1
10
3
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1419/19941027d_00656.pdf
7f75020ce2867c7b08257c1003083e11
PDF Text
Text
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (IR)
Conferència sobre creixement econòmic i qualitat
de vida. Cicle Granollers Vila Oberta. (27/10/94)
CREIXEMENT ECONòMIC I QUALITAT DE VIDA: LES ESTRATÈGIES DE
BARCELONA
L'any 1980, un cop posats en marxa els mecanismes que van
permetre la construcció d'una administració municipal democràtica, eficient i eficaç, es va plant e jar la necessitat de crear les
condicions per al canvi de qualitat de vida i l'atractibilitat
de Barcelona per al desenvolupament d'activitats.
Els grans eixos de la política de Barcelona fóren:
1. Per a la resolució dels problemes immediats, les estratègies
de promoció econòmica i de millgra de la qualitat urbanística
dels barris perifèrics:
- Millora de l'estructura urbana de la perifèria. Es dota
de caràcter de centralitat 1a perifèria urbana, posant les
bases d'un canvi d'escala de la ciutat.
- Creació d'empreses per a la generació d'ocupació i de
capital-risc per a l'atracció d'inversions.
- Gestió mixta de les grans infrastructures d'accessibilitat: port, aeroport, Fira,; palau de congressos, polígon
industrial de la Zona Franca.
2. Una actuació estratègica emblemàtica: els Jocs Olímpics. Els
Jocs Olímpics van actuar com un gran motor per a la concertació
de grans inversions públiques i la seva concentració en un espai
de temps curt. Els principals objectius i resultats són:
- Situar Barcelona en el mapa internacional.
- Dotar la ciutat de les noves infrastructures que precisava: accessibilitat externa, mobilitat interna, cultura,
esports i lleure. També infrastructures de suport a l'activitaat econòmica com els Motels i de telecomunicacions
avançades: torres de telecomunicacions, teleport, digitalització de la xarxa de telefonia, cablejat amb fibra
òptica.
Crear les bases per al desenvolupament de serveis
avançats a la producció.
�- Modificació de l'estructura urbanística de Barcelona,
obrint -la al mar..
- Creació de 10 noves zones !de centralitat.
- Establiment de les bases de cooperació público-privada.
Per exemple la Campanya per a la Millorra del Paisatge
Urbà.
3. El Pla Estratègic Econòmic i Social. El primer pla (1988-1992)
va assolir la majoria dels objectius plantejats. Els treballs del
segon pla van ser iniciats el setembre de 1992 i ja s'està
treballant en la seva implementació.
El model del Pla Estratègic de Barcelona ha estat seguit per més
de cinquanta ciutats de Catalunya, d'Europa i de Llatinoamèrica.
Ha estat sel.lecionat pel Banc Mundial com a esquema per a
projectes de desenvolupament urbà.
El Pla Estratègic constitueix un exemple paradigmàtic de
concertació entre l'administració: l'Ajuntament de Barcelona, i
les principals institucions econòmiques i acadèmiques de la
ciutat: organitzacions patronals, sindicats, la Cambra de Comerç,
les Universitats i el Cercle d'Economia.
Els tres objectius estratègics del primer pla eren:
a) Configurar Barcelona com un dels centres direccionals de
la macro- regió.
• Inserir Barcelona en la xarxa d'Eurociutats i
aglomeracions metropolitanes d'arreu del món.
• Vertebració de l'entorn metropolità.
b) Millora de la qualitat de vida i del progrés de les
persones.
• Millora del medi ambient.
• Potenciar a tots els nivells la formació i la investigació com a mitjà de progrés.
• Augmentar les oportunitats socials.
• Prioritzar les infrstructures culturals.
�c) Potenciació industrial i dels serveis avançats a l'empresa.
• Creació de les infrastructures bàsiques per als
serveis avançats, altres que les viàries i les de
telecomunicacions.
• Foment de la innovació tecnològica per al progrés de
la indústria.
• Desenvolupament de sectors amb potencialitat dins de
l'àrea metropolitana.
Els resultats del primer Pla Estratègic han estat molt positius:
- S'ha produït un canvi d'escala de la ciutat. Barcelona
s'ha integrat plenament en el sistema europeu de gran
ciutats i apareix en llocs destacats en rànquings d'atractivitat i competitivitat.
- S'ha estructurat una ciutat metropolitana policèntrica
amb el nexe d'unió de les rondes. S'han recuperat 5 Km. de
platges i més de 300 hectàrees de zones verdes.
- S'ha produït una transformació estructural important de
la base productiva de Barcelona amb un majar pes dels
sectors més avançats i competitius.
- S'han adequat les infrastructures de manera que avui en
dia existeix una oferta competitiva. Notablement en oferta
turísitca, espais per a activitats productives, serveis de
telecomunicacions.
- Barcelona s'ha consolidat com el centre direccional de la
macro -regió del sur de l'Eurppa mediterrània. Xarxa C-6.
El segon Pla Estratègic pretén fer efectius els continguts i el
canvi d'escala física de la ciutat. El propi objectiu del Pla és
molt més evident: Impulsar la integració de l'economia de la
ciutat en l'economia mundial, assegurant la competitivitat dels
processos i de les persones, per garantir un desenvolupament
sostenible tant en termes ecològics com d'equilibri social.
Un dels elements bàsics del segon Pla Estratègic és el Pla de
Qualitat en el qual s'unifiquen els esforços de l'administració
i les empreses per assolir un nivell de qualitat total per als
productes i serveis de la ciutat.
3
�En concret, els objectius estratlIgics del segon Pla són:
a) Facilitar els processos d'adaptació deis sectors econòmics de l'àrea de Barcelona a l'economia internacional.
• Reforçar les estructMres de formació 1 de tecnologia.
• Millorar l'eficiència dels serveis privats.
• Millorar l'eficàcia de l'administració pública i
deis serveis públics.
b) Articulació económico social de l'àrea de Barcelona.
• Simplificar administrátivament l'àrea de Barcelona.
• Dimensionar les actuacions en el territori metropolitá.
c) Generar una resposta positiva a les demandes d'integració social.
• Prevenir els riscs d'augment de la desocupació.
• Crear nous espais d'ocupació.
• Aprofitar positivament la tendència a l'envelliment
de la població.
• Integrar les potencialitats dels joves.
• Anticipar una resposta a la immigració com a fenòmen
en creixement.
d) Assegurar el desenvolupament d'una moderna activitat
económica d'àmbit internacional.
• Activitats i infrastructures vinculades a la mobilitat i a la logística i la distribució de mercaderies.
• Activitats i infrastkuctures relacionades amb les
"autopistes de la infor ació".
• Barcelona Centre Universitari.
• Promoció de les adtivitats turístigues, fires,
congressos convencions.
• Sectors de salut.
• Manteniment de l'activitat productiva industrial.
4
�e) Posicionament de Barcelona en l'economia internacional.
Els escenaris prioritaris són els següents:
• La macro -regió de la Mediterrània Nord -Occidental.
• Europa.
• América Llatina.
• Nord d'Africa.
irp/granollers.con
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4325
Title
A name given to the resource
Conferència sobre "Creixement econòmic i qualitat de vida" en el Cicle Granollers Vila Oberta
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Província metropolitana - Regió 1.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Granollers
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Economia
Societat
Benestar Social
Urbanisme
Competitivitat
Acció política
Model social
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-10-27
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1418/19941027d_00655.pdf
11588dbc35a103114cd8495a35b823b2
PDF Text
Text
wi\
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (IR)
Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del curs de
l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la
Universitat de Barcelona (27 d'octubre de 1994)
LA PROJECCIÓ DE LA NOVA BARCELONA
Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant com una de les
ciutats més atractives d'Europa per a instal.lar-hi activitats
í
econòmiques. No ho diu l'Alcalde, sinó que que ho diu un mitjà
l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostès ni jo dubtarem:
El Financial Times.
En la seva edició del proppassat 27 de setembre, el Financial
Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives
per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona apareixia situada en un
més que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són
ciutats d'un gran pes específiç a Europa: Londres, París,
Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam i Zúric. Que a continuació se
situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt
significatiu. Però no és en absolut fruit de la casualitat.
L'emergéncia de Barcelona se situa, sens dubte, en el context més
ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la
tradicional "hot banana"). Però seria injust no tenir en compte
---A LC/2, LOIA
1
Ral7z, Enids,
1 3 mr, 1954
�l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se
com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa.
Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de provincia. Una
capital de provincia angoixada per la crisi del seu motor
industrial i amb grans dificultats per obrir-se a altres fonts
de riquesa. Aquest és el cas de la gran majoria de ciutats
industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats
italianes com Génova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg.
L'enquesta de la UNESCO que han publicat aquest dies els mitjans
de comunicació reflecteix abastament com el sentiment generalitzat a Barcelona (com en el cas de Dublin) és el d'un nivell
d'optimisme i satisfació molt alt.
Barcelona no s'ha convertit en la Glasgow del sud perquè vàrem
fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber
donar una resposta positiva, amb èxit. Era un risc. El vàrem
córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet
un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats,
consolidar-lo i seguir avançant.
Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més
els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs
mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium
assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que
Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement
2
�en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del
3,4%.
És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que,
en aquest període s'ha produït una important pèrdua d'empreses
i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota
Espanya i a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis
econòmiques molt importants, que l'heréncia del tardo-franquisme
no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis
estructurals d'una enorme complexitat i que, en alguns sectors,
han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa
sinó també a l'administració. Ccm a exemple, l'Ajuntament de
Barcelona ha reduït la seva plantilla en més de 2.000 persones
en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors).
Avui en dia, l'área de Barcelona és, amb tota seguretat, la zona
que més ha avançat d'Espanya en la modernització de l'estructura
económica, que ha de permetre unwposició més sólida en el
context de la intensificació de la competéncia internacional en
uns mercats cada cop més oberts.
1
Barcelona ha estat capaç de totes aquestes transformacions
mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la
resta d'Espanya amb una tendéncia a aproximar-se als de la
mitjana de la Unió Europea (El juliol de 1994, la taxa d'atur a
Barcelona era el 12,9%, a Espanya el 16,5% i a la UE el 10,8%.
�La taxa d'atur a Barcelona era, per exemple, molt similar a la
de França, 12,6%).
1
Un pas transcendental per aquest procés va ser la posta en marxa
del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2.000. El Pla
Estratègic, constituït l'any 1988, va ser el primer exemple d'un
tarannà de concertació entre l'administració i els principals
agents econòmics de la ciutat. A través del Pla Estratégic es van
poder afrontar els canvis estructurals de l'economia i les
inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al
salt qualitatiu que els he esmentat al principi. 1 tot s'ha fet
en un clima de diàleg i de participació molt remarcable.
És molt significatiu que el model de planificació estratégica que
va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta
ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina. El Pla Estratègic
va ser guardonat per la Unió Europea com una de les millors
iniciatives de desenvolupament local i ha estat escollit pel Banc
Mundial com a model per al desenvolupament local a América
Llatina.
La majoria dels elements que avui són assenyalats com a factors
clau de l'atractibilitat de Bgrcelona han sorgit del Pla
Estratègic. 1 de ben segur que les que tindrem d'aquí a cinc anys
sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar
alguns d'ells:
�- Infrastructures 1 equipaments. L estudi de la consultora Healey
and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel
Financial Times, subratllava molt especialment la qualitat de les
connexions internes i externes de Barcelona i la facilitat
d'accés als mercats.
Les minores de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importantíssima xarxa de connexions
viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliárá el Port i Barcelona quedará
connectada amb la xarxa europea, d'alta velocitat. També cal
esmentar l'avanç en matèria de telecomunicacions que ha fet de
Barcelona la ciutat pionera a Esplanya en aquesta matèria.
Voldria citar alguns deis resultats:
• El trànsit internacional l'aeroport de Barcelona s'ha
doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984
s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. De gener a setembre de
1994 hi ha hagut 400.000 passatgers més que en el mateix
període de l'any anterior.
En els darrers dotze mesos per l'aeroport han passat
10,4 milions de passatgers. Això supera en quasi 70.000
passatgers el récord de trànsit de 1992.
- En sis anys s'ha passat d' ' una oferta hotelera de 15.737
places a 26.291. Això ha permès que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a
4.256.524 el 1993.
�• Les Rondes de Barcelona ha
permés estalviar una mitjana
de 308.231 hores diàries de viatges. S'estima que un 30% de
les quals són hores dins de da jornada laboral. De 1991 a
1994 la velocitat mitjana ha passat de 29 a 32 Km/h.
• En set anys el total de línies telefòniques instal.lades
a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un
increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han
passat de 650 a 4.578, les línies Ibercom de 1.100 a 41834
í les terminals de telefoniajmòbil de 613 a 21.123.
Això ha permés que s'hagi passat de set milions de
trucades internacionals a rány, en el 1985, a 29 milions
el 1993.
• El Port de Barcelona s'ha consolidat com el primer port
de la Mediterrània en tránsit de contenidors. L'any 1992 es
van moure un total de 552.309 Teus, xifra molt superior a
les 350.000 de Marsella o les 330.000 de Génova.
Mereix posar-se també d relleu el nou Pla de Qualitat
del Port, que garanteix els terminis d'entrega, seguretat
i agilitat burocrática.
• El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys
de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m2. Això ha permès que poguem
oferir una relació qualitat-preu molt avantatjosa.
�I ara l'àrea de Barcelona está à punt d'afrontar un nou gran
repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseguit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de
400.000 milions de pts. És a dir prácticament la meitat del volum
d'inversió total realitzada a l'árlea de Barcelona en ocasió deis
Jocs Olímpics. El proper gran repte será, sens dubte, l'endrega
i desenvolupament del congost del Besòs.
- Competitivitat.- Barcelona no és una ciutat cara. És veritat
que el valor de Barcelona ha pujat, però no és una ciutat cara.
No en relació amb les ciutats amd les que estem competint. Uns
exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional:
• Un taxi de l'aeroport al dentre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliures esterlines a Barcelona. El
mateix trajecte a Londres costaría 70 lliures, a París
22,47, a Frankfurt 23,74, a Àmsterdam 17,57, a Brussel.les
14,88, a Ginebra 13,36 i a Mira 10,45.
1
• Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig
de 142 lliures. A Londres costana 223, a París 207 i a
Brussel.les 221. I dubto que tinguessin la qualitat dels de
Barcelona.
• Un dinar de negocis per a quatre persones costaría
l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milà
209 i a Londres 202.
7
�• El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera
qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280
dòlars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París
781 i a Frankfurt 584.
- Sistema financer.- Fa deu anys semblava inevitable el decliu
de Barcelona com a centre financer. La ciutat, en canvi, ha sabut
col.locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em
remeto de nou a la premsa internacional més prestigiosa. El Wall
Street Journal dedicava dues pàgi1es a la Borsa de Barcelona en
la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços
que havien permès situar Barcelona "on Europe's Financial Map".
- Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que sha
produït a Barcelona, com en la majoria de ciutats deis països
desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli
vertebrador cohesionador de l'eonomia de la ciutat.
Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una
transformació estructural important de la seva base industrial.
Molts sectors en declivi han estat substituïts per sectors en
creixement.
Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques
urbanístiques vigents per afavorir el sector industrial de la
ciutat. Cada cop hi ha més activitats industrials compatibles amb
altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la
8
�concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix
una gran dotació de sòl i que proqueix inevitablement molèsties
als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre
aquesta qüestió.
Comerç.- El 22 de setembre es va constituir el Fòrum Ciutat i
Comerç amb l'objectiu de promoure él diàleg entre l'administració
municipal i el sector comercial de la ciutat. La setmana passada
es va celebrar la primera sessió plenària del Fórum.
A través del Fòrum Ciutat i Comen.; l'Ajuntament debatrà amb els
principals interessats qüestions ton rellevants com les càrregues
econòmiques que suporta el sector,ll'análisi del comerç tradicional i la incidència de les grans ' superficies, l'establiment de
regulacions especials per a les zones d'interés turístic, o,
també, quin és l'operatiu de l'Operació Nadal que més beneficiï
a tot el sector.
- Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat
diverses campanyes sectorials de promoció internacional amb
l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns
sectors especialment competitius:1
- Barcelona Centre Logístic.f Té l'objectiu de reforçar el
paper que pot jugar Barceloáa com a centre de distribució
del sud d'Europa. Avui una da cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona.
�Aspirem a aconseguir una quota important no només de
les exportacions -1 importaci tons- espanyoles sinó a esdevenir, própiament, la Porta del Sud d'Europa.
- Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en
la transformació urbanística de la ciutat ' reforçar
l'oferta d'espais per a activitats econòmiques.
- Turisme de Barcelona.- S'hd constituït un consorci amb la
Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de
la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un deis sectors
més importants de la ciutat probablement, un dels que té
millors perspectives de creixement en el futur.
En connexió amb la promoció turística es pot posar de
relleu la consolidació de Barcelona com a seu de congressos
i convencions internacionals. Barcelona va assolir l'any
passat el quart lloc en el rànking mundial de ciutats
organitzadores de congressos.
De 150 congressos internaciònal amb 61.000 congressistes
estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600
participants el 1993.
- Barcelona Centre Mèdic.- Amb l'objectiu de rendabilitzar
la qualitat i el prestigi de la ciutat en la investigació
els tractaments en diverses especialitats médiques.
10
�Hl ha en projecte altres campaiyes com Barcelona Moda amb
l'objectiu de promocionar els productes tèxtils de qualitat, un
sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de
Barcelona. També está en estudi Lela iniciativa similar per als
productes alimentaris i per al disseny.
Aquestes campanyes de promoció de parcelona seran presentades el
proper mes de gener a Londres i a Frankfurt i després, probablement, es farà una altra presentació a Nova York.
Barcelona Centre Universitari. L'objectiu d'aquesta campanya és
la d'aprofitar el prestigi académIc de la ciutat per captar més
estudiants, professors investigadors estrangers per a les
nostres universitats, c000rdinant els esforços individuals per
un esforç col.lectiu.
La Campanya Barcelona Centre Universitari agrupa les cinc
universitats barcelonines
també, s'ha obert a les grans
escoles de negocis privades.
El proppassat 5 de juliol es va Inaugurar un Punt d'Informació
únic per atendre totes les demande4 d'informació sobre l'ensenyament universitari a Barcelona. Aquest punt está situat al CCCB.
Aquest Punt d'Informació es conve4tirá, també, en una central de
reserves per estudiants per a residéncies i indrets d'estada, amb
la col.laboració del Consorci de Turisme de Barcelona.
�Mitjançant aquesta campanya, Barcelona també treballarà per a la
captació de seus i institucions de recerca.
TEXT\IRP\UNIVERI.CON
12
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4324
Title
A name given to the resource
La projecció de la nova Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Princesa Sofia, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Indústria
Competitivitat
Infraestructures
Finançament
Acció política
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-10-27
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1417/19941027d_00654.pdf
c64c308760001d0aaa3371cdc561bce1
PDF Text
Text
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (IR)
Intervenció de l'Alcalde en el II Simposium internacional de SEFES (27 d'octubre de 1994)
LES ADMINISTRACIONS LOCALS I EL FUTUR DE LES PIMES
Quina és la principal petició a les administracions públiques,
que probablement subscriurien la majoria d'empresaris?
No crec equivocar-me si afirmo que aquesta petició, que potser
resumiria moltes d'altres, seria que es creessin les millors
condicions possibles per al funcionament de les empreses.
VA■14,1/d)/\41,--1
Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant en aquest sentit.
No ho diu l'Alcalde, sinó que que ho diu un mitjà l'autoritat i
la neutralitat del qual ni vostés ni jo dubtarem: El Financial
Times.
cuqc,,iiit„,L.--1._
eáikiN
En la seva edició del proppassat 27 de setembre, el Financial
Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives
per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona apareixia situada en un
més que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són
ciutats d'un gran pes específic a Europa: Londres, París,
Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam i Züric. Que a continuació se
situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt
significatiu. Però no és en absolut fruit de la casualitat.
tet-V7t
Cr.54PCITf
e "l'Ad
1/1¿11.4.41,1
1
(jL
�L'emergéncia de Barcelona se situa, sens dubte, en el context més
ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la
tradicional "hot banana"). Però seria injust no tenir en compte
l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se
com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa.
Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de provincia. Una
capital de provincia angoixada per la crisi del seu motor
industrial i amb grans dificultats per obrir-se a altres fonts
de riquesa. Aquest és el cas de la gran majaría de ciutats
industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats
italianes com Génova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg.
Ciutats que erden pes, cada dia que passa, en el conjunt del
sistema de ciutats d'Europa. Ciútats degradades en l'aspecte
urbanistic i mediambiental. Ciutats en les que l'atur i la
marginació social no paren de créixer. Ciutats de les que la gent
somia sortir.
Res de tot això passa a Barcelona. Ben al contrari. L'enquesta
de la UNESCO que han publicat;aquest dies els mitjans de
comunicació reflecteix abastament i com el sentiment generalitzat
a Barcelona és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt.
(Zet-it
Barcelona no sha convertit en lá Glasgow del sud perquè vàrem
fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber
donar una resposta positiva, amb éxit. Era un risc. El vàrem
2i
�córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet
un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats,
consolidar-lo í seguir avançant.
Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més
els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs
mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium
assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que
Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement
en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del
3,4%.
És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que,
en aquest període s'ha produït uña important pèrdua d'empreses
i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota
Espanya I a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis
econòmiques molt importants, que l'herència del tardo-franquisme
no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis
estructurals d'una enorme complexLtat i que, en alguns sectors,
han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa
sinó també a l'adminístració. Cam a exemple, l'Ajuntament de
Barcelona ha recluí-1 la seva plantilla en més de 2.000 persones
en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors).
Avui en dia, rárea de Barcelona és, amb tota seguretat, la zona
que més ha avançat d'Espanya en la, modernització de l'estructura
económica, que ha de penetre una , posició més sólida en el
�la competència
context de la intensificació de
internacional en
uns mercats cada cop més oberts.
Barcelona ha estat capaç de tetes aquestes transformacions
mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la
resta d'Espanya i amb una tendència a aproximar-se als de la
mitjana de la Unió Europea (El juliol de 1994, la taxa d'atur a
Barcelona era el 12,9%, a Espanya el 16,5% i a la UE el 10,8%.
La taxa d'atur a Barcelona era, per exemple, molt similar a la
de Franca, 12,6%).
Qué s'ha fet des de l'administració local de Barcelona per
contribuir en tot aquest procés?
Un pas transcendental va ser la posta en marxa del Pla Estratègic
Económic i Social Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït
l'any 1988, va ser el primer exemple d'un tarannà de concertació
entre l'administració i els principals agents econòmics de la
ciutat. A través del Pla Estratègic es van poder afrontar els
canvis estructurals de l'economia L les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he
esmentat al principi. I tot s'ha tet en un clima de diàleg i de
participació molt remarcable.
És molt significatiu que el model de planificació estratégica que
va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta
ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina i que hagi estat
4
�guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives
de desenvolupament local.
La majoria deis elements que avui són assenyalats com a factors
clau de l'atractibilitat de Barcelona han sorgit del Pla
Estratègic. 1 de ben segur que les que tindrem d'aquí a cinc anys
sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar
alguns d'ells:
Infrastructures i equipaments. Lestudi de la consultora Healey
and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel
Financial Times, subratllava molt éspecialment la qualitat de les
connexions internes
externes de Barcelona i la facilitat
d'accés als mercats.
Les millares de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importantíssima xarxa de connexions
viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliarà el Port i Barcelona quedará
connectada amb la xarxa europea d'alta velocitat. També cal
esmentar l'avang en matèria de telecomunicacions que ha fet de
Barcelona la ciutat pionera a Espanya en aquesta matèria.
Però no és la pedra el qué probablement interessarà més a un
auditori empresarial -si bé és indubtable la incidència de la
qualitat de l'obra en la qualitat global de la ciutat-, sinó els
resultats i la seva incidència en l'activitat económica. En cito
alguns:
5
�• El trànsit internacional á l'aeroport de Barcelona s'ha
doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984
s'ha passat, el 1993, a 3.949.000.
• En sis anys sha passat d'una oferta hotelera de 15.737
places a 26.291. Això ha permès que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a
4.256.524 el 1993.
7
)(le()
• Les Rondes de Barcelona han permés estalviar una mitjana
de 308.231 hores diàries de Viatges. S'estima que un 30% de
les quals són hores dins de la jornada laboral.
2s Q
r
"-t-
• En set anys el total de línies telefòniques instal.lades
a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un
increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han
passat de 650 a 4.578, les línies Ibercom de 1.100 a 41834
i les terminals de telefonia mòbil de 613 a 21.123.
Aixó ha permès que s'hagi passat de set milions de
trucades internacionals a l'any, en el 1985, a 29 milions
el 1993. I això superant defihitivament els greus problemes
de congestió de línies que es patia fa uns anys, un problema que en el seu moment SEFES va denunciar amb contundèn cia.
• El Port de Barcelona s'ha consolidat com el primer port
de la Mediterrània en trànsit de contenidors. L'any 1992 es
�van moure un total de 552.309 Teus, xifra molt superior a
les 350.000 de Marsella o les 330.000 de Génova.
Mereix posar-se també de relleu el nou Pla de Qualitat
del Port, que garanteix els ' terminis d'entrega, seguretat
i agilitat burocrática.
• El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys
de 2.630.000 m2 a 3.700.000 p2. Això ha permés que poguem
oferir una relació qualit a t-preu molt avantatjosa. Es
difonen de vegades comentaris sobre la dificultat del
mercat d'absorbir aquesta oferta. No són pas els promotors
immobiliaris els qui els fan.
I ara l'àrea de Barcelona està a punt d'afrontar un nou gran
repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseguit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de
400.000 milions de pts. És a dir pràcticament la meitat del volum
d'inversió total realitzada a l'àrea de Barcelona en ocasió dels
Jocs Olímpics.
-
Competitivitat.- Barcelona no és una ciutat cara. És veritat
que el valor de Barcelona ha pujat, però no és una ciutat cara.
No en relació amb les ciutats amb les que estem competint. Uns
exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional:
• Un taxi de l'aeroport al centre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliutes esterlines a Barcelona. El
7
1
�mateix trajecte a Londres bostaria 70 lliures, a París
22,47, a Frankfurt 23,74, a Amsterdam 17,57, a Brussel.les
14,88, a Ginebra 13,36 i a Milà 10,45.
• Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig
de 142 lliures. A Londres costaría 223, a París 207 i a
Brussel.les 221. I dubto que tinguessin la qualitat deis de
Barcelona.
• Un dinar de negocis per a quatre persones costaría
l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milá
209 i a Londres 202.
• El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera
qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280
zA\1
j\r°
dólars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París
781 i a Frankfurt 584.
y
- Sistema financer.- Fa deu anywsemblava inevitable el decliu
de Barcelona com a centre financer. La ciutat, en canvi, ha sabut
col•locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em
remeto de nou a la premsa internadional més prestigiosa. El Wall
Street Journal dedicava dues pàgines a la Borsa de Barcelona en
la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços
que havien permés situar Barcelona "on Europe's Financial Map".
8
�Aquí voldria subratllar la clara aposta de les institucions
económiques de la ciutat per reforçar Barcelona en mercats
financers especialitzats i orientats a les petites i mitjanes
empreses. Les possibilitats en aquest camp són molt interessants
atès que les PIMES constitueixen la base de la nostra estructura
productiva.
Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que s'ha
produït a Barcelona, com en la majoria de ciutats dels països
desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli
vertebrador i cohesionador de l'economia de la ciutat.
Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una
transformació estructural important de la seva base industrial.
Molts sectors en declivi han estat substituïts per sectors en
creixement.
Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques
urbanístiques vigents per afavorir el sector industrial de la
ciutat. Cada cop hi ha més activitáts industrials compatibles amb
altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la
concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix
una gran dotació de sòl i que produeix inevitablement molèsties
als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre
aquesta qüestió.
�- Comerç.- El 22 de setembre es va constituir el Fòrum Ciutat i
Comerç amb l'objectiu de promoure el diàleg entre l'administració
municipal i el sector comercial de la ciutat. La setmana passada
es va celebrar la primera sessió plenària del Fòrum.
A través del Fòrum Ciutat i Comerç l'Ajuntament debatrà amb els
principals interessats qüestions tan rellevants com les càrregues
econòmiques que suporta el sector, l'anàlisi del comerç tradicional i la incidència de les grans superfícies, l'establiment de
regulacions especials per a les zones d'interès turístic, o,
també, quin és l'operatiu de l'Operació Nadal que més beneficiï
a tot el sector.
- Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat
diverses campanyes sectorials de promoció internacional amb
l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns
sectors especialment competitius:
- Barcelona Centre Logístic.- Té l'objectiu de reforçar el
paper que pot jugar Barcelona com a centre de distribució
del sud d'Europa. Avui una de cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. Aspirem
a aconseguir una quota important no només de les exportacions -i importacions- espanyoles sinó a esdevenir, pròpiament, la Porta del Sud d'Europa.
10
�- Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en
la transformació urbanística de la ciutat í reforçar
l'oferta d'espais per a activitats econòmiques.
- Barcelona Centre Universitari.- Aspira a reforçar l'atractiu de Barcelona com a centre universitari i potenciar
els intercanvis universitat-empresa.
- Turisme de Barcelona.- S'ha constituït un consorci amb la
Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de
la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un dels sectors
més importants de la ciutat i., probablement, un dels que té
millors perspectives de creixement en el futur.
11(
En connexió amb la promocip turística es pot posar de
relleu la consolidació de Barcelona com a seu de congressos
i convencions internacionalE. Barcelona va assolir l'any
passat el quart lloc en el rànking mundial de ciutats
organitzadores de congressos.
De 150 congressos internacional amb 61.000 congressistes
estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600
participants el 1993.
Hi ha en projecte altres campanyes com Barcelona Moda amb
l'objectiu de promocionar els productes tèxtils de qualitat, un
sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de
�Barcelona. També está en estudi una iniciativa similar per als
productes alimentaris i per al disseny.
- Modernització administrativa.- En el document de propostes de
SEFES que s'ha presentat per aquest simpòsium n'hi ha dues que
considero molt trascendentals:
• La simplificació de l'administració. És una reclamació
justa i evident. L'Ajuntament de Barcelona ha col.laborat
en una iniciativa de l'Institut Cerdà amb l'objectiu
d'implantar la finestreta única. També s'han posat en marxa
uns serveis d'atenció integrada als districtes que avancen
en aquesta línia.
• La implantació de judicis .ràpids en un tribunal especialitzat per a litigis comercials, segons el model que ja
existia a Barcelona amb el Consolat del Mar.
Barcelona s'ha convertit en pionera a Espanya en la implantació de judicis ràpids per diversos delictes. Es absolutament necessari avançar en aquesta línia d'agilització de la
justícia per garantir una major seguretat jurídica en les
transaccions comercials. En aquest sentit, la col.laboració
de l'Ajuntament de Barcelona serà total.
També seria convenient reforçar el Tribunal Arbitral que ja
funciona a Barcelona, a la Llotja.
12
�Per a finalitzar, quin ha estat el paper de l'administració local
a Barcelona per al futur de les PIMES?
L'Ajuntament de Barcelona ha contribuït a crear més activitat a
Barcelona, a augmentar els fluxos d'intercanvis, a accelerar les
transformacions necessàries i a donar a conèixer la ciutat a
l'exterior. Avui Barcelona és una marca que ven. És un actiu
intangible que beneficia a totes les empreses de la ciutat i de
la seva àrea d'influència.
Moltes gràcies.
13
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4323
Title
A name given to the resource
Les administracions locals i el futur de les Pimes / Conferència al II Simposium Internacional de SEFES
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Administració local
Indústria
Competitivitat
Infraestructures
Finançament
Acció política
Model social
Empreses
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-10-27
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències