1
10
1
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1357/19931013d_00590.pdf
da9bdebd59462da13794e5ace82b9f50
PDF Text
Text
Transcripció de l'enregistrament de les paraules de l'Alcalde en
la Presentació del Premis Barcelona-Economia.
Saló de Cent. 13.10.93
t
és, abans que res i abans de tot, un gran amic
Andreu Mas Cu-11G4-1
de molts dels que estem en aquesta sala - entre els quals m'hi
compto- i que considero que som priviligiats per aquest tipus
d'amistat. Es tracta d'una persona que, en temps diferents
d'aquests, va fer el que en aquell moment s'havia de fer -i que
no tots van saber-ne- que era, evidentment, alguna altra cosa a
més a més d'estudiar economia.
Hem de confessar, modestament -i no sé si e11 estarà d'acord amb
mi- que, de vegades, fins i tot aquestes obligacions es van
sobreposar a les estrictes de l'estudi. Va ser bastant derprés,
en molts casos, que vam començara aprendre autèntica economia. I
no perquè la nostra facultat- fundada per l'estimadíssim Fabià
Estapé- no fas una gran facultat -que ho era- sinó perquè en
aquella facultat se'ns va inculcar un interès que després es va
poder desenvolupar, en el seu cas, d'una forma molt brillant,
brillantísima. I tot això, però, convivint en unes altres
circumstàncies que no feien la vida senzilla des del punt de
vista polític ï social.
L'Andreu Mas va ser una persona responsable des d'aquest punt de
vista polític i social. Això=li va portar unes determinades
conseqüències, no agradables en aquell moment.
Després va fer una cosa que molts d'altres, després d'ell, també
vam fer: Andreu Mas va estar a'
Es un dels primers,
junt amb Joaquim Sivestre i alguns d'altres, del que després ha
estat un nucli de pensament econòmic català important, des
d'Amerïca i des d'aquí estant, i que va deixar petjada a més
d'una universitat- i no vull donar noms, perquè tothom les
coneix- de les quatre que tenim en aquest moment. Estic segur que
aquestes universitats seran , que són, el ferment d'una escola
potent de pensament econòmic que no m'atreveixo a nomenar
nacional ni catalana ni espanyola , perquè en economia
difícilment es pot ser massa nacional. Es justament la branca del
saber en què, precisament, la internacionalitat està imposant-se
amb més força i, de vegades, amb=gran sacrifici per part de molts
dels actors en aquest joc.
Andreu Mas
era per mi , us ho dic amb tota sinceritat,
l'equilibri general. Representava, d'alguna forma, una escola i
era, a més, una persona equilibrada, és una persona equilibrada.
Quan li he preguntat sobre realment què valorava, què pensava que
jo havia de dir d'ell -de tantes coses com puc dir i que faria
aquesta sessió enormament llarga, inecessàriament llargaevidentment m'ha dit: 1'equilibrií general.
�Andreu Mas Cullell és un especialista d'explicar el si i el no de
l'equilibri general. E11 ho explicarà millor que jo, però en tot
cas, és un especilaista en explicar per què la competencia és un
model perfecte en determinades circumstàncies i justament per què
les coses no són perfectes quan aquestes circumstàncies no es
donen i la competència aleshores no va. Per tant, equilibri
general com a model de referència.
Recordo molt be que quan jo estava a Nova York, una ciutat més
prosaica que Minnesota i, segurament, més carregada en aquell
moment d'altres interessos que no pas 1'estrictament acadèmic,
ell em va dir un dia "per mi l'economia té més de semblança amb
els escacs, segurament, que amb algunes d'altres ciències socials
que es preocupen de la significació, d'allò que és relevant.
La història l'ha desmentit, perquè ell ha acabat dient coses
enormement relevants. I coses enormement relevants des d'una
base teòrica enormement sòlida, que és aquella que s'obté només
quan es renuncia inicialment a la relevància i a les ganes
d'influir per endinsar-se en l'estructura de la lògica , en
aquest cas econòmica, i després ser capaç, des de la mesura de
la distància entre la lògica i la realitat, de dir coses
significatives per la realitat.
L'Andreu Mas ha dit coses enormement significatives. Algunes
doloroses com, recentment, en algun article en rotatius locals,
respecte als aventatges i perills i les debilitats i les
fragilitats de la nostra situació econòmica.I tots ho tenim
present perquè, d'alguna forma,; algunes de les coses que ha dit
han tingut confirmacions que no són precisament optimistes però
que confirmen les coses que ell havia dit.
Per altra banda, Andreu Mas és també teoria dels jocs. Ell em diu
"la competència no és només la competència en senyores que van a
comprar patates al mercat; No és el mateix la Volkswagen que
aquella senyora que compra en el marcat de la Vall d'Hebron ,no
és exactament igual". Per tant, segurament fa falta alguna altra
teoria, i aquesta és la teoria dels jocs en la qual ell s'ha
endinsat d'una forma important. La teoria dels actors grans, la
teoria d'aquells actors que no es poden passar pel sedàs de la
hipòtesi inicial de l'economia, de la interdepèndencia de les
funcions de cada un dels que juguen . En aquest cas són persones
que influeixen, segurament, en el joc dels demés.
Andreu Mas és premi Juan Carlos:, i jo crec que en aquest país,
tots esperem que tindrà, no només aquest, sinó alguns d'altres
premis així com d'altres de caràcter internacional.
Andreu Mas té la Paraula.
(Conferència Sr Andreu Mas Cullel. "L'economia de les Ciutats ")
�Moltes gràcies Andreu Mas. No em resisteixo a fer un molt breu
comentari en el sentit que l'interessant de la conferència que
hem sentit és tan evident i és tan obvi que si considerem que el
campus universitari pot ser una de les formes del gènere que
Andreu Mas ha citat al principi de la seva conferència de
concentracions no urbanes, - ha dit ell militars, camps de
concentració etc,- l'interès de la conferència seria una prova
de què potser les ciutats no són tan útils. Perquè l'Alcalde que
us parla, tot i ser economista, sap menys coses de la ciutat que
el conferenciant que acaba de parlar.
Es a dir, que en un campus universitari americà es pot saber més
de Barcelona que no pas governant Barcelona durant una colla
d'anys.I això ho dic amb la convicció que, evidentment, un campus
universitari - com ell ha dit al final- no és un artefacte no
urbà sinó fonamentalment urbà.
Quantes coses més no podríem dir respecte de les mil idees
suggerents de la conferència que, acabem, de sentir?. Les pairem,
les llegirem, li demanarem al seu autor que en faci dos o tres
articles per ser publicats en els rotatius de la nostra ciutat i,
a més, li publicarem i el distribuirem profusament en aquesta
ciutat. Penso que és una de les xerrades més interessants que
s'han sentit en aquesta sala en molts mesos.
Moltes gràcies Andreu Mas.
(Lectura de la resolució del jurat i proclamació de l'empresa
premiada a càrrec del Tinent d'Alcalde)
( Discurs del Sr. Josep Esteve, President de Laboratoris Esteve)
( Discurs del Sr. Joan Molins, President del Cercle d'Economia)
Estimats amics, hem arribat al final d'aquest acte. Crec que és
una magnífica il.lustració del triangle que regeix la nostra
societat - quan va bé-, que és el triangle empresa-universitatciutat. M'he cansat de repetir, però penso que avui en tenim una
prova fefaent, què és aquest triangle la base de l'èxit o el
fracàs de les nacions i dels països.
Sense un sistema de ciutats que impulsi, un país no va. Un
sistema de ciutats es basa en el saber i en la producció; ho hem
sentit abastament i d'una forma intel.ligent, equànime i modesta
-com és l'aproximació que els autèntics científics fan de la
realitat- en les paraules d'Andreu Mas.
Mentre nosaltres tinguem assegurada l'existència d'una classe
empresarial -no sé si la paraula classe és estrictament la que
�hauria de ser en aquest cas i-, d'empresaris que ho siguin
autènticament, per sobre de tot, mentre tinguem assegurat que hi
ha universitats vives i que no només promouen la recerca sinó que
s'impliquen amb la societat d'una forma progressiva, mantenint
aquella distancia que és la condició de la ciència que deiem
però implicant-se d'alguna forma amb la relevancia
abans,
práctica, mentre les ciutats siguin respectades en tant que tals
i no es considerin poders menors -que no ho són-, sinó
l'autèntica base de l'existència de les nacions, tindrem el futur
assegurat, passi el que passi, en els sectors inclús més claus, i
aquells en els quals d'una forma temporal o permanent , una
ciutat s'hagi especialitzat.
Vull dir un parell de paraules sobre aquest tema, abans d'acabar,
perqué em sembla que és de rigor.
En primer lloc i sobre el sector farmacèutic, aquí s'han dit
paraules enormement significatives per part de persones també
enormement significatives com són el Dr. Esteve , la seva familia
i, en definitiva, tota una indústria que ell representa en aquest
moment dignament i que ell ha sabut citar. La indústria
farmacéutica va viure anys difícils. Jo haig de recordar altra
vegada, i perdonin les al.lusions personals constants,una
revista, publicada en una época que no n'hi havia massa de
revistes que realment es poguessin llegir o que tinguessin un
gram de llibertat, que es deia, Industria Farmacéutica. Aquesta
revista era dirigida, si no recordo malament, alternativament per
l'Esteve i l'Oriach i tenia un director que es deja Jordi
Maragall i Noble, que avui és senador i és el meu pare i un, si
no cap de redacció sí un redactor important, que es de j a Jordi
Pujol i Soley. Aquesta revista va ser un sistema modest d'anar
produint idees que, finalment, com un filet primíssim, es van
convertir en un teixit important , tan important que segurament
és el teixit, la malla básica, d!'aquest país.
Que tingui la seguretat la indústria farmacéutica que
l'Ajuntament de Barcelona , la Generalitat de Catalunya i el
Govern Espanyol, perqué cm consta , estem totalment darrera la
petició de l'Agència Europea d'Avaluació deis medicaments per a
la nostra ciutat. Hl ha moitesç raons que ens avalen i l'esforç
que s'ha fet és importantíssim.
No haig d'amagar que hi ha factors que se'ns escapen en aquest
joc enormement complexe, que ni una teoria de jocs desenvolupada
a fons per l'Andreu Mas permetria de preveure'n exactament, creo,
el resultat que ha de tenir. Són dotze països, és una joc de
combinacions enormement complexes les que es produiran i no podem
tenir la certesa que els esforços que s'han fet donaran fruit,
però, els hi ben asseguro, que si alguna vegada un premi té un
esforç al darrera
aquest será el cas. I hi ha hagut l'esforç.
4
�Vull parlar també del Cercle d'Economia, que representa una mica
tots els sectors. Torno als records. En aquest cas no tant
personals, però en tot cas significatius per a molts de
nosaltres, jo creo que per a la majoria.
Recordo aquella gestió en el caos, aquell ... (cinta en mal
estat) ... en la qual es plantejava, amb serietat, quin era el
problema real del nostre sistema de ciutats, i de la capçalera
del nostre sistema de ciutats que és la ciutat de Barcelona.
En aquesta publicació que vostès tenen a les mans es parla de
l'evolució de la ciutat des d'un, punt de vista económic i
de la població. Algun mitjà de comunicació d'aquesta ciutat ha
titulat, amb gran profusió del tipografia, inclús en primera
página si no recordo malament, 'el fet que la ciutat ha perdut
disset mil habitants - em penso que la xifra exacta és de 17.159
- en l'any 1992.
Bastaria llegir, tornar enrera vint o vint-i-cinc anys, potser
ja, -el Sr. Gueli, el Sr.O1ler, el Sr. Molins o el Sr.
Coromines, que també está present, ens podrien dir exactament la
data- aquella primera publicaci& pionera, per saber que la ciutat
real de Barcelona no és el municipi. Aixó ho sap tothom.
Barcelona no és una ciutat "mono-municipal". Hi ha ciutats que ho
són. Madrid té 600 Km2 i 3.000'1.000 d'hab. Nosaltres tenim 3,1
millions d'hab. en 470 Km2. Som més ciutat que el municipi de
Madrid, d'alguna forma. Però somi vint-i-set municipis. Aquesta és
la realitat.
S'han perdut els habitants?. No O'han perdut. Els habitants estan
a la ciutat real. En aquesta c4itat real que és més xica, tot i
tenir els mateixos habitants que, el municipi de Madrid . A veure
si d'un cop ho expliquem clarament, i som capaços d'entendre que
no es pot fer d'una frontera municipal-administrativa, més o
menys arbitrària, per comengar la frontera de Sant Adrià del
Besòs, que com vostès saben Salta el Besòs i el barri de la
Mina, que és de la part d'aquí del Besòs, forma part del
municipi del costat - que havia de ser annexionada durant la
República, però durant el franquisme es va probibir aquesta
annexió- .
Cosa que, per altra banda,no té! major importància si som capaços
de donar a la ciutat real un contingut que nosaltres no demanem
que sigui polític. Demanem que sigui social, econòmic, tècnic,
que no tingui cap mena de paper de contra-poder, però que tingui
un paper real de direcció económica, d'una ciutat real que s'ha
d'estudiar com a tal.
L'altre dia amb el Sr. Joan Clo$ vam rebre els representants de
Wolkswagen i Seat. I em preguntar en per les preferències respecte
de Martorell i la Zona Franca. Jo els vaig dir que, evidentment,
nosaltres lluitarem fortament per la Zona Franca. En primer lloc,
perquè la ciutat de Barcelona, l'Ajuntament, és propietària, en
darrera instància, d'aquets terr$nys valuosíssims i, per tant, és
un tema que ens interessa des deA, punt de vista patrimonial. Però
�ens interessa sobretot des del punt de vista social. Ara, no tinc
cap mena de dubte que la nostra, preocupació serà pel conjunt de
l'actuació dintre del que nosaltres en podríem anomenar la regió
de Barcelona.
L'altre dia, no fa pas massa dies, va venir l'Alcalde de Perpinyà
a Barcelona, per dir que aquesta ciutat formava part de l'àrea
metropolitana de Barcelona Li vam dir que sí, que
,efectivament, era benvingut, Potser àrea metropolitana és un xic
exagerat. Però segurament del que estava parlant és d'una regió
econòmica més gran -del C6, d' Euroregions etc-.
Però en tot cas és evident, tornant al que és realment la
nostra ciutat real, que a nosaltres el que ens preocupa i ens
preocuparà sempre no és només el nostre municipi -que hem de
regir, que hem de governar i ens hem de limitar en ell-, sinó
també tots aquells fenòmens que es produeixen més enllà dels seus
límits municipals - com les pròpies rondes que passaran,
finalment, per nou municipis però que formen part de la nostre
vida quotidiana-.
Per tant, estimants amics, Barcelona no ha perdut ni un sol
habitant. Diguem-ho clarament. Senzillament hi ha més mobilitat,
no la mobilitat americana - que és d'una mitjana de 2 anys i mig
per cada canvi de domicili, inclús canvis de ciutats freqüents, i
que estan a la base, jo crec, del sistema de ciutats americanes
especialitzades: justament perquè la gent es mou tant, les
ciutats es poden especialitzar; justament perquè la gent té tan
poques arrels, en el sistema americà és possible que tots aquells
que hagin d'estar a la indústria de l'automòbil estiguin a
Detroit, tant si han nascut a Nova York com si han nascut a
Pensylvania-.
Però en aquest país, Europa ,com ell ha dit molt bé, no
evolucionarà cap al model americà, estic absolutament d'acord
amb ell. En aquest continent , i en aquest país sobretot, en els
països mediterranis, la centralitat té un importància, i les
arrels també. Es valora enormement aquesta inèrcia, que té
defectes -des del punt de vista de la productivitat-, però que té
altres virtuts des del punt de vista de la permanència.
La setmana passada vaig estar a Praga. Es una ciutat que l'any
1940 tenia un nivell de vida dues vegades el de Viena.
Txecoslovàquia era la vuitena potència industrial del món en
aquell moment. Avui no figura en la classificació, i Praga té un
nivell de vida que és la tercera part, segurament, com a màxim,
de la que té Viena. I, tanmateix, quan hom arriba a Praga , té
una certesa immediata en veure els immobles, en veure, quasi
diria, l'atmosfera de la ciutat;, l'aire de la ciutat. I és que
Praga serà l'àncora sobre la qual, no diguem Txecolslovàquia
perquè ja no existeix, la República Txeca tirarà endavant.I aixó
s'evidencia d'una forma palmària,total, en el moment en què un
entra en alguna d'aquestes ciutats en les quals la història , el
�d'alguna forma les ciutats, es fa evident en els ulls d'aquell
que hi arriba.
Nosaltres hem de mirar d'anai. per aquest camí i seguirem
intentant-ho. I mirarem de ser fidels a una frase d'Alfred
Marshall,i que Andreu Mas ha citat profusament, i que també el
doctor Fabia Estapè va citar una vegada -o potser més d'una,
inclús, però una vegada, en tot cas, en aquesta sala. I és una
frase alemanya que deu ser molt¡anterior a Alfred Marshall i que
es refereix, segurament, al final de l'edat mitjana, al moment en
què els serfs feudals es volien alliberar dels senyors i buscaven
en les ciutats, justament, la seva llibertat. Com a Barcelona, al
segle XIV, ara fa sis-cents anys exactament, quan moltes ciutats
catalanes hi buscaven una solució per la via de ser vila real -és
a dir, de pagar al rei la seva llibertat del senyor feudal, per
no tenir que dependre d'aquell sényor, bisbe noble o guerrer, i
dependre només d'ells, de la seva burgesia o de la seva
manufactura, de la seva pròpia creativitat o dels seus artesans.
I així moltes ciutats van aconseguir la seva llibertat; però es
van trobar que els reis, a vegades, es tornaven a vendre les
ciutats perquè havien de fer més guerres. I Jaume I després de
València havia de conquerir Mallorca, o a l'inrevés. Un altre
sistema que van trobar les ciutats per ser lliures va ser
demanar al Consell de Cent -que aquí es reunia, en aquesta sala,
que era exactament igual com aquesta - i, per cert, amb aquell
escut que es veu allà, que té quatre barres i no vuit, us ho dic
de passada- venien les ciutats a demanar ser carrers de
Barcelona. Aixï ho van ser Mataró, Moià, Igualada i tantes i
tantes ciutats que si ho mireu en el seu escut tenen l'escut de
Barcelona més algun element característic de la pròpia ciutat. I
per què?
Perquè sabien que sent carrers ficticis de Barcelona
tenien els drets i les obligacions del Consell de Cent.
I bé, aquesta frase, i ara hi torno, que tant s'adiu a 1' esperit
del carreratge de les ciutats catalanes del segle XIV, que volien
ser lliures , volien ser burgeses en aquell moment perquè era la
paraula , aquesta frase és una frase que els que volien ser
lliures en el mateix moment a Alemania deien en Alemany i deien
"..." l'aire de la ciutat ens fa lliures". Aquest és el nostre
desig. Moltes gràcies
Ordenador Docu/Marta
r
��19.97,-1n-i7 13:50
0++
ÑREH
ECO-10111111 1 EMP f
1
AJunl31r1C`I11 de
Barcelona
Área d'Economia I Empreses
Idees per a la intervenció del Sr. Alcalde en l"entrega dels
Premis Barcelona Economia
1.
Sobre la
Revista "Barcelona Economil"
Expressa la voluntat de l'Ajuntament:
De fer un seguiment atent i detallat de la
conjuntura econònric.i empresarial de la ciutat.
b)
Analitzar en profunditat aspectes específics de
l economia urbana i projectes de promoció
econòmica de la d,iutat .
Vull reconèixer aquí el rnacnïfic treball desenvolupat els
darrers 3/4 anys per Xavier,, Güell, Ma. Jesús Calvo i Lluís
Hansen.
1
2. Sobre els premiats l) %aboratoris del Dr. Bsteve
Aspectes a destacar:
(1)
(2)
(3)
Esforç de recerca continuat.
Internacionalització constant, sense perdre el
carácter català del capital.
Arrelament al pair. (Veure nota Permanyer)
3. Sobre els premiats j2): Cercle c_ Economia
Aspectes a destacar:
(1)
(2)
(3)
(4)
Oberts al diàlegIde tots els rectors socials:
foro democràtic, per la democràcia.
Acció per la 11i1?ertat econòmica, en el sentit
més noble del teisme, contra el proteccionisme
competidor de 1-autarquia.
abans
moment,
Acció
en
tot
europeista
(dificultats
ara
(franquisme),
durant,
i
Maastrich).
Acció per la çompetitivitat de les empreses, en
base a la millor gestió í. eficàcia empresarial.
Z:30C2 barcelona
Plau Sant Miquel 4. 17a. ;1
Tels. 402 72 34 - 402 7? 33 Fax 409 77 25
�1993-10-13 12:51
AREA ECUNUM1H 1 t1r1r-'.
Ajuntament de Barcelona
Área
4.
Sobre
d'Economia i Empreses
els Pre m í s en general
Exemples de trajectòria, individual o col.lectiva, feta a
base d'esforç, de vigor, d'empenta, de voluntat creadora,"'
d'il.lusió i de paciéncia.
Un bon exemple per a tots en aquests moments econÒmics.
ALCALDIA
Ragistrw d'l,r+erada
1 h0ti'i333
N4
c\
Plaça Sant Miquel, 4. 12a W. 08002 lian;elana
Tels. 402 72 34 • 402 12 33 Fax 402 72 25
��Premis "Barcelona Economia"
Intervenció del Sr. Joan Clos
1.
Benvinguts a l'acte de lliu ament deis Premis "Barcelona
Economía". Gràcies per estar avui amb nosaltres.
2.
La Revista Barcelona Econom4.a segueix, des de fa 4 anys,
la conjuntura económica de la nostra ciutat i reflexiona
sobre aspectes específics de la realitat económica urbana
i de la promoció de Barcelona. "Barcelona Economia" ha
esdevingut ja un "clàssic" a la ciutat, ben conegut per
tots el qui s'interessenl per aquests temes. Vull
reconèixer el bon treball realitzat per Xavier Güell, Ma.
Jesus Calvo i Lluís Hansen, en tot aquest període.
3.
No és aquesta la única publicació periódica dedicada a la
promoció económica de la ciutat. Ens plau presentar aquí
avui, també, la Revista Barcelona Bones Noticies adreçada
a la comunitat empresarial c4talana, espanyola i europea.
En moments on sovintejen les "males noticies", nosaltres
volem fer arribar cada tres mesos les millors noticies
econòmiques de la ciutat. Q e n'hi han. 1 forces.
�4.
Finalment, avui inaugurem els Premis Barcelona Economia,
adreçats a reconèixer persones, empreses o institucions
que han treballat amb en9ert pel desenvolupament i la
promoció de l'àrea econòmica de Barcelona.
5.
Peró, abans de fer públics els guardonats d'enguany,
tindrem l'ocasió de-sentir un conferenciant de primer
nivell, Es l'economista barceloní Andreu Mas Colell,
x
professor de la Universitat nordamericana de Harvard. El
professor Mas Colell ens parlarà ara mateix d'un tema
íntimament relacionat amb el que ens reuneix avui aqeusta
tarda: "Algunes idees
Sr. Mas Colell ..
sobre l'economia de les ciutats".
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4263
Title
A name given to the resource
Lliurament Premis Barcelona Economia / Paraules
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Economia
Biografies
Acció política
Barcelona
Mas-Colell, Andreu
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-10-13
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències