<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&amp;advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&amp;advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=1993-02-07&amp;output=omeka-xml" accessDate="2026-11-17T08:59:09+01:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>1</pageNumber>
      <perPage>50</perPage>
      <totalResults>1</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="2756" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1541">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2756/19930207_DdG_CercantCamiRoma_PM.pdf</src>
        <authentication>d5b91396c6b0a214ba1183b425347de6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45142">
                    <text>OPINIÓ / Diumenge, 7 de febrer- d'e 1993

DIARI DE GIRONA

pei; rejlexionar SÇ1br� �erents temes d'especial interès.

L'alcalde de BarçeJona, Pa�qual Mar�gall,,ha �crit

Pa�àl Maragall parla &lt;runa ccèpoca daurada del cata­
lanisme» en la seva expansió nominalista i pràctica, i
remarc;a que els catalans haurem de millorar en quali-

aquesta narració pèr als lectors de DIARI Dê'GIRGNA,
en l a qual, a les acaballes del 1992, any en què Barcelo­
na es va convertir en centre d'interès
mundial,
aprofita
.
.
.
:
'

tat de persones. Pasqual Maragall també reflexiona, al
llarg d'una excursió per Rupià i les seves rodalies, sobre
l'any dels Jocs i el Cinquè Centenari, la solitud de les
persones i la seva tasca d'alcalde.

. . �·

«En el turó de la Talaia, a un
quilòmetre de� vda (de Rup�L en .1 ����
�
�� ����
�
�������'�
�
ª ��
���
!�
'C
�������
un indret per on passa un antic
1
.•
·
,
'
í
à
·
;;
..
r
e
�
n:iaterx toponi m pod na f�� .ref�rè.n: :
. '? ,
.. ,0,
.
.
.
cia a una torre da guaita. (!1G1rona•. ,..-:r---:z:::;'"7t
'T7""i7':�
t
;:::--· ,,;71
' ::;;:-.-----------.--7-----------­
pas a pas», vol li, pàg. 278, Diari dè
Girona, 1987).
Aquest matí m'he pro pos,at
retrobar -per l'altre cantó, des de.
Corçà- el camí romà, que, suposo,
devia anar de la Talaia de Rupià' a
Corçà passant per Candell. Des de·
fa uns anys, el camí és tallat artjfi- ·

Al f"

��� �� [ � : � ;�����!���( ;;;_;� ·,;'-''._.
"
,
,&gt;

•

•

•

_

••

ce·· rca·nt.�e· 1·
•

••

ld l

't'

1992

•

cam1 roma

·

cia l ment a qu atre passes de l a·'
Talaia per mor d'uns propietaris.,.,,
que no fan honor al seu nom. He
travessat, però, els impediments, he . : .
arribat a la bassa natural de les tres,
alzines velles, sempre seguint el
camí, i aquí l'he abandonat per la
dreta, pujant pel camí dels ametllers
fins a la carretera de Girona:-l:a Bis- :·..:
bai. Després de travessar la carrete­
ra he anat fins a Cassà de Pelràs,
· ·er un
passant pel casalot tjúe va,s
temps el restaurarit'&lt;d:!I toc dels:
ximples». Fa 16 o 17 anys que sóc
aquí i he voltat ·una mica per tot
arreu, però aquest passeig fa temps
que no el feia.
M'he aturat a l'església de Cassà
'
i he pujat dalt del terradet de la
plaça. És un lloc encantat. Tot plè­
gat. no he trobat, fins aquf, ningu .. ...
Però aixi com el plànol inclinat éfels
camps d'userda a sota la Talaia em:·
continua emocionant per la.suavitàt de la seva inclinació, les distàncies .
·El turó de la T�la_ia; Al fons, el poble de Rupià. (Foto PEP IGLESIASJ.
�:.
sense obstacle que s'hi albiren,
l'!.
.w �
Corçà a la Talaia de Rupià per Can­
llunyanes, nítides però no estriarran dels camps tímidament veruri' soroll, ñf una mosca. Cap moto!
de 11. També hagués pogut ser:
dejants de l'hivern, el raé6d� Ca�,
dents, que sento sense que em senE( possible senglar .no apsireíx. Són
ben al contrari, no ·encàDta pé
encara cap senyal conegut. Però no:
-:··
'
:" .
f ..!·gu! '� t9t ªixò?
11 prop.da.J
.
s:tari meu com casa meva? - sóc a tocar de casa. El camí existia.
seva franquesa, sinó pel seu misteri
No sé si sóc molt lluny de Can·
Si hagués de resumir en un sol
i la seva història. Una pedra discreta _deli i Rupià. 11EI �os·�·m desf,er¡a»,, .' Gràcies a la bellesa, potser, ho reconec COffi' a propi? Portem inscrit un
pensament aquest any diria: l'home
declara que el mossèn assassinat
COIJl deia·�J poeta. 'Es el èlescans·
va arribant a una idea del món. El
totai:'No és cap hora, no és cap lloc.
sentit de l'ordre, tenim un codi a la
l'estiu del 1936 hi és enterrat: «¡Prenostra memòria que reconeix situamón, per fi, és rodó, finit, abastable.
seme l», afegeix. (Quin país recom�
Nó passa ningú. No se sent res. S'aplicat!).
Cinc-cents anys després de Colom
caba l'any m'é s tens de la meva . cions hermoses? o bé, sabrem mai
entendre -entendre, seguir però
el veiem sencer: el sentim. Les notí­
vida. Tens abans dels Jocs, no tant
Seguint camí avall, en direcció a
sentir?- la bellesa dels paisatges
cies no amaguen, sembla, res del
durant -curiosament- i tens desPlanils, he passat davant de la petita
que passa. Ho sabem, ho podem
cavallerissa que un dia va ser ,de . prés, vés 12�r on. Sembla que no
dels altres, la petja de l'estimació
saber, ben tot.
l'António, el Gitano. .Les r:n�"'.es f'.l
' !!�
'ens 1'9derl�fdonai' l'èxit: quill P!!ts: 'aels altres per allò que és «casa
'
'
hi venien a voltar, a cavall pel bos"è i'· 'rec&lt;&gt;mplicatl
Un cert vertigen va associat a
seva»? Els respectarem éom a nos·
els camps de Cassà.
Quan ariibes a· Cassà de Pairàs, tres? (No ho són, però els respecta- aquesta s.ituació. D'una banda, ho
sabem quasi tot, tenim una percep­
A la baixada cap a Planils la bici
recordo, hi' �·à ·l.in� cartell que diu
rem com si fossin nostres?).
ció real i autèntica del món. D'altra
«20» -no es-·pot·passar d'aquesta-·
Acabarem d'entendre que «el
agafa velocitats considerables. (El
domini deïa terra» creix infinitabanda, si mirem enfora des d'a­
lector ha de saber que el passeig - veloeitat-Oi afegeix à sota, à�b 'la
ment si el compartim?
quest món, veiem que no sabem
l'he fet en bicicleta). Els camins són
mateixa lletra: «Afluixa, nano»'.
«ben res», com diuen a Girona.
CLlidats. Però a Planils no hi ha ninDe la mateixa manera què als
Deixem-ho córr er. Som d'on
vam néixer. Hi ha olors d'infantesa
' l mirant-nos a nosaltres matei­
Estats Units: una familiaritat (excesgú: deuen haver sortit. Girona, a
que' ens marquen, som cridats per
xos, què carai sabem del càncer, de
siva?) amb l'ignot passejant. Una
l'esquerra, i de nou a la dreta i avall,
l'origen i potser per la terra que ens
la droga, de l'esquizofrènia, del llen­
complicitat de llenguatge, un tuteig
arran de la riera frondosa, en direcha de colgar, i no per una altra.
guatge, de la fecunditat i la demo­
ció a Corçà per l'antic, suposo, camí
sense haver estat presentats.
grafia? Ben poc.·
ral, que surt davant de la masia que
·Continuo ajagut. Cada cop més ·
Tanmateix, què hi faig jo sol en
'·"­

· ·

·

·

·

· .

·

·

•

· ·

�

·

•

· .

·

·

·

·-

·

·

·

hi ha al revolt de la carretera, just
abans del poble de Corçà. Però, en
comptes de seguir, després de travessar de nou la carrete
. ra, per. l'antic camí vorejat de plàtans que entra ·
el poble -que poques en queden,
d'aquestes carreteres!- giro amunt i
endins i m'lencaro a nord cap.a
Rupià. En efecte, hi ha un camí. Es
potser el camí romà?
Baixant des de Candell no l'he
trobat mai. Un cop m'hi vaig perdre
a lloms d'un 600 blanc, vaig carregar una soca d'olivera que encara,
tinc per aquí i vaig girar cua. A can
Mongol em van dir que el cainí
havia existit, però que s'havia per·
dut.
Avui, doncs, temptejo el camí de
pujada, en direcció contrària; preg unto a un home de parla castellana que té cura d'uns camps tancats
i sembla tenir una caseta, i em diu
que sí, que vagi amunt, que està
malament, però que fent un "quatre
a dreta i esquerra i anant recte es va
tirant.
De sprés d e l quatre hi ha un
moment que el camí s'ensota i és
envaït d'esbarzers. Passo pel cantó
del camp d'userda que hi ha sobre
el camí i el retrobo més amunt, l'abandono de nou a través d'un bosquet per estalviar el fangar i vaig a
petar a un bosc de pins encara
joves però suficients.
M'hi ajec cara al �ol. M'est�ro. Ni

j3

_

endormiscat.al sol de fi d'any. Vaig reveient cada escenari, cada racó
per on he· passat.' Indrets que ên re-··
co'rden d'alti;és de més llunyans, pe- '
rò són més meu's, m'acompan
' yen.
Els prat' s d'Escòcia, els bo�co's
txecs; la tardor perfecta de Nova·
Anglaterra... què tenen que no són
exactament meus? Hi ha dimensions en cada paisatge: la bellesa, el
paisatge més o menys endreçat,
d'una banda, i l'apropiació;:el paisatge que sento com a íf1eu o com
a alíè, que m'acosta.? casa.o·mEtt
' .;
'
separa.
A casa és on jo dormo, �imo,
menjo._On'les yeus tenen un timbre
sabut,"on'ehtenc'les trampes d!?I
llenguatge i �Is seus matisqs. (Es
més ric el llenguatge a casa que la
traducció simultània de l'alemany
en una sala de reunions a Brussel.lesl Alii n9 hi ha matis. La pròpia
conStÍ\JÇ,Cio1 de l'al'emany �� diferent, 'in'traduible. E,n' realitat; ·cada
idioma es· una altra· cosa que qualsevol altre idioma; encara que tots
es diguinïdioma).
La bellesa perfecta dels prats
d'Escòcia, l'emoció infinita de la
tanca prirhorosamènt pintada, dels
caparrons dels nens jugant a futbol,
emergint i submergint-se rera la
línia d'horitzó pròxim del primer
prat, més alt, xutant una pilota cap a
una porteria invisible, però que s'in:
tueix; les seves veu�, ni properes ni

·

aquest camí? Anar cap a un altre
lloc, cap algun lloc .on hi ha altres
persones. Sempre estem anant cap
a' llocs on hi ha altres persones, o
descansant pec tornar-hi. Com avui.�
De solitud, de vegades, en tenim
massa i de vegades massa poca,
com aquest any. Si no hem reconstituït la nostra -com diuen els cursis- pau interior, necessitem la nostra dosi de solitud. Si les companyies ens· han atabalat, si el soroll"
és excessiu durant un temps.exces.sivament llarg, els altres; aleshores,
·no ens diuen res.
En el camí, en canvi, a la natura,
quan un s'hi posa, tot ens crida, tot
ens diu alguna cosa. Em diuen alguna cosa les pedres, totes m'agraden, me les enduria. Canta en mi la
natura, cada revolt em sol.licita.
Però potser som massa sensibles a l'entorn: la natura ens parla
de vegades en excés. No absorbim.
la quantitat de sol.licitacions: anem '
·de l'una a l'altra. No les processem,
ens desborden.
De la pedra meravellosa a l'alzina perfecta, al bosc d'alzines, a com
·el bosc es protegeix de les ferides
causades per la vora del camí, creant petites vegetacions obstrusives,
tancant la ferida.
M'he llevat i torno a avançar. El
revolt ens canvia les oracions: ve't
aquí la bòvilal Ja estic arribant! En
efecte, sóc al camí romà que va de

·

L'home va repetint (quin avorri­
ment) els cicles d'eufòria i desànim.
Tot és blanc, tot és negre.
Priva l'entusiasme del contacte,
de participar en el núvol de senti­
ments que passa, de no separar-se,
no del que són els altres sinó, del
que diuen. Sobretot, diguem-ho
també, si no volem prendre mal.
Atàvic ramat que bela tot alhora!
El dia següent vaig tornar a fer el
mateix recorregut, amb la família.
Anar tres és més complicat: qui es­
pera qui?'Però aquest dia les bicis e­
ren prou ben engreixades, lliscaven
bé, el dia era esplèndid un altre cop.
Darrera l'esgl�sia de Cassà, la
Diana em va redescobrir un petit
edicle de pedra per a la cobla, d'es­
quena a tramuntana, al bell mig del
campet. Sol, abandonat, mut, ben
fet, noucentista, mancomunitari
segurament, tot un monument a la
catalanitat tossuda, modesta, lliga­
da als vents, als pobles i als diu­
menges i a les festes.
Les persones som una mena de
bestiar que uprocessem les dades»
de l'entorn, distingint plànols, línies
i velocitats. Entre Planils i el mas
Pastor, tres Quatre llaunes van pas­
sar rabents amb pagesos dins. La
velocitat en un camí de carro és tota
una altra cosa.
Potser el gran canvi d'uns
pobles a uns altres és la grandària
del territori vital. Abans (o avui en

una tribu primitiva africana o de l'A­
mazònia) cada persona no veia en
vida seva més de X altres persones
ni coneixia més de Y quilòmetres
quadrats. Ara la X i la V s'han multi­
plicat per factors elevadíssims. l
això vol dir més velocitat i un cert
més alt nomadisme. El meu avi no
va anar més enllà de Cauterets i
Marsella i Madrid (potser un cop a
París). l el seu escenari habitual era
format per l'espai tancat entre el
Collserola, l'Ateneu i el Diari de Bar­
celona, amb centre a la plaça Moli­
na. l era molt per l'època!
Ell té un article fantàstic sobre
!'Empordà que és encara la meva
guia en matèria de pàtries. Com
més petita la pàtria, més universal
per més autèntica. Som europeus
perquè som catalans - i no deia
espanyols, afegia, perquè la millor
manera de ser espanyol era ser
català. Per la mateixa regla de tres,
acaba dient, arribarà un dia en què
als empordanesos i als barcelonins
ens convindrà més que ens diguem
empordanesos i barcelonins que no
pas catalans, per l'interès de Cata­
limya. La veritat és en el gra més
que en l'espiga.
Ha arribat aquest dia? No enca­
ra. Al contrari, estem travessant l'è­
poca daurada del catalanisme, de la
seva expansió nominalista i pràcti­
ca, cada cop més confiada, més
asserenada, però encara vigilant.
Tanmateix, s'acosta el dia en
què, per ser bons catalans, haurem
de ser, sobretot, més bons ciuta­
dans -de Barcelona o bé de !'Em­
pordà-. Perquè haurem de millorar
en coses que tenen més a veure
amb tal com som en qualitat de per­
sones més que no pas en tal com
som en qualitat de catalans.
Un alcalde ha de def ensar, a
més de la seva pàtria, el civisme
com a única pàtria que no exclou
ningú, i saber que la nació ja sola­
ment mi llorarà, a partir d'un
moment, en la mesura que millorin
les seves ciutats i pobles, no, doncs,
en la mesura que altres nacions la
respectin més o millor.
Arribem al punt àlgit per segon
cop. Des d'abans de
, l Mongol fins al
camí dels Morts. Es quasi tan per­
fecte com Escòcia, i és sud alhora i
el vent del Marroc hi arriba de tant
en tant. És Suïssa ... i és casa meva, i
de seguida, a llevant, apareixeran
les Medes i la cinta blava que ens
defineix, la línia que dóna sentit a
aquest camí amb certesa romà.
A l'altre cant, en aquest desem­
bre-gener increïble, s'amorta el
blanc intens i pur del Canigó, reta11 at riet sobre l'altre blau, més
esblaimat en els dies que som.
Hi ha un punt en què la xeme­
neia de la bòvila, la Mare de Déu del
Món (fosca) i el Canigó fan quasi u­
na línia dreta. Si per ventura un dia
feu el camí romà, cerqueu aquest
indret. No existeix exactament,
però, en els 50 metres de segment
definit per aquests tres punts, el cel
i la terra poden estar més a prop
que mai.
Els colors respectuosos de l'hi­
vern, els perfils nítids, l'absència
d'atmosfera, estan ben col.locats en
el paisatge. Res no ens domina si
no és el fred -i no en fa massa. l
encara el fred duu un dels colors
més fins: el blanc gebrat de l'herba,
la rosada.
Si pujant el camí dels Morts cap
al camí romà mirem a l'esquerra,
tot això ens a pareix d'un cop
damunt la tendra userda, un matí
d'hivern, La natura aleshores rumia,
prepara lentament i silenciosa l'es­
clat que s'esdevindrà, res no es
belluga en l'harmonia d'un escenari
contingut.
Però l'esclat vindrà. Tan cert
com que avui acabo aquestes rat­
ll �s ja a Barcelona, a Collserola, al
1
piyae l gener, abans de tornar a la
feina.
* (Alcalde de Barcelona)

/(

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45143">
                <text>Cercant el camí romà: al final del mític 1992</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45144">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45145">
                <text>1993-02-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45146">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45147">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45148">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45149">
                <text>Empordà</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45150">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45151">
                <text>Rupià</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45152">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45153">
                <text>Identitat (Concepte filosòfic)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45154">
                <text>Article reflexiu i introspectiu de Pasqual Maragall a les acaballes de l'any 92.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45155">
                <text>Diari de Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45156">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45157">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45158">
                <text>UI 800</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
