1
10
2
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2818/19880305_ConvencioMajNacProg_PM.pdf
4d7a867553094d4732de8bbc91d6b2b6
PDF Text
Text
Pasqual Haraqall
Bon dia a tothom.
Suposo que s'espera de mi que us
digui fins a quin punt un socialista que està al capdavant d'un
Ajuntament de Catalunya està satisfet de que aquesta reunió
existeixi, i que el moviment que aquesta reunió coemnça vagi
endavant.
I que us digui cóm els municipis, els Ajuntaments de
Catalunya, estem confiats en el canvi de clima que es pot i es té
que donar en aquest país.
I cóm estem confiats en que el
Parlament de Catalunya esdevingui el lloc on realment es
produeixi el debat que s'ha de produir en el nostre país, i que
permeti que les institucions mantinguin una relació d'entesa, que
al mateix temps hi hagi l'entesa i el debat que han de fer anar
endavant a Catalunya. Aquesta entesa de les institucions, que ha
�mancat en aquest país, els darrers anys, que ha de ser molt
millor, hi ha indicis de que es pot arribar a produir, en el camp
que jo domino més, del municipi, del municipi de Barcelona.
Hi ha proves de que això es pot produir, a pesar de
tot, i una n'és el Consorci Sanitari. Per aquells que llegiu i
seguiu atentament el que és la pràctica de les coses,
l'administració de les coses, el Consorci Sanitari de Barcelona
és una conquesta important. Jo crec que no només de Barcelona
sinó de tot Catalunya. Un sistema a través del qual el govern
autonòmic i l'Ajuntament es poden posar d'acord per dur endavant
els hospitals de la ciutat. Hem trigat vuit anys, però ara el
tenim aquest Consistori.
0 el Parc Tecnològic del Vallès on també hi ha una
col·laboració, molt meritòria -deixeu-m'ho dir-, entre una entita
que el va crear i que està condemnada a desaparèixer, com és la
Corporació Metropolitana de Barcelona, i l'entitat que l'ha
suprimit, com és la Generalitat de Catalunya.
Avui el Parc
Tecnològic és presidit pel Conseller d'Indústria Macià Alavedra,
i gestionat, en canvi, pel Consorci de la Zona Franca que va
rebre de la Corporació Metropolitana l'encàrrec de fer-ho.
0 el Museu d'Art Contemporani de Barcelona del qual
ahir vàrem aprovar, en la sessió plenària de l'Ajuntament de
Barcelona, els nous estatuts, que aquest any tindrà projecte,
l'any que ve obra, i d'aquí a tres anys obres d'art a dins, i que
es farà conjuntament.
O la Carta Municipal que és una gran esperança per a
mi, per molts, de cóm Barcelona ha de resoldre -Barcelona, i
segurament la seva àrea de l'entorn- molts problemes que han
quedat per resoldre. Temes aquests en els quals hi ha indicis de
que poden haver-hi acords, hi ha d'haver-hi acords, entre les
institucions d'autogovern a Catalunya.
Perquè hem perdut molt de temps. Hem perdut temps amb
l'ordenació del territori -vuit anys-, per l'estropici que
finalment s'ha produït. Per l'eix transversal. Parlo només de
les grans aspiracions, de les velles aspiracions, d'aquelles
coses que si ens haguessin preguntat l'any 77 o l'any 79 què és
�48
el que s'havia de fer a Catalunya, haguéssim dit immediatament
aquest, aquest i aquest projecte. L'ordenació del territori, les
comarques, vuit anys i sense solució.
L'eix transversal.
L'aigua de l'Ebre, l'aigua de Tarragona, que representarà i
representa la millor esperança de que no es produeixi la
macrocefàlia de Barcelona.
El tràfic de Barcelona.
Els cinturons, tot just
començats.
L'exprés regional, la connexió Mataró-Vilanova, la
conversió de l'antic vuit català en un eix de transport
ferroviari ràpid -ni metro ni ferrocarril, exprés regional-. El
propi metro de Barcelona que ha de fer un salt endavant, i que no
l'ha fet, només se n'han fet unes cues, però no s'ha convertit en
un nou plà de metros com el que la ciutat i l'aglomeració ara
necessita.
Les universitats, quán va trigar la República a canviar
la universitat? Que poc que va trigar per endegar el que es veia
clarament com un tema capdal per la història del país.
És
evident que la universitat d'aleshores no era una universitat de
masses com és la d'ara. És evident que ara són més diners. I és
cert que amb vuit anys d'autonomia encara no s'ha posat realment
en marxa la reforma de la universitat, la millora de la
universitat.
L'ensenyament avançat, que poc que va trigar la
República d'entomar la tradició de les primeres modificacions de
l'ensenyament, del Montessori, i del Patronat Escolar, per
convertir Barcelona i tot Catalunya en un laboratori del que
havia de ser el nou ensenyament -encara en vivim d'aquell
record-.
I que poc quehem avançat des d'aleshores.
Quán
esperàvem els anys seixantes i setantes, a les escoles d'estiu,
el moviment de Rosa Sensat, com no esperàvem aquesta autonomia
que avui tenim, i que encara no s'ha traduït en una, diria, nova
moral, en un nou funcionament del sistema educatiu, que molts i
molts mestres, i molts i molts pares, i molta gent que hi
treballa han maldat per això.
Refer la Ciutat Vella de Barcelona, i aquest és un tema
d'estat. No hi ha cap país que no s'hagi plantejat com a tema de
país el refer l'antiga capital. Pensem que la Barcelona vella és
�49
això, és el poc estat que teníem, l'estat que teníem era la
Ciutat Vella, el barri gòtic, els seus edificis nobles, i encara
està per refer.
Dos anys esperant l'aprovació d'una Àrea de
Rehabilitació integrada per la Barcelona vella. I no és només un
tema de l'Ajuntament, també és un tema nacional. Ho és aquí, i
ho és a França, ho és a Itàlia, ho és fins i tot a d'altres
comunitats autònomes. Aquí no ho ha estat.
I parlaria de tantes i tantes coses que segurament són,
òbviament, temes que un govern català hauria i haurà de
plantejar-se com a temes urgents, que no haurien d'haver esperat
tant. Les noves tècniques, la biomedecina. La recuperació dels
que són fora, en Ferrater Mora, o ena Ramon Xirau, o l'Eduard
Nicol, o el Manuel Cardona que és director de l'Institut (Plane)
de Stuttgart, o els entesos catalans -que n'hi ha- en
superconductivitat i en ciència dels materials, que estan arreu,
estan a Madrid, estan a Berkeley, estan pel món però no estan
aquí. I no costa gens que sigui aquí. La investigació puntera
ara en superconductivitat no és la més cara. Ho és molt més la
investigació en,electrònica. Amb 280 milions cada any es podria
mantenir
un
centre
d'investigació
sobre
nous
materials
relativament digne en la nostre ciutat, en el nostre país, i no
el tenim.
Tantes i tantes coses que no s'han pogut fer, que no
s'han fet, i que ara se'ns obren les portes per debatre, i més
endavant per construir.
I tantes i tantes coses que són els
temes tradicionals de l'esquerra i que nosaltres estem en
condicions de debatre i de tornar a posar sobre la taula.
I
tants i tants temes que són els temes nous de l'esquerra. Ahir
es feien 50 propostes per la modificació de la situació de la
dona a Catalunya. Pensem que el 50% dels aturats, a la nostra
ciutat, a Barcelona, són dones, sent així que només una tercera
part de la força de treball són dones, és a dir, que el que hi ha
en aquest moment és una gran, un volcar-se de les dones sobre el
mercat de treball.
I jo crec que això no és més que una
indicació de que efectivament estem caminant cap a Europa.
Pensem que Suècia és 50%-50% la distribució d'homes i dones en el
mercat de treball efectiu, no a les llistes de demanda de
treball, sinó en el mercat de treball efectiu.
I que en bona
part, el fet que Suècia sigui un país més avançat rau justament
�50
en això, en que han posat en contribució a totes les seves forces
productives, i la dona en primer lloc. Aquesta és una de les
grans esperances de canvi a Catalunya, i l'hem d'empènyer. I és
un tema clàssic que hem de traduir amb les seves coordenades
actuals.
Com ho és, amb noves formulacions, la integració del
voluntariat com a substitut de la beneficència clàssica. Sabem
que la dreta combina hàbilment aquest darwinisme social, de
desesperança, de que res no es pot fer per lluitar contra la
misèria en la seva arrel, en les seves causes, sí només en els
seus efectes.
I ens combina aquest fatalisme i aquesta
desesperança amb uns tocs de beneficència per tranquilitzar la
consciència i poguer acusar a l'esquerra aleshores de falta
d'acord. Quan l'esquerra el que està fent és integrar aquestes
qëstions, que s'han d'integrar.
I també tractar de tenir un
esquema més ample en el que aquest voluntariat hi tingui un
paper, un esquema més ample que es plantegi seriosament desmontar
la màquina de la misèria.
Aquest és un tema vell i nou de
l'esquerra que vosaltres haureu de desenvolupar.
Com les noves relacions en el lloc de treball, noves
relacions que en definitiva a Europa són velles relacions. No fa
molt jo estava a Alemanya visitant la fàbrica Bayer. Ningú diria
que aquest és un invent extraordinàriament modern, és una cosa
que ve de lluny.
I tanmateix en el consell de supervisió de
Bayer hi ha un 50% d'obrers i de representants jurídics dels
sindicats. Res no s'ha fet en aquest camp -zero-, en un país que
va veure néixer l'UGT, que va veure néixer el moviment sindical,
i abans encara el moviment d'associacionisme dels treballadors.
Res no s'ha pogut fer en aquests darrers anys.
I el federalisme com a sistema de govern a tres
nivells, el federalisme del Canadà, el d'Alemanya, el de Suïssa,
el que sigui, però un sistema en el que tres nivells de govern
puguin col·laborar i tirar endavant aquelles competències que,
com és molt lògic i molt clar, pràcticament cap d'elles, de les
més importants, es poden desenvolupar només amb un sol nivell de
govern, i encara diria, amb dos nivells de govern.
Qualsevol
qüestió que mireu, des de la promoció econòmica fins els serveis
�51
socials, necessiten de la col·laboració
l'autonomia i del govern local.
de
l'estat,
àe
Temes vells i temes nous que ara tindrem ocasió de
debatre, i que hem de debatre, en un moment en que se'ns està
preguntant qui ha de governar aquest pais. Però no només qui ha
de governar aquest pais, sinó quines idees són les que s'imposen
en aquest pais, i aqui és on jo crec que la vostra col·laboració
pot ser més important. En un moment en que els mites de la dreta
van perdent força, de la mateixa manera que l'economia inspirada
per Reagan, la política de Reagan va perdent força, en un moment
en que l'egoisme social i l'egoisme nacional, justificat, quasi
diria, després de les desfetes nacionals que varen tenir els
Estats Units amb la guerra del Vietnam, que varen néixer amb gran
força als Estats Units, avui estan de devallada.
Un egoisme
nacional que no és més que l'aplicació al camp col·lectiu de la
màxima miserable de la dreta de que la caritat ben entesa comença
per un mateix, traduït a termes col·lectius.
Un moment doncs en que és possible que l'esquerra
catalana es trobi amb un buit d'idees dominants per omplir, i una
demanda per part del poble per omplir-lo amb idees al mateix
temps velles i noves. Però de vegades l'esquerra catalana sembla
que no s'acabi de creure que porta el relleu de la Catalunya més
autèntica, la justament menys necessitada d'ajuts simbòlics, la
més realment i més apassionadament enamorada de si mateixa, de
Catalunya, i per tant, dels altres pobles, més creadora i més
fraternal.
Jo crec que això, que és obvi, convé dir-ho i
tornar-ho a dir. Crec que convé lluitar pel que de vegades pot
semblar massa obvi.
Crec que hem de fer com els mestres que
s'han d'esforçar per escenificar cada dia com si no fos sabut
allò que per ells és sabut. Crec que cal explicar clarament el
que ja és clar. Crec que hem d'evitar la necessitat de destacar
per un nou enfoc, moltes vegades, i insistir en les obvietats, en
el que és just, en el que és millor. Crec que cal "machacar"
l'evidència, més enllà de l'originalitat.
Crec que la força
potencial dels que sou aquí, i altres qaue no hi són però que hi
seran, conté més passat del país, i conté per tant també molt més
futur. No tenim el dret, no teniu el dret de no posar-la aquesta
força potencial a treballar.
Individual o col·lectivament.
Individualment cada ú, segons la seva línia, segons la seva
�ln
spiració
-f-ració.
doneu.
C r _„
ts
I
c
° " lecti vament,
S(lr,„
« autog O V er n a r - s e >
* l e s ' c°<« una
• • M o i ta sprt.
52
sèrie
ln
X
'.amb
dividus
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció a la Convenció per una majoria nacional i de progrés
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-03-05
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Municipis
Esquerra (Ciències polítiques)
Catalunya
Federalisme
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Acció política
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cotxeres de Sants (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2792/19880305_ConvencioMajoriaSocial_PM.pdf
227f4df0d70909f5b116c1d9a91f852a
PDF Text
Text
PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES
I. Un moment decisiu en el procés d'afirmació nacional de Catalunya.
Durant deu anys, entre 1977 i 1987, els catalans hem viscut el període
més llarg d'autonomia política de la nostra història contemporània.El
poble de Catalunya ha recuperat les institucions d'autogoven i, malgrat les dificultats, incomprensions i insuficiències que com a poble
hem hagut de vèncer, el marc ofert per la Constitució i l'Estatut
d'Autonomia
ha
permès
que
el
país
tirés
endavant.
A
diferència
d'altres moments de la nostra història nacional, avui aquest procés
sembla assentar-se en un marc democràtic irreversible, caracteritzat
per
la voluntat
de
tots de viure en pau
i llibertat
i d'assolir
progresivament uns nivells més alts d'autogovern i de prosperitat.
En aquesta etapa de la història recent de Catalunya, l'esquerra i els
sectors més progressistes de la societat catalana han tingut un paper
cabdal. Aquestes forces foren decisives en la resistència al franquisme durant els anys més negres de la dictadura i ho foren també en la
transició democràtica. Van saber interpretar millor que ningú les aspiracions nacional del poble de Catalunya, les van saber traduir en
iniciatives polítiques concretes i van ser destacadament presents en
els moments decisius de la formulació de l'alternativa democràtica a
Espanya. Avui, al cap de deu anys, perquè els intents de tergiversació
histórica no acabin emmascarant la realitat, cal afirmar clarament que
el camí fet només ha estat possible perquè a les primeres eleccions,
el juny de 1977, les esquerres van ser majoritàries.
Aquella majoria nacional de progrés féu possible el ràpid procés de
restabliment de la Generalitat i el retorn del President exiliat, Josep
Tarradellas.
En
una
transcisió
complexa
i a voltes
confusa,
aquells esdeveniments catalans constituiren el fet més nítid de trencament democràtic: entroncaven
la nova democràcia amb la que havia
caigut sota el franquisme, reivindicaven amb honor la nostra pròpia
�historia
nacional
i
mostraven
nítidament
no
tan
sols
la
nostra
voluntat de ser, sinó també la nostra voluntat i capacitat d'avançar
en el camí de l'autogovern democràtic, de la creixença nacional i del
progrés.
Durant la dècada 1977-1987 hem assistit a profundes transformacions en
la configuració del sistema de forces polítiques de Catalunya. El mapa
polític de la dreta s'ha recompost i la representació dels sectors socials més conservadors de la societat catalana -que el 1977 era exercida en primer lloc per la UCD- és avui pràcticament monopolitzada per
la coalició de Concergència Democràtica i Unió Democràtica.
També el bloc de les forces d'esquerra ha estat sotmès a intensos processos de canvi. L'espai comunista, que durant la dictadura va desplegar una tasca essencial per als interessos nacional de Catalunya i que
en els primers anys de la transcisió es va constituir en la segona
força política de Catalunya després del socialisme, ha viscut una profunda crisi. El nacionalisme radical, no ha aconseguit mai de superar
el caràcter de força minoritaria i no ha pogut connectar realment amb
els amplis sectors d'esquerra i catalanistes que havien protagonitzat
la transició. L'espai socialista s'ha consolidat com a punt de referència fonamental de l'esquerra, i gradualment s'hi han anat aglutinant els sectors progressistes més nombrosos de la societat catalana.
Però també aquest espai ha hagut de passar un procés complex i difícil.
El Partit dels Socialistes és el resultat del procés d'unitat or-
gànica probablement
més complicat
i arriscat
viscut per cap força
política durant la transició. I aquest procés s'ha saldat positivament. És hora de reconèixer la importància innegable d'aquest fet,
gràcies al qual els sectors populars i progressistes han donat la seva
representació política a unes forces de signe catalanista, les temptacions "lerrouxistes" no han trobat un espai on prosperar i el procés
de recuperació de l'autonomia política s'ha pogut establir i fonamentar sobre una voluntat d'integració de la societat catalana.
Però els costos d'aquesta unitat també han estet considerables. La veu
del socialisme català ha estat sovint condicionada per la seva
�vinculació
societat
amb
el
catalana
socialisme
han
trobat
esperaven de l'esquerra
n'hi
ha
espanyol.
a
faltar
Sectors
importants
la posició
majoritària per denunciar
hagut, d'una política
poc
respectuosa
de
de
fermesa
la
que
els errors, quan
amb
l'autonomia
de
Catalunya per part del govern central.
Les
conseqüències
d'aquests
canvis
són
evidents.
El
nacionalisme
conservador ha assumit la representació política del catalanisme de
molts sectors de la població que no comparteixen pròpiament el seu
projecte nacional ni la seva ideologia. El projecte nacional de les
forces
d'esquerres
superat per
s'ha
vist
l'enfrontament
difuminat
i, políticament,
entre el nacionalisme
ha
estat
conservador
i el
centralisme; aquest ha estat el signe dels darrers anys a la vida
política de Catalunya.
Aquest enfrontament és frustador i desgastador, perquè serveix per reforçar políticament i electoralment l'espai de la dreta conservadora,
pero no permet obtenir
resultats apreciables en l'aprofundiment
de
l'autogovern. Convergència -que va aprofitar amb èxit les contradiccions i limitacions de les esquerres catalanes- ha assolit una posició
fortament predominant i s'ha instal·lat amb una desimboltura abusiva a
la Generalitat, mentre que ha anat decantant-se ostensiblement cap a
la dreta. En part, pel seu propi impuls i pels seus propis interessos
-sovint no gaire coincidents amb els de la seva base electoral- i en
part per unes circumstancies que l'han anada involucrant cada vegada
més
íntimament
amb
les
percepcions
i
els
interessos
de
ladreta
espanyola, i d'una dreta espanyolista a Catalunya, que en el passat
havia
donat
proves
permanents
de col.laboracionisme
amb
qualsevol
aventura anticatalana i antidemocràtica quan això semblava afavorir
els
seus
interessos.
L'expansió
d'una
mena
de
neonacionalisme
instrumental de la dreta, que s'aprofita a fons de l'altual estat de
coses, és un dels trets més inquietants d'aquesta evolució.
Avui la vida política de Catalunya apareix marcada per un fet: la recuperació de l'autogovern és un èxit que correspon al conjunt de la
societat catalana i a la totalitat der les seves formacions polítiques; però els rendiments polítics d'aquesta recuperació no seran òp-
�tims mentre apareguin monopolitzats per un projecte polític de signe
conservador.
Per això, el moment és decisiu. Es donen les condicions necessàries
perquè de nou un projecte nacional impulsat pels sectors més progressistes de la societat catalana pugui permetre, com ara fa deu anys, de
fer un salt qualitatiu endevant.
En el terreny econòmic, el país pot fer un gran pas endavant en la mesura que se sàpiga aprofitar una conjuntura especialment favorable, a
condició que l'obra de govern resolgui satisfactòriament alguns reptes
fonamentals en els terrenys de les infrastructures, de l'ensenyament
universitari, del desenvolupament tècnic i de la formació professional
i tecnològica.
En el camp de la cultura, les energies estan a punt per avançar significativament, sempre que el preces de catalanització no sigui segrestat o minimitzat per unes opcions reaccionàries i sempre també que la
creació
no
sigui
pel
dirigisme
i el
d'ensenyament,
l'atenció
preferent
a
Universitat, a la formació professional
i tècnica
i a la millora
clientélisme.
pedagògica
En
sota
paralitzada
matèria
unes
guies
o
de
entrebancada
renovació
i
rigor
ja
no
la
depnèn
fonamentalment dels condicionaments pressupostaris o de competències,
sinó de factors polítics de decisió, entusiasme i participació.
En el terreny social, l'autogovern, més que predicar la compassió, ha
de prendre consciència que té la possibilitat real de fer una política
de redistribució social i d'equilibri territorial capaç d'evitar una
escissió comunitària com les que avui viuen les societats regides per
governs neoconservadors (dualisme social que a casa nostra prendria un
caràcter de més específica gravetat en la mesura que s'hi imbricarien
factors culturals i lingüístics.)
En conjunt, tot sembla a punt per a una nova situació. Es donen les
circunstancies necessàries perquè pugui reeixir una gran iniciativa
nacional de signe progressista. Però la situació en què estem és una
cruïlla. També s'hi poden interposar factors de signe negatiu. La con-
�1
f
tinuïtat de l'actual projecte conservador corre el risc de mantenir la
seva lògica estèril i frustradora. I, cosa que encara seria més greu,
corre el risc de mantenir els sectors populars i progressistes de la
societat catalana al marge del procés de consolidació de l'autogovern;
aquest fet fóra de conseqüències imprevisibles sobre les formes de representació política que aquests sectors poden acabar adoptant i, per
tant, sobre la configuració del sistema de forces polítiques a Catalunya .
Estem doncs, en un moment especialment decisiu. Un procés fràgil, reeixit a base de difícils equilibris, que tant es pot consolidar i aprofundir com començar-se a esquerdar. Naturalment, la direcció que
seguirà el curs de la vida política de Catalunya depèn de la voluntat
de les forces polítiques, de l'encert que puguin tenir a formular els
seus projectes i a corregir i modular les seves propostes. Però també
depèn, fonamentalment, de la capacitat de mobilització i d'incidència
dels sectors més actius i progressistes de la societat catalana per
particpar en aquest procés i condicionar-lo.
Es per aquests motius que els sotasignats creiem necessari de platejar
a la consideració pública unes propostes que ajudin a desbloquejar
l'actual situació política catalana.
II. Unes propostes per a una nova majoria nacional de progrés.
Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majoria
nacional i de progrés, en el Parlament i en el Govern de Catalunya, és
avui a la vegada convenient i possible.
És un objectiu convenient per a Catalunya perquè és la fórmula capaç
de permetre unes noves cotes de competencies i un nivell més ample i
potent d'autogovern polític, no pas en el simple terreny de l'enfrontament retòric, sinó de la negociació concreta. Aquests darrers anys
hem fet la prova que una tàctica orientada al conflicte formal no
reporta resultats pràctics perceptibles. Les relacions entre el Govern
de Catalunya
i el Govern de l'Estat han d'estar presidides per la
�lògica
dels
interessos, moltes
vegades contraposats,
i no per
la
lògica de l'emotivitat. En aquest sentit, una nova majoria progressista de govern, bastida al voltant de les opcions majoritàries de
l'esquerra
i amb els més amplis suports parlamentaris, és avui la
solució més idònia.
Un govern nacional de progrés també és convenient en una conjuntura de
rellançament econòmic, per donar a l'obra de govern una perpectiva
reformadora favorable als sectors populars de la societat catalana i
per tornar a la Generalitat una coloració més oberta i plural, que
permeti aglutinar esforços més amples i potents i, en conseqüència,
una
ambició i un dinamisme de més volada.
Avui aquesta nova majoria de progés és possible. El temps pitjor de
1'ofensiva conservadora que s'ha produit a Catalunya i a tot Europa ja
ha passat. Les crisis, grans
i petites, dels diversos
sectors de
l'esquerra han estat superades. La coalició Iniciativa per Catalunya
ha emprès un procés de recuperació. Esquerra Republicana s'ha alliberat de la presència minoritària i coactiva en el govern de Convergència i dels nuclis que, des de dins mateix del partit, preconitzaven
l'entesa subordinada amb la dreta. Els socialistes catalans apareixen
units
i amb
testimonia
el
un marge
ressò
de maniobra
de
la
seva
cada vegada
proposta
més
ample, com
federalista.
El
ho
debat
d'orientació política al Parlament (octubre 1987) ha posat de manifest
un sensible acostament de les perspectives i els projectes immediats
d'aquestes forces polítiques.
Però la possobilitat -que afirmem ben real- d'un canvi de la correlació política no depèn únicament -ni tan sols, potser, fonamentalmentd'una recuperació d'aquestes forces polítiques i d'un acostament entre
elles. Depèn substancialment deia capacitat de reacció i mobilització
general dels sectors de progrés de la societat catalana, que avui,
n'estem persuadits, són majoria en el nostre país.
Es a aquesta majoria social, activa i dinamitzadora deia societat civil, des de les classes treballadores fins als sectors empresarials
més
dinàmics,
a
qui
avui
correspon, des
del
seu
pluralisme,
la
�possibilitat
de decidir. Homes i dones que volen participar
en la
definició del nostre futur col·lectiu: obrers, professionals i
tècnics, joves, pagesos, empresaris de mentalitat oberta i moral de
treball, gent de la cultura i les arts... Tots ells tenen avui la
capacitat de deicidr si volen que la situació continuï com ara o si
volen un canvi de panorama i l'obertura d'unes noves perspectives.
El nostre missatge a aquesta majoria és ún missatge concret. Avui
convé una nova majoria política a Catalunya: una majoria nacional i de
progrés. Per fer-la possible en les eleccions de 1988 són necessàries
les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueisin
dinamitzar
al
voltant
del
possible; que es produeixi
seu projecte
el màxim
suport
electoral
un increment general de les opcions de
progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions a fi de
constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no
enquadrada
en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debet
nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realizar la
nova majoria.
Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg
i de debat amb les
forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de
progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una
iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de
condicionament crític, que serveixi per aglutinar forces i que ajudi a
conformar aquesta nova majoria nacional i de progrés. Us convidem a
participar
en
aquesta
iniciativa
guanyar aquests objetius.
- i -
i a
treballar
amb
nosaltres
per
�"GRANS EIXOS D'ACTUACIÓ DEL NOU
GOVERN"
"PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE
PROGRÉS"
• Des de les 9.00 h. matí
Recepció, informació i lliurament de
documentació.
• A les 7.00 h. tarda.
Presentació de la Declaració de la Convenció.
• A les 7.30 h.
Parlaments.
• A les 9.00 h.
Festa.
M A les 11.00 h.
Ponències "Grans eixos d'actuació del nou
govern".
• A les 12.30 h.
Debat.
• A les 2.00 h.
Descans per dinar.
• A les 4.30 h. tarda.
Ponències i debat "Desenvolupar el país:
innovació tecnològica, creixement econòmic i
equilibri mediambiental"..
Ponències i debat "Governar amb els
ciutadans, administrar amb rigor".
Ponències i debat "Superar les desigualtats:
solidaritat social i reequilibri territorial".
Ponències i debat "Preparar el futur, formar la
joventut".
• A les 6.00 h.
Debats.
• A les 7.30 h.
Debat sobre l'esborrany de Declaració de la
Convenció.
• A les 9.00 h.
Fi de la sessió.
Informació i secretaria
Adreça: Rosselló, 2293er. Ia., Barcelona 08008.
Telèfon: 238 31 79.
M Convenció
Per Una M a j o r i a
Nacional i de
Progrés.
_^g
Butlleta d'inscripció
Nom i cognoms,
Adreça
Població
D.P.
Telèfons
Professió
Observacions ¡propostes
Preu d'inscripció: 500 pts.
Inscriviu-vos telefònicament, o bé per correu, mitjançant la butlleta.
•
�El desembre últim, un grup de
seixanta-vuit persones de procedències
polítiques diverses i vinculades a diferents realitats associatives, culturals i
territorials, va donar a conèixer un
document, titulat "Per una majoria
¿; c-onal i de progrés", on s'afirmava la
necessitat i la conveniència d'una
majoriaxl'orientació progressista per
governar el nostre país, i es proposava un
procés de reflexió i mobilització que la fes
possible. Posteriorment, en el congrés
del Partit dels Socialistes de Catalunya,
Raimon Obiols recollia la iniciativa i proposava dos nivells de diàleg en el si del progressisme i de l'esquerra catalana: el diàleg amb les altres forces de progrés; i,
molt especialment, el diàleg amb l'esquerra no enquadrada, desmobilitzada en
molts casos. Un diàleg que tingués com
objectiu el disseny de les grans línies programàtiques del nou govern, així
com la mobilització del poble català per
una nova etapa de construcció nacional.
D'aquesta voluntat compartida,
n'ha sorgit la convocatòria d'aquesta Convenció per una majoria nacional i de progrés, que vol ser la plataforma on tingui
lloc el diàleg de l'esquerra no enquadrada
amb els socialistes catalans i des d'on,
alhora, es promogui la idea d'un acord
programàtic i de govern entre les forces
d'esquerra catalanes.
En el document inicial que desencadenava aquest procés, hi dèiem, entre
altres coses:
I "Volem assenyalar la nostra
convicció que l'objectiu d'una nova majo; ria nacional i de progrés, en el Parlament
I i en el Govern de Catàïuâyà,<jés avui a
! la vegada convenient; impossible. "
I "Per fer-la possible en les eleccions
de 1.988 són necessàries les condicions
següents: que els socialistes catalans
aconsegueixin dinamitzar al voltant
del seu projecte el màxim suport electoral possible; que es produeixi un
increment general de les opcions de
progrés; que es verifiqui un acostament
entre aquestes opcions afide constituir
una majoria parlamentària i de govern;
que l'esquerra no enquadrada en els
partits es mobilitzi; que hi hagi un gran
debat nacional sobre la tasca política i de
govern que haurà de realitzar la nova
majoria".
I "Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces
polítiques que poden representar
aquest projecte nacional i de progrés,
en especial amb el Partit dels Socialistes
de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però
també de condicionament crític, que
serveixi per agrupar forces i que ajudi a
conformar aquesta majoria nacional
i de progrés. Us convidem a participar
en aquesta iniciativa i a treballar amb
nosaltres per guanyar aquests objectius. "
"UNA NOVA ETAPA DE CONSTRUCCIÓ
NACIONAL"
Dissabte, dia 5 de.Març
• Des de les 9.00 h. matí
Recepció, informació i lliurament de
documentació.
• A les 10.30 h.
Acte de Presentació de la Convenció.
• A les 11.30 h.
Ponències "Una nova etapa de construcció
nacional".
• A la 1.00 h.
Debat.
• A les 2.30 h.
Descans per dinar.
• A les 4.30 h. tarda.
Ponències i debat "Catalunya: perspectiva
europea i internacional".
Ponències i debat "El desenvolupament
institucional".
Ponències i debat "Municipis i construcció
nacional".
Ponències i debat "Catalunya i Espanya:
democràcia i federalisme".
• A les 6.00 h.
Debats.
• Ales 7.30 h.
Presentació de l'esborrany de Declaració de la
Convenció.
• À les 9.00 h.
Fí de la sessió.
�EL SECRETARI PARTICULAR DE
L'ALCALDE DE BARCELONA
COMUNICACIÓ INTERIOR
( Copia d"arxiu )
Data: 28-04-88
Ref. : 05116/88
Senyor Xavier Roig
Cap del Gabinet de Comunicació
Assumpte: Convenció per una Majoria Nacional i de Progrés
Resposta: S
Us adjunto fotocòpia de la transcripció de la
intervenció del senyor Alcalde a la primera sessió de la
Ce?..venció Per Una Majoria Nacional i de Progrés, que ens ha
ríreçat el senyor Carles Navales, de la Comissió Organitzadora.
«";:-'• agrairia que? tal i com sol·licita, vulgueu examinar el text,
c< r::agir-lo, si s'escau, i enviar-lo abans del dia 9 de Maig.
Gràcies i cordialment,
Salvador Sarqueila
ALCALDIA
Registre de sortida
Ne
005205
�_ J * Convenció
Per Una M a j o r i a N a c i o n a l
¿S
f'; '€. r
r i
Barcelona, 26 d'abril de 1988
Benvolgut Pasqual Maragall,
T'adrecem la transcripció de la teva intervenció a
la
la. sessió
¿e i a Convenció, amb
1
l objectiu de que corregeixis el text adequadament, modificant-lo,' en el seu cas, de la manera que creguis més
convenient, a punt de publicar. Per complir els plaços que
ens hem marcat, convindria tenir enllestida la correcció, i
entregada al carrer Rosselló, abans del dilluns dia 9 de maig,
Ben cordialment.
f}--^~r
Carles Navales
Comissió organitzadora
A L C A
!.. D I A
'• " ; * *..
rñSfi¿SÍL«...í:
_ 2 7 04 !968_ j
¡7o
0051 fe
Secretaria: Rosselló, 229 3er. la., Barcelona 08008, Telèfon 238 31 79.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció de Pasqual Maragall a la primera sessió de la <em>Convenció Per Una Majoria Nacional i de Progrés</em>.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-03-05
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Catalunya
Parlament de Catalunya
Campanyes
Acció política
Description
An account of the resource
Transcripció de la intervenció de Pasqual Maragall a la Convenció.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cotxeres de Sants (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències