1
10
1
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1152/19880411d_00282.pdf
e0d352619daa97b200851e9f1d80085f
PDF Text
Text
3.
PARAULES DEL SENYOR PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA.
Molt Honorable senyor Josep Tarradellas, amic Joaquim
Nadal:
Jo no em podia negar a fer aquesta presentació, per
moltes raons, que es veuran de seguida en les paraules que
ara seguiran. Seran breus, però seran intenses i us asseguro que m'han sortit a raig.
Aquest llibre és per a mi com una finestra oberta, i
hagués pogut dir com una finestra oberta amb una atmosfera
enrarida, però no ho diré. I ho és per varies raons.
Primer de tot, perquè el pròleg del molt Honorable
senyor Tarradellas ens torna a dir més sintèticament que
mai, si és possible, perquè per una persona com ell que fa
poc que ens ha dit públicament que d'un polític estima les
poques idees i ben clares, doncs més sintèticament encara,
que en altres ocasions, ens torna a dir que el desig de tot
ciutadà, d'ell mateix, havent nascut a la seva Ciutat, que
se l'estima, és esdevenir Alcalde de la seva Ciutat; no per
allò de l'escola de la democràcia, que tothom diu, sinó per
un sentiment molt més primari i, per tant, molt més fort,
que és el sentiment de voler manar a casa nostra, de voler
endreçar i de valer construir i de construir amb pedra
picada.
Els Municipis, diu Tarradellas, no són un mal menor
que els pobles i les Nacions han de tolerar. La por als
Municipis, afegeix, és signe de fablesa i la fablesa porta,
tard o d'hora, cap a la desfeta.
Mireu que aquestes paraules del President Tarradellas, no són paraules que no tinguin acompanyament.
Avui un pot llegir dels tractadistes d'economia urbana, de sociologia urbana, d'història urbana de les Ciutats,
com el paper de les Ciutats és important en el futur de les
Nacions, en l'esdevenidor de les Nacions i en la seva
trajectòria.
�4.
Els Municipis, evidentment, no són un mal menor. Ho
van poder ser des del punt de vista de la doctrina que
primava en aquest país i en d'altres de fa 60, 70, 80 anys,
però avui no poden ser un mal menor.
I deixeu-me referir un moment, en aquest sentiment i
en el sentiment anterior, aquest de construir la nostra
Ciutat. Aquests dos sentiments el del poder municipal com
una tasca apassionant --ho acaba de dir l'Alcalde de Girona-- de creació, quasi d'afaiçonament físic de la Ciutat,
quasi amb les mans, jo diria, un.
I dos: el de la proposició dels Ajuntaments com a
administració protagonista que arrossega les altres a
actuar a través d'ella, com Estat --que diu en Joaquim
Nadal-- com a part de l'Estat, en sentit ample. Aquests dos
sentiments són, justament, els dos eixos de l'obra d'en
Nadal.
Deixeu-me dir, perquè en una bona presentació hi ha
d'haver algun matís (no per discrepar sinó per enriquir)
que moltes vegades, amb en Joaquim ens hem trobat dient el
mateix i moltes vegades insistint i posant èmfasi en aspectes no exactament coincidents.
Ens hem trobat dient: els Ajuntament són Estat. Però
ens hem trobat dient també: els Ajuntaments són com les
empreses, són aquells que arrisquen, són com empresaris,
són com aquells que realment en la història de fer la
política de cada dia són els que proposen el projecte i els
que han d'aconseguir que siguin uns altres els que hi posin
el capital, la finança, els diners, els recursos humans: en
definitiva, els recursos econòmics.
Són dues coses que, potser, no s'adiuen del tot i que
en el futur s'aniran esbrinant, s'aniran escatint, s'anirà
veient què hi ha d'aprop i què hi ha de veritat en cada una
d'aquestes coses que poden semblar contradictòries.
Els Municipis -diu en Joaquim Nadal- són Estat, i jo
també ho dic; ho he dit moltes vegades i ho diuen altres
Alcaldes. I els MunicApis, al mateix temps són com una
empresa, són com un projecte, són com alguna cosa en la
qual uns homes, no només l'Alcalde, un grup, arrisquen en
favor de la Ciutat i uns altres hi han de posar la seva
protecció, els seus recursos, les seves finances: en definitiva, el capital nacional -per dir-ho d'alguna forma-.
�5.
Doncs bé, aquests dos sentiments: el sentiment de
protagonisme de l'Ajuntament i la necessitat de crear,
físicament quasi, de transformar la Ciutat, són justament,
els dos eixos de l'obra den Joaquim. Que és l'obra escrita, I'expIicaoió quasi oral de la seva obra manual, o en
tot cas política, administrativa urbanística, cultural,
etc.
Els ciutadans ho volen això, els ciutadans no en
tenen prou que un Alcalde o un Polític faci les coses. A
mea que les faci, li demanen que les expIigui i li demaueo
les dues coses en la mateixa urgéncia. Volen transformacions i volen explicacions de les transformacions i en
Joaquim Nadal, que ho sap, ha fet l'obra i ha explicat
l'obra feta.
A través de la paraula fácil i rotunda d'aquestes
`gines,
els qui coneixem en Nadal és com si el sentAssim.
En lIegïc aquestes ` ï parlant a raig, amb la potéucia
duna aDïgooadora política i la sagacitat del gironí, que
és el florentí de Catalunya, és com si el sentíssim.
A través d'aquesta veu anem seguint tensament sense
perdre el ritme, en cap momeot, la biotória de nou anys de
la democcáoia local Catalana, que són per a mi els de l/autéotïoa reconstrucció nacional de Catalunya, des de baix:
des del punt en que Estat, poble i entorn (naturalesa) es
confonen i es tranoformeu.
I al mateix temps són la biotózia gratificant,
peró a voltes esborronadora d'unes aventures peroouals
d'una extraordinária densitat. També hi és això, en el llibre d'en Joaquim.
Per qué els Alcaldes tenim, -em pregunto-, més tendencia a escriure que els Consellers que ele Ministres,
quasi tanta com els Caps d'Estat i quasi tanta com els Capo
d'Estat a la francesa?. Per qué? Segurament perqué ho
necessitem.
Em de posar fites per marcar el camí recorregut;
fites meotaIs i quasi físiques. Fa molt poc, en Joaquim
déia, després de guanyar una cátedra en unes oposicions,
unes paraules que em van colpir: Necessitava saber que
podía deixar de ser Alcalde i seguir essent persona.
He dit que l'expeciéooia d'un Alcalde és apassionant,
és gratificant; pezó al mateix temps eIl ho descriu i ho
diu aïxl, i hi ha moments en que cal tocar vores, en qué
sembla que ens empeny per la forga de la corrent histórica
que ens tira endavant i oeoeaoitem saber on som i qui som i
que continuem essent aquelles persones que vam oomeugar a
fer fa una colla d'anys.
�6.
Ho necessitem. Nosaltres també, com a ciutadans,
necessitem posar fites i saber on som. Però aquestes fites
no es referiexen només a la història personal: es refereixen a la història de les nostres Ciutats.
Algú se'n recorda -i convé que ens recordem avui- de
la Girona d'abans d'en Joaquim Nadal? Es la Girona d'abans
d'una generació, no és la Girona d'abans de Joaquim Nadal
només: o és la Girona d'en Quim Nadal. Una ciutat grisa,
renegrida, humida, abandonada, carca, plena de classes
improductives -que ara no citaré aquí- sense premsa autènticament supracomarcal, sense ànima, sense nord. Algú se'n
recorda?
Nadal no només actua i no només parla, sinó que fonamenta, en dos sentits. Un, en el sentit històric i és evident que això pot fer-ho i ho fa; i ho fa molt millor que
els altres Alcaldes, perqué és historiador i sap en quin
punt de la història està. I un altre, en el sentit estratègic: on som i què hem de fer. En aquestes pàgines, de tant
en tant, en surt una anàlisi finíssima de quina és la
situació de Girona, de què és el que representa, no només
en la història, sinó també en l'espai.
L'Alcalde de Girona és perfectament conscient en
quin punt de l'articulació de Ciutats Europees i Catalanes
es situa Girona i què se'n pot treure d'això i quin és el
seu rol, quin és el seu paper. Lluny del localisme, ben
lluny d'aquell localisme que neix de la consideració abstracte de la Ciutat, en la qual som i a la qual servim, com
si no n'hi haguessin més. No és aquest el punt de vista
d'en Joaquim; el punt de vista d'en Nadal és ún en el qual
Girona és un punt en l'espai, però és un punt ric en el
qual hi ha Barcelona -evidentment- i en el qual hi ha
altres Ciutats catalanes i en el qual hi ha el Midi francès
i en el qual hi ha el Rhone i el Rhin i Europa
Es a
dir, en un punt del mapa, en un punt que per ell és una
articulació essencial, perquè ell n'és l'Alcalde.
I sap perfectament què n'ha de fer d'aquesta articulació Pressionant, sí; pressionant, per exemple, sobre
Barcelona. I ho dic amb tota la satisfacció perqué jo m'he
sentit pressionat per en Joaquim Nadal, però amablement
pressionat a obtenir la relació entre Barcelona i Girona el
màxim, el millor, l'òptim, que es podia obtenir d'una Ciutat. Barcelona n'ha sortit beneficiada d'això. Quan Barcelona ha portat aquí l'exposició del Barroc, de la qual ara,
justament, es presentarà un magnífic catàleg, Barcelona no
hi ha perdut; Barcelona ha guanyat, perquè ha guanyat
-entre altres coses- públic català que comença a conèixer
una cosa que d'altra forma li seria llunyana. I Girona hi
�7.
ha guanyat, per l'astúcia, per la pressió, per la perseverància del seu Alcalde que ha sabut que en un moment
determinat de la història de Barcelona (Barcelona feia una
transformació dels seus Museus) i que en aquest moment
històric i en cap altre, les joies del nostre Barroc del
nostre Romànic (en el futur, el nostre gòtic) potser es
podran moure i s'han mogut, s'han començat a moure per
Girona.
Per tant, una pressió amable sobre la Ciutat de
Barcelona, que no ha pogut dir que no i sobre les altres
Ciutats. I quan dic Barcelona ho dic en un doble sentit:
Barcelona Ciutat, però també Barcelona poder, és a dir la
Generalitat de Catalunya, la Capital de Catalunya. Jo crec
que Joaquín Nadal ha sabut treure el màxim profit de l'articulació de Girona dins de l'espai català.
Quan un observa una acció i una dicció tan coherents,
amb la percepció del moment --i subratllo el moment-- i del
lloc --i subratllo el lloc-- és quan un té l'impressió d'un
espectacle que s'imposa --"malgré lui", que diuen els francesos- a l'observador, siguin quines siguin les preferències ideològiques de l'espectador. La política d'en Nadal
és un espectacle que s'imposa a l'observador.
Entrem en el domini de la política com a art, que es
pot assaborir, que es pot seguir amb facilitat i amb gust.
Crec que entrem en el domini que ha estat marcat el
nostre país, en els darrers anys, per la presència molt
potent del Molt Honorable senyor Tarradellas.
Aquest llibre és com una finestra oberta. La Girona
que s'hi explica és una prova que la política serveix; que
el catalanisme pot donar de sí fruits esplèndids i no només
el constant patir de cada dia; i que l'autèntic fil de la
història té teixidors experts, que no s'ha perdut l'ofici.
Gràcies a tots.
�^
�0/1/4
r
, ‘./
U/ti/1
,
frì
/1/
.'
b1 L -9
A,
CA»
7 /
/
19A /1./M
s
P
1,2
N
c
) ev).,
(27.
u ( • t:;1
buz..
rt..-71::
I
,
O 91:
,•
6¿.:),,1
t
c. 1,4111-5":
0 e.
771-11.A.
irin
7."
IN 7 -
r
A v IJ -5 t
7- )T)
JT
A
y
CZ 7 4- fik*
01' r
4
�u,
t
.)1
A
r fr j
DL
P
e
-
A
E A;
11-- í),
�ti' S ./90.1
S ",
Ye)
DE
u'
PS4
4
o Civ 7W (4-3,19(Jc...0;)"c,r
t1V6.,..„
9U( 7t
S
< "P
�Jec-bifC
A-0
tC 0
9» 99.
1
y
t Ug\-)s ,TAjeUD
c.,49n„..t )6\i'M
,
fi
ui
)f\
(_ 3-)
rieh,;')
L1
E p .,
pi
04
�(4
H
72 A
it4
At
u
ri e
�14
u (
5EU JE
f t-9,1
,
kz_
�A ti
-uo
ov(
Uor
Z
04 -Icer
"di
‘N\
,c,
f . 14.
9 Ly...40...)§
ÇA
4D
�OP,
c
,9/94:75,
,
Ni
0-A
1
11:7
4.A.1344,...n.,,...■■•■•■•,a1~1,,,
•
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4058
Title
A name given to the resource
Presentació del llibre de Joaquim Nadal "Municipi i ciutat, Girona com a exemple".
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Llibreria Espais, Girona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Literatura
Municipis
Política
Administració local
Barcelona
Nadal i Farreras, Joaquim, 1948-
Tarradellas, Josep, 1899-1988
Girona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-04-11
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències