catalunya ha estat cada dia més lenta i burocratitzada.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha de fer una nova política que defineixi tlámbit rural catalá.
lJagricultura, [a ramaderia i [a sitücultura continuen essent les actiütats económiques de referéncia
en aquest ampti territori que constitueix eI medi rura[, i caI assegurar mj[[ors condicions j noves
oportunitats a [a pagesia, que [a població rural es mantingui i que, si pot ser, torni.
S'ha de propiciar [a incorporació de joves pagesos, de manera que [empresa famitiar i eL pagés
professional siguin ets protagonistes principals de [a política agrária. Ca[ enfortir les estructures
associatives agráries i mi[[orar [a seva capacitat d'actuació i d'incidéncia en [a transformació i
comercialització de les seves produccions.
S'ha de fer una política alimentária de qualitat, a través de les produccions agráries i els productes
transformats, vetllant per [a seguretat sanitária dels aliments produi'ts a Catatunya i els d'importació.
S'ha de ptantejar [a gestió del medi natural de manera que sigui percebut com un patrimoni
col.[ectiu a preservari fomentar, i s'ha de considerareI pagés com eIdefensor naturali principaL
d'aquest patrimoni comú.
S'ha de desburocratitzar l'administració agrária de [a Generalitat, miltorar [a seva capacitat de
gestió i fomentar eI diál.eg i [a concertació amb e[ sector i les organitzacions professiona[s. E[s
sindicats agraris, [a federació de cooperatives i les entitats associatives
ADS, ADF, grups
-ADV,
de sanejament, organitzacions sectoriats de productors. etc.- són ets intertocutors indispensables per a [a formulació d'una potítica agrária i rura[ assumida i compartida per tots.
OBJECTIUS
O Frenar e[ procés d'abandó de [a població rural i
propiciar la incorporació de joves pagesos.
O Desenvotupar una política alimentária de qualitat.
O Propiciar [a millora de les condicions de vida en el
món rural.
O Defensar [a gestió det medi natural com un
patrimoni col. lectiu.
�MEsuREs pER FRENAR EL PRocÉs oegnlloÓ o¡ LA PoBtActó
pRoprcrAR LA lNconponncIÓ DE JovEs PAGEsos
nunnl I
PER
)
Elaborar un catáLeg de sóL agrari a fi de preservar-ne ['ús i evitar l'especulació, especialment
les zones de creixement urbá que tenen un etevat valor agrondmic.
)
Promoure una ltei d'orientació agrária que contempti e[ pagés professional i [empresa familiar
agrária com els subjectes principal.s d'una relació contractual amb lAdministració.
)
FaciLitar assessorament, suport mitjans, com també [accés a fons de finanEament
sistema d'ajudes just que eüti fespecutació.
i
i
a
a un
l'estabilitat professionaI dels pagesos que no són propÍetaris de [a terra i convertir les
formes contractuals del dret ciül catalá en contractes d'arrendament.
) Fomentar
i
i fer preüsions
futur per a
)
Avaluar l'impacte de tAgenda 2000 sobre e[ camp
produccions.
)
Informar, assessorar i ajudar técnicament el. pagés en coneixements, técniques
millora de les produccions i/o La gestió empresarial.
[a pesca
de
i
les
sistemes de
) Formació agrária continuada.
) Formació professional regtada, amb móduls d'especialització agrária adequats a les zones rurals.
) Consütució d'un Fons de terres que doni més transparéncia a[ mercat de [a terra, eviti l'especulació,
facititi eI cessament anticipat de les actiütats agráries dels pagesos que vu[guin acollir-s'hi,
promogui [a incorporació
) Facititar
i
de
joves
i
permeti impulsar e[ redimensionament de les explotacions.
[a incorporació dels joves a
factiütat agrária. Habilitar una línia
de crédits específics
de subvencions per a ['inici d'activitat.
) Incrementar les aportacions públ.iques per abaratir e[ cost de les assegurances
sobre les
produccions agráries.
) MiLLorar [a capacitat productiva i
de gestió, segons les prioritats territoriats, socia[s
o
económiques.
d'integracions perdonarseguretatjurídica a les parts contractants, mitjanqant
[a clarificació de les obtigacions mútues.
) Modificar
La l,tei
) Potenciar [a recerca agroalimentária, en estreta cot.laboració
)
amb
etsectori les universitats.
Imputsar els processos de concentració parcet.tária amb llobjectiu de mittorar [a capacitat
operativa i productiva de les explotacions.
i
i
del,s regadius antics, tenint en compte técniques sistemes d'esta[ü de
racionalització de [rls de ['aigua en les diverses fases de regulació, captació, transport, distribució
i aplicació.
) Modernització
)
Fomentar [a construcció de nous regadius, adequats a les necessitats que es deriün dels estudis
agronómics, amb un ús racional de [aigua.
)
Modernitzar [a flota pesquera, els ports i Les l.l.otges. Preveure l'aplicació de peíodes de veda,
ben indemnitzats, per preseruar ets ecosistemes marins.
) Desenvolupament
de llaqüicuttura, foment de
La
indústria transformadora i mitlor comercialització
dels productes.
)
Aprofitar a[ máxim [a capacitat d'obtenir ajuts cofinanEats procedents de [a
UE.
�)
Impulsar [a reestructuració de[ cooperativisme agrari, incentivant [a fusió de cooperatives i
creació de cooperatives de segon grau en els processos de transformació i comercialització.
[a
MESURES PER DESENVOLUPAR UNA POLÍTICA ALIMENTARIA DE QUALITAT
)
Trebaltar per incrementar [a qualitat dets productes des d'una estricta exigéncia sanitária,
incorporant noves técniques i varietats, tant pel que fa ats productes vegetals i animats obtinguts,
com ats ingredients, ets components o les práctiques per obtenir-[os.
)
Preveure
[a participació dels sectors productius- les accions per eradicar de forma
-amb
efectiva les plagues i malatties més comunes.
) Estabtir els dispositius
necessaris per a una acció preventiva
i
una resposta enérgica ats brots
epidémics.
)
Impulsar i vetllar per [a qualitat de les produccions agráries, especialment les Denominacions
d'origen i altres quatificacions, referent ben identificat i acreditat pets consumidors.
)
Potenciar ets sistemes de producció integrada
i promovent e[ consum dels seus productes.
i
l'agricultura ecológica, difonent els seus valors
) Exigir e[ compliment estricte de les normes de [a Unió Europea sobre produccions
i
transgéniques
e[ seu ús en ets productes alimentaris.
MESURES PER PROPICIAR LA MILLORA DE LES CONDICIONS DE
VIDA EN
EN
uÓn nunnl
)
Etaborar ptans de reactivació per
económica.
)
Constituir grups promotors d'actuacions públiques i privades concertades per aI desenvolupament
de cada zona.
)
Activar fapticació dels ptans de muntanya.
a les zones rurals, que permetin una major diversificació
) Fomentar [a creació
d'activitats económiques comptementáries
-indústria, artesania,
agroturisme- per a[ medi rural, adequant els requisits a les circumstdncies específiques de
cada ámbit.
) Donar suport a la indústria
agroa[imentária
i incentivar-ne
[a ubicació en e[ medi rurat.
)
Comptementar les línies d'ajuda comunitiries i impulsar [a incorporació de R+D, [a cooperació
entre empreses, [a consolidació i [a conquesta de nous mercats i [oferta de nous productes per
incrementar [a competitiütat.
)
Mantenir les indemnitzacions compensatóries per a les zones desfavorides i les línies de suport
agroambiental com a accions complementáries d'ajuda als pagesos que viuen en zones de
menor potencial productiu, que estan sotmesos a limitacions productives o ats qui convé continuar produint certs productes.
)
Crear lAgéncia Forestat de Catalunya, que agrupi els boscos de titutaritat púbtica i privada
impu[si una gestió sostenible de fespai forestat, en [a seva dob[e funció económica i socia[.
)
lJAgéncia canalitzará les ajudes
a [a gestió forestal, podrá rebre competéncies detegades
i
en
�guardes rurals
i
i
pesca continental
foresta[s.
matéria de caqa
i
gestió dels espais protegits,
i
s'hi adscriurá e[ cos de
) lJAgéncia Forestal absorbirá ['empresa prlbLica ForestaI Catalana, SA.
) Potenciar e[ Centre Tecnoldgic Forestal de Catatunya.
MEsUREs PER DEFENSAR LA GESIIó DEL MEDI NATURAL COM UN PATRIMONI
COL. LECTIU
) Promoure un Codi de Bones Práctiques Agrícoles i Ramaderes.
) La rigorosa aplicació dels requisits d'acreditació d'explotacions i
[a inscripció en els registres
'i
contaminant.
cárrega
d'eLiminació de fems purins serán garantia del controI de [a
) Elaborar ptans específics, amb els suports técnics i econdmics necessaris.
) promoure e[ desenvotupament i llapticació de noves técniques agrícoles que minimitzin l'erosió
i
[a contaminació per adobs
i
pesticides.
tal que es puguin
)
promoure programes agroambientals, seguint les directius de [a UE, per
acollir ats ajuts preüstos en aquests casos.
)
Impulsar de manera prioritiria una política forestal de prevenció d'incendis forestals.
) promoure,
a través de LAgéncia Forestal, [a disminució de La cárrega combustible dels espais
forestats.
)
en matéria de línies eléctriques, urbanitzacions, abocadors,
voreres de carreteres i ües férries, cremes de rostotls, etc.
VetLLar per les normes de seguretat
) Ús de tots ets mitjans i técniques adients en cas de foc.
) potenciar les agrupacions de defensa forestal (ADF) com a puntal
básic de [a prevenció.
)
Imputsar una [[ei de pesca continentaI que ordeni els espais de pesca i preservi [a fauna piscíco[a.
)
ELs
)
ajuntaments atorgaran les concessions en els termes municipals.
Imputsar una [[ei que regul,i [a caEa, ordeni e[ sector i fixi Les espécies, les condicions, ets
espais els problemes derivats del. ptumbisme, com també [a protecció, [a conservació i
[aprofitament de les espécies cinegétiques.
i
) Les associacions
protectores d'animats seran considerades entitats col'laboradores de
['administració 'i gaudiran deL suport necessari per a les seves actuacions.
) Elaborar els plans d'ús i
gestió dels espais protegits. Potenciar actuacions de mi[[ora en els
parcs i zones d'influéncia, per fomentar activitats económiques que es poden propiciar en e[
seu entorn.
i
les concessions, [elaboració de plans d'ús
)
Imputsar també, tenint en compte ets usos
dels rius.
)
Estabtir l,ínies d'ajuda per a les afectacions en bestiar
i
conreus de [a fauna protegida.
i
gestió
�La realitat present del sector turístic a Catalunya és ambivatent. Hi ha mottes variables de signe
positiu, entre e[[es [a prdpia magnitud de ['ofefta, que atorga marges temporats per reconduir e[s
aspectes no tan positius. Ets governs anteriors no han vo[gut identificar-l.os ni afrontar-[os, amb
un triomfalisme de xifres i récords i [a negació sistemática de quatsevo[ mena de problemes.
turisme urbá és [a gran novetat dels darrers anys (no tan sots a [a ciutat de Barcelona) i sembl.a
que está en bones condicions de créixer. E[ turisme interior i de muntanya está per sota del seu
potenciaIi dels recursos disponib[es, amb modets d'impLantació heterogenis i correctes, i excepcions
preocupants. Augmentar-ne [a rendibilitat, mo[t condicionada per l'estacionalitat, requereix
E[
productes més etaborats
i
processos de comercial.ització més segmentats
i
especialitzats.
A [a costa (eL
70olo del total del sector), hi ha una duatitat indestriabl.e de segments d'oferta
qualificats, competitius i amb [a ctienteta mol.t fidetitzada, enfront d'altres segments abocats a [a
degradació dels serveis, a [a substitució permanent de clients amb poder adquisitiu que baixa i a
uns preus relatius descendents que afecten [a rendibil.itat gl.obaL.
turístics no premien suficientment [esforE dels segments que aposten per [a quatitat.
ininterrompuda de bones conjuntures fa que e[ procés de selecció sigui
mott lent i que ets segments poc quatificats obtinguin amb relativa facititat bons comptes
d'explotació, dada pefectament compatible amb una eventual rendibiLitat gLobal. decreixent.
E[s mercats
PerÓ [a successió gairebé
lJesforg per [a gualitat requereix professionats amb una formació iddnia
i una "cultura turística"
mott especiatitzada. S'han de superar les mancances de [actual sistema de formació técnica i
professiona[, tot i [a seva miltora recent. La incorporació deLs estudis técnics a les universitats
s'ha de consolidar
i
reüsar.
La competéncia en preus és cada cop més
sent més intens en paiios menys
dificit, perqué e[ creixement de La oferta continuará
desenvolupats, i per tant, s'ha de competir en producte, amb [a
qualitat com a factor essenciaI i [a necessitat d'una ofefta important d'atractius paisatgístics i
cultura[s del territori, que requereixen un gran esforq d'informació. factivitat tuística té tendéncia
a degradar o consumir els recursos que [a fan possible, de manera que, a més d'un compromís
étic, [a sostenibititat és un valor económic tangibte.
i
E[ Govern de CiU no ha sabut optimitzar els esforgos dels agents púbtics privats per a [a
promoció turísüca, que s'ha de basar en [a divulgació de[s processos de qual.itat i sostenibilitat,
i
les especificacions sobre els productes Les garanties i respecte ats drets dets turistes com a
consumidors. La Unió Europea ha desenvolupat poca poLítica de turisme, i aquest és un dets pocs
sectors econdmics on hi ha oportunitats d'exercir un lideratge efectiu, no en e[ sentit de comptar
qui té més turistes, sinó d'impulsar potítiques de qualitat.
�OBJECTIUS
O Crear informació de base sobre el sector turístic.
O Formació técnica i professional del sector i
reforqament dets estudis superiors de turisme.
O
qualitat el factor diferencial del sector
turístic catali.
Fer de ta
O 0ferir un turisme sostenible.
O Singularitzar I'oferta turistica.
O Promocionar estratégicament e[ turisme.
O Liderar tes polítiques turístiques europees.
MESURES
) promoure [a creació d'un sistema d'informació de base sobre l'actiütat turísüca.
) Reordenar [a formació dels professionats del sector, amb currícutums formatius específics.
)
sobre
Continuar imputsant processos d'autoregutació a través de plans de zones o subsectors
estándards mínims.
)
Endegar un pla de miltora dels serveis púbtics.
)
aI sector, a
Sens.ibiLitzar e[ sector per eradicar [oferta sense quatitat. Introduir transparéncia
consumidors.
a
com
partir de [a informació i [a defensa dels turistes
)
capacitat de
Condicionar e[ creixement turístic a [a capacitat de reeursos (aigua, espais ütats,
les instal.lacions i serveis).
promoure l'esponjament de [a densitat i mittorar [a funcionalitat dels espais o nuclis amb gran
)
concentració, amb [amortitzaciÓ de places, si ca[.
�UN GOVERN
I UNES INSTITUCIONS
MES PROPERES
ALS CIUTADANS
Les institucions de l'autogovern han permés [a recuperació de La personatitat de Catatunya, peró
e[ pas dels anys i fevotució política i social han posat de manifest [a necessitat d'introduir
reformes i millores en e[ seu funcionament. E[ Govern de [a Generatitat, e[ Parlament, LAdministració
púbtica, ets poders [ocats, [a Justícia i els mitjans de comunicació públ.ics han d'accentuar [a seva
proximitat als ciutadans
i
e[s seus probtemes.
La política i les institucions representatives han de ser üstes com instruments d'organització de
[a conüvéncia en [[ibertat i de solució dets probl.emes de [a societat, sobre [a base dets principis
constitucionals i de valors com [a integritat, [a participació democrática i l'interés púbLic. proposem
una série de reformes que afecten les relacions entre les institucions
i-___FER
I 6.1.
I
I
i
la ciutadania.
.
UNA GENERALITAT MES PROPE A A LES CIUTADANES
ELS CIUTADANS
vint anys de funcionament de les institucions autonómiques, estem en condicions de
fer-ne un balang que, sens dubte, ha de valorar els seus éxits, perd que també ha de detectar les
seves mancances, amb e[ propósit de corregir-tes per continuar avanEant cap a una democrácia
Després de
més ciutadana.
té encara importants deficiéncies, pel que fa a [a proximitat amb
ciutadans, que se senten satisfets amb fexisténcia de les institucions de [a
Generalitat (Partament, Presidéncia i ConseLL Executiu), peró sense attra possibilitat d'inftuéncia
E[ nostre sistema institucionaI
les ciutadanes
i
�que e[ vot periódic a
La l.l.ista
electoral d'un partit o coatició en les eleccions a[ Parlament de
Cata[unya.
pel que fa als poders locals, que són ets més próxims i accessibles a [a gent, ets succesius governs
segon ordre.
¿e CIU a [a GeneraLitat el.s han deixat de banda, tractant-los com institucions de
als
Aquesta actitud ha üolentat sovint fautonomia locat, ha escatimat recursos i competéncies
ajuntaments i ha impedit crear una cu[tura sóLida de co[.[aboració
les i nstitucions representatives.
i
il.eiattat democrática entre
Les seves decisions
Fins ara, e[ Govern de [a General.itat ha estat subjecte a poc control extern.
i
[actuació de [a administració autondmica no han estat prou transparents'
potents i efectius per aI controI del
Ca[ establir, doncs, instruments potítics i técnics que siguin
üngut un paper
Govern. E[ parlament, controlat durant 15 anys per [a majoria absotuta de CiU, ha
del
mott inferior a[ de les seves possibititats com espai principaL de debat polític, de control
Consell Executiu i d'elaboració de potítiques estratégiques'
[a manca
La potitització partidista de l'administració de [a General.itat és conseqüéncia de
possibilitat
[a
d,instruments de controt, i per aixó és una administració poc eficient. S'ha desaprofitat
burocrátic
de crear una administració moderna; ben a[ contrari, s'ha acabat copiant e[ model
demandes
les
a
funcionament
seu
e[
adaptar
trad.icional. de fadministració públ.ica espanyola. Ca[
de
qualitat
i
capacitat
d,una societat dinámica, que exigeix a [a seva administració eficiéncia,
les notes
resposta. Modern.itat, quatitat, professionalitat i ética de servei públ.ic haurien de ser
distintives d'una administració renovada.
polítiques públiques i en els
La societat ciü1. participa poc en els processos d'etaboració de tes
en [a relació entre
processos de prestació de determinats
cot'laboració' i no
beneraLitat i les institucions de [a societat
polítiques
básiques
pas en eL dirigisme. La recerca del consens i e[
serueis.
civil
d
de país haurien de ser les eines básiques d'aquest nou estit'
programa d'innovació democráüca
A partir de l,actuaI realitat institucionaI hem de desenvolupar un
l"imitar i
que tingui com a objectiu básic ampl.iar La l.l.ibertat La participació dets ciutadans
poders públ.ics. Aquest programa ens ha de permetre una nova Generalitat més
i
i
controla1 els
propera ats ciutadans, més transparent, més descentralitzada, més eficient i de quatitat.
i les
Aquest programa de reformes ha de fomentar [a proximitat de les institucions als ciutadans
possib[e
fer
de
ciutadanes. Proximitat entre ets electors i e[s seus representants, amb [a vo[untat
participació de [a societat
una üda pol.ítica fonamentada en valors cíücs i en les possibiLitats de
de transparéncia en
l'increment
és
ciül en ei procés pol.ític. Un deLs altres elements de [a reforma
parlamentari i
lactuació dels poders púbtics. Hem d'arbitrar mecanismes de control i contrapés
paftits.
social del Consetl Executiu, amb mecanismes transparents de finanqament dets
prob[emes
La reforma que proposem es basa en l'aplicació deL principi de [a subsidiarietat. Ets
j
directament
s'han d'afrontar a[ més a prop possibLe del seu origen amb [a participació dels més
i el's
Generalitat
[a
implicats. Hem de promoure una distribució de recursos i competéncies entre
pod.r, locats
eficient
i
i
entre les administracions
de qualitat.
i
[a mateixa societat. La nova Generalitat ha de ser
�UAdministració de [a Generalitat és un element básic deL sistema institucional del país, i per
aquest motiu cal reforEar-ta des de[ punt de üsta técnic i extremar [a seva professionatització per
taI d'evitar [a confusió de les institucions amb una partit poLític o amb una ideoLogia. EL futur de
Catalunya, depén, en bona part, de [a capacitat del sistema administratiu per generar valor a
través de [a seva actuació. Ca[ exigir més rendiment, serveis de qual.itat i col.laboració amb [a
societat.
OBJECTIUS
O Acostar [es institucions a les ciutadanes
i
ciutadans.
C Donar veu i representació als residents a l'exterior.
C
Reforqar el paper del Parlament en e[ conjunt
institucional de la Generalitat.
O Augmentar la transparéncia en l'actuació dels poders
públics.
O Aplicar el principi de subsidiarietat.
O Aconseguir una Administració púbtica eficient i de
qualitat.
MESURES
) Proposar ['e[ecció directa de [a meitat dels diputats en circumscripcions
una llista, amb ['objectiu que ets electors coneguin, accedeixin
diputat que representa eI territori on viuen.
i
territorials i [a resta en
puguin votar directament el
)
Aquesta proposta será recollida en [a [[ei electora[ catalana.
)
Fins que s'aprovi aquesta [[ei, els diputats de PSC-Ciutadans pel Canü ündran l'encárrec de
representar un territori, amb una oficina oberta ats ciutadans.
) La ttei electoral
catatana establirá una circumscripció electoral per ats catalans residents
[exterior, garantint [a seva representació en e[ Parlament.
) Proposar [establiment
d'un límit máxim de dos mandats consecutius per a[ President de
Generalitat, per tal d'afavorir [a renovació política.
) Promoure una modificació de[ marc [ega[ deLs partits
interna, [a participació dels afiliats
i
a
[a
poLítics que garanteixi [a ptena democrácia
un finanqament transparent.
) Fer més accessibte
l'activitat del Partament, per mitjá de les noves tecnotogies: creació
d'un canal temátic de tetevisió i retransmissió d'a[gunes sessions i comissions per [a teteüsió
púbtica.
) Promoure
mecanismes efectius de control de [a despesa electoral del.s partits polítics, per a [a
transparéncia del seu finangament i de les campanyes electorals.
�)
instituirá [el,ecció per part del Parlament d'un Consell de Control de les despeses
electorals, amb mandat superior a La Legisl.atura, integrat per experts, amb potestat executiva
sobre els tímits de despesa electoral autoritzada.
)
partits hauran de pubticar a [a premsa ets seus comptes etectorals detaltats, immediatament
després de les eleccions.
en qui
El. president podrá nomenar un Primer Conseller del. Consetl. Executiu de [a Generalitat,
La ttei etectoral
EL
)
delegará funcions de direcció
)
i
coordinació.
Decidir [a mifl.or ubicació en e[ territori catalá de les diferents seus dels organismes de
Generalitat.
) Fer que e[ Consell Executiu es reuneixi periddicament a diverses ciutats catalanes.
) EstabLir mecanismes de contacte directe amb [a societat ciüt, per analitzar els problemes
cada
)
[a
de
territori.
de
Fer que e[ Consel[ Executiu estableixi formes de comunicació permanent amb els ciutadans,
carácter no propagandístic i basades en [ús de les noves tecnotogies, per mittorar [a informació
i
ampliar la participació.
) Instituir
mecanismes efectius de consulta parlamentária
a [a societat durant els
processos
[egislatius.
)
Modernitzar e[ debat parlamentari, perqué sigui més ágil. i üu, agilitant els trámits i terminis
grans
del procediment, potenciant e[ carácter I'egislatiu de les comissions i reseryant aI Ple ets
debats.
)
Estabtir sessions setmanals d'actualitat potítica
Govern a contestar en 24 6 48 hores.
i
La
possibititat d'efectuar preguntes urgents a[
) promoure un Parlament més fort i amb més capacitat de control sobre e[ Consell Execuüu.
) Les minoria parlamentáries ha de poder dur a terme un control efectiu de factivitat del Govern.
) Reforgar Les obligacions d'informar i comparéixer davant del Parlament corresponenb als membres
del Govern i ets atts cárrecs, com també a les autoritats i Les persones. cridades a declarar
davant les comissions d'investigació.
)
Amptiar [ñmbit de control del Parlament en e[ camp de:
. La gestió pressupostária i financera deI Consetl Executiu.
. [avaluació de [a producció normativa del Consetl Executiu.
. Uavatuació de potítiques púbtiques.
) EL parl.ament analitzará [a idoneitat dels nomenaments d'alts cárrecs més significatius.
) Crear una Administració púbtica catalana moderna i de qualitat. La nostra proposta és:
.Simptificar-ne e[ funcionament i fer-l,a més accessibl.e als ciutadans, amb [a reüsió i [a
mecanitzaci ó i nteg ra I dets processos ad mi nistrati us.
.Descentralitzar-la territoriatment desconcentrar-ta funcionalment, creant agéncies
executives amb objectius, recursos i responsabilitats ctarament definits.
.Desenvo[upar un programa integraI de formació del persona[, per millorar [a capacitat i
i
professionalitat dels em pleats públ'ics.
.posar en mana potítiques transversats
departaments.
i
millorar la coordinació
i
ta co['laboració entre
�'Contenció de [a despesa corrent a través de programes de millora de [eficiéncia
introducció de criteris de gestió gerencials.
i
amb
[a
@.
I
ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOGOVERN
E[ model que es proposa per a l'administració [oca[ es basa, en primer [[oc, en e[ municipi, on
radica e[ poder polític i [a representació democrática dels ciutadans i deL territori; en segons [[oc,
en les comarques, constituides a partir de [a voluntat dels municipis de mancomunar serveis
loca[s i d'exercir competéncies delegades per [a Generatitat; i, en tercer [[oc, en les regions, com
a peca clau en [a devotució de protagonisme a[ territori. Un sector [oca[ fort per poder defensar
i promoure els interessos dets territoris davant de [a resta d'administracions.
E[ model d'administració [oca[ que es proposa vol trobar un equil.ibri entre [a voluntat de mantenir
e[ mapa municipa[ actual
a expressió de les idenütats [oca[s- í [a necessitat de trobar
-com
prestació
fórmules de
dets serveis locals amb eficácia i eficiéncia, promoure e[ territori i defensar
els interessos generals.
E[s organismes locats supramunicipals
-[es
comarques
i
les
regions-
hauran de desenvolupar
un paper decisiu de suport a les actuacions que depassen les possibil.itats dels municipis, en
l'exercici de [es seves competéncies i en [a defensa dels interessos locals. Les comarques seran
organismes de natura[esa gestora i administrativa, amb un
mapa comarcal obert, si fos necessari, a crear-ne de noves. Les regions seran [ámbit d'una
administració de cooperació [oca[ i promoció i gestió del territori, per mitjá dets Consetls regionals.
E[ Govern de [a Generatitat ha d'establir retacions de col.taboració l.l.eiaL amb ets ajuntaments,
que han de veure reconegut i enfortit e[ seu paper fonamental com a prestadors de serueis als
ciutadans. des d'una posició de proximitat, en benefici de [a seva eficiéncia i capacitat d'acció
directa sobre ets problemes.
OBJECTIUS
O Enfortir e[ poder locat.
O Impulsar unes administracions locals amb major
autonomia i més competéncies i recursos.
MESURES
) Reconeixement
del principi d'autonomia local
i
apticació en sentit extens del. principi de
subsidiarietat.
)
Transferir als municipis [a gestió de competéncies de [a Generalitat, com l'ensenyament primari,
opcionatment e[ secundari, les po[ítiques ocupacionats actives i [a promoció de l.'habitatge.
�) Reconéixer els alcaldes com a representants de [a Generalitat a[ territori.
) Desenvolupar una retació Generalitat-municipis de carácter plenament institucional, etiminant
quatsevol criteri partidista.
E
I un
ADMINISTRACIó DE JUSTÍCII mÉs ¡nCIENT
I
PRoPERA
E[s ciutadans d'avui no perceben t'Administració de Justícia com un servei públ'ic eficaE que
garanteixi [a seva [[ibertat, [a seva seguretat
de fer.
i
ets seus drets de [a manera en qué ho hauria
Uexcessiva lentitud dels processos judicia[s, e[ contrast entre una justícia cara només accessibte
a una part de [a pobLació enfront d'una justícia gratuita que no garanteix un servei digne i, a més,
contribueixen a aquesta percepció d'ineficácia
i
i
independéncia de l'aparetl judicial,
manca de confianga entre [a ciutadania.
els dubtes no descartats sobre [a plena imparcialitat
Entre les causes deI manteniment d'aquesta situació, n'hi ha de tipus institucionaI i estructural
que afecten els organismes deI govern i ['administració de [a Justícia.
Consetl General del. Poder Judicial,- apareix com un poder opac, ltunyá i
E[ govern judiciat
-eL
desconegut pels ciutadans, que ignoren els noms dels seus membres els motius de [a seva
etecció p1[ P.rl..rent, davant deL qual, tampoc no són responsabtes. [actuació del Consell General
está centralitzada i al.lunyada dels territoris on es plantegen ets probtemes. La coincidéncia en
una mateixa persona de l.a presidéncia de [órgan de govern de la justÍcia amb [a presidéncia del
Tribuna[ Suprem afegeix una confusió entre dues funcions que haurien de ser incompatibles.
i
de Justícia pateix d'una secular ineficácia que genera [a desconfianEa dels ciutadans.
La duració de[s titigis s'ha de comptar per anys, i més en ets que arriben a[ Tribunal Suprem. Les
[administració
judiciats
lteis processals són deL segl.e XIX i demanen una immediata modernització, i les oficines
tenen un funcionament anacrónic, mancades de les técniques modernes de gestió. E[ personal al
jutges i magistrats- está organitzat en cossos
servei de fadministració de Justícia
-excepte
nacjonals de funcionaris, fet que dificul.ta [a seva gestió per part de les comunitats autdnomes
amb competéncies, com és e[ cas de Catatunya.
Aquesta ineficácia es fa més patent en probtemes de conüvéncia, com petits conflictes ciüls o
contravencions penats d'escassa entitat, que afecten [a vida de [a gent.
és com un greu problema no resolt, pel que fa a [a seva dependéncia
lestatut de[ Ministeri Fiscal
del Govern o del Parlament
i
a determinar qui dicta les prioritats de [a seva actiütat.
i
Les successives LLeis orgániques algunes senténcies del. Tribunal Constitucional han buidat
prácticament e[ contingut de l'Estatut dAutonomia de Catatunya en matéria de justícia. Aquest
fet afecta e[ model de construcció de l'Estat de les Autonomies, perÓ també els problemes esmentats
que pateix l,Administració de Justícia.
�A Catalunya s'han de mi[lorar les institucions penitenciáries, pel que fa a |'a seva finalitat de
servir a [a reeducació i reinserció socia[, com també els estab[iments de menors.
S'ha d'impulsar [ús del catalá a l'ámbit judicial, encan insuficient,
modernització del dret ciül catalá.
i
cutminar el.s trebaLts de
E[ principal objectiu del nou Govern de [a Generatitat és impulsar un federalisme judicial, aplicant
principis de subsidiarietat i de proximitat a[ Govern i a lAdministració de Justícia. La democratització
del govern de [a Justícia significa que ets seus membres han de ser elegits pel Parlament, amb [a
prévia presentació d'un programa de govern que pugui ser conegut i que e[ propi Parlament pugui
cessar del seu cárrec a aquetls membres que incompleixin les seves funcions. La separació de les
funcions de govern i d'administració de Justícia suposa que no coincideixi en [a mateixa persona
[a presidéncia del Consel General de[ Poder Judicial i [a del Tribunal Suprem.
S'ha de garantir que sigui efectiva [a responsabititat penal
i disciptinária detsjutges i magistrats.
La práctica ha demostrat que aquesta efectivitat és més dificit d'aconseguir quan [a sanció
disciplinária o penaI correspon ap[icar-[a a órgans integrats majoritáriament per membres de [a
carrera judiciat.
S'ha de reduir e[ temps de durada dets processos judicials i de fexecució de Les resotucions que
recaiguin en aquests processos. Per a aconseguir aquest objectiu, s'ha d'abordar [a reducció
d'instáncies processals que han de culminar dins e[ propi territori autonómic i [a reorganització
del personal i les oficines judiciats.
Una prioritat de govern será [a de garantir [a sotució del.s petits conftictes de convivéncia.
fonamentalment ets que es produeixen ats grans centres urbans. Aquests tipus de conflictes no
els soluciona [a jurisdicció ordinária, per [a qual cosa cal trobar noves fórmuLes judicial.s o
extrajudicia[s.
S'han de determinar les funcions, dependéncia i principis sota els quats ha d'actuar eL Ministeri
Fiscat, i e[ procediment per estabtir les prioritats en matéria de potítica criminat. És necessária
['aprovació d'un noL,l Estatut del Ministeri FiscaI que determini les seves funcions i com s'articu[a
[a seva dependéncia del Partament o del Govern. També s'ha d'arbitrar un procediment a[tament
paÉicipatiu per determinar les prioritats en matéria de potítica crimina[.
Ca[ garantir [a prestació del servei de justícia gratulta per a tots aquelts que acreditin que
manquen dels recursos suficients, i que aquest servei es presti dignament. Aquest objectiu és
prioritarii va molt ttigat a [a formació de[s advocats que, a través dels seus cot.legis, presten e[
servei.
Ca[ dotar a les institucions penitenciáries
-que només compleixen funcions de reclusió, amb
['ob[it de les seves finalitats constitucionals- dels mitjans necessaris per fer efectives les seves
finalitats de reeducació i reinserció sociat.
S'han de modernitzar els centres d'acollida i tractament de menors que necessiten ajuda per a [a
seva adaptació social. [atenció a infants i menors d'edat ha de ser objecte prioritari de l'acció de
govern, sobretot els afectats per mancances econdmiques, socia[s i d'integració.
�i
informació ciutadanes en e[ seguiment del funcionament de
LAdministració de Justícia. CaL fer efectiu e[ dret dels ciutadans a ser informats de tots els
assumptes que afecten ets seus drets i interessos, i fomentar [a normalització lingüística en
aquest ámbit.
Ca[ fomentar La participació
És necessari
i
urgent desenvolupar e[ Dret civil. catal.á d'acord amb les necessitats de [a societat
actua[.
OBJECTIUS
O Federalitzar i aplicar els principis de subsidiarietat i
proximitat al Govern i a l'Administració de Justicia.
C Democratitzar e[ govern de la Justícia i
separar les
seves funcions de govern de les estrictament
jurisdiccionals.
O Garantir que sigui efectiva [a responsabilitat penal
disciplinária dels jutges i magistrats.
i
C Reduir el temps de duració dels processos judicials i
de I'execució de les resolucions que recaiguin en
aquests processos.
O Garantir [a solució dels petits conflictes de
convivéncia, sobretot en els grans centres urbans.
O Determinar les funcions, dependéncia i principis
sota ets quals ha d'actuar el Ministeri Fiscal.
O Garantir [a prestació adequada
justícia gratuita.
i
digna del servei de
O Modernitzar les infraestructures penitenciáries.
Trasllat de [es presons de la ciutat de Barcelona.
Impulsar potítiques de prevenció i de reinserció
socia[. Millorar la sanitat penitenciária.
O Modernitzar els centres d'acolliment i tractament de
menofs.
O Fomentar la participació i informació ciutadanes.
O Fomentar la normalització lingüística a l'ámbit
judicial.
C Actualitzar e[ Dret Civil catalá.
�MESURES
)
Proposar que e[ Govern de ta JustÍcia sigui elegit pel Partament, d'acord amb un programa
conegut pets ciutadans, i que els seus membres siguin responsabtes davant del mateix Parlament.
)
Proposar [a separació dets cárrecs de president del Consell General del Poder Judicial i de
president del Tribunal Suprem, a fi de separar ctarament e[ govern de [a Justícia i factiütat
judiciat.
)
Promoure la federatització de [a Justícia, aplicant eI principi de proximitat, amb [a creació de [a
Comissió de JustÍcia de Catalunya, a [a qual s'atribuiran funcions de govern de [a Justícia,
própies i delegades pel Consell GeneraI del Poder Judiciat.
)
La Comissió de Justícia de Catalunya, presidida peL president deI TribunaI Superior de Justícia
de Catalunya, estaria integrada per membres vocals del Consell General del Poder Judiciat, i de
la Sata de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una meitat, i per representants
del Partament de Catalunya, [attra.
)
[i atorga fEstatut d'Autonomia de fixar les
judicials,
per
territoria[s
dels
órgans
reduir
detimitacions
ets desplagaments i adaptar-los a [a
nova organització territorial de Catalunya.
)
Proposar que les instáncies judicia[s s'esgotin davant del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, complint [es preüsions constitucionals, per abreujar [a duració dets processos.
)
E[ Tribunal Suprem només ha de conéixer els recursos destinats
Fer que [a Generalitat exerceixi [a competéncia que
a unificar [a doctrina
dets
tribuna[s.
)
Promoure que e[ Parlament de Catatunya proposi un de cada tres magistrats que integren e[
Tribunal Superior de JustÍcia de Cata[unya, com a mesura de federalització de [a Justícia.
)
que [a Generalitat sigui ['única institució competent per
instar [a convocatória de proves d'accés de jutges i magistrats, per eütar que hi hagi órgans
judiciats desatesos per manca de jutges.
)
Crear [a Justícia municipaI o de proximitat als grans centres urbans, per resoldre els conflictes
Fer acomptir l'Estatut dAutonomia
i
de convivéncia.
i
)
per
Crear e[ Consell Territorial de Justícia de Catatunya ets consells regionals
-integrats
representants de les administracions locals, de les organitzacions empresaria[s i de treba[[adors,
de veTns, de consumidors, dels col.legis professionals i d'attres-, com a mesura de participació
ciutadana. de seguiment de [administració de Justícia i de proposta i col.laboració amb ets
órgans competents, inclós e[ Ministeri Fisca[, per determinar [a política criminat.
)
Proposar que, atesa [a seva responsabititat pena[, i per delictes comesos en l'exercici dets seus
cárrecs, els jutges i magistrats hagin de ser jutjats per un Tribunal amb Jurat, a fi de garantir
que no prevatguin ets interessos corporatius.
)
Proposar que els recursos contra els acords del govern de [a Justícia que sancionin jutges i
magistrats per raons disciplináries els hagi de resotdre o bé una Comissió del Partament creada
a aquests efectes, o bé e[ Tribunal Constitucionat, a fi d'evitar sospites d'interessos corporatius.
)
Proposar que e[ personal aI servei de l'Administració de Justícia (excepte jutges
depengui de [a Generalitat, per raons estatutáries, de proximitat i eficácia.
) La Generalitat
i
magistrats)
ha d'administrar, per tes mateixes raons, els recursos materials destinats
l'admin'istració de Justícia a Catalunya.
a
�)
Garantir [a prestació del servei de justícia gratuita de [a manera més digna, mitjangant e[ seu
controI per part de [a General.itat i amb [a garantia d'una formació adequada i d'una retribució
digna dets professionals.
)
Garantir que els professionals i advocats que col.taboren amb lAdministració de Justícia tindran
una formació adequada préüa a [exercici professional, per a millor garantia del dret de [a
defensa.
)
0rganitzar les oficines judiciaLs amb lestécniques modernes de gestió, mitjanEant [a creació de
figures gerencials, [a total informatització i [a creació de serveis comuns.
una Oficina dAtenció a[ Ciutadá, a fi de conéixer
sumarial, [a situaciÓ i darreres actuacions dels
e[
secret
en tot moment, si no s'ha decretat
assumptes en qué e[ ciutadá és part.
) Crear ats serveis comuns deLs drgans judiciats
)
Mil,l.orar e[ funcionament de [es
de reeducació
i
institucions penitenciáries, amb l'aplicació de técniques modernes
rehabiLitació.
)
Protegir els menors i util.itzar per a [a seva adaptació social técniques que eviün faittament i
['internament en centres quasi-penitenciaris.
)
Establ.ir normes que ob[iguin a tladaptació comprensib[e de[ [[enguatge
jurídic, com s'ha fet
a
jurisprudéncia com
a
Anglaterra.
)
Establ.ir mesures de foment de l.'ris del catalá, amb [a traducció de
primera mesura.
)
Posar al. dia el. Dret CiüL de Catatunya
i
tota
promoure [a cetebració del
[a
II Congrés Jurídic
Catalá.
6.4.
PER
UIA
REFoRMA
A F0NS
DEL SISTEMA AUDIoVISUAL
CATALA
sewei púbtic de La rádio i La tel.eüsió es veu fortament afectat pels avengos tecnotógics, com
La digitatització o [a utitjtzació de tecnologies no hertzianes, que deixen sense sentit [a tradicional justificació deL sector púbtic com a resultat de [a Limitació de l'espai radioeléctric. En segon
[[oc, Europa ha passat d'un sistema de monopoti púbtic de [a radiodifusió a un model dual de
concurréncia de mitjans púbtics i privats. E[ reconeixement del paper cada cop més decisiu de les
rádios i les tel.eüsions en [a cultura de masses i en ets processos d'informació i de cohesió de [es
societats és un tercer factor que justifica [a necessitat de revisar les formes ügents de [a rádio i
E[
[a teteüsió púbtiques com a serveis púbtics.
han de ser mitjans per a tots e[s pribtics, en coheréncia amb les funcions de
promoció del. debat democrátic i de foment de [a formac'ió i de [a cultura, tant a nive[[ locaI com
La rádio
i La tel.eüsió
general. S'ha de promoure, sobretot, una teteüsió no elitista que. a més de ser accessible a
tothom (d'emissió en obert, com a principi general) desplegui d'una manera equilibrada les
funcions origináries: informar, formar i entretenir.
�La teleüsió pública, com ha dit el Parlament Europeu, ha de perseguir que e[ púbtic es situT en
una posició de ciutadá i agent actiu en e[ debat poLític i no de consumidor o espectador passiu.
E[ protocol sobre e[ servei púbtic de rádio i televisió del Tractat dAmsterdam de juny del 1997
considera que <l'existéncia del sistema púbtic en els estats membres está directament retacionada
amb les necessitats democrátiques, socials i culturats de cada societat, i amb [a necessitat de
preservar e[ pturatisme deLs media>.
teleüsió púbtica, en [a seva vessant de televisió informativa, ha de promoure e[ debat democrátic
i s'ha de caracteritzar per [a independéncia de criteri i [a posició imparciat. Ets informatius de les
tetevisions púbtiques han de ser referent de quatitat i rigor per a [a totalitat del sistema teteüsiu.
La
Perqué tot aixó sigui possib[e, s'han d'estab[ir mecanismes que assegurin [a independéncia del
mitjá en relació amb els governs existents en cada moment i amb [a diversitat d'interessos
po[ítics, sociats i econdmics en joc.
tenir també una finalitat formativa, en [a gua[ [a difusió i reforEament
dets valors socials i constitucionals inspiri e[ conjunt de [a programació, a més de [a seva
cot.taboració amb e[ sistema educatiu general i l'ensenyament a distáncia.
La tetevisió púbtica ha de
La teleüsió púbtica ha de ser un etement de foment de [a cultura, tant locaI i regiona[ (tel.eüsió
de proximitat), com d'abast territorial més ampli. Ha de ser un element d'identitat i alhora
d'universalitat, tenint en compte fenómens com e[ de [a mutticutturatitat creixent en e[ nostre
continent. La televisió públ.ica també ha de prestar atenció a les diferents minories, especialment,
a les més desvalgudes.
Contráriament aI que ha estat La lógica del monopo[i púbtic, [a tetevisió púbtica ha de promoure
[a competitivitat de [a seva programació no sobre [a base de criteris merament mercantits, sinó de
quatitat. La televisió púbtica ha de potenciar l'aportació de creadors de programes i ser present
en els processos de canü i mitlora tecnotógica que tenen [[oc en aquest sector.
La finatitat principal de [a tetevisió púbtica és assegurar una opinió púbtica democrática i madura. E[ fet que les cadenes privades, sotmeses a [a lógica comercial, no sempre poden assegurar
aquesta funció per a tothom reforqa [a importáncia de [a necessitat i [a funció dels mitjans
púb[ics com a garantia per a[ sistema democrátic. Ca[ recordar, altrament, les obligacions púb[iques
que tenen contretes els mitjans privats. La seva condició d'empreses que busquen un profit
econdmic no ha de ser contradictdria amb e[ respecte ats compromisos adquirits amb [accés a les
concessions d'emissió.
E[ nou Govern de [a Generalitat ha de proposar una reforma a fons del sistema
audioüsual, basada
en l'afirmació det va[or d'espai púbtic. La revotució tecnológica i, mott especiatment,
digitalització, juntament amb e[ trencament del monopotis púbtics a [ámbit audiovisual i
j
[a
[a
consotidació de mitjans privats, suposa un nou repte de legitimació del servei púbtic,
que es justifica essenciatment per [a seva missió social com a instrument de [a Ll,ibertat d'expressió
i de cohesió i equitibri democrátic.
irrupció
E[ primer objectiu de [a nova etapa de govern a Catalunya será dotar e[ servei púbtic de rádio i
televisió d'una nova legitimació que acabi amb [a seva dependéncia del Consell Executiu: enfortir
�[a independéncia dels mitjans; prioritzar La qualitat dels continguts;
a ['impuls necessari de [a indústria audioüsual i cinematográfica.
i üncular ets mitjans púbtics
A Catalunya s'han de produir canüs normatius importants en relació amb l'espai audioüsual. Ca[
reformar, primer, ta Ltei de creació de [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, i, després,
reformar [a més recent Ll,ei det Consell Audioüsual de Catalunya, en [a línia de convertir-lo en
[autoritat regutadora de [espai audioüsual catalá.
i assegurar ljestabititat dels mitjans públ.ics és necessari un model
púbtic
de Rádio i Teleüsió d'Espanya supera actualment ets 700.000
[ens
finangament.
clar de
milions de pessetes de deute, i [a Corporació Catatana de Rádio i Teleüsió ets 80.000 milions,
amb uns déficits d'exptotació cada dia més grans. És un objectiu potític acordar un nou marc de
finanEament que aporti [a necessária estabil.itat a les empreses públiques de rádio i teleüsió,
amb [a preüsió d'un procés i un període de transició entre e[ model actual i e[ nou.
Per dur a terme aquest canüs
La tel.eüsió públ.ica catalana ha d'esdevenir e[ principal instrument de potenciaciÓ d'una potítica
industrial. del audioüsua[, com també d'aprofitament de [a creativitat i e[ talent dets professionats,
de cultura, ficció i entreteniment, amb una progressiva
potenciar
[a indústria audioüsual com una opció estratégica
externalització de ta producció. S'ha de
per a Catalunya, amb La participació de les productores independents, que aporten una gran
capacitat en [a creació de productes de qualitat. S'hauran de crear instruments financers idonis i
fomentar les aliances necessáries perqué es pugui accedir als grans mercats internacionals.
amb una bona oferta d'informació
i d'esports,
i
Ca[ afrontar els desafiaments de ta digitatització de les telecomunicacions dels mitjans de
comunicació, que está provocant canüs radicats en [a rádio i La teleüsió. A més de [a creixent
faciLitat per convertir-se en emissor per a tot e[ planeta, sense limitacions de poténcies o de
freqüéncies, hi ha una convergéncia empresariali professionaI dels mitjans escrits amb ets parlats
i amb ets üsuals. La interactiütat aporta una nova relació amb els consumidors d'aquests productes
comunicatius, [a personalització obLiga a una reformulació del concepte de comunicació de
masses. La fragmentació dets mitjans, fins a extrems inimaginables fins ara, combinada amb
l'aparició de mitjans globals, descriuen un moment en qué tot s'haurá de reüsar, tant des del
punt de üsta juídic com des del. de [a programació. S'ha de fer una política que permeti abordar
i
en bones condicions [a transició a ['era digitiat.
OBJECTIUS
O Legitimar de nou e[ servei públic de rádio i televisió.
O Crear un nou marc legislatiu Per a I'audiovisual.
O Estabtir el nou model de finangament dels mitjans
púbtics de comunicació.
O Adoptar una política industrial per a l'audioüsual.
O Fer una política per la transició a l'era digital.
I
�MESURES
)
i
Convertir ['actua[ Comissió de Control de [a Corporació Catalana de Rádio TeLevisió en La
Comissió Parlamentária de les Telecomunicacions, lAudioüsuaI i [a Societat del Coneixement.
) La Comissió assumirá
noves competéncies, com e[ seguiment del Consetl de L'AudioüsuaI de
polÍtiques
per a [a Societat de [a Informació i Tetecomunicacions i de Les
Catalunya, de les
polítiques audioüsuals.
)
Modificar [actual Ltei del Consell de lAudioüsual de Catatunya per transformar-to en un organisme
independent, amb capacitat i autoritat de regutació de faudiovisuaI a Catalunya.
)
Propiciar que e[ Consell de lAudiovisual de Catalunya sigui un organisme púbtic autónom, amb
personalitat jurídica diferenciada, pressupost i tresoreria propis, independéncia funcionat i
autonomia de gestió. Vettlará pel respecte als principis básics de ta programació, inctds eL deL
pluralisme potític i l'adequada preséncia de [es forces potítiques que representen els ciutadans.
) E[ Consell ha de tenir capacitat
Catalunya
)
i
i
[a seva adscripció ha de ser a[ Partament de
Modificar [a Ltei de creació de [ens de [a Corporació Catalana de Rádio i Tel.eüsió i e[ seu
Consell d'Administració per fer-lo més reduit, amb més responsabititats i competéncies.
) Ets seus membres
acreditat mérits
)
sancionadora
no pas a[ Consell Executiu.
i
seran elegits en e[ Parlament, per a un període de sis anys, després d'haver
capacitats davant [a Comissió Parlamentária.
Seran elegits pels dos tergos de [a Cambra, a proposta d'un mínim de dos grups partamentaris.
) Proposar un nou model de finanqament per a [es rádios i teleüsions púbtiques, basat en dos
ingressos diferenciats: Una part provinent dets pressupostos públics, destinada a unes
determinades emissions
i/o
programacions.
) Una altra part provinent del mercat pubticitari, restringida
a un número determinat d'espais per
dia i amb precises exclusions d'horaris.
)
Afavorir [a creació d'un mercat
i
d'una indústria de [a producció audioüsuat.
) Fer que [a indústria
audioüsual a Catatunya adquireixi [a dimensió óptima per tenir una presencia rellevant en els mercats internaciona[s de [a producció audioüsual, com objectiu estratégic.
) Potenciar e[ sector de [a indústria audiovisua[, miltorant llequitibri entre les grans productores
i les productores locats, més petites, peró de gran capacitat en [a creació de productes de
quatitat.
) Les productores
petites permetran una pluralitat de proveTdors
i acollir e[ talent
creatiu de
[a
societat cata[ana.
) Diversificació de [oferta,
)
aproximant et mitjá a un públic més ampli
i
heterogeni.
Afavorir [a creació del mitjans de comunicació d'ámbit [oca[ o descentralitzats: rádios, televisions
i mitjans que es distribueixin per Internet o per cable i que cobreixin ['ámbit de proximitat.
) Potenciar
[a cot.laboració entre aquests mitjans, ajudant a crear organismes de coordinació
que promoguin una realitat ptural.
) Facilitar que ets mitjans audiovisuals locals (rádios, teteüsions loca[s i també [a premsa escrita) facin [a transició digitat, i utilitzin [a xarxa d'Internet per potenciar [a comunicació de
proximitat.
�)
Proposar que WE produeixi [a segona cadena des del Centre de Producció de Sant CugaL com a
mesura per potenciar la indústria audioüsual a Catalunya, i perqué no es perdi el paper bipotar
(Barcelona-Madrid) de [a teleüsió a Espanya.
�7.
cATALUNYA
r EL móru
l-^
I t.t.
I CATALUNYA I
EUROPA
La Catalunya actual és profundament diferent de [a que e[ 1986 entrava, amb Espanya, a les
Comunitats Europees. Avui, des de Catatunya es üatja pels estats comunitaris sense tenir [a
impressió que sortim del país. Ets estudiants universitaris fan servir programes europeus d'intercanü
amb [a mateixa naturalitat amb qué ets ajuntaments reben fons per a infraestructures i ocupació.
La frontera amb Franga ha desaparegut com a tat, existeix l.l.ibertat de circutació tes pIME
tracten habitualment amb empreses d'altres estats.
i
Des de Catalunya podem sentir-nos realment
part d'un espai geográfic comercial, econdmic i
cultural, on les fronteres dels estats juguen un paper secundari, i on retrobem una vocació
europea, mediterránia- de l[arga tradició, i també amb un gran futur. Per a[ nostre pte
desenvolupament, necessitem aquesta Europa que ha esdeüngut e[ nostre marc institucional;
alhora que a Europa s'endeguen processos de descentratització, de devolució de poder, de
recuperació del territori i les identitats, on Catatunya té molt a dir: també Europa necessita
Cata[unya.
Han estat uns anys en qué e[ Govern de CiU ha
tingut davant seu un dobl.e repte: d'una banda, e[
Catalunya en l'imbit institucional comunitari-; i, de [a[tra, e[ repte de
-inserir
[a globatització
Catalunya a [exterior en termes potítics, comercials i culturats-.
-projectar
primer
Responent a[
repte, et Govern de CiU ha creat. entre d'attres instruments, e[ Patronat
Catalá pro Europa, i les iniciatives de cooperació transfronterera endegades amb altres regions
repte europeu
�europees. Per a[ segon, ha iniciat una activitat de projecció exterior amb [obertura de centres de
promoció comercial i cultural a diversos paisos.
perqué calia
Ha estat una etapa on Les forces pol.ítiques catatanes han Limitat les seves crítiques,
assentar
i
afirmar aquestes actiütats davant d'un Estat soünt recelós.
Si en fem un balanE, veiem que en un i altre camp d'actiütat els de CiU han estat llastrats per
problemes sembtants: [a manca d'ambició i, de vegades, un cert ctientelisme, i fins i tot un grau
de sectarisme que, en [ámbit europeu, han fet que els fons i les subvencions s'hagin convertit en
un regal que administra e[ Govern autÓnom.
S'han deixat perdre oportunitats d'inversió en árees com [a recerca aplicada a [a indústria, [a
protecció enfront del.s incendis. e[ medi ambient, e[ Fons Social i els Fons Regional europeus, o
ies estructures agrícoles: és a dir, que e[ país es beneficiés plenament de les oportunitats europees.
S'ha deixat passar ['ocasió, per exempte, d'enfoftir el, Comité de les Regions com a cambra representativa del territori de [a Unió.
identitari, ha estat insuficient
p.t qul fa a afavorir [a internacionatització de [economia catalana o, més en generat, arribar altá
on no arriba [a iniciaüva de [a societat ciü|.. E[ seu funcionament, dominat per [a protecció d'uns
interessos clientetars massa determinats, ha estat poc transparent i escassament consensuaU no
ara
només amb les forces potítiques, sinó tampoc amb altres institucions púbtiques
La projecció exterior del Govern de CiU, centrada en e[ simbolisme
-com
ajuntaments'i diputacions- ni amb els sectors que defensen interessos generals, com ara cambres
de comerq o associacions professionats.
projecció exterior del Govern de CiU ha estat e[fet d'intentar
defensar una identitat exclusiva, que pensa que es fa forta com més exclou els altres. Així, ha
endegat a Europa una batalla sistemática contra els governs [oca[s, alhora que a [estranger ha
pretés presentar-se com un succedani de govern estatal, sense saber trobar un camí diferent a[
d'emutar [a vetta dipLomácia dels estats, i provant de confondre sobre [a seva auténtica naturalesa.
Ara bé, potser l'error més greu en
La
arribat e[ moment d'aprofitar a[ máxim aquestes oportunitats que es multipliquen i de tenir un
nou Govern de [a General.itat que sápiga aprofitar aquestes oportunitats.
Ha
polític, económic- de Catalunya passa ineütablement
per enfortir [a seva preséncia tant a Europa com a[ món. I no només de manera testimoniat: igual
Més que mai, e[ desenvolupament
-socia[,
que les empreses han de cercar nous mercats, les regions europees han de relacionar-se amb e[
seu entorn geográfic i perseguir els seus objectius més entlá de les seves fronteres.
En un moment on e[
territori constitueix un contrapés fonamental a [Europa de [a moneda única,
els estats no són ja el.s únics actors internacionals: municipis i regions guanyen veu. Per aixd,
Catalunya té mott per aportar a Europa i a[ món: e[ seu model, basat en una conüvéncia social
harmdnica i una identitat forta; una unitat ciü|. que troba e[ seu encaix a Espanya i a Europa. És
primordial. per a [a nova Generalitat presentar-se com un govern regional que basa [a seva legitimitat
en [a realitat deLs governs tocal.s del. seu territori, en [a seva vocaciÓ federal amb [a resta
d'autonomies i e[ Govern d'EsPanYa.
i
�S'ha d'atorgar a les qüesüons europees i internacionats [a importáncia que mereixen; fer més
esforqos per informar-ne i promoure'n e[ debat i [a reflexió socials.
S'ha de saber potenciar tant eI debat parlamentari com [a concertació
postures
i
i et diáteg a ['hora de cercar
perseguir polítiques.
E[ nou Govern de [a Generatitat tindrá com un objectiu principaL desenvolupar [a integració a
Europa, potenciar e[ debat europeu, amb e[ Parlament de Catatunya en primer [[oc, i estimular a[
máxim [a inserció, [a preséncia i l'activitat de tots e[s sectors socia[s en les qüestions europees i
internacionals.
imperatiu impulsar el. debat i [a reflexió púbtica sobre les qüestions europees. Ca[, més enLl.á de
postures partidistes, formar una postura catalana, una agenda comuna envers els temes de [a
Unió que són d'importáncia fonamental per a Catalunya, i gue margui [a manera com tant e[
Govern de [a Generalitat com attres organismes públics, com també ets representants potítics
És
catalans. es retacionaran amb La Unió.
OBJECTIUS
O Impulsar la integració a Europa i potenciar el debat
europeu, amb el Parlament de Catalunya en primer
lloq estimulant al máxim [a inserció, la preséncia i
l'actiütat de tots els sectors socials en les güestions
eutopees i internacionals.
C Participar a[ mexim en la formació de les polítiques
comuniteries i fer ús pte dels instruments de qué
disposem per tal d'influir en la fedenlització
d'Europa
i contribuir a orientar-la
cap a la
Mediterránia.
O Encarar les polítiques comunitiries que es gestionen
des del país com una oportunitat que cal aprofitar
amb ambició, treure'n e[ máxim rendiment i liderar
la seva posada en práctica a[ país.
O Desenvolupar polítiques actives en les zones
d'interés estratégic per a Catalunya.
C Dotar Catalunya d'una projecció exterior moderna i
positiva.
�MESURES PER IMPULsAR LA INTEGRACIÓ
A
EUROPA
I
POTENCIAR EL DEBAT
EUROPEU
) Consagrar un debat anual del Parlament de Catalunya als afers europeus i tes retacions entre
Catatunya i [a Unió Europea que, a més de servir per a [a creació de grans punts de consens,
permetrá un coneixement més exacte per part dels ciutadans sobre les diferents postures
potítiques, i mi[[orar així ets nivelts d'informació i debat púbtics.
)
Retran comptes a[ Partament organismes que, tot i que reben fons dels Pressupostos Generals
de [a Generalitat, han estat fins ara massa opacs partidistes, com e[ Patronat Catatá pro
Europa, tllnsütut Catal,á de La Mediterránia o e[ Consorci de Promoció Comercia[ de Catalunya.
)
Dotar de carácter institucional les re[acions entre e[ Parlament i ets diputats catatans a[ Par[ament
Europeu.
i
) Crear una oficina de representació permanent de Catatunya
Comunitáries, com ja
han fet
tots
els Ltinder alemanys
davant de les Institucions
comencen a tenir [a majoria
i austríacs, i
de les comunitats autÓnomes espanyotes.
)
pro Europa recuperi e[ seu paper fundacional i atorgar-li un rol
central, que implicará a fons Les institucions ciüls i polítiques que ja en formen part. per
Fer que
e[ Patronat
Catal.á
convertir-to en un gran instrument, a[ servei de [a societat catatana, per crear opinió, informar
i
)
actuar en les qüestions europees.
Treure e[ Patronat de l'anquilosament i [a rutina que [i han
correspon, i corregir a fons e[ seu funcionament ctientelista
fet perdre e[ protagonisme que [i
i
els seus serveis obsolets.
)
Fer que ets joves catalans que es beneficien de programes europeus d'estudi
comencin a constituir [a base de [a nova Europa sense fronteres.
)
Ca[ reforgar aquesta tendéncia
reatitat
i
i
les oportunitats de [a
estendre-ta a altres joves
i
i
d'intercanü
sectors socials, que no coneixen [a
UE.
) E[ Patronat Catal,á Pro Europa ha de fomentar i intensificar [a formació en temes europeus.
) Portar a les escoles [a formació sobre temes europeus i crear assignatures i programes específics.
) Promoure La mobititat de les persones, especialment dels joves, a[ territori europeu, des del
coneixement, e[ respecte, [a confianga
MESURES PER PARTICIPAR
i l'amistat .
AL MAXIM EN LA FORMACIÓ DE LES POLÍIIQUES
COMUNITARIES
)
Promoure que les comunitats autónomes puguin fer arribar [a seva veu ats Consetls de Ministres
europeus, ja que La participació actual. a través de les Conferéncies sectorials és insuficient. (Hi
ha matéries sobre les quats Catatunya té totes les competéncies, com fagricultura, que són
negociades només pets ministres dels estats reunits a[ Consetl.
)
Fer una proposta clara d'articulació de les postures de les comunitats autÓnomes dins de [a
delegació espanyota a[ Consell de [a Unió.
)
Senat será fórgan per sumar les attres comunitats a [a defensa d'aquest objectiu, amb una
estatutáriacol.taboració real i [[eia[, [a confianga recíproca i La l.Leialtat constitucional
amb qué funcionen els Liinder atemanys.
El.
-i
I
�)
Promoure e[ Comité de les Regions de [a UE
i meystingut per ['actua[ Govern catatá-ignorat
principi
instrument
com
fonamental del
de subsidiarietat, per aportar [a veu de les regions i les
ciutats a[ procés comunitari d'adopció de decisions, i per impulsar [a descentralització europea
i
[a proximitat a[ ciutadá.
)
Promoure, tant en fámbit de Catatunya i Espanya com en [europeu, e[ reconeixement de [a
funció innovadora deI Comité de les Regions, tot vincutant-hi Les a[tres institucions i entitats
de Catalunya.
)
Proposar que s'atorgui a[ Comité [a possibilitat de recurs davant e[ Tribunal de Justícia de [es
Comunitats Europees en casos de violació del principi de subsidiarietat.
)
Enfortir [a representació institucional de Catalunya a [a UE el. contacte entre els seus
representants i electes, per ser més efectius i actuar coordinadament en les qüestions d'interés
especial per a[ país.
)
Fer sentir una veu única
i
i forta de Catatunya davant [a reforma institucional europea, que ha
de
significar [a descentralització i federalització de [a Unió.
) Influir
perqué Catalunya impulsi, des d'Europa, una reforma institucional que converteixi [a
en un espai po[ític descentralitzat, fort i responsab[e.
UE
) Inftuir perqué La UE miri cap a [a Mediterránia, d'acord amb els interessos comuns en les
retacions amb e[ Magrib, e[ Mashrek i l'Orient Mitjá.
)
Creació d'una área de lliure comerq, com un mitjá que afavoreixi t'estabilitat a ['área
consolidació de sistemes democrátics.
i [a creació
i
MESURES PER TREURE EL MAXIM RENDIMENT DE LES POLÍTIQUES
COMUNITARIES
) Proposar mittorar e[ control democrátic dels fons europeus i
apticant [a transparéncia a [a seva convocatdria
i
[a participació dets ciutadans,
selecció.
) Crear mecanismes d'avaluació de ['ús i del rendiment dels fons. a [abast det púbtic.
) Garantir e[ control parlamentari, sobretot els fons, [a seva assignació, utilització i comptiment
d'objectius.
)
)
Aplicar e[s principis de subsidiaretat, proximitat i cooperació a [a gestió dels fons.
i
Crear un consorci perqué els ajuntaments, els consetls comarcals, les diputacions els
representants dets interlocutors sociats participin en [a implementació dels programes cofinanqats
pels fons estructurals.
) Fomentar [a coordinació amb els organismes
locals per unificar criteris, fer propostes i dur a
terme accions coordinades, gue potenciin ['autonomia [oca[ en ets recursos europeus desünats
a [a promoció económica i [a creació d'ocupació.
)
Impulsar un acord a nivell d'estat perqué es doti [a gestió dels fons d'una manera estable i
descentratitzada, no subjecta, com fins ara, a acords conjunturats o arbitraris.
)
Aprofitar a[ máxim les oportunitats comunitáries. [addicionatitat és un principi básic dels ajuts
europeus, que assegura que les seves aportacions no es faran servir per substituir despeses
ordináries.
�que, només entre e[ 1993 i e[ 1998, i en e[ sector
agrari, ha perdut44.692 mitions de pessetes de subvencions comunitáries per no haver cofinangat
projectes.
) Corregir [a negl.igéncia del Govern anterior
) Treure Catatunya de [a cua d'Europa en llapticació de programes fonamentats, com l'agroambiental.
) Aprofitar les oportunitats comunitáries, en concertació estreta amb els sectors afectats, amb
un projecte de desenvolupament democrátic i participatiu, avanEat en l'aspecte econÓmic i
sensible en e[ social.
)
Aprofitar totes les oportunitats que obre e[ V Programa Marc d'investigació
tecno[ógic.
i
desenvolupament
) Contribuir a [esforg de creació de recerca europea, en noves tecnologies i ciéncies socials.
) Imputsar l'adaptació de les universitats i dels centres de recerca a aquest nou marc, i exptotarne totes Les possibilitats d'intercanü, col'taboració
i
recerca conjunta.
) Compromís
d'aprofitar totes les eines que facilitin a les universitats faccés a fespai europeu de
coneixement. Potenciar [a participació de les entitats catalanes en projectes i accions comunitaris
relatius a [a Societat de [a Informació.
MESURES PER DESENVOLUPAR POÚNQUES ACTIVES EN LES ZONES D'INTERÉS
ESTRATEGIC PER
A CATALUNYA
)
Fer de [Europa unida [espai fonamentaL de projecció catalana en relació amb [a Catalunya nord,
fent del Pirineu una crui[[a, no pas una frontera.
)
Potenciar [euroregió Catalunya. Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pyrénées, com també [a Comunitat
de Trebal.l. del.s Pirineus, i posar en comú mitjans técnics i materials en tecnologia, cultura,
turisme i, molt especialment, infraestructures, transports i recursos naturals.
)
Impulsar els aspectes pol.ítics de [a cooperació entre governs regionals i anar molt més en[[á de
La simpte concertació per a ['accés als fons estructura[s.
)
Fer de Cata[unya
)
Imputsar e[ reltanqament de La potíüca mediterránia de [a UE, gue va comengar amb [a Conferéncia
de Barcelona el 1995 i que va ser abandonat poc després pel Govern catalá.
)
Promoció de
)
)
)
[eix de l'espai euromediterrani.
[actiütat económica i comercial, estretament
tl.igada a les polítiques actives en
i
matéria de cooperació, diál.eg culturat, foment de [a societat ciüL i [a democrácia, de [a
co[.laboració en matéria d'educació i investigació, que promoguin t'estabititat de [a regió.
Afirmar [a Meditenánia com un espai d'intercanü humá, de comunicació i mestissatge.
Prioritat a una política conjunta d'immigració i integració sociat.
fins ara limitat a funcions propagandístiqes, será e[ centre
d'aquest gran projecte; será reformat, obert a [a societat i dotat de recursos de direcció per a
aquests objectius ambiciosos.
Ulnstitut
CataLá de La Mediterránia,
Proposta de desenvolupar un plantejament estratégic perqué Catalunya sigui a[ costat dels
pai'sos que s'incorporen a [a UE, en un tripLe sentit cooperació cultural, centrada en [a paficipació
en programes comunitaris i en els contactes civils; económica, amb [a instal.lació de centres
de promoció comercial i assisténcia técnica; política, amb suport a les transicions a [a
descentralització de ['Estat.
i
I
i
�)
Potenciar els ports de Barcelona i Tarragona com a porta d'entrada a [a UE per a[ tráfic proünent
de [Est.
)
comerciats, culturats, polítics- i ets ünctes persona[s
familiars amb América Llatina, amb l'avantatge de [a comunicació en casteltá.
ReforEar els intercanüs
) Atribuii importáncia
)
-técnics,
i
a [a preséncia i compromís de [a societat catalana a América LLatina.
Donar suport a [es xarxes de relació amb [a creació d'un centre d'informació per a América
Llatina, que assessori les associacions, universitats, empreses... que volen trobar i seleccionar
interlocutors a [a regió.
MESURES PER DOTAR CATATUNYA D'UNA PROJECCIÓ EXTERIOR MODERNA
I
POSITIVA
)
Difondre e[ model polític de Catalunya a[ si de ta Unió Europea, amb [a idea d'una societat amb
un component identitari fort que conüu unida
i
troba e[ seu encaix a Espanya
i
a [a Unió
Europea.
)
Promoció de [a dip[omácia locaI per a [a solució dets conflictes: ['impuls a un diáleg civi[, amb
la creació de xarxes d'intercanü d'experiéncies entre municipis i regions, que, altá on tenen
dificultats per arribar els estats, fomenti [a confianga i assenti les bases de [a pau.
[a xarxa internacional de departaments universitaris d'estudis románics i hispánics
per a crear-hi estudis cata[ans
i literatura. sistema po[ític, arquitectura, medicina,
-[[engua
disseny i altres- amb [a denominació d'origen Catalunya i no sempre en catatá, que omplin [a
curiositat i ['interés que desperta [a reatitat catatana arreu.
) Aprofitar
) Potenciar les dotacions per a [estudi de [[engües, cultures i economia orientals.
) E[aborar una política perqué e[ patrimoni cutturaI i [ingüÍstic de[s immigrants árabs, africans,
indostánics, xinesos... sigui capitalitzat també per afavorir els nostres ünctes amb els seus
paisos d'origen
) Miltorar [a preséncia catalana
als organismes internacionats, culturats i económics.
)
Assegurarem que retornen a Catalunya, en forma de licitacions, els fons destinats a [ajuda a[
desenvolupament de les organitzacions internacionals, aplicats fins ara a projectes sense prou
participació de les empreses catalanes.
)
Igualar [a taxa de retorn a [a d'altres paisos europeus.
) Fer que els instruments de promoció comercial
del Govern segueixin estratégies cooperatives,
mai competitives, amb altres iniciatives dets sectors empresarials.
) Afavorir e[ desenvolupament exterior propi de les cambres de comerg, [es associacions
d'empresaris, [a Fira de Barcetona i les associacions d'exportadors, de manera que aquestes no
se sentin encoti[[ades o menystingudes per [a gestió de [a Generalitat.
) Estimular [activitat exterior dels empresaris sense paternalismes ni competéncia directa.
) Desenvo[upar estudis especialitzats en comerg exterior i fer del Consorci de Promoció Comercial
de Catalunya o e[ Centre d'Informació i Desenvolupament Empresariat auténtics prestadors de
serveis, especiatment a les PIME, que contribueixin activament a[ procés d'internacionalització
i [a prospectiva sobre nous mercaB.
de [economia catatana
�7.2.
uNA cATALUNvA soLIoARtR, QUE cooPERA AMB
EL
DESENVOLUPAMENT MUN DIAL
Una de les característiques més preocupants de [evolució mundial durant els darrers anys són les
diferéncies, cada vegada més importants, en e[ grau de desenvolupament económic i humá que
existeixen entre els diferents pa'rtsos. La gl.obatització ha fet que els territoris en una situació de
causa de [a seva inestabilitat dependéncia potítica, tradició cuttural o
major debititat
-a
manca de recursos naturals,
vida deL seus habitants.
i
i
de vegades,
tot ptegat- pateixin un retrocés
de les condicions de
La societat catalana, que vol establir [a seva fortalesa en l'assumpció de valors compartits, com
La sotidaritat, en un Ltoc principa[, té et deure moral de traspassar aquest valor més en[[á de les
seves fronteres.
Havent mostrat sensibititat pel doLor al,ié i havent treballat i participat en campanyes de sol'idaritat
i ajut humanitari, com s'ha fet en e[ passat, es tracta de convertir ara [a solidaritati [a cooperació
internacional en un tret identitari de La nostra cultun. La sotidaritat ha de ser un projecte comú
en e[ qual han de participar, a diferents nive[[s, els indiüdus, les ONG i les insütucions.
un objectiu polític det nou Govern de [a Generalitat definir una política catalana de cooperació
per a[ desenvolupament, incrementant ets recursos económics destinats a [a cooperació internacional fins assolir e[ 0,7 del. PIB catal.á. [éxit de [a cooperació depén, en bona mesura, de
l'eficiéncia dets propis projectes de cooperació. D'aquí, també, ['objectiu de formar adequadament
És
eI personaI cooperant, mi[[orar l'eficácia dets projectes de cooperació
corresponents mecanismes d'avatuaci ó dels
resu
ltats.
OBJECTIUS
O Incrementar els recursos económics que Catalunya
aporta a la cooperació internacional fins assolir en
dues tegislatures el 0,7 del pressupost d'ingressos
corrents.
O Sensibilitzar la població i formar et personal
cooperant.
O Millorar feficiéncia dels proiectes de cooperació,
amb una millor planificació i coordinació, i amb
I'avaluació sistemitica dels resultats.
i
desenvo[upar e[s
�MESURES
)
Incrementar de manera progressiva i ptanificada ets recursos destinats a [a cooperació internaciona[. En ets propers quatre anys, passarem de [actua[ 0,08% al,0,35olo dels ingressos corrents
de [a Generalitat .
)
Incloure una partida específica anuaI per a cooperació per a[ desenvotupament en els pressupostos
de [a Generatitat, en benefici de [a transparéncia i de la seguretatjuÉdica.
)
Proposar atribuir a[ Partament de Catalunya competéncies en relació amb l'aprovació
dets ptans directors
)
i
i
control
de [a política de cooperació.
Incrementar [a coordinació entre tots els agents de [a cooperació amb plans integrats, que
posin fémfasi més en un programa que no pas un projecte. Prioritzar les economies d'escala.
) Formular programes de sensibilització i d'educació per al desenvotupament.
) Formar els cooperants, com una de les contribucions específiques i iddnies de t'imbit autonómic
i
[oca[ a [a cooperació.
)
Sensibititzar [a societat ciül catalana per afavorir i assumir programes de formació, capacitació,
enfortiment de [a democrácia, cooperació técnica municipal i creació de xarxes.
)
Promoure un codi étic en les relacions i transaccions internaciona[s que garanteixi l.'equitat
respecte pels drets humans, amb inctusió dets drets socials i económics.
i el.
) Utitització normatitzada de [a "Cláusula Sociat", amb [a introducció de mecanismes de garantia.
) Crear un banc de dades sobre projectes i ONG, per afavorir La publ.icitat, [a transparéncia i e[
i
coneixement l'autonomia de la ciutadania en relació amb projectes: dotació, avaluació i
contacte amb els diversos agents de [a cooperació.
) Estab[ir un protocoI de ['ajut humanitari i avaluar-[o.
) Proposar una [[ei cata[ana de cooperació per al desenvolupament,
cooperació
)
i tingui en compte l'especificitat de [a cooperació
que ordeni La potítica de
a catalunya.
Estabtir una Agéncia Catatana de Cooperació per coordinar les accions de cooperació, de
conformitat amb un pla director, i que compti amb una preséncia significativa dels ens locats.
) Reordenar i
crear un Consetl Catalá de Cooperació, amb funcions consultives i assessores,i
formular un pta director de cooperació, que estabLeixi les Línies directrius, amb carácter
quatrienna[, com també [a formulació de plans anuats que estabteixin els objectius, l,es prioritats
sectorials i geográfiques, els criteris i [a programació estratégica.
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Canviar és guanyar: programa de govern
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Type
The nature or genre of the resource
Llibret
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Eleccions
Parlament de Catalunya
Catalunya
Federalisme
President de la Generalitat de Catalunya
Description
An account of the resource
121 p.
Abstract
A summary of the resource.
Programa electoral de PSC-CpC per les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Programes electorals
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2563/1999_PresentacioColleccio_ModelBCN_Aula_PM.pdf
d1a5f5d90a8788456c5fa3d0163a26f0
PDF Text
Text
-
MOD EL
BARC ELO N /\
QUADE R
S
D E
GEST iÓ
presentació
de la col-leccló
La col·lecció Model Barcelona. Quaderns de gestió tra cta de recollir
l'experiència de gest ió i t ransformació de la ciutat a les darreres dècades
tant per a nosaltres mateixos com per a moltes persones de fora que al
llarg d'aquests anys han compart it la idea que a Barcelona existia un cert
model de pensar i fer la ciut at, una certa experiència que podia serv ir de
referent o d'i nspiració per al futu r d'alt res ciutats i per al nost re propi futur.
Hem volgut preguntar-nos en què consisti a aquest 'model Barcelona',
si és que realment existeix : podem distingir uns valors propis? Podem distingir una cert a visió? Podem parlar d'es tratègies o projectes que exemplifiquin el nost re model? Com explicar la nost ra experiència?
Els valors posen de manifest les principals creences que dirigeixen el
comportament i les decisions , les accions i la política de la ciutat. En el nostre 'model Barcelona', sovint apareixen alguns d'aquests valors de la ciutat:
consens, participació , complicitat publicoprivada, civisme, diversitat sociocultural, equilibri social, vida al carrer; i potser en podríem afegir d'altres
com esperit de competició, modernitat, sostenibilitat i subsidiarietat i, fins
i tot, alguns de més antics, com el sentiment de ciutat.
No és l'obje ctiu de la col·lecció abordar monogràficament aquests
valors però sí que ens agradaria tenir-los al cap per veure si la realitat de la
gestió i de la transfo rmació de la ciutat confirma o rebat la seva existència .
També podríem preguntar-nos si ha estat la visió de futur un dels elements característics del nostre model. La visió expressa el futur desitjat de
la ciutat i representa les seves aspiracions. És la guia que inspi ra i aconsegueix el compromís de la gent amb la transformació de la ciutat. Això té
molt a veure amb la idea d'aconseguir la compl icitat entre ciutat i ciutadà.
La meva interpretació és que aquesta complicitat es deu a molts factors que no es poden resumir de manera breu . Però si n'hagués d'esmentar un de sol probablement diria que és un fet històric : Barcelona ha estat
una ciutat a la qual li han prohibit d'existir amb plenitud durant els quaranta
anys de la dictadura franquista. Aleshores va anar pensant en el seu futur
d'una manera quasi diria exhaustiva i metòdica, en el camp de l'urbanisme, en el camp de l'economia, en el camp de la cultura. Així, quan va arri-
�P A SQUAl.
M AR ACi /\LL
bar la democràcia, tot estava d'alguna manera preparat, tot estava escrit i
es va aprofitar. Vàrem acomplir una etapa i vàrem fer realitat la visió compartida per molts durant molts anys.
Evidentment , també vàrem aprofitar la visió de futur i la complicitat
dels Jocs Olímpics. Un dels elements que crec que s 'ha convertit en pauta
a seguir és que la ciutat ha fet d'un gran esdeveniment una excusa o argument de la seva transformació . La nostra història ens ha ensenyat a aprofitar al màxim aquestes rares ocasions.
No crec, però, que el nostre model sigui tan sols l'acompliment d'un
futur que havia quedat pendent i que la circums tància puntual d'uns Jocs
Olímpics va permetre d'accelerar. El nostre model té moltes cares i moltes
maneres de veure-les. Les estratègies, els projectes, les experiències
concretes són "única manera de presentar aquestes múltiples visions i
interp retac ions de la realitat.
En aquests moments moltes ciutats volen saber les raons de l'èxit de
Barcelona i entendre algunes de les claus de volta de la nostra obra de
govern de la ciutat. Els premis de la Universitat de Harvard i del Royal Institute of British Architects han creat molta expectació. Per això hem volgut
iniciar la col·lecció Model Barcelona. Quaderns de gestió. Volem les opinions de la gent propera als temes encara que no volem posar-nos d'acord
en una única interpretació de la transformació de la ciutat.
En els primers números de la col·lecció s'hi abordaran qüestions com la
Carta municipal, el projecte urbanístic per a la ciutat, la metamorfosi del front
litoral, la col·laboració entre l'administrac ió pública i l'empresa privada, les
estratègies de transformació cultural, el pla estratègic de Barcelona, l'organització del trànsit o les xarxes telemàtiques i la gestió municipal.
Aquests quaderns, alguns de caràcte r més genera l i d'altres més
específics , tenen el seu origen en el debat d' idees entre un grup de persones convocades per Aula Barcelona , i també foren matèria de discussió al llarg de la meva estada a la Tercera Universitat de Roma, amb
motiu de les presentac ions que diversos invitats hi varen fer sobre el
'model Barcelona' .
�¡"IOOEL
RARCELONA
QUADERNS
DE
GESTI Ó
Amb tota seguretat, la llista de quaderns monogràfics haurà d'ampliar-se per tal de cobrir altres àmbits que també han deixat la seva
empremta en el canvi de la ciutat. Com és obvi, no serà possible incorporar el testimoni de totes aquelles persones que podrien parlar de cada
tema, però sí que tots els autors que s'han encarregat de la redacció dels
dossiers tenen una experiència directa sobre les qüestions que tracten.
Esperem d'ells un cert grau de subjectivitat i de moderada autosatisfacció,
però també ens agradaria haver aconseguit algunes gotes d'autocrítica i
alguna recomanació valenta, que estem segurs que el futur posarà al lloc
que correspongu i.
Pasqual Maragall i Mira
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Presentació de la col·lecció "Model Barcelona. Quaderns de gestió".
Subject
The topic of the resource
Ciutats
Barcelona
Model Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Aula Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Presentació
Abstract
A summary of the resource.
Primer paràgraf de la presentació: <em>La col·lecció Model Barcelona. Quaderns de gestió tracta de recollir l'experiència de gestió i transformació de la ciutat a les darreres dècades tant per a nosaltres mateixos com per a moltes persones de fora que al llarg d'aquests anys han compartit la idea que a Barcelona existia un cert model de pensar i fer la ciutat, una certa experiència que podia servir de referent o d'inspiració per al futur d'altres ciutats i per al nostre propi futur.</em>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/1762/1999_prologo_delaidentidadalaindependencia_XRdV_PM.pdf
8c1978c6366e6682f81a5a3d4343f913
PDF Text
Text
���������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
03. Activitat creativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Prólogo del libro "Cataluña, de la identidad a la independencia" de Xavier Rubert de Ventós
Subject
The topic of the resource
Identitat col·lectiva
Catalunya
Independència
Federalisme
Espanya
Nacionalisme
Territoris
Acció política
Rubert de Ventós, Xavier, 1939-2023
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Anagrama
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Pròleg
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/1761/1999_proleg_delaidentitatalaindependencia_XRdV_PM.pdf
2816dae8c00d23d9fff9f11611821430
PDF Text
Text
Pròleg
Pr imera edició: març de 1999
© Xavier Rubert de Ventós, 1999.
© del pròleg: Pasqual M aragall i Mira, 1999.
Coberta: Enri c J ardí
© d'aquesta edició:
Editorial Empúries, SA,
Peu de la Creu, 4, 08001 Barcelona
www.empur ies.com
correu@grup62.com
Imp rès a Novagràfik, S.L., Puigcerdà, 127, 08019 Barcelona
Dip òsit legal: B. 10.141-1999
ISBN: 84-7596-649-7
Són rigorosament prohibides, sense l 'atttori tza cio escrit"
dels tit ulars del «copyright», sota les sancions establertes
per la llei, la reproducció total oparcial d'aquesta obra
per qualsevolprocediment, incloent-hi la reprografia
i el tractament informàtic, i la distribuciód'exemplars
mitjançant llogue1' opr éstecpúblics.
Conec Xavier Rubert i sé per què ha escrit aquest llibre,
encara que no és l'únic que podia haver escrit. Té a veure amb
la seva educació, un seu retorn amb l'edat a l'origen, una èticapersonal intransigent amb la claudicaciódavant els llocs comuns i davant la mandra moral, així com davant la beatificacióde tot el que éspel simple fet que existeix i la incapacitat
de p ensar allò que encara no existeix però que pot existir i és
millor. Contra la beatificació de les pròpies limitacions. Contra la por a la v uln erabilitat - vulnerable és v en erable,
sembla dir- i el blindatge consegüent a les petites certituds
estrictament defensives, que esdevenen aleshores edificis opressors, morals immorals, falses veritats.
Xavier Rubert ha patit la política, i li interessa sobretot en
aquesta m esura. Altrament li interessen la gen ètica i la clonació, amb llurs dilemes morals incorporats, m és que no pas el
[ederalismefiscal o eljudici de Clinton, i encara potser aquest
sí que li interessa pel' allò que té de possible objecte d'una sociologia i una ètica del desenganyo de la disfuncionalitat de la
política. (Encara estem esperant, molts, la pàgina de Xavier
Rubert sobre aquestjudici i el seu significat.)
�8
Catalunya, de la identitat a la independència
De la identitat a la independència
Com diu el meu germà, «el més fumut de la política és
que hi ha coses més interessants i que la gent se n 'ha adonat.»
Sócdels que creuen que la corrupció només apareix en l'escena
política (encara que existeixi més o menys sempre, tot i que no
en grau superioral de la immoralitat en la societat civil) quan
la política deixa de ser interessant. Només uns quants creuen
que val la pena mirar de tirar un pont entre la política i la
moral que no sigui el delsjutjats de guàrdia o elssermons habituals sobre la matèria. Xavier Rubert és un d'ells.
Aquest llibreapassionat i apassionant podria tenir diversos
títols: de l'aventura de pensar pel seu compte o de la similitud
entre la històriapersonali l'edificació d'una ètica. Xavier Ruben esdivorcia del seu passati fa de la seva experiència personal el punt de partida d'una teoria i d'una proposta. Res no és
sobrer en aquest llibredes d'aquesta òptica. Tercersubtítolpossible: de la recuperació, iUació i sutura de lesfilosofies pensades
i escrites; de les pròpies lectures de la mítica grega, la ciutat
aristotèlica, el dret territorial romà, l'universalisme catòlic, el
racionalisme modem, el darwinisme, Freud i Marx; lectura
que reconeix Kant com l'únic incontaminat pel perill de reduir-ho tot a una sola escala (<<l'únic que va donar-nos una visió coherent i unitària de l'home sense menystenir mai la pluralitat i mútua conflictivitatde cada una de les esferes que ens
constitueixen»).
Tractaré de resumir a continuació l'inici del discurs de
Xavier Rubert, inici sense el qualles conclusions no tindrien la
[orça contundent que tenen al final d'un relat rodó i acabat.
L 'home té una feblesa natural (no té U11Jes) i una dificultat adquirida (es complica la vida amb tècniques cada cop més
complexes). Ambdues coses ensfan incompetents, aprenents i
dependents més temps que altres espècies, ensfan progressivament addictes a la dependència. La cultura esdevéaixí un art
del retardament. La cultura fixa unespautes: «una memòria,
una llengua i uns déus (. ..) pels quals la gent ha estat sovint
disposada a matar i a morir»
Pelslliberals això ésun mal, pels comunitaristesmés aviat
un bé. Per Rubenles dues coses a l'hora. És el que defineix la
natura humana: la passió per la identitat i l'addicció a la dependència. Són només els animals que estimen aquells que
manifesten un instint d'agl-essió que va mes enllà de les seves
estrictes necessitats.
La tendència solidària i l'agressiva són dues cares d'una
mateixa moneda. La identificació amb «els nostres» és la responsable de les actituds més sublims i de les més miserables.
Identitat i pertinença semblen atributs de la natura humana
i, més enllà, de la natura en gene1'al. Però l'instint gregari és
recuperat per l'home, amb la irrupció de la raó, a través del
mite d'un origen o un destí compartit, que compensaria els
desperfectes ocasionats per una raó bàsicament insolidària
(homo homine lupus o horno ecanamicus), però que en
crea de nous, nous inconvenients (la Guerra Justa, la Santa
Indignació, etc.)
De[orma semblant a la colonització de l'instint per la raó,
la ciutat s'independitza del seu entorn i creix i se serveix d'ell
en comptes de servir-lo, i la informacio acaba manufacturant
esdevenimentsper assegurar la regular producció de notícies:
és el càncer com a metàjora d'aquell creixement incontrolat
d'una part del sistema que acaba fagocitant-lo tot sencer.
Aquest ésel destí de l'home, la tendència a l'afirmació metastàtica dels propisprincipis en detriment dels dels altres i en
9
�Catalunya , de la identitat a la independència
De la identitat a la ind ependència
contra de la «dependència de» i la «v ulnerabilitat a» les seves
exigències. No és sensat ignorar-ho. Solament podem civilitzar-ne les conseqüències. Aquest ritomel-lo estarà present al
final de l'argument de Rubert.
La nostra singularitat és, doncs, resultat de la nostra pertinença a un col-lectiu o més exactament a una sèrie d'identitats:familiar, racial, ciutadana, sexual ogremial. Per tant, si
la nostra individualitat no és més que una barreja -i-conflictiua, no idillica com en Havel- de pertinences a col-lectius, si
el rebuig o l'acceptació a què estem sotmesos deriven d'aquestes, no és legítim suposar que només hi ha drets individuals i
que no n 'bi han de collectius. ¿No és cert que una persona és
més rebutjada si a més de dona és negra, pobra i immigrada?
¿No ésproporcional el rebuig al nombre de pertinences percebudes com a negatives?
El mal no serà, doncs, la nacionalitat o identitat collectiva, sinó les sobiranies territorials que es permeten de negarles, com explica també Yebudi Menuhin en la seva Assemblea
de les cultures -si bé Menubin utilitza indistintament territorialisme i nacionalisme.
Rubert creu haver trobat aquí la clau explicativa del pel'què de la reacció dels estats occidentals en el cas de Iugoslàvia:
acceptar la independència d'una província iugoslava podria
ser un mal precedent per altres estats que tenen les seves «províncies problemàtiques».
(Els casos d'Eslovènia, Estònia o Eslovàquia, pensojo, foren diferents. Aquí hi haurien, segons l'argument de Rubert,
interessos particulars d'estats occidentals particulars) encara
que en el darrer cas hi ha hagut la mà sàvia de Havel i Dubceck, que en Xavier no reconeix for the sake of the argu-
ment: tots dos eren partidaris d'una compatibilitat de les ciutadanies xeca i eslovaca que no casa amb la conflictivitat intrínseca que ell suposa sempre existent. Però potserjustament
per això, penso) perquè ni Dubceck ni Havel eren nacionalistes, tot i no entendre 's entre ells, la separació va ser civilitzada, com Rubert voldria - i potser en elfutur serà parcialment
reversible: no m 'estranyaria.)
Per morir de gana n 'hi ha p1'OU amb què siguis africà,
però perquè et neguin l'existència com a poble cal que siguis
nacional d'una nació-sense-estat. Aleshores et poden exterminar. Així conclou la diatriba de Rubert contra el dogmatisme
dels drets individuals invocats, per exemple, per Sauater o
Vargas Llosa.
Es tracta de recon èixer la interdependència entre drets individuals i drets collectius, com Rawls reconeix en certa forma. Un cop, comentant una frase de Pujol en un article publicat en la revista del ministeri espanyol d'afers estrangers,
en el sentit que les nacions existiran sempre però el nacionalisme no -solament mentre determinades nacions no siguin reconegudes-, frase que a mi em va sobtar perquè molts anys
abans jo havia escrit) a Refent Barcelona, que el catalanisme tenia futur però el nacionalisme no, Rubertja em va tirar
en cara que també les dones volen poder prescindir del feminisme: serà senyal que la discriminació ha desaparegut. D 'acord. Et pourtant. Aquestes morals de circumstàncies solien
ser molt criticades) quan jo era petit) pels qui se situaven en el
comunitarisme nacionalista.
Afortunadament Xavier Rubert deixa ben clar que «la
ideologia comunitarista insisteix en el fet que les entitats
collectiues són subjectes dotats de personalitat i de drets (..)
\0
11
�13
Catalunya, de la identitat a la independència
De la identitat a la independència
però la vertadera justificació d'aquestes entitats és la inversa:
el fet que els subjectes som entitats collectiues i que la nostra
llibertat no és més que eljoc que sabem establir entre tot allò
que ens fa al llarg del nostre període de latència i tot allò en
què participem en el no menys llarg període de convivència
entre distints codis, principis i conviccions».
No al comunitarisme pur, doncs, i sía la polisèmia dels individus, cada un mirall d'una colla de comunitats o identitats
distintes -em sembla entendre, i crec compartir. Però -diu
Rubert-Ia idea d'una identitat individual confegida per les
diuerses empremtes i codis comunitaris (econòmic, familiar,
professional o nacional) xoca amb el concepte d'identitat que
ens ve de la polis grega, la moral cristiana i la revolució libeml, la darrera de les quals dona un vernís laic o protestant a
les dues anteriors.
AquíXavier Rubert reitera l'argument del seu llibre anterior (Nacionalisrnos) i ressegueix tota la història de la
impostura o sublimació per la qual neix l'Estat modern fins a
convertir-se en paisatge natural que ja ni veiem: des del qual
mirem. M'estalvio de resseguir aquest itinerari càustic, divertit, esplèndid. El lector hi disfrutarà.
Salto al punt on la senyora que compra el cartró de llet
s'indigna perquè les instruccions són en català, però que quan
la dependenta li diu que allò es portuguès, reacciona de la següent manera: «Ah, entonces vale!»
Metàfora aquesta d'una Castella que ha passat de quatre
a sis segles reconquerint Espanya i després conquerint Amèricafins a l'extrem obtús de confondre nació amb estat. Res que
no sigui estat és entès per ella com a nació -com li passa a la
senyom del cartró de llet.
Tant per tant, independitzem-nos-en i entendran que
som una nació, per fi. Ironia mortífera. Tremendament efectiva per aconseguir el que jo vull aconseguir i Xavier Rubert
ja dóna per impossible: convèncer Espanya de la seva miopia.
Com quan, amb encara més crueltat, havent citat en un
article aquell collaborador de El País que confessa que se sentiria privat de la seva identitat personal com a espanyol en el
cas d'una independència catalana, Rubert p1~egunta, pudorós:
«¿Tanto me necesitas, corazón loco?»
Sens dubte som conscients que Espanya necessita de Catalunya almenys tant com Catalunya necessita d'Espanya -essent aquesta necessitat, diu Rubert, decreixent en una Europa
sense aranzels interiors i amb moneda i aviat exèrcit propi
(¿en què queda l'equació tradicional dels burgesos catalans de
fa 100 anys: fidelitat al govern a canvi de mercat protegit i
policia contra els aldarulls, val a dir proteccióal quadratí'),
Em permeto interpretar, a partir d'aquí, a la llum de la
lectura de Catalunya: de la identitat a la independència de
Xavier Rubert, la situació actual i l'impacte possible del llibre.
Catalanisme avui vol dir diàleg franc amb Espanya i vocació europea, recerca d'un lloc en el món obert, proposta de
geometries variables en la lenta reconstrucció de la democràcia, que tot just fa tres anys va viure la seva primera alternança no traumàtica en tot el segle, i encara amb dosanys més
(fins al darrer Congrés del PP) de persecució del vençut pel
lleuçerament vencedor, convençut aquest que sense destrucció
de l'adversari, amb només victòria electoral, no hi ha autèntica victòria.
Catalanisme vol dir avui aprofitar aquest moment únic
per plantejar cruament les coses, vint anys després de la Cons-
12
�14
15
Catalunya , de la identitat a la independència
D e la identitat a la independèn cia
titució, i demostrar que només des de la real autonomia de decisionsse'ns pot demanar solidaritat i amistat.
Aquest és el sentit del catalanisme de Xavier Rubert, que
jo comparteixo, tot i que discrepo d'alguna de les conseqüències
que ell en treu, perquè aquest catalanisme no és per a mi ben
bé un nacionalisme més, com ell sembla admetre, sinó un nacionalisme determinat, que convé anomenar pel seu nom:
catalanisme, que no es realitzarà més que en la perfeccio del
seu objectiu específic, que és transformar Espanya en un subjecte europeu, diguem-ne, modèlic, de futur. Això és el que
Europa espera de nosaltres, i no solament per comoditat. El
«modelo catalana» dels italians. «El Barcelona model» dels
anglesos -tant se val el nom.
Catalanisme és per ells sobretot guanyar la llibertat en
la unió, com volen elsfederalistes, més que no pas en la separació.
El gest europeu és un gest d 'unió i diferenciació, no de separació ni d'homogeneïtat. Diferenciació de les cultures i personalitat de les ciutats. Proximitat amb lleialtat a l'interès general. Aquest és e! meu catalanisme. ¿És també el de Rubert?
En tot cas, ho admeto, per arribar al meu final s'ha de
passar pe! seu camí. La independència que ell proposa, la independència per recrear una interdependència mai abjurada,
i no una sobirania ja inexistent (¿per sort, per desgràcia?) en
un món on ja no hi ha sobirans, és e! camí racional i el company indefugible.
Millor que el regateig nacionalista de curta volada, clònic
del seu adoersari. Millor per arribar, passant per la deconstrucció i l'alleujament de l'estat -així, en minúscula- a la
seva reconstruccióen les escales apropiades, que serien diverses
per a cadafunció. Millor per fi que el federalisme babau, exclusivament sentimental (oh, ajuntem-nos germans, perdonem-nos mútuament els pecats!) o pitjor encara, el federalisme homogeneïtzador, que no buscaria unir llibertats sinó
embolcallar-les amb una cotilla elegant.
Aquest llibre és la millor resposta a la intenció dels debats
-que en Xavier bateja sense embuts de «ventrilòquia política»- que van néixer pels volts del post-olimpisme. Que em
perdoni la paradoxa.
En efecte, es tractava, dèiem aleshores, de pensar des de
Catalunya. De considerar-la com una àgora més que com un
temple (tot i que, diria ara, despr és de llegir el « Cataluny a»
d'en Xauier, una àgora no exempta de figures, d'estatuària
representativa del demos català). Com un punt de partida
més que no pas un punt d 'arribada . Per pensar e! món des
d'aquí, més que no pas des d'un punt d'arribada. Per pensar
el món des d'aquí, més que no pas des d'un punt virtual
-inexistent- com ha estat el casquasi sempre que s'ha intentat. Perfer la contribució catalana a un nou universalisme a
l'alçada d'uns nous requeriments, i per tant contribucio modesta, datada en el temps i en l'espai, confessióde part, partí
pris reconegut per part dels catalans en la discussió del que
hagi de ser discutit. Renúncia pamada i curosa al progressisme de la Illustracio que tot ho v eia clar -massa clar, massa
llum- i al progressisme del XIX, que ens feia esclaus d'un
futur tan esplendorós com ineluctable, i per tant no lliurement
escollit, més aviat fàbrica de nous sacerdots. Però també renúncia al passadisme romàntic de la Renaixença excepte en
allò estrictament indispensable per ser algú en el diàleg entre
les nacions; no perquè Jafre el Pilós o Roger de Flor (o el John
�Catalunya , de la identitat a la independència
De la identitat a la independència
Wallace de Walter Scott) siguin herois catalans (o escocesos)
menys importants que els corresponentscastellans (o anglesos),
sinó perquè nosaltres (i els escocesos) sabem dels abusos de la
historiografia al servei de l'assimilació i la uniformització més
o menys forçada dels ciutadans. Xavier Rubert no cau en cap
d'aquests paranys -ni en l'unioersalisme futurista i ingenu,
pensat des d'enlloc, ni en la història com a fonament únic de
la raó. D 'aquí que la seva sigui la millor contribució, crec, al
debat obert després del 92. Ni tan solsestà exempta, per bé que
quasi no es nota, i això és un altre mèrit, dels efluvis sentimentals que condemna, sense els quals tanmateix cap p7'OpOSta no té interès.
Hi ha una passió al darrere de la construcciód'en Xavier,
tot i que sotmesa a la prova àcida de la consistència en termes
dels interessos materials actuants i de les lliçons de la història
del pensament; per bé que minimalista.
M'atreveixo a proposar a tot defensor d'altra cosa que la
que Rubertformula , a tot nacionalista o sobiranista pur, sigui
de la nació espanyola sigui de la catalana (sigui Savater o
Cardús), a tot federalista, que passin opassem la prova de refutar Rubert... si poden, ...si podem.
La seva fónnula d 'independència per a una autèntica interdependència, racional, i històrica i ideològicament robusta,
és difícilment atacable, tot i que no fàcilment imaginable.
Ens convida a p1'ovar, a mi i a d'altres com jo, que l'interès i la capacitat d'entesa de catalans i espanyols tenen un
punt de confluència oirtual r-sen el doble sentit d'òptima i a
l'hora possible-; i convida els sobiranistes a provar, no solament que tal punt no existeix, contra el que alguns creiem,
sinó que tampoc no éspossible una sobirania flonja, com la que
dibuixa Rubert, en la qual la sobredeterminació català = del
Barça = CiU = teleespectador de TV3 = anticastellà sigui culturalment combatuda, políticament incorrecta.
I no s'hi val a assenyalar que hi ha «periquitos» catalanistes, només faltaria. No: es tracta d'establir un codi de
moral politica en què l'altra cadena d'equivalències, la fàcil, sigui col-lacada en off-side, tinguda per reduccionista i
empobridora, i denunciada quan esdevé anna política .
Xauier Rubert ha anat de la seva identitat a la seva independència. D'alguna manera crec que ha tornat així a una
identitat primigènia, a reconciliar-se amb el seu origen, Empúries i el Mas Ventós d'Olot i la Serra Cauellera. Ho ha fet
travessant uns paisatges que es tornen seductors, rics en detalls
i en descobertes felices, racons de la història i la filosofia oblidats o inconnexes, que ell va recosint amb una erudició no e1'Udita, permeteu-me l'expressió; més aviat apassionant, pedagògica, divertent, esbiaixada per la intenció sostinguda de
l 'argument, que mai deixa de ser arriscat.
Xavier Rubert de Ventós va ser capaç de descriure amb
una retina super impressionable el gest de la meva mare, al
qualjo estava tan acostumat que no el podia identificar: una
mena de vergony a opudor o bé oferta de companyonia, i no un
perdó no demanat. Un gust absolut per l'intercanvi intelligent d 'idees i sentiments. També a mi m 'agradaria haver
descobert en Xavier un gest que li éspropi: la indignació educada davant el domini de les idees que pertanyen a un passat o
un present que encara ens atenalla, no pel que tenen de passat
aquestes idees, no per situar-nos nosaltres amb el vent de la
història a popa, cosa que a Xavier Rubert més aviat no li interessa, sinó per primar la iniciativa personal, el risc volunta-
16
17
�Catalunya, de la identitat a la independència
De la identitat a la independència
ri, la independència sensible, la individualitat oberta, un «nosaltres» que (com ell diu) no és un «no als altres» sinó una
precondicio de l'existència d'intercanvis interessants entre nosaltres i els altres i un reconeixement de la intrínseca ambivalència de la nostra adscripció al grup, als diversos grups que
conformen la nostra individualitat percebuda.
Alguns lectorspoden pensar que no he captat allò més original del missatge de Xavier Rubert. Potser ell mateix i tot.
La proximitat, de vegades, té aquestes coses. I arriba un moment a la vida que un en realitat només està realment interessat en els llibres dels amics. Podria ser que això fos perjudicial per entendre'ls de la mateixa manera que un lector
normal. Ja en parlarem.
Freguem-nos les mans esperant les reaccions que «De la
identitat a la independència» ha de P1'ovocar. Segons quines
siguin aquestes reaccions a Catalunya es confirmaran uns o
altres pronòstics, quasi diria unes o altres tesis. Però el mateix
espodria dir, i encara més, de les que puguin haver-hi a Madrid el dia que espubliqui en castellà.
Per això és un llibre arriscat. Arriscat per l'autor i arriscat per nosaltres, lectors partisans, ara entusiastes, ara contrariats, i pe7' tant beUigerants en un matx del qual no trigarem a saber els resultats.
Queda sempre elfet que mai s'havia dit tan clar que som
bonsper a l'odi perquè ho som per a l'estimació -que tots dos,
amor i odi, deriven de la mateixa genètica i de la mateixa cultura. Que el nacionalisme esdeo émetàstasi quan es converteix
en estatisme, i per tant en enemic dels nacionalismes sense estat, miop pel' la diferència i inútil pel pluralisme. Que elfederalisme i totes les polítiques basades en la confiança (lafamosa
bundestreue o confiança federal) ho tenen cru. Que l'evolució de l'home i la de la societat són ontològicament això: illu-
18
19
sions excessives i unidireccionals... I que més val acceptar-ho,
prendre-s'ho amb calma (take it easy, com deien a casa els
meus pares) i administrar-ne els efectes.
Amb tanta honestedat per davant, però, em vénen ganes
de preguntar: ¿ què fa un autor com aquest en una política
com aquesta? Doncs bé, no hi fa cap nosa sinó ben al contrari.
Llegiu, llegiu.
PASQUAL MARAGALL
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
03. Activitat creativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pròleg del llibre "Catalunya , de la identitat a la independència" de Xavier Rubert de Ventós
Subject
The topic of the resource
Identitat col·lectiva
Catalunya
Independència
Federalisme
Espanya
Nacionalisme
Territoris
Acció política
Rubert de Ventós, Xavier, 1939-
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Empúries
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Pròleg
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/939/europa_proxima.jpg
4520154222d02ea4f9f2248f02195d6c
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Europa pròxima: Europa, regions i ciutats
Subject
The topic of the resource
Europa
Europa Prossima
Euroregió
Territoris
Regions
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Edicions UPC
Edicions UB
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall com a editor, i amb contribucions de: Romano Prodi, Piero Badaloni, Biancamaria Bosco Tedeschini Lalli, Giandonato Caggiano, M. Àngles Tarrats, Antoni Castells, Guido Fabiani, Riccardo Cappellin, Oscar Gaspari, Tarik Kuposovic, Xerardo Estévez, Gabor Demsky, Massimo Cacciari, Joao Soares, Francesco Rutelli, Richard Rogers, Walter Vitali, Bram Peper, Oriol bohigas, Josep A. Acebillo, Josep M. Bricall, Francesc Santacana, Pep Subirós i Jaume Galofré.
Sinopsi a la contraportada:
Europa pròxima: Europa, regions i ciutats és el títol del projecte didàctic i de recerca que es va dur a terme a les facultats d'Economia i d'Arquitectura de la Università degli Studi Roma Tre, durant el curs acadèmic 1997-1998, sota la direcció del professor Pasqual Maragall, exalcalde de Barcelona.
El projecte es va estructurar en tres seminaris paral·lels: L'Europa de les regions, de les ciutats i de la ciutadania; Europa: sistema de ciutats i El "model Barcelona", i va consistir en una activitat de recerca, conduïda pels mateixos participants dels seminaris, sobre indicadors urbans. La idea central d'Europa pròxima és que la construcció de l'Europa unida s'ha de fer fonamentalment des de baix, començant pels ciutadans. Això implica la construcció, en primer lloc, d'una ciutadania europea, d'una identitat comuna que permeti als ciutadans dels països membres sentir-se també ciutadans europeus.
Europa pròxima va constituir un espai de debat i reflexió tant per a personalitats del món acadèmic i experts en temàtiques comunitàries i de gestió urbana, com per als líders dels governs locals europeus. Aquesta obra recull la contribució de tots ells al procés de construcció europea, actualment en curs.
Has Version
A related resource that is a version, edition, or adaptation of the described resource.
En castellà, ISBN: 9788483013403. Europa próxima: Europa, regiones y ciudades.
Bibliographic Citation
A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.
ISBN: 9788483013410
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Llibres de Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/577/llibre_maragallismeAZ.jpg
c006700e9cbff3f0b1bd3fe2b38cbc12
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El maragallisme de la A a la Z: vocabulari bàsic de la política catalana a la fi del segle XX
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Acció política
Enciclopèdies i diccionaris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Pasqual, Josep Maria
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Mediterrània
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall