1
10
2
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1349/19930924d_00582.pdf
fc0409fb7b0afc668779c5519fb3690c
PDF Text
Text
PARAULES PRONUNCIADES PER L'ALCALDE DE BARCELONA AMB
MOTIU DEL LLIURAMENT DE LES MEDALLES D'OR A BES
MAJESTATS ELS REIS
Saló de Cent, 24 de setembre del 1993
Majestades,
Tots tenim un record molt viu d'aquelles daurades
tardes de l'estiu de 1992, que han quedat per sempre a
Tenemos también recuerdos más
la nostra memòria.
recientes, porque tanto ayer como hoy, y de altas
cátedras y magistraturas / se han dicho palabras muy
bellas y muy atinadas sobrella historia y la esencia de
esta ciudad y de este país.
1
Ayer, Pere Duran Farell en la Sala Oval del Palacio
Nacional de Montjuïc trazó la mejor historia de esta
ciudad, la más bien dicha, desde una catalanidad y un
catalanismo profundos -como dijo él-, exigentes,
respetuosos, y al mismo tiempo resistible, ¿verdad
Majestad? que se impone por su lógica. Este es el
discurso de Barcelona.
Luego, en la Sala Thyssen -vamos a llamarla ya así- del
Monasterio de Pedralbes, el Barón de Thyssen me dijo,
no ya en público: Cluny, los "cloisters" de Nueva York,
y Pedralbes de Barcelona son los tres grandes
contenedores góticos llenos, que tienen vida y arte
expuesto. Son tres lugares únicos en el mundo.
Señores, Barcelona quiere ser en el terreno cultural y
en el terreno de lo científico. Barcelona quiere pesar,
quiere estar presente. Barcelona quiere ser capital
europea, quiere ser sede europea, sede internacional. Y
Sabemos que contamos con vuestra simpatía, Señor, como
la contamos hace tiempo cuando queríamos ser sede del
año 92. Ahora queremos volver a ser sede europea.
Confiamos una vez más que no nos faltará vuestro
aliento.
Nuestra historia de hoy empieza en 1981 en este salón,
cuando el alcalde Serra, delante de Sus Majestades,
�anuncia, y con su venia, el deseo de la ciudad de optar
a los Juegos Olímpicos del año pasado. Ese era un
momento dramático, Majestad. Pocos meses antes había
habido un golpe que amenazaba con todo nuestro sistema
democrático. La gente miraba hacia atrás, no hacia
adelante. No había ningún tipo de optimismo, no había
ningún tipo de esperanza, en nadie. Es más, una o dos
semanas antes había habido un atraco en el Banco
Central en Barcelona, y todo.; el mundo pensó, prisionero
de la psicosis de ese momentp, que aquéllo era también
un ataque a la democracia, cuando seguramente no era
más que un vulgar atraco espectacular.
Y bien, en ese momento, la Barcelona risueña de mayo
del 1981, con Sus Majestades presidiendo, y un nuevo
Alcalde joven, progresista, hablando en público, y
pidiendo para esta ciudad y para el país, una fecha de
futuro, el 92, como nuevo horizonte, en ese momento,
decía, Señor, se pasó una página de la historia. Y la
ciudad y el país, Cataluña entera y España entera,
empezaron a dejar de pensarfen el pasado para pensar en
el futuro, en otras metas,i e iniciaron esta década
prodigiosa que hemos vividos
Nunca olvidaré el viaje qué el año 1984 tuve el honor
de compartir en el avión de Sus Majestades a Nueva
York, con motivo del otorgamiento por parte de la
Universidad de Nueva Yorkydel título Honoris Causa a
nuestro Rey. Y cómo ense viaje fue posible que
Barcelona -creo que se puede decir hoy, Señor, con
vuestro permiso- se explicara. Barcelona se explicó
realmente sobre las causas; y las circunstancias de su
proyecto.
Y luego, el año 1986, que fue la explosión de alegría,
con la nominación olímpica -que ayer vivimos desde
lejos, para una ciudad australiana, en este caso. Y
llegó el 89, con aquella desafortunada inauguración del
Estadio en medio de una lluvia, que la de estos días
nos recordaba. Lluvias que no han traído lodos sino
alegrías, precisamente, porque detrás de esos
sufrimientos del 89 llegó el 92. Y el 92 nos trajo la
recompensa de esta década de esfuerzos.
Década prodigiosa, sí, pero, Señor, Barcelona quiere
más. Con los sacrificios que haga falta. Quiere más
porque está inscrito en su programa vital, porque ha
sido siempre así. Barcelona sabe descansar, sabe
reposar, después de los esfuerzos de los grandes
acontecimientos. Pero no sabe reposar mucho tiempo. Por
�Señor, nos vais a ver pidiendo,
tanto,
pronto,
exigiendo, sugeriendo, nuevas metas y nuevos objetivos.
Pero vamos a las tardes doradas del 92. Creo que nunca
fue tan larga y tan emotiva la convivencia entre el
pueblo y el Rey, en esta ciudad. Quizás Jaime I, al
volver de alguna de sus conquistas -de Valencia o de
Mallorca-, quizá aquí, en esta misma sala, cuando los
consellers recibían al Rey -que era la única persona
que ocupaba este sitial que bcupais, fuera del Alcalde
y del Conseller en cap-, quizás Jaime II, quizás Carlos
I, cuando vino a principios de 1.500, subió por la
escalera por la que hemos subido -ahí se puso el escudo
que os he enseñado- o quizás Carlos III , cuando llega
a España por Barcelona, desde Nápoles, y se celebran
estas grandes máscaras real4es que están bien recogidas
en el salón de Carlos III,{ al que ahora volveremos
porque es el que da a la plaza de la ciudad. Todas
ellas, por cierto, quizás con una sola excepción,
presididas por un escudo de;cuatro barras, de dos más
dos barras, del Salón de Ciento, del Consejo de Ciento,
que era el escudo del "Consell de Cent". Luego sufrió
cambios, pero se ha mantenido siempre.
Señor, hay cosas que nos preocupan, y por las cuales
Barcelona en este momento siente profundamente
vibraciones que tiene que expresar. A principios de
siglo Cambó se dirigió al Rey de España, Alfonso XIII,
aquí mismo, y dijo: "Señor, necesitamos una Ley, esta
ciudad necesita una Ley, esta ciudad, si os asomais al
balcón y la veis como sebe hacia los cerros -els
turons, que diem nosaltres- va más allá de lo que era.
Ha roto las murallas. Neceéita una nueva Ley, no sólo
física sino también moral y profunda". Yo hoy, Señor,
Rey, Conde de Barcelona, os digo: Esta ciudad quiere
una Ley, quiere su Carta.' Quiere tenerla porque la
necesita,
no
sólo por 'orgullo sino también por
necesidad, porque esa Ley debe tener aquellas
especialidades que no están contempladas en la ley
general, ni española ni catalana -es lógico que no lo
estén, no todas las ciudades son como ésta- y que hacen
de nuestra ciudad una ciudad especial.
Nos preocupan otras cosas. Nos preocupa el respeto por
el catalán, que hemos visto vulnerado recientemente. El
arzobispo lo ha dicho hoy en la Basílica. Y nos
preocupa porque nosotros sí respetamos el castellano,
porque Barcelona se ha compromotido como ciudad -además
de la ley del Parlamento- a respetar el derecho de
todos aquellos que quieran enseñanza en castellano, a
�tenerla, y vigilaremos para que esto no ese infrinja. Y
porque esto es así, pedimos respeto para el catalán y
para Cataluña.
Nos preocupa la situación económica. Estas grandes
fábricas, Señor, que han sido buena parte de la
historia de nuestra ciudad y que a veces están en
entredicho.
Y nos preocupa la falta dl unidad de los poderes
superiores para ayudar a os inferiores a cumplir.
Creemos, Señor, que el mundo realmente mejorará y está
cerca de hacerlo a pesar de todos sus problemas, cuando
exista una fuerza internacional que impida conflictos,
y cuando las ciudades sean respetadas en su dignidad.
El día que esas dos cosas ocurran al mismo tiempo,
estaremos en una Europa mejor, que España, Cataluña y
Barcelona habrán contribuido a construir. Se vulnera
fácilmente el principio de la subsidiariedad invocado
sólo para privatizar pero n oi para devolver abajo a los
municipios, a los poderes pequeños competencias, o bien
para abonarles lo que ya tienen. Barcelona tiene,
Señor,
40 escuelas, 25 museos, 4 hospitales, un
conservatorio, una orqueste, un laboratorio, y tres
palacios, dos reales, y el del Parlamento. Y todo esto
lo tiene como ciudad, no como Estado ni como Autonomía.
Y por tanto, pide que en esta Ley y que en esta nueva
etapa en la cual entramos ahora ésto sea tenido en
cuenta. Nunca una ciudad hizo tanto por un país y por
un Estado.
Avui, Barcelona, Senyor, Senyora, s'honra en concedir
és -i també el fet de fer-ho en català- el-voselqu
la medalla d'or que
nostre
guardó més preuat:
simbolitza una década prodigiosa i una altra década que
segurament amb els dolors del
començant,
está
naixement, però que floreixerà aviat, en aquesta ciutat
més
més equilibrada,
i en totes, més segura,
catalana
i
más
respectuosa i més respectada, més
internacional al mateix temps, sota el vostre el
regnat, Majestat, Comte de Barcelona, i Senyora.
��MAJESTADES,
HA PASADO UN AÑO DESDE QUE TERMINO LA CELEBRACION DE LOS
JUEGOS OLIMPICOS Y PARALIMPICOS.
LOS JUEGOS HAN DEJADO HUELLA IMBORRABLES EN NUESTRA MEMORIA
Y EN LA DE MILLONES DE CIUDADANOS Y CIUDADANAS DEL MUNDO.
UNA DE ESAS IMAGENES ES LA DE LA FAMILIA REAL COMPARTIENDO
ALEGRIAS (MUCHAS) Y A VECES1DESENCANTOS (MUY POCOS) CON EL
PUEBLO DE BARCELONA, EN LAS DORADAS TARDES DE JULIO, AGOSTO
Y SEPTIEMBRE DE 1992.
COMPARTIENDO SENTIMIENTOS PERO IMPONIENDO TAMBIEN UN TONO DE
DIGNIDAD, OPTIMISMO Y SERENOAD EN EL CUAL TODO EL MUNDO VIO
REFLEJARSE LA DIGNIDAD, EL OPTIMISMO Y LA SERENIDAD DE
CATALUÑA Y DE ESPAÑA, DE LA ESPAÑA PLURAL, DIVERSA Y SUBYUGANTE QUE MUCHOS DESCUBRIEFION ENTONCES.
DUDO, SEÑOR, SEÑORA, QUE ÉN LA VIDA AGITADA E INTENSA DE
BARCELONA, QUE AHORA MISMO CUMPLE 2.000 AÑOS, HAYA HABIDO
OTRO PERIODO TAN INTENSO DE EMOCIONES COMPARTIDAS ENTRE LA
CIUDAD Y LOS REYES.
1
�LA HISTORIA REGISTRA OTROS MOMENTOS DE CONFLUENCIA ENTRE LA
CIUDAD Y LOS MONARCAS QUE HAN QUEDADO GRABADOS EN LA MEMORIA
COLECTIVA. VISTOS AHORA, CON LA PERSPECTIVA DE LA DISTANCIA
HISTÓRICA, LOS REGRESOS VICTORIOSOS DE LOS REYES DE LA CASA
DE BARCELONA, LA LLEGADA A NUESTRA CIUDAD DE CARLOS I, 0 LA
ENTRADA EN ESPAÑA DE CARLOS III, LLEGANDO A BARCELONA DESDE
NAPOLES -ESCENAS PRESIDIDAS TODAS ELLAS, POR CIERTO, POR EL
ACTUAL ESCUDO DE LAS CUATRI BARRAS- ADQUIEREN UNA ENORME
CARGA SIGNIFICATIVA, NO EXENTA DE CONTRADICCIONES, PERO SIN
DUDA DOMINADA POR LA EMOCIONINDISCUTIBLE DEL CONTACTO ENTRE
EL PUEBLO Y SUS SIMBOLOS.
VUESTRA PRESENCIA DURANTE EL 92, MAJESTADES, ESTUVO A LA
ALTURA DE AQUELLOS MOMENTOSt, NOS DEVOLVIO A NUESTRO MEJOR
G
PASADO Y NOS PERMITIO ABRIR CON MAS SEGURIDAD LA PUERTA DEL
FUTURO, DEJANDO A UN LADO, OLVIDADOS, LOS INTENTOS DE
UTILIZAR ESA CONEXION ENTRE REYES Y CIUDADANOS PARA OBTENER
DETERMINADOS EFECTOS POLITICOS.
PERMETEU-ME, PER AIXò, QUE US OFEREIXI EL MAXIM HONOR
D'AQUESTA CIUTAT. HO FARÉ EN CATALA, EL NOSTRE IDIOMA I EL
D'AQUESTA PART DEL REGNE, PER AL QUAL US DEMANO LA MAXIMA
COMPRENSIÓ, PROTECCIÓ I RESP1CTE, PERQUé SENSE ELL CATALUNYA
NO FóRA EL QUE ÉS, NI ESPANYA FóRA ESPANYA. HI HA QUI VOL
REDUIR ESPANYA A UNA AVOR1IDA MONOGRAFIA SENSE àNIMA NI
RIQUESA, I QUI VEU PERILLAR UNA UNITAT QUE NOMéS S'ENFORTEIX
�EN LA LLIBERTAT, COM ES VA DEMOSTRAR FA UN ANY.
SENYOR, SENYORA, L'èXIT INDISCUTIBLE DELS JOCS OLIMPICS DEL
1992 VA CONTRIBUIR DE FORMA DECISIVA A L'AFERMAMENT DE LA
PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA, DE LA
CATALUNYA AUTÒNOMA I DE L'ESPANYA PLURAL I DEMOCRàTICA.
EL VOSTRE PAPER EN AQUESTA NOVA IMATGE INTERNACIONAL
D'ESPANYA ENS SEMBLA, MAJESTATS, FORA DE TOT DUBTE.
ARA, EL POBLE DE BARCELONA RESOL UN DEUTE QUE TENIA PENDENT
AMB ELS SEUS REIS DES DE L'ESTIU PASSAT, DE MEMòRIA INESBORRABLE. AVUI, EN PLENES FESTES DE LA MERCé, PATRONA DE LA
CIUTAT, TINC L'HONOR D'IMPOSAR-VOS LA MEDALLA D'OR DE LA
CIUTAT, QUE US VA SER ATORGADA PER ACORD DEL CONSELL PLENARI
DE 23 DE SETEMBRE DE 1992.
PERMETEU-ME, MAJESTATS, QUE CLOGUI AVUI LES MEVES PARAULES
AMB LES QUE VAIG ADREÇAR ALVOSTRE PARE, DON JOAN, EN L'ACTE
EN QUé VOS MATEIX, SENYOR, LI VAU IMPOSAR LA MEDALLA D'OR DE
LA CIUTAT: BARCELONA Té LA JOIA D'EXERCIR L'AGRAïMENT DES DE
L'ORGULL
LEGíTIM,
L'OBERTURA
DES DE
LA
IDENTITAT,
L'ESPERANÇA EN EL FUTUR COMú DES DEL RECORD DE LA DESUNIÓ,
LA CRIDA A LA CONFIANÇA DES DE TANTES DESCONFIANCES
PASSADES.
MOLTES GRàCIES.
�L'ALCALDE 1W BARCELONA
J
r
ti a45
,42.0
pbei,
un,
(WLC,4
1 cfL
'
LusL,,j
a,
C51}-
L-7
(
t~)
Qi47-(/
,
�L'ALCALDE DE BARCELONA
ete
4
-e X)
_,Utx,e:¿--7-
1,(C
C
Aibt- ZL.,
/f) ettkg>
ft_442A,
á &t.
frt
„Q.
/9T)
1f)„, )54
�L'ALCALDE DE BARCELONA
jlÁQ
�L'ALCALDE 1)E BARCELONA
uu)
"U u juk
C
u,(sd_N r
7
AAÍZA
5,
j_QAAA_J-vit
y ,AG.-tkA'n
Lid
AQ
Pit&-9bitrt._
SNkjU4
(-->G3 GLC9--ç
�L'ALCA L I)i? DE BAH(;ELO.NA
ikS k 9 o
k
--r^t
^1 i ^C^
(r/F AJV
LA
c
Ao g tc ^J E©NP(. t^`D At's1)^, g uc
UN
^
D c LO 5 .^
t > ►N 1^c.^^^
c ^
_
tm t3,
ftr4N ^ c'^04^0 11-,,^tk^
c.ñ! LA
ir
oci
ks
Pti ut,i..i -4 12174-1,
trthI3Le
E-9-4
n
^^ ^
TkA
/yiL I-onic.Jl pe- G;vh drk v
O
dti
t
1
CP UY Wdcos')
cMuGC-149
( (n/1K>CI+t7
–
= - -.
Cf .
C0
ft LEMAdi rts Y
N) utA") t`V5
tt."l
19 u G 1 1-zI
U uk hy4 S Th"¢ c-/
5yrtti,a
.i,
o
uN1
j SkS
t
pi
c>
t,t KA PCG`^
t_o> J v°Gop
Ma
vt^S OLI ^
oh;
• ..
^
4-
0t n c cl,.o"r04.--Y--I459
JOU " t) I /E- Go S ïro
y se r; E ai ^r^^
C°
14
i i cN U
) o r1),/11.0-1;
vtKtV
t■) -romo
c uR t- -^ o nc•
^C
S
no/kit-1_
^ J ^ y^ ; E
Dk;
Z.. cuo % ÑDs e
c' ^ o üo0J
Ji bt ReP'i...t JmS'e
,-• ^.-,^,•, un-A. L or-) it
r
y\o
^'^ C irm
cr ‹ ^'►^/M ti
k)E t1-1uctt°5
c.—j.lTp IS C. E S
R^ ^ Q U^ ^W ^ ^
4^-c.E tio NA
4tg 5A
LA- Ir
'A tz pir Ñ,^ , D c 1.4
.1V11Y vG-M^^t
^ c rve
D® , 5-7 )(71 tg t2 ^
‘ 14
11; cr+\I Z ,15 w01 7 s c-Y1e.) ■ )Irs cTt d.
CL. 0-70..“)9
s^ n^ ^` ^t^p ^
Ces •};-,
4t
Pa t.)) .,e' tA D PtIk
niz
r
V` ^A ^}Cr+^111 be- e
t
^u^ ^^n04 ^ I J ^o c^r1^_^
V7T-O
CilZ 11E711 p D o
ig
tujnu)o ^c
i? Dto Erf7ThC c-R c-+'() b oro
y
Wf
�^
L'ALCALDE DE BARCELONA
~
waPut
.rt'^ Pos 1) t`SD ^ kt fv r^.^ t
D)-U !"
LK
qv b
rb
L O S 110.i
5
^
0
.Sltrol"
..1.20p=zirriwizl
L
1—
T12
(.^ cA
hcL
t
h ^ 1 tJ ^ iPo
LA
A.r L n Í^.
z
i-03 ^ t 7 /1._ 1+4-f PI
1
N
ea th,te
^S c^.) n á
-
L Cm*5
C-S it S`
-,i¡1' ^
1 n_c r1'D r/),k,s TbDtrS
i¡t-N
4
viil L°
qVt 1H1.ÇA^o 15H
ñ,+ = 0 t 1\i t-[xZ, ^
4,:„7 l4 h ^
^tv
1
c..g. Irrri.,n,s by
l t` ,
E[ y n NO) ^
u r s-t4
k (1- 4 c.--1~3 4 oc-1
tJ^^ Cr m1.0) a
^^
f- 01, l.^y Y
Pr
1-44
474-S , o
uo ,
r
-
1) G
.
t-
Re~
C.,o.^ ^i
S) ^ U ^Ï
trC^v ^
S
^
[M v 5- 05
1t { crU
94t^-4 D (
ço N
-
e-Mi
R3 -1 ci-
Li c-) -(
re Lprz
c ^ ^ r Vtito._#44 ^^,,,^,a f^
1
1
-
o(q..
An.
¡M
^3 fi^^^ -^ ,• o t©rt
/4t.tiw¡ll`...`...
` .^.,. tDc^1
`et- ^cvt't7 - ^ ^: ^k . _^.._ g ` bj<S 4Mihrt t=c,CN
Cf_j) C-s-c
.
U +^ ^ lï1^t^ ^ r ^^ c} t ^ t r^
t
1-1N
4 C' t-b-rak.41 © 1w Òre.57
pg
^ °`k. L-4
Pel-kb 4ï.k1 O U(54
4
i►^ ()kaki
^ ^ ^}
t i-t
r
aCe
D t L (J0 *3 --firQle C^il t
f
:^ ï GN ^ n' cif l^ ^!F,^in
\Ivti
-
rn14
5
-Ifkyrilift.~-3-7 "
1
°5 S
P
y
r
F.IDS
cl,^ ^ d l,()
7Uín..A pt 49,) ^Lt.c^j a -r o M Ot1Nl,
UAfOL t t b A 6Ju c.STh,c)
7° pky.
L
`90nA-,41-t q 22, r M 1171 11,
-
NQ
E
^1- ^ v ctiS t.^ y
P
tS ruv D dy L.A
i
g
,
ij p i S C ^ í1 ^
c7
e
\tn,t VIO
P1=7
r
At13 R
,
n
c_-)r.
ó--n o
Sy
r\►= 1-+.
�L'ALCALDE DE BARCELONA
ik
c__a, hAib\ ›e es.
u t.)
4
LA o o LV 1»1>ÓÇ
Lo5-
ib~S
10- 9121 4 -10
cok,
Íc.
r
ni4ð)rth.,01
IL
noLl 1.4)5 M!~,
Dí t-h
s- rb
E
-121)11 hA4
Q U¿.- OS D
; 0.4
6e-
c.4b
'
thim
Adt ts I)
t,
PoSisiVI:f
,tvztv
A tn-cit
l' b
tive-5
¡Piten E
—
/
t•J
,
NU•-5--Ito
p
11-'
'-j GL
DI'
AA)
PCL 54.on-L
114 4
'1)-eti P0,3 o
pc-r/Tb--
tl
(J)1..c1
t
U NY/4
h-
7-b---"c
D PINI
A
oc-
EL
N
/11-14■JVie(- y14-
e)
(Nci 015
1- cp-b
)DL-t)
1\15V0
ilr<L" 1-11 1--)7J4 1\vbIt/k/.4,4
IIEVISE= At.-1■)(4,1)1
�L'ALCALDE DE BARCELONA
1-54/1"
uAlt-rk-9-- 9
c&In 91-k 1rt
3çTE9
(0 m
tp).
"VA. ifif)
etk w\J
bv\I PTA/
(,Z k-k
k.
1-1
NOS(--('
4N 7
l'‘P r
9 0 E--
1-)S' v eTti
ÁÀ3 ocreilitiht4-
st- vicri
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4255
Title
A name given to the resource
Lliurament Medalles d'Or de la Ciutat de Barcelona a SS.MM. / Paraules
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Història
Barcelona
Acció política
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1348/19930924d_00581.pdf
73819021192ae16784c07da39b00c37c
PDF Text
Text
ACTE D'INAUGURACIÓ DEL PASSEIG DE JOAN DE BORBÓ,
COMTE DE BARCELONA
Divendres, 24.09.93.
13:30 hores.
MAJESTADES:
ESTE ACTO, A LA VEZ SOLEMNE Y ENTRAÑABLE, CULMINA UNA
LARGA E INTENSA RELACIÓN DE NUESTRA CIUDAD CON VUESTRO PADRE, S.A.R. DON JUAN DE BORBÓN, CONDE DE BARCELONA.
AL INAUGURAR OFICIALMENTE EL PASEO QUE LLEVA SU NOMBRE, SEGÚN EL ACUERDO TOMADO POR LA CORPORACIÓN MUNICIPAL EN SESIÓN EXTRAORDINARIA CELEBRADA EL DIA 3 DE
ABRIL, QUISIERA EVOCAR LOS LAZOS DE SIMPATíA Y DE
AFECTO QUE SU FIGURA SUSCITÓ ENTRE LOS BARCELONESES Y
LOS CATALANES, DESDE EL MOMENTO EN QUE, HACE MáS DE
MEDIO SIGLO, DECIDIó USAR COMO DISTINTIVO PERSONAL E
INSTITUCIONAL EL TíTULO DE CONDE DE BARCELONA.
LA CIUTAT DE BARCELONA S'HA SENTIT FELIÇ DE VEURE COM
EL TITOL HEREU DE LA NOSTRA SOBIRANIA ERA UTILITZAT
PEL VOSTRE PARE COM A SENYAL DE LA SEVA CONDICIó DE
CAP DE LA FAMILIA REIAL.
�AIXí, EL NOM DE LA CIUTAT, EL NOM DE LA CAPITAL DE
CATALUNYA, HA ESTAT ASSOCIAT A LA SEVA DEDICACIÓ A LA
CAUSA DEL RESTABLIMENT DE LA LEGITIMITAT MONáRQUICA
COM A VALEDORA DE LA DEMOCRáCIA I DE LES LLIBERTATS,
CULMINADA EN LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL QUE VÓS,
SENYOR, ENCARNEU, AMB ENCERT I SATISFACCIÓ UNáNIMEMENT RECONEGUTS ,
EN OCASIONS ANTERIORS, HEM GLOSSAT I ENALTIT LA
FIGURA I L'OBRA DE DON JOAN DE BORBÓ EN EL MARC
SOLEMNE DEL SALÓ DE CENT, TESTIMONI PERMANENT DE LA
INSTITUCIÓ MUNICIPAL I DE LA HISTòRIA DE LA CIUTAT.
AQUEST ACTE D'AVUI, TAN SOLEMNE I ENTRANYABLE,
ÉS
A
LA VORA DEL MAR, D'AQUEST MEDITERRANI QUE EL VOSTRE
PARE TANT VA CONéIXER I ESTIMAR; CON A MARÍ.
EL PASSEIG JOAN DE BORBó, COMTE DE BARCELONA,
ÉS
UNA
DE LES OBRES NOVES FETES AMB MOTIU DELS JOCS
OLÍMPICS, QUE ELL VA VIURE AMB TANTA PASSIo,
ÉS
L'ANTIC PASSEIG NACIONAL, EL PASSEIG DE LA
BARCELONETA, BARRI PESCADOR I PORTUARI, ON TRADICIó I
NOVETAT ES DONEN LA
Mà
EN EL RETROBAMENT DE BARCELONA
AMB EL MAR.
2
�ÉS UN TESTIMONI, DONCS, D'UNAiRENOVACIó URBANÍSTICA
QUE HA SABUT UNIR L'APORTACIÓ FORáNIA A LA TRADICIó
LOCAL, QUE HA MERESCUT L'ELOGI UNàNIME I QUE HA
SERVIT D'EXEMPLE A MOLTES CIUTATS D'ARREU.
DES D'AQUESTA PETITA PENINSULA, AVANÇADA MARINERA DE
LA CIUTAT, ES POT MIRAR BARCELONA A LA CARA I VEUREHI EL RASTRE 1 EL LLEGAT DELS SEUS DOS MIL ANYS.
LA VOSTRA PRESéNCIA, MAJESTATS, A LES FESTES DE LA
MERCé D'AQUEST ANY ES UN FET ESPECIALMENT RELLEVANT
PER A LA CIUTAT. LA SEVA IMPORTáNCIA, PER A
NOSALTRES, RAU EN EL LLIGAM QUE ESTABLIU AMB EL
BARCELONINS EN VOLER COMPARTIR AMB NOSALTRES ELS DIES
DE LA FESTA MAJOR, UNA MERCé'93 QUE ÉS LA CULMINACIÓ
D'UN ESTIU MOLT ESPECIAL, L'ESTIU EN QUè HEM GAUDIT
PLENAMENT DE LA CIUTAT RECUPERADA.
LA VOSTRA PRESéNCIA ÉS UN RECONEIXEMENT DE LA
VOLUNTAT DE PROJECCIÓ DE LA CIUTAT. BARCELONA RENOVA
LA SEVA DISPONIBILITAT I EL SEU ENTUSIASME PER
REPRESENTAR LA PLURALITAT I LA DIVERSITAT DE L'ESPANYA DEMOCRàTICA, PER AFIRMAR-SE CON A LLOC DE TROBADA
DE DIàLEG CULTURAL I POLITIC, EN L'INICI D'AQUEST
3
�NOU CURS EN EL QUE ENS PROPOSEM POSAR NOVAMENT EN
PRIMER TERME EL DEBAT SOBRE EL ROL DE BARCELONA A
CATALUNYA I A ESPANYA.
ESTE PASEO, TRADICIONAL Y RENOVADO, TAN LIGADO A LA
HISTORIA BARCELONESA Y TAN SIGNIFICATIVO TAMBIÉN DE
LA APUESTA DE LA CIUDAD POR EL FUTURO, HA RECIBIDO EL
NOMBRE DE VUESTRO PADRE EN HOMENAJE DE AGRADECIMIENTO
A LA FIGURA Y A LA OBRA DE SU ALTEZA REAL DON JUAN DE
BORBÓN Y AL AFECTO ESPECIAL QUE DEMOSTRÓ Y SUSCITÓ EN
BARCELONA.
PERMITIDME, MAJESTADES, REITERAR AQUí EL COMPROMISO
DE ESTA CIUDAD CONSIGO MISMO, CON LA CATALUNYA QUE
ENCABEZA Y CON LA ESPAÑA PLURAL Y DEMOCRáTICA POR LA
QUE SIEMPRE HA LUCHADO. EN ESTE HOMENAJE PERMANENTE
A LA MEMORIA DE VUESTRO PADRE ESTá EL RECONOCIMIENTO
DE ESA SINTONÍA CON EL ESPÍRITU DE NUESTRA CIUDAD,
QUE ES UN ESPÍRITU DE LIBERTAD, DE TOLERANCIA Y DE
PROGRESO. SINTONÍA Y AFECTO QUE CREEMOS ENCONTRAR
TAMBIÉN EN VOS, MAJESTAD, Y EN VUESTRA FAMILIA, CADA
DíA MáS LIGADA A LA VIDA DE BARCELONA.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4254
Title
A name given to the resource
Inauguració del Passeig de Joan de Borbó, Comte de Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Passeig Joan de Borbó
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Història
Urbanisme
Barcelona
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències