1 10 1 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1740/19950115_DdG_PM_Article.pdf cf51ecce2136e1987c39a32fd4ec87f3 PDF Text Text 1 5 GEN. 1995 (%) Diari de Girona - ' ' L'alcalde de Barcelona. Pasqual Maragall, fa un repàs als darrers esdeveniments polítics internacionals, espanyols i catalans a partir d'una carta en un diari de la Glla d'una víctima del terrorisme d t'l A. un article de Jean Daniel i una conferencia de Vaclav Havel. Maragall conclou les seves relie- sons dient que es pot apostar de valent per la fraternitat, pern -no com una ran prèvia que se ni imposa, sinó com un designi irrefutable-. A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! per Pasqual Maragall (*) T a Ramón Jáuregui, també molt bon any! T ots anem en el mateix vaixell asseljat per mil tempestes, fent aigües per més d'un forat i tots sentim els crits d uns passatgers contra d'altres. Els oficials a bord són desbordats pels esdeveniments. Es diguin Clinton, Balladur, Berlusconi, Eltsin o González, cap d'ells no sembla tenir-ho gaire clar. I un que ho tenia clar, Delors, ha dit que preferia renunciar als honors. El nostre Pujol semhla més tranquil. Ho sembla. Però, n'està, com creuen a Madrid? Ho està més enllà de la mesura en què ser cap d'una autonomia, àdhuc forta, permet mirar les coses amb una certa distancia? Va prometre per Cap d'Any que algun dia ens parlarà de moral en general, i no només de corrupció. Restem a l'espera. En la calma immerescuda, però total i invasora, d'aquest final d'any a l'Empordà, amb poca tele i més música que lletra, vaig llegint tanmateix, a més de la novel·la emocionant de Taslima Nasrim i la poesia justa d'Alex Susanna (Boscos i Ciutats), la carta de Cristina Cuesta a Martí Gómez y Ramoneda, a La Vanguardia del 30 /5ÜI / 94, l'article <<Annus terribüis» de Jean Daniel a El País del mateix dia i el discurs del meu admirat Vaclav Havel al Congrés Internacional de Pen Club íAvui 1 /XII / 94) que em va passar Josep M. Jaumà el dia de Nadal. Penso en la violència a Euskadi (GAL / ETA) i a Bosnia i a Algèria i Ruanda, la latent à CisJordània, àdhuc la vehemència dels acampats del 0,7% a la plaça de Sant Jaume (santa vehemència! Santa vehemència perquè mai la indignació que produeix la injustícia patida pels altres no ha provejeat una guerra. La dreta pot sublcvar-se contra la ingenuïtat de certes reaccions humanitàries, per'» mai no podrà acusar-Ies de violentes. Curiosa, per cert, la negativa de la Generalitat a contribuir a l'any de l'ONU contra la intolerància) i la força legal utilitzada pels Mossos d'Esquadra i pels policies municipals (sobretot pels MORSOB, més inexperts) que e-lf-' vnn fer tora, i quasi diria també la vehemència d'algun editorinlista que ha vist en aquesta causa de cooperació una de Ics poques causes nobles. Violències i vehemències que són testimoni de l'exaltació del vaixell Terra, de la brutalitat i sensibilitat dels seus habitants, nosaltres, i de la indignació que alguns d'ells senten espontàniament davant un designi que sembla inexorable. Cristina Cuesta és lafillad'una víctima d'ETA. Escriu que cl seu dolor només va començar a tenir sentit el dia que el va posar al servei dels altres, de les altres víctimes, els familiars dels morts d'ETA La cultura de la violència ens contagia a tots. «Alguna cosa deu haver fet» li va dir una noia quan un policia autonòmic va rebre puntades de peu a les festes de Bilbao. Cristina diu que aquesta noia «està malalta de violència», que la síndrome del Nord ha infectat tot Euskal Herria i que tanmateix no s'ha de ser derrotista. «Avancem lentament, a empentes i rodolons, però avancem». La seva Asociación Paz y Reconciliación ha atès casos de familiars do víctimes dels GAL, com Laura Martín, vídua d'un dels atemptats atribuïts a la banda contra-terrorista fa una colla d'anys. Laura Martín demana solament un certificat que digui que el seu marit va morir víctima d'un atemptat terrorista, suposo que per poder acollir-se al què la llei estableix en aquests casos. Però la sentència del judici a Arnedo i Domínguez parla d'associació iLb'cita, no d'organització terrorista. Quanta gent de bon cor considera que els GAL són un problema menor, i que les seves víctimes «s'ho mereixien» o «alguna cosa deuen haver fet», diu Cristina, <es tanca el cercle de l'horror». La mare del darrer assassinat per ETA, Alfonso Morcillo, sergent de la Policia Municipal de Sant Sebastià, va dir que no volia que ningú més patis el que ella mateixa estava patint. «Aquest és l'únic camí», conclou Cristina. En les paraules de Cristina Cuesta es �1 5 GEN. 1995 Diari de Girona sense haver de canviar el món ni convertir repeteix per dos cops la barreja l'ètica en acció, -<i d'altres que són aquí per «'grandesa i misèria», referida al intervenir en el món i actuar-hi èticament dolor i als éssers humans, a ella sense tenir de cap manera la possibilitat mateixa i als altres. S'hi refereix d'entendre res del que passa». com a constatació que «dóna sentit», com deia abans, que ens ajuda Una divisió del treball més que dubtoa reconèLxer-noB tal com som. sa, diu Havel: perversa. I fa una crida a un compromís que comentaré a l'última part Havel demana mentrestant als escriptors «una anàlisi mes profun- d'aquestes reflexions. da de les complexes arrels de la (11)1/1/95 intolerància, de les fonts de l'agressió humana, i (...) una clara iLluminadó de la Finalment ha entrat la tramuntana. Ija misèria de l'ànima contemporània». Diana ha inspeccionat els marges i ha Entres les causes suggereix les frustradecidit quins biirt-s cions i soledats, d'alzina s'hauran lus inadaptacions • • • • • • • H de deixar créixer. individuals i la Hem anat a Can pèrdua de les «Llàstima que assequin el llac Mongol, també veritats metafísiques. d'Ullastret; els quatre xavos que anomenat, segons l'electricista, Can «Qualsevol dona l'ordi no es poden comparar Kelvinator, perquè acte de violència els de Can Mongol contra un indiviamb la joia que donaria el llac» van ser els pridu -diu Havel— mers a comprar li deixa de ser una unfrigoríficd'araó per sentir qucr,ts marca. No solament els Català han compassió i esdevé un acte real do violènbarrat el pas del camí del bosc -gràcies a cia contra tots nosaltres». Com es pot fer una sentència iniqua, ara que parlem tant que la gent ho entengui? - e s pregunta. de jutges- sinó que en Martí Isern, llur veí, No voldria que ningú pensés que en hi ha posat del seu cantó unes rodes de subratllar les barreges misèria / grandesa regirar els camps per acabar de fer el pas o violència / vehemència o dolors dels uns / difícil. Hem passat i hem tirat amunt pel dolors dels altres, estic suggerint que no es vell camí de Cursà, tot rumiant sobre l'odi pot reaccionar a una violència si no és entre veïns. El de Can Mongol ens diuen engendrant-ne una altra, que totes les que si hem vist passar en Maragall. Desviolències són iguals i que al capdavall el préB, més d'aprop, certifica que el Maragall món es divideix en ingenus de bona volunde la tele és difhent de l'autèntic, i que en tat i savis malparits, o com diu Havel, efecte, el camí de Corsa era aquest quan «alguns que cobren per escriure dels ell, de jove, anava a estudi a là Bisbal amb horrors del món i de la responsabilitat la bicicleta, però que ara snan perdut els humana i uns altres que cobren per encarcamins. Terrible sentència també aquesta. regar-se d'aquests horrors i assumir-ne la Després de comprovar que la xemeneia responsabilitat», o si es vol, «alguns que de la bòvila fa línia recta amb la Mare de són aquí per comprendre cl món i l'ètica» Déu del Mont en el mateix indret del camí, hem tombat cap a l'esquerra i cap amunt, per albirar les Modes amb l'espetec del darrer sol. Tot és ple de fang. Deu meu com ha plogut aquesta tardor! Tanla aigua com fruita havia donat el camp. Cine pots d'olives m'ho li'l aquest, any. IÎI llac d'Ullastret s'ha tornat :i fer; llàstima que l'assequin perquè els quatre xavos que dóna l'on I i no en poden compartir iimh la joia -i els calers- que domuki el llac. Els esplugalxws dels aiguamolls de Castelló s han alineat aquí. Abans-d'ahir, anant cap a Empúries a veure els Ruhcrt i el seu pare malalt, vam veun- els esplugfill·lius campant amb el coll graciós en essa. Aconseguirà en Rargatal que el llac es refaci un dia? L'Albert Vilalta no m'ha contestat el suggeriment telefònic que li vaig fer quan el llac era ple. Lex-alcaldc de Fontanilles en canvi ho tenia dar, el llac sempre havia estat allà quan ell era jove. Fa dos anys, tombat d'esquena n terra al camí de Corsa, meditava sobre els Jocs tot just passats, i sobre els «jocs» que havien de venir. Caram si han vingut! De canto! Tol el que imaginava era poc. L'èxit no es perdona. Afortunadament ja són passats i Barce- 09. �1 5 GEN, 1995 Diari de Girona » es mantó, Conde i J> la Rosa són al lloc previsible mentre Berlusconi encara és limn gaudeix de bona salut No així cl país primer ministre, a Catalunya hem tingut en general. A.Catalunya, focs i aiguats, el primer debat parlamentari seriós..., en consellers canviats per temes lletjos, fi, Veix transversal va estrenar el segon empresaris modèlics a la presó; a Espantram entre Calldetenes i Sant Sadurní ya, semblantment i, de propina, el tema d'Osormort: 8,6 quilòmetres. «Més val això dels GAU que ha marcat el pas de l'any que res», setze anys després de la recupemés que el show de la genial Lloll des de la ració de l'autonomia de Catalunya! plaça Rius i Taulet. Això sí, les rieres del Maresme contiHe estat mirant enquestes. Del juny nuen sortint de mare. I a Barcelona ningú cap aquí hem rebotat amb èxit. CiU, que no es recorda que ens inundàvem cada dos ens va passar a la ciutat de Barcelona de anys: plaça Cerdà, avinguda d'Icària, moltes desenes de milers de vote ifins i tot carrer Prim, carrer Cartellà, Sant Pau del el PP ens va passar), ara ens ha passat al Camp, el Raval, Eduardo Aunós, carrer darrere. Gran exit per a una campanya Mineria, Can Farrero. etc.. Toquem fusta. pre-elecloral llançada un any abans de la data: en sis mesos han perdut tot l'avanç que tenien i una micu més. (i O I ) 2 / 1 / 9 5 El que ha estat francament ben dut és Anem per les perspectives i els plans cl comiat d'en Roca de Madrid. El pobre d'acció. Jean Daniel no veu més llum a la Santiago Roldan -el Roldan bo- s'hi va França del final de l'era Mitterrand, que tn>bar cl dia abans anant de Barcelona a en l'Abbé Pierre i els jutges. 1-a seva visin Madrid eu un avió mig buit amb cl mateix del món al 94 no pot ser més desespeRoca acompanyat de TV3. Les cameres rançada. Interesvan invadir la nau sa la seva reflexió àuria, ¡i cop d'i us is^^^^^^^^M ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ _ després de consitir el comandant, derar la matança que protestava: • pot ser que algun «En Miquel Roca ha fet el que de 150.000 tutsis a Ruanda I postesenyor vagi a Madrid acompaem va anunciar fa quatre anys rior a la de 100.000 hutus a nyat d'una senyora (i el contrari del que em va dir Burundi, 1972): que no sigui la tant de bo els fieva i vostès cl fa dos anys): tornar, però no per afriennistes tinpoden perjudicar!» guessin raó que Argumenta l'altuser el dofí consagrat tots aquests odis ra de les cirels va dur el colocumstàncies. nialisme, però em Finalment en temo, diu, que no hi va haver una edat d'or Miquel ha fet el que vam anunciar fa quapre-coloniaJ. tre ¡mys dinant al Palauet (i cl contrari del que em va dir fa dos anys a ca la Pilareta ): ' Poques sortides, doncs, en la reivrie histornar, però no per ser el dellï consagrat. toricista, en l'estat previ o «natural-. En Pujol encara somnia en aquella -ineCristina Cuesta ens proposa un camí: xistent- reunió Pasqual, Miquel, Narcís a la reconciliació de les víctimes, llur renúnRupià, i continua escampant que en Maracia a fer més mal. Camí difícil, que la gall té la culpa de tot: corrupció de CiU humanitat ha fet rarament. inclosa. Però el crit de Havel des del centre Històries personals a part, 1994 també d'Europa i des de la frescor dels que ens ha dut algunes bones notícies: acord de «vénen del fred» i han patit totes les oprespau Israel-Palestina, reconciliació a la sions, ens diu que hi ha una sensibilitat Sud-àfrica de Mandela, inici de recuperamundial creixent en aquest sentit. ció econòmica sense gaire inflació. Fòrum No sé si Mendiluce hi estaria d'acord. 5+5 al Mediterrani i anunci de la cimera a Fa unes setmanes va predicar a la Casa de Barcelona, una colla de països del Tercer la Caritat de Barcelona la necessitat de Món continuen creixent més que el primer passar a l'atac, de reaccionar davant els món, primer debat sobre autonomies al Zhirinovskis, els neo-nazismes i la passiviSenat (el més important a l'Espanya tat civilitzada d'Europa. moderna), el 0,7 avança (som al 0,5), Fa dos mesos, quan vam trobar-nos SEAT torna a vendre cotxes, l'exportació amb l'alcalde de Sarajevo i el trio Mendilu- �1 5 GEN. 1995 Diari de Girona com el que Susan Soiling ha mostrat a œ, Kouchner, Cohn-Bendit. ora evident la Sarajevo - per cumins visible* o invisibles. doblo necessitat d'una lòcça d ingerència o por ajudar que la gent pugui obrir els ulls. interposició i d u n a accióc'..il do wl.lnbinaEls polítics, almenys els mes intel·ligents, ció entre ciutats: I «ambaixada de In no rebutjaran una activitat com aquesta, democràcia" a Sarajevo o«-« la proposta del al contrari, l'agrairan (...) Una ven que regidor de Cultura do Frankfurt. Uns «punts d'encontre de la ciutadania» a Sara- sigui més que una mera queixa!». jevo, peri) també polsera París, Frankurt i Ingenuïtat? No m'ho sembla del tot Si Barcelona, va per el suggeriment final. que m'ho semblaria que es pensés que e! que cal purament és com diu Cristina Ija Guàrdia Urliana de Rarcelona vu Cuesta, -defensar-nos dels salvadors de salvar més vides a Ruanda que algunes de pàtries», o com ha dit Havel algun cop. les foires ONI 1 d'interposició. Simplement, defensar-nos de la reacció de les cultures posant ordre a les fileres de gent famMira i singulars davant la forçada barreja interposant els febles al davant. nacional de cultures. Tenir aquestes preHi tornarem. Una col·laboració internavencions per dogma,salvador tampoc no cional, més ben dit, interciutats, entre poliens du gaire lluny. Es rcforawlar la precies municipals, serveis de neteja i elimigunta sense contestar-la: com conviurà la nació de residus, salut pública local, comsingularitat amb la universalitat, la raó panyies municipals o concessionàries d'aiamb l'individu? Kls estats amb les cull ligua, gas, electricitat. concessionàries de res? . telecomunicacions, etc.. farà molt pt>r combatre efectivament els desastres. J a va ser «Ks quan la maldat humana deixa de un gran èxit que l'ONL" admetés l'ampliaser un assalt ais nostres sentiments -diu ció del concepte d'ajut humanitari, fins l'a 1 lavcl- i os converteix en una amenaça poc limitat a directe contra nnsalaliments, tres-, que es pel. promedicaments i duir -un despertar de vestits, a nous la gent pel que l'a al conceptes de «L·s diferències entre l'eiror i seu sentit de la rescaràcter muniponsabilitat respecte l'encert són graduals, no són al món». <) com diu hi cipal: subministrament d'ena Cuesta, enlluernadores ni categòriques i, Cristi nergia, calefac••avancem, lentació i aigua, elifiero avancem». per tant, val més equivocar-se de ment, mi nació de Kns fan falta «lues residus i uniaquest any: ( I ) poc optant per les pàtries petites» cuses, formitat per les reconèixer que solament «les deia singuforces de prolaritat i la modèstia tecció. podem parlar fort; que parlar dos de la Això no treu la necessitat de desenvoluuniversalitat, des de la raó. des de la revopar el dret d'ingerència sobre la l>ase de lució francesa o el dret natural, tant se val. forces internacionals de voluntaris remuno és ja creïble, perquè totes les revolunerats. La pregunta no resolta és: el dret cions i totes les raons (i totes les reaccions, d'ingerència de qui? Els oi-ganismes interi la del Gingrich no serà excepció) han progovernamentals són poc electius perquè duït monstres; i <2) que les diferencies tendeixen a la competència a ia baixa deis entre l'error i l'encert són graduals, no són compromisos de cada govern: ningú no vol enlluernadores ni categòriques, i que per ser titllat de primo. tant val més equivocar-se de por optant En cl terreny de la conscienciació Havel per les pàtries petites i els governs locals, fa una proposta clam als intel·lectuals: pel lliure mercat corregit, per la llibertat «Crear gradualment una mena de lobby no dogmàtica amb cohesió social, per l'ind'abast mundial, una germandat especial; terès propi compatible amb el dels altres. si em deixen fer servir l'expressió: una esA partir d'aquí podrem apostar de valent pècie de màfia conspiratòria que tingués la per la fraternitat no com una raó prèvia intenció no solament d'escriure llibres meque se'ns imposa, sinó com un designi iiTeravellosos o manifestos puntuals, sinó defutable, una tendència m-ixent: no com un tenir realment força en la política i en el principi sinó com un fi. coneixement humà dins d'un esperit de solidaritat, d'una manera coordinada, deliberada -si cal amb un compromis personal (*) Alcalde de Barcelona te � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! I a Ramón Jáuregui, també molt bon any! Subject The topic of the resource Conflictes socials ETA Espanya Globalització Catalunya Barcelona Balanç Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles