1
10
1
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2798/19960125_ElPais_Quadern_PerUnLlenguatgeEuropeu_PM.pdf
8d81cd1996b4e0f0a2b5ec735b16b6f5
PDF Text
Text
u*
QUADERN
EL PAÍS, dijous 25 de gener de 1996
BALANÇ DE L'ANY 1995
El passat dimarts 9 de gener l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar al Col.legi
de Periodistes la tradicional conferència de balanç de l'any anterior. Partint del Tractat de
Maastricht i de la necessitat de la integració europea, Maragall va centrar el discurs en l'element clau de la subsidiarietat com a base per a la
creació d'un llenguatge europeu comú, amb el
Pasqual Maragall i d president dec Vaclav Html, durant la vidu d'aquest « Barcelona el mes de maig passat
per sempre més la por d'una
Europa alemanya en comptes
d'una Alemanya europea.
Quan Thomas Mann va tornar d'Amèrica l'any 45, després
de la guerra mundial, va dir que
volia una Alemanya europea i no
pas una Europa alemanya. És
això el que hauríem de voler.
Jorge Semprún, quan li van
donar el premi dels editors de
Frankfurt, va fer un discurs
magnífic, base d'un posterior lli- "
bre autobiogràfic. No havia tornat mai a Buchenwald. Hi torna
50 anys després. El discurs es titula "Una tomba als núvols".
I explica que quan Thomas
Mann torna a Alemanya també
diu: "No, jo no he marxat mai
d'Alemanya, jo hi estat sempre,
perquè la meva pàtria és el llenguatge, és l'alemany".
Semprún es pregunta si això
és veritat. Si és veritat per a ell. Si,
és veritat que l'espanyol és la
seva pàtria. És la llengua dels
seus pares: en alguna mesura és,
doncs, la seva pàtria. El francès
també ho és: és la llengua en què
més ha escrit.-L'alemany també,
és la llengua, diu, en la qual ha
llegit el Quixot. I acaba dient:
"Cap d'aquests idiomes és la
meva pàtria, la meva pàtria és el
llenguatge". I jo aleshores em
preguntava, i li comentava l'altre
dia a Jorge Semprún, si seria veMARCELÜ SAENZ
ritat que Europa reconeixeria
que el llenguatge, europeu, per
dir-ho així, és la pàtria dels europeus i que per tant s'ha de
construir.
M'ho pregunto no només teòricament sinó pràcticament. Ja
sabeu que Barcelona vol ser la
capital del llenguatge europeu,
l'any 2001, de la cultura europea,
en definitiva. I per tant hem
les Malvines doncs que les ata- d'encertar, primer ens ha de noqui. Que tot el 'que sigui cons- menar el govern espanyol, espetrènyer aquesta llibertat de les ro que ho farà aviat. I després
parts, dels Estats, de les nacions, ens hauria d'acceptar Europa.
.Òbviament nosaltres no ens
és dolent per Europa perquè d'aquí en naixeria una Europa cons- podem equivocar, i quan ens pretreta, una Europa obligatòria, i guntin "vostès que volen?",-com
obligatòria vol dir no liure, una quan ens van preguntar l'any
Europa que finalment no tiraria 1992 per què volíem els Jocs,
sembla que nosaltres no hauríem
endavant.
Oblida que l'únic espai vàlid a de repetir la mateixa mena d'arnivell mundial ja és més gara que gument; No hauríem de dir que
l'espai nacional i que l'escepticis- necessitem la capitalitat cultural
me dels ciutadans europeus no d'Europa per transformar Barprové d'un excés d'Europa sinó, celona, perquè de fet els equipaments culturals que
com ha dit Felipe
tindrem el 2001 ja
Gonzalez sovint, _
.
els estem fent. .
d'una manca d'EuBarcelona
s'ha
Per tant Barceropa per fer front
lona, ben pensat,
al'que volem com a
d'oferir com
s'ha
d'oferir a
europeus.
Europa com l'esceLa resposta de
escenari d'un
nari no de la transDahrendorf té un
llenguatge
formació sinó de
aspecte positiu que
l'afirmació d'una
jo vull remarcar:
europeu
cultura, d'un llenl'optimisme respecguatge europeu.te d'Alemanya.
Ara, aquest és
Dahrendorf diu
que no ens preocupem més d'A- un argument que haurem de delemanya. Quan es parla de la batre, que haurem de rumiar
unitat monetària molts pensem molt bé, perquè sabem, igual
que és important per impedir com Dahrendorf, que hi ha pauna Europa alemanya; és a dir, ïsos sencers al Consell de Minisque l'euro és important perquè el tres de Cultura que no volen ni
DeutchsMarc no ens domini sentir parlar de cultura europea.
d'una forma que no considera- Alemanya, Anglaterra, Holanríem legitima. Que el Bundes- da, per exemple. Perquè consibank no pot governar França, deren que això és contrari a la
per dir-ho d'alguna manera. I subsidiarietat. que això és massa
que per tant l'important és que Europa.
Estem en una situació, a finals
les monedes s'uneixin en un lloc
on els decisors no siguin només del 95, en què molts problemes
alemanys sinó de tot Europa. s'han començat a resoldre, proQue la unitat monetària és neces- blemes que ens afecten, internasària r s'ha de convèncer els ale- cionals però que ens afecten, i
manys que l'acceptin per tal que s'estan resolent bé.
Tot sembla que pot tornar a
Europa existeixi i desaparegui
Per un llenguatge europeu
PASQUAL MARAGALL
L'any 95 ba estat un any dramà- Regions i de les Ciutats, perquè
tic, convuls, un any desesperant i altrament no n'hi haurà. Però
esperançador alhora. Podem l'Europa de la subsidiarietat és,
pensar que ha estat menys nega- evidentment, l'Europa dels potiu a Barcelona que a Catalunya, ders propers.
Hem d'anar confiats a la
i menys a Catalunya que a Espanya, com hem dit molt sovint, construcció europea sobre la
i fins i tot que a Europa. Això base del reconeixement que
donaria lloc a un cert cofoisme aquesta ha fet del principi de
•focal, al reconeixement d'un cert proximitat. Som conscients que
tremendisme espanyol, .que exis- aquest principi s'ha de completeix, al reconeixement d'un cert mentar amb altres principis perescepticisme europeu, i a mi m'a- què sigui admès pels garants de
gradaria aprofundir una mica en la construcció que són els estats i
les raons d'una cosa i d'una pels "practicants" de la construcció, que són els funcionaris de
altra.
Jo crec que el 95 ha vist l'inici Brussel·les, els ministres quan es
d'una esperança, almenys d'una. reuneixen en consell o els parlaDes del punt divista de la ciutat mentaris quan es reuneixen al
de Barcelona, i
parlament. I aquesta garantia
que els poders més propers hem
tats euro]
de donar als garants de la constat, entroi
trucció europea perquè aquesta
que s'està ¿oi
es pugui fer en el sentit que estic
Tractat de
defensant és el principi de lleialportància d
tat europea, que els
el fet que dreta i esquerjaJHSan accepalemanys anomenen bundestreue
talcom un principi
Hem
d'anar
constitucional eu(principi de lleialtat
ropeu. D« totes les
confiats cap a federal) i que al-'
guns, per exemple
idees europees, més
Jordi Pujol, han
que la de federalisuna Europa
anomenat principi
me, que alguns
dels poders
de responsabilitat.
compartim i altres
Es tracta, de
no tant, és la idea
propers
complementar la
que pot fundar
subsidiarietat, és a
Europa. És el prindir, la proximitat,
cipi d'organització,
no la idea abstracta, que pot fun- per tal de garantir que les parts
dar la construcció europea. components d'aquesta construcL'Europa de le Regions i l'Euro- ció es fan solidàries dels interespa de les Ciutats que hauria de sos generals, com li agradava dir
superar i integrar l'Europa dels a Jacques Delors. És a dir, que
Estats, que són els garants de la cada una'de les parts que compo?
construcció europea i per tant nen aquest conglomerat complex
s'han de sentir còmodes amb la és conscient de les necessitats del
construcció de l'Europa de les conjunt i actua dintre del conjunt
no només defensant el seu propi
interès sinó també l'interès general. Aquesta base, aquesta superació, aquesta pertinença local
amb una idea també general crec
que serà là base de la construcció
europea que enguany es descabdellarà amb la conferència de revisió del tractat i de revisió de les
institucions.
Veiem, doncs, que hi ha una
aproximació de les idees a la persona, un reconeixement progressiu de la importància que té el fet
que les idees s'encarnin en persones i en fets concrets i pròxims.
Hannah Arendt deia que l'important no era que l'home fos feliç: l'important, deia, és que tu siguis feliç, l'important és que
aquestes idees generals de felicitat, de progrés, de desenvolupament, de benestar, de justícia i
d'equitat arribin a ser percebudes per la gent com una cosa
seva, que els pertoca directament. Però aquesta esperança es
confon a voltes amb l'escepticisme; molta gent utilitza la subsidiarietat com a eina d'escepticisme.
Hem vist recentment algunes
manifestacions en aquest sentit,
com per exemple unes de Ralf
Dahrendorf, a qui jo respecto
moltíssim, un sociòleg liberal,
d'origen alemany, instal·lat a
Londres, unes declaracions titulades "Una Alemanya europea",
en què textualment està dient el
contrari; està dient que la unitat
monetària no cal, està dient que
cadascú pot fer el que vulgui, que
si Franca vol fer Mururoa que
ho faci, que si Alemanya es vol
reunificar no li preguntem per
què i que si Anglaterra vol atacar
punt de mira posat en la desitjada capitalitat cultural de Barcelona l'any 2001. En aquestes pàgines publiquem un extens resum de l'esmentada
conferència.
�©
QUADERN
El'PAÍS, dijous 25 de gener de 1996
BALANÇ DE L'ANY 1995
començar: és el cainisme, el ma- l'anàlisi continguda i emocionaniqueisme, aquesta capacitat im- da, és a dir, no val l'anàlisi totalmensa de la humanitat per crear- ment freda perquè no existeix l'ase enemistats en la proximitat, nalista fred, no existeix la persoperquè uns i altres són germans. na que no sigui nacional d'algun
A Palestina, per exemple, un lloc, o ciutadà d'alguna ciutat.
incident en pot crear un altre, i Per tant aquesta anàlisi ha de
aquest un altre, i una resposta, i comptar amb l'emoció i amb el
estem sempre a les portes que es punt de partida.
desencadeni un procés irreversiPerò tota aquesta disquisició
ble. Cainisme i maniqueisme per- a Barcelona per què li interessa?
què el cainisme va seguit imme- Doncs li interessa molt, perquè
diatament d'una justificació, l'al- Barcelona és capital d'un naciotre és el dolent, etcètera. 1 sabem nalisme mal entès, més ben entès
que no n'hi ha prou predicant avui però històricament mal enque l'altre no sempre és dolent i tès. Perquè Barcelona és l'altra
potser fins i tot que l'altre és bo. capital d'Un Estat que no ha estat
Com aquell filòsof 'franco-lituà entès i que ha trigat molt a entenque ara s'acaba de morir, que dre's ell mateix, que tot just conomés parlava de l'altre, Lévi- mença a entendre's. Cosa que,
nas, que li van precom hem vist, per
guntar: però vostè
altra banda no és
com resumiria la
és reUn problema irreversible,
seva filosofia? I va
versible. J"pt tornar
dir: "Vostè pria haver-hi procés-,
civil, de les
mer". L'altre prisos cainites i manimer, l'altre davant,
ciutats, com el queus. Perquè Barque passi.
celona vol posar-se
dels suburbis
. Sabem que malamb d'altres al capdavant de les ciuhauradament
s'ha de
aquesta bonhomia,
tats, de les ciutats i
aquesta filosofia
regions d'Euroresoldre a.les les
benevolent, que
pa en la construcestà basada a més
ció de l'Europa
ciutats
-en un racionalisme
pròxima, subsidiài en unes idees geria i no arrogant.
nerals, no ha donat el resultat
I perquè en tot això ens hi juque volíem, que el maniqueisme guem la vida: no som capital
té més força que la bonhomia, i d'Estat, ni som ciutat de provínque en cada moment pot desen- cies, i com que no som cap de les
cadenar i seguir el procés.
dues coses no ens podem permeCONSUELO BAUTISTA
És cert que tot nacionalisme tre ni la rutina del domini ni la •Barakxi* no é* capital o"Estat ni duM d« provine»«".
és fill d'un contrari, deia Fernan- rutina de la dominació acceptado Savater en una crònica sobre da. Barcelona s'hi juga les faves, tres hem de lluitar perquè aques- na és un centre logístic, vol ser la
tres o quatre llibres en relació a s'hi juga la vida i s'hi juga el seu tes idees finalment dominin, per- porta del sud d'Europa. Probaaquest tema. Però es cert, com projecte, en això. Barcelona ha què sinó serem dominats, i no blement tenim tots els números
deia ell, que les puces del nacio- de construir les seves bases logís- vull ser maniqueu, estic parlant perquè així sigui, Barcelona està
nalisme s'encomanen? Si un na- tiques, ha d'explotar la seva cap¡-^ en el terreny de les idees, no-dels construint Europa físicament, tecionalisme en crea un altre, és talitat cultural, si li accepten. sentiments. No estic predicant en lemàticament, des del punt de
com una mena de malaltia que es Barcelona ha de garantir que la contra de ningú, sinó d'algunes vista aeroportuari, portuari, de
contagia? Potser és cert però a mi seva indústria va endavant i que idees, o d'alguns malentesos. Es- les indústries, de les comunicano em deixa satisfet, perquè l'ú- es reconverteix amb elritmeade- tic analitzant a partir d'un senti- cions, deja capacitat de cooperanic que sabem és que l'home hi té quat. Barcelona ha de garantir la ment i d'un lloc, però analitzant. ció amb Sarajevo, amb l'Europa
Hem de contribuir a la solu- que pateix. Està construint la
tendència, que hi té tirada, que qualitat dels seus serveis, l'atracaixò és una cosa que ens empeny, ció de la seva cultura, la millora ció del dilema d'Europa, tal com xarxa física i emocional, la_seva
que té a veure amb la nostra prò- del seu sistema hoteler i d'acollir està plantejat. Hem de contribuir vinculació europea. A més, hi ha
pia existència, amb la manera de da, la bellesa de les seves platges i a la solució d'aquest dilema, tant de participar amb tota la seva
ser, i que finalment és contagiós; turons, en fi, totes les seves vir- com a la construcció física de la pluralitat: no estic pas predicant
i és dolent, és com les puces que tuts. Però al mateix temps Barce- xarxa d'Europa. I sabeu que que hi hagi un pensament barces'encomanen. Doncs malament lona ha de lluitar perquè a Euro- Barcelona ho està fent. Es allò loní sobre la llibertat, sobre
rai.
pa dominin unes certes idees, i que avui no he volgut explicar Europa; segurament no hi serà.
Hem d'anar amb molt de qui diu Europa diu evidentment i amb detall, però que ho he expli- Però en tot cas sí que estic dient
comete. Ha arribat el moment de en orimer lloc Esoanva. Nosal- cat molt. darrerament Barcelo- aue Barcelona, el conjunt dels
flmot£±â5£ËM.
•Ul iEn«0>
IMPAGADOS
MOROSOS
"^UNIVERSITAT
i¡f
Lo cnfc*»«iog todo o
juuiijmiim sui iintifrT
ROMPEU FABRA
L'Escola Superior de Comerç internacional (ESCI)
.
(¡DEC) i de l'I·liatre Col·legi d'Advocats de
*
Tuto. (93) 4S&91.&4
JRL
^IMAM-MUTI*
EDIMI, S. A.
DISOLUCIÓN Y LIQUIDACIÓN
Dal«:
Del 13 de febrer al IS de març de 1996
Borali:
De 16.00 a 20.00 hores; de dimarts a divendres
CoDtiogat de Con: El dret pensi des de l'àmbit de la Llet 5/95
del jurat i l'exercici de l'sdvocacia: oratòria,
presentació escènica, presa de decisions, etc.
Professorat: Prestigiosos professors del món del dret, inclosos
professionals amb experiència en l'exercici del dret
davant el jurat a EE.UU.
Informació i matricida:
Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI)
Av. de la Diagonal, ¡14, 4a. planta, 08006 Barcelona
(Preguntar per Monica Uñó)
Tels: (93) 237 62 19 / 237 63 31 Fax: (93) 23774 OS
IO* mat tataOnft da »Imam.
Lililí luí con cartea» t* unjvtiMl * dia
20 dt dcìambf« da 1895 acordo, antra
Moa aaunoa. la «okicUn y «»»dación
tquidMIor a don Mgual Horta Afcnaraz. y
cainaloaiquiaaaùn:
ACTKO
Paaata.
Binx» .
CuaMa at. aodoa
TgM
3K.1S4.I45
1.000.000
3fa.1M.14»
PASIVO
CapM
muri UM
RaaantvoUMa
nil.il J.I
_.. 100.000-000
20.000.000
2I3Ä7.3K
niiiOdm al 15-12«
TaM
Passa a la oàaliu (
GESTIÓ SPORT, S. A. EN LIQUIDACIÓN
l«k|uid.Kd6ndel«Mtí.^y.¿n>M
*"**
ACTIVO
MMtM
Apfcatíones MormáttCM
22.955
fW) 4M 19 US
J0KX Ftt.(M»4M¿¿00
^mi^
fij iirtiM4«*Mto.
Garcia-Montoro &. Asociados^ presenta el primer
CURS SOB R E HL JURAT
ciutadans de Barcelona, en això
hi han de pesar, se'ls ha de sentir.
Crec, per altra banda, que
anem tocant vores d'una nova
cultura política en què la pertinença i l'arrelament no apareixen ja només com a contrari sinó
com a condició de les idees universals de la fraternitat, de la
igualtat i de la llibertat. Ho ha dit
Havel, ja farà bastants anys: és
des del punt de vista de la particularitat, del lloc on estem, que
podem explicar les idees generals, que si no no tenen gruix, no
tenen sentit, no tenen forca. Vegeu, per exemple, el que deia
Joan Pau II l'octubre passat a les
Nacions Unides: "Els drets de les
nacionalitats s'han de respectar,
perquè són drets humans acollits
a un nivell específic de la vida de
la comunitat. Però hem de considerar la dificultat de definir el
concepte de Nació, que no pot
ser identificat a priori necessàriament amb l'Estat. No obstant,
hem de buscar solucions si volem
evitar els errors del passat i assegurar l'ordre just al món". I el
que expressava Raimon Obiols
fa un parell d'anys en un article
titulat La desgràcia de Europa:
"Hauríem de tenir la sensata ambició d'afirmar pluralment una
voluntat compartida: la de superar, al mateix temps, el nacionalisme d'Estat i el nacionalisme
que vol el seu Estat". Estem tocant vores perquè quan ho diuen
personalitats molt diferents, en
contextos molt diferents, quan
les coses es van repetint i s'assemblen tant, vol dir que hi ha
una cultura que avança, una
nova cultura política, no sé com
s'haurà d'anomenar però que és
evidentment la cultura política
del segle XXI que està naixent en
aquest moment.
Què significarà la nova cultura política per a una ciutat com
Barcelona? Doncs bé, la nova
cultura política subsidiària ha de
representar la possibilitat per a la
ciutat —en el moment que està
fent la seva pròpia Constitució,
que és la Carta Municipal o la
Llei de Barcelona— de desenvolupar conceptes constitucionals i
estatutaris que semblen poc utilitzats.
„
2»ü»o»
3H.W4.14«
Lo tf» aã han posso a toraajckia (a0akaopaflraa.
Bmt**,X-l2-UKBIqaa*tr
M. Caratruccfonm
„
M. htoquiraria
H.OtmíntM»cnnM
M. MobukVto
M. Equipe» pare Proc. Mom.
M. EtoiTwnto.. d« transport«
Amorta««* acumulada <M*vnoHfaado rrwl.vi.ri
M**
DwdofM
tíniámm
........
_
..
-
—
.
lOUMMC
7*000.741
...
rlKawida pubica Mamntw y ptgoB cía.
„
Cuant» enfrian» con »ode* y «*.•.*. *k*»«
Crédito« • cofto ptMO
•VMNporfMriodMeaeidn ..
Pago* Querido«
~
ToMacttvo
...
PASIVO
Fondo» prop«*
„
C«ftal social
n
•«
Rasarva laga!
„
„
..
..
~
S4.276.S30
25.000.000
3«J14 133
5.000.000
..
..
PardidMrQananciM
XOM3M7
tfntttont • larao plant
Otoacrwdoraa*
......
Deuda* a IVOQ pl*2O
PiittaadUi.Mda··WvtU^laTgiàaio -.'.'..
Ov*m¿*m* <*<***>
AcfMdorMacwtoptaD
ntiHlM TnTfifnlMBttn lit rrtiflln
0*&*ètof^cenm*a*M<*4ic**o
"EESaS^^^
9.528.4OS
80.543.3«
Z5.000.OOO
-«.775
-36.775
1«7.002J77
„
-
Ao^dox« por pniiiciún da mntía*
OkwdBudMiMMMmW.»
15.000.000
1.414.200
3.807.446
3.967.406
850.700
241.165
-10.558.961
..
17 201 140
«7JÕ1.14Õ
20030.600
17.221.54*
-«2.000.000
- ""
.
_..
„
:
......
0*444JOt
.r
tStStVtï -'
«3¿39Jt»'"
lX>'
^ftnes
dci
-
'~ÍMM,»f>¿tre mà per
�(SA
EL PAÍS, dijous 25 de gener de 1996
lUADERN
BALANÇ DE L'ANY 1995
hem de donar, segurament, que és
la demanda de protecció que provede la mandra, o de la simplificació, del simplisme o de la xenofòbia. La facilitat que dóna poder
atribuir tots els mals a un color.
Ens agradaria poder dir que les
lleis sectorials s'adaptaran a Tes
circumstàncies especials de la nostra ciutat. Nosaltres sabem que hi
ha tantes lleis que a Barcelona no
serveixen, que no es poden aplicar,
com les lleis d'habitatge, per exemple l'habitatge dels joves. Es diu:
"Solucionarem la vivenda pels joves!", i surten lleis a Madrid, i sjjr- ,
ten lleis a la placa de Sant Jaume. I
no se soluciona el problema dels
joves amb una llei.
Nosaltres tenim l'experiència,
com a administradors, com à gestors dels serveis públics en aquesta
ciutat, de fins a quin punt les lleis
generals serveixen moltes vegades
de ben poc. Serveixen per a una
cosa: denunciar l'existència d'un
problema, com aquest que tenen
els joves per trobar habitatge. O
l'atur juvenil, o els problemes del
mercat laboral. Però les lleis sectorials, que volen resoldre un tema
sense tenir-ne en compte l'especificitat en el territori, que parlen de
SÍLVIA T. COLMENERO
joves, d'aturats, de drogoaddictes,
•Barcelona wtà construint Europa «steamer* de> del punt.de vista aeroportuari, portuari, industrial...'
no tenen en compte que finalment •
següents: que la ciutat i el municipi nivells de govern actuants a Barce- llei de Barcelona que a Barcelona la solució dels joves, dels aturats i
ja no són el mateix. En el cas de lona n'hi ha tres de substantius, es reconeixeran els drets dels resi- dels drogoaddictes, moltes vegaBarcelona la ciutat ha esdevingut directes: l'Estat, la Nació i el Mu- dents, que la residència s'obtindrà des prové no de la ciutat sinó fins i
un fet multimunicipal, irreversible i nicipi, essent els altres (comarca, normalment després d'un determi- tot del barri. O hi ha solució al bapositiu en ell mateix, necessitat tan província, àrea metropolitana, nat temps d'estada a la ciutat. As- rri on són o no n'hi ha cap. •; -•>''.
Nosaltres sabem el que ens ha
sols d'unes regles de joc comparti- etc.) secundaris o derivats i, ente- sumpte, aquest, enormement
des per evitar l'exportació de pro- nent que la Unió Europea no ao- complicat perquè nosaltres no po- costat tirar endavant la Ciutat Veblemes dels uns als altres, l'expor- tua mai per ella mateixa sinó á tra- dem alterar les lleis de residència lla. I sabem que les lleis que hi ha
tado no equitativa de problemes, i vés de l'Estat, l'Autonomia o el nacional; nosaltres ho podem hagut ens han ajudat en el sentit
també per suscitar les estratègies Municipi (o més d'un, en molts ca- crear residències a l'Estat, a la Na- que han estat condició perquè
comunes que són menester.
sos). Aquí rau precisament la grà- ció, però si que, com ja passa, per nosaltres poguéssim actuar d'alUn altre article de la llei de cia, en això és perfectament subsi- exemple, amb el dret de vot reco- guna manera, però aquestes lleis
negut al tractat de là Unió (només pretenien molt més que això. PreBarcelona ideal fóra la possibilitat diària, la construcció europea.
Ens agradaria poder dir en una en les eleccions locals poden votar tenien donar-nos-ho fet, pretenien
d'establir que de la totalitat dels
els ciutadans europeus residents a resoldre el tema i no el resolien.
la nostra ciutat), nosaltres hau- Nosaltres sabíem que si treballàríem de .poder dir en la nostra llei vem en habitatges i en sortir de
qui reconeixem com a empadro- l'habitatge t'atracaven doncs no
nable a Barcelona. La qüestió de anaves a viure en aquell carrer i
fins,a quin punt això genera dret per tant allò se seguia degradant.
La majoria dels problemes que
respecte a l'Estat és molt delicat.
Gener, febrer, març 1996
Això hauria d'anar acompa- s'anuncien com a problemes genenyat, a Barcelona, d'una certa rals no ho són. Són una suma de
obligació per a aquells que arriben problemes particulars que només :
de respectar les regles bàsiques de tenen solució amb una suma de
solucions particiutadania. Si nosal,— culars.
tres poguéssim doI en aquestes sonar ciutadania hauSi poguéssim
dtì Rodolf Sirera
ríem de poder exigir
lucions particulars
respecte a les nor- donar ciutadania nosaltres tenim el
Dirtíccio Joan Lluís Bozzo
dret i demanem,
mes bisiques de
convivència que hauríem de poder perquè ens ho hem
guanyat com a ciunosaltres ens hem
donat, i em penso exigir respecte a tat i perquè hem resolt molts probleque amb això, si ho
les normes que mes, que hi hagi
poguéssim fer, estaconfiança en nosríem trencant les baens hem donat
altres.
ses del que moltes
vegades és finalNosaltres què
proposem? En habiment el racisme i la
•„
xenofòbia, perquè la gent té por de tatge, per exemple, proposarem
l'altre quan l'altre apareix com a que els diners que pertoquin a la
majoria en un punt en què un es ciutat de Barcelona per a protecconsidera'majoritari.
••-_.',• ció de l'habitatge, per algun barem
Ens agradaria poder din les ac- de proporcionalitat, segons el
tivitats productives que malmetin nombre d'habitants, necessitats,
l'entorn, discriminin els ciutadans etc, que en comptes d'abocar-se
.per raons de sexe, raça o edat, o segons els barems de la llei, que
M M* g«* dmdt Mm no compleixin les normes de ciuta- aquí no serveixen —perquè aquí
dania, no podran establir-se al ter- no hi ha sòl urbanitzable; perquè
aquí els preus són més cars; perme municipal.
Si no actuem així tindrem ciu- què aqui tes rendes són més altes
Elan Teatro
tadans atemorits, que és el que diu en general—, que aquests diners
Dahrendorf sobre tes relacions en- que ens pertocarien es capitalitzin
tre les generacions a Europa. La i se'ns donin per a dotar tes emprepor creix per moltes raons: el fu- ses que efectivament estan fent no •
tur, la por a la inseguretat al ca- ja habitatge, sinó barri. Perquè a
•» NCM AZMM
rrer, a la delinqüència. La por a Barcelona si no es canvien els bauna situació —diu— en què l'atur rris no es fa habitatge.
Que fugi el cofoisme: tenim
juvenil és considerable, la gent
Mrecdfe
gran es fa mes gran, vivim més molts problemes. Però també tes
Antonio Simón
anys, i els joves triguen molt més a solucions. Cofoisme no, però conHtml Muai ¡Mà «•* «N
entrar en el mercat de treball du- fiança sí, que en tenim molta.
Nosaltres sabem que si se'ns dóna
rant l'etapa del major vigor físic.
Estats, qu
Ciutadans atemorits que na es confiança podem donar molt.
T I Q U E T S veuran
construcció èti.
protegits. A vegades, però, Molt al país. Molt a Catalunya,
s'han de sentirr <coi Al
els ciutadans exigeixen una protec- molt a Espanya. I podem jugar un
construcció de l'Euri
ció que no els podem i que no els paper a Europa.
Ve de la pigli» S
La. nova cultura politica ha de
permetre que aspectes que l'Estatut preveu amb timidesa es puguin
desenvolupar amb franquesa, i aspectes que la Constitució permet,
igual. Però fer-ho també amb un
nou esperit, jo crec, Hauríem de
poder din a Barcelona les competències concurrents o delegables
s'entendran atribuïdes al nivell
més proper al ciutadà, punt.
Aquest seria un article fantàstic i
aquesta una llei magnífica. No seria res més que l'aplicació d'una
altra Constitució (que és l'europea) al cas de Barcelona. I el nivell
més proper al ciutadà voldria dir
districte per relació a ciutat o ciutat per relació a autonomìa, i així
aniríem seguint, llevat del cas que
per raons d'eficàcia, equitat o cohesió social o nacional, s'estableixi
legalment el contrari clar. Però
aquestes raons, en tot cas, s'haurien de substanciar pels nivells més
llunyans del govern i no al revés.
En realitat Maastricht, si ho
pensem (tomo a provocar), el que fa és capgirar el model politic nascut de la Revolució Francesa. No
hi ha minories, en aquest model.
És el federalisme, és la subsidiarietat, el societarisme, quasi diríem el
liberalisme polític, el que va desenvolupant després conceptes de defensa de les minories. El model en
què Paris decideix per la pàtria decideix malament. Als diaris francesos sempre hi ha una secció que .
és "Elmalestar del suburbi", erròniament plantejat com un problema nacional. No és un problema
nacional, és un problema civil, un
problema de les ciutats, que s'ha
de resoldre a la ciutat.
Crec que a Barcelona harían de
ser capaços de dir aquestes coses en
la nostra llei, de dir veritats com les
M aror
Croades
«v
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Per un llenguatge europeu
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-01-25
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Balanç
Ajuntament de Barcelona
Europa
Subsidiarietat
Description
An account of the resource
Resum publicat al suplement Quadern, de la conferència anual sobre l'estat de la ciutat i balanç de l'any 1995 de l'Alcalde de Barcelona.
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 538