1 50 1 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1078/19870315d-00195.pdf 511cc82ebff37bb3f2128d3fedee3c0d PDF Text Text Presentació Programa Municipal Socialista. Conferéncia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall a les Cotxeres de Sants. Barcelona, 15 de març de 1987 �Aquest matí quan baixava de Rupia, i veia el Canigó nevat, el Canigó blanc, i al davant la Mare de Deu del Mont fosca, allà on hi va estar en Verdaguer per escriure el seu cant del Canigó, pensava, estimats companys i companyes, amics, pensava: Quin país tan ben estimat el nostre! Quin pais tan petit, tan dens tan caminat, tan garbellat, tan cantat en odes i poemes i cançons! Per cada racó, per cada serra, per cada vall, per cada bosc, quasi diria per cada dia del calendari. Quin país tan estimat, quin pais tan mal servit, tanmateix, tan insuficientment administrat! Potser serà l'excés d'estimació, potser la manca de tradició d'autogovern que ens fa ésser massa possessius, potser serà afixo. En tot cas es aquí avui amb vosaltres, quan veig en Ganyet i en Cornet i en Nadal i en Ciurana, la Dolors Homs i la Rosa Martí que està perduda per enllà, la Berta Bada i la Núria Alba... No, la Núria Alba no ha vingut que tenia una inauguració avui. La Núria Albó a la Garriga, i en Pau Nuet i en Jaume Antich, quan veig els alcaldes de la Seu i de Manresa, de Girona i de Lleida, de Blanes i Parets, de Camprodón, de Can Bordon com diuen ells; i La Garriga; també Palafrugell, en diuen Palafrrgell, i també a Ultramort en diuen de vegades Altramon... Jo no sé si és perquè les ciutats de Catalunya com no han tingut durant un temps un idioma escrit i codificat ens agrada a vegades fins i tot de canviar el nom, perquè potser els veïns no ens entenguin, pera, �-3- s una forma d'estimar cadascún dels nostres pobles. Quan us veig aquí és aleshores que entenc que són diversos els homes i les dones; que convenen diversos noms a un sols amor. Perqué la Seu i Manresa, Blanes i Parets i tots els altres són els noms diversos d'una sola cosa, els noms diversos de Catalunya, de la Catalunya que tots estimem. Avui hem vingut, per diverses raons. Per afirmar la vigéncia del municipalisme socialista català, que és un dels moviments més sólids, més interesants, més rics i més característics de Catalunya, i per començar a escatir i a esbrinar, a "dilucidar" diriem en castellà, i a precisar quin es el futur que volem pel nostre país, pels nostres pobles ï ciutats. Avui a Catalunya hi ha un catalanisme oficial. I a Catalunya hi ha també un catalanisme fàctic, de base, amb minúscules si voleu, pera que està estés per tot arreu, que és la llavor no del catalanisme oficial, sino del catalanisme esclatant, dominant, obert, fraternal, de demà o de demà passat. El catalanisme que tots hem somniat a casa nostra, al nostre Ajuntament i a la nostra feina, aquell en el que coincidirien els grans sentiments, els dos grans sentiments: el de pàtria i el de fraternitat, el de identitat i el de risc, el de tradició i el de aventura, el de l'idioma propi i el de l'idioma coma, el dels qui hem estat fets per aquesta terra i el dels qui l'han feta amb les seves mans vingudes de fora a enriquir amb nova saba el vell �-4- arbre. El catalanisme oficial, no ens enganyem, té una base forta, a la gran ciutat, els diners; els pobles petits, el poder. Aquell senyor, aquell constructor o de vegades aquell capellà, aquell propietari i a tot arreu la por, la desconfiança, envers la novetat i envers el nou vingut. L'arrapar-se al terreny i dominar-lo. El catalanisme no oficial, el catalanisme de fet és el del poble, dividit de vegades pels de dalt, esporoguit de vegades i poc conscient de la seva força, a voltes fins i tot obligat pel mercat de treball a ésser cruel amb els altres, i a un pas d'arrenglerar -se sota les banderes que porten els més poderosos. El catalanisme oficial és el que té oficialment aquella bandera. El catalanisme real i de base la porta en el seu cor, a voltes calladament, a voltes amb vergonya i fins i tot. amb la santa indignació que provoquen els usos oficials de la bandera, pera sempre, en tot cas, ben endins, ben endins. El catalanisme oficial, quasi diria entre cometes nacional, és, no ens enganyem, el de la "zona nacional". Allà on abans hi campaven banderes espanyoles i de Fuerza Nueva hi ha ara, hi campa, la catalana, en mans dels de sempre, dels mateixos, que agafen sempre la bandera que millor serveix els seus interessos d'arrenglerar al poble sota el seu domini. Aquests sempre són "zona nacional", sempre utilitzen la �-5- nació contra el poble, sempre utilitzen la nació ideal, contra el poble real i concret. La nació que sigui, la bandera que sigui, però sempre la nació, sempre zona nacional, sempre. El catalanisme oficial, té al darrera, ben segur, alguns serveis a Catalunya, fins i tot, admetem-ho, molts serveis a Catalunya, pero aixó no ens ha de fer oblidar que el catalanisme real í de base en te molts més. I ara us diria exemples, ben concrets i. ben petits i ben menuts. Qui va mantenir la Ràdio Associació, la Radio Associació de Catalunya? Qui forma i qui porta la Lliga dels Mutilats de Catalunya? On estan avui majorment aquells Minyons de Muntanya d'ahir? Qui porta les colles i els aplecs sardanistes? Fins i tot us diria, qui balla millor la sardana, qui ballen millor les sardanes? Els que manen més o els alcaldes que tenim aquí? I us asseguro que us portarieu una sorpresa, si repassessim noms, quines sorpreses no tindriem. Qui entén més de castells i de castellers? Tothom ho sap, ja no ho dic. Qui ha mantingut i ha refet la premsa comarcal catalana, a La Garriqa, a Figueres, a l'Empordà Federal des de fa poc i a les comarques de la Catalunya nova? En fi, qui ha refet el Brusi en català? Qui porta la Coral Sant Jordi, qui porta o l'Esquitx o l'Arc? Qui els senders de llarg recorregut? Qui Rosa Sensat, i les escoles d'estiu, abans d'esdevenir oficials? No segueixo perqué, a més, no voldria perjudicar ningú. Tots aquests no són instruments d'una part de Catalunya, són instruments de tots, i tothom ho sap. Jo només dic d'on van �-6- venir, d'on van néixer. Van néixer en el catalanisme del carrer, en el catalanisme de la base. Vosaltres no em voleu creure, però, això us ho torno a dir, Catalunya sou vosaltres. Compte! I els altres també, els altres també. El catalanisme real, Alcaldes, sou sobretot vosaltres. Potser no sou els fiscals del catalanisme, ni potser els fiscals de res. Potser no sou els sacerdots del catalanisme, potser no sou d'aquells que tenien el catalanisme al cor, temps fa, i cap altre lluita durant la dictadura. Perquè vosaltres lluitàveu, lluitàveu pe r la llibertat, per l'amnistia, pel dret de vaga, pels sindicats, perquè tornés a exitir aquí la Unió General de Treballadors, per la protesta, per totes les causes justes. Pera jo us dic qe heu fet tant o més per Catalunya que els fiscals del catalanisme, avui rodejats i barrejats amb tanta gent procedent d'altra banda, i en bona hora. L'element dominant avui, en el catalanisme oficial, es 1"'anti". L'anti- socialisme, l'antimunicipalisme, l'anti Corporació Metropolitana, l'anti Govern de Madrid evidentment. Que es fàcil; nosaltres també hi tenim coses a dir del Govern de Madrid. Nosaltres, per exemple, parlo personalment, no entenem ben bé del tot la no desconnexió de Radio Televisió de Sant Cugat. No ho entenem, no entenem el perquè. I que consti que l'han votada consellers de tots els partits, també d'aquells que están al.liats amb el catalanisme oficial, i que consti que hi ha �-7- arguments, segurament, hi ha el perill de desmuntar tota la cadena si tothom volgués fer el mateix, etc. Pera no ho entenem i veureu com el catalanisme oficial no en parlarà massa d'aquest tema en el futur, perquè la competéncia no és necessàriament desitjada. I altres exemples, altres exemples hi ha, de coses que no entenem del Govern de Madrid, pera que n'és de fàcil, que n'és de fàcil arrenglerar-se només darrera d'una crítica del Govern llunyà. Pera també hi ha l'anti Barcelona, encara que ho neguin. Mireu, no fa massa dies em vaig assabentar que el Cap de l'Oposició a l'Ajuntament de Barcelona havia fet gestions a Madrid, entorn al Tribunal de Comptes de Madrid, que és qui té la competència per auditar i jutjar els comptes dels Ajuntaments, també dels Ajuntaments de Catalunya, per tal que es canviés el dictamen que la Sindicatura de Comptes de Catalunya havia fet sobre els comptes de l'Ajuntament auditats per una denúncia presentada per l'oposició. La Sindicatura de Comptes no té competéncia, la de Catalunya, per auditar, per sentenciar, diguem. Pera té, aixó sí, una delegació perque es va arribar en el seu temps a l'acord la que el Tribunal de Comptes delegava en Sindicatura de Comptes la instrucció dels expedients d'auditoria dels comptes dels Ajuntaments de Catalunya. I la Sindicatura de Comptes, formada per tots els partits, va decidir unànimament que els comptes de l'Ajuntament de l'any 1983, que eran els que s'estaven analitzant estaren bé. Ho va decidir �unànimament amb els vots de tothom, fins i tot, doncs, dels membres components d'aquesta Sindicatura procedents del partit del qual forma part. també el Cap de l'Oposició de l'Ajuntament de Barcelona . T doncs bé, un cop aixó va ser decidit i enviat a Madrid com a proposta de resolució, perqué legalment és el Tribunal de Comptes qui ha de decidir, aquí és quan el Cap de l'Oposició de Barcelona s'adreça a Madrid, al Tribunal de Comptes, per tractar d'aconseguir que es torni a obrir un expedient que estava tancat, i que estava gloriosament tancat per l'Ajuntament de Barcelona. Anti-barcelonisme, recorreguent alló que sigui. A Barcelona Vella . Sabeu, a la Barcelona Vella, assocïacïó d'una hi ha hagut una campanya de veïns del Casc Antic, que te una justificació. I que a més vull dir aqui ben clarament , per si no s'ha m'havia entes anteriorment, que jo no li he atribuït mai directament, ni molt menys una intencionalitat política anti-equip de govern municipal. Es una campanya que va sortir del cor d'aquestes associacions de veins, i aixó independentment de que després hagi estat utilitzada per uns altres, doncs ho ha estat, ha estat utilitzada per uns altres. Pera aquests altres, heu de saber, que ens han tingut parat durant dos anys i mig la formació de l'instrument jurídic í urbanístic que ens permetría de començar a actuar a massivament a la Barcelona Vella, que és el que Integrada). es diu técnicament l'ARI (Area de Rehabilitació Aixa també està transferit, aix6 sí, i el Conse" �-9- Executiu de la Generalitat de Catalunya té poder per declarar una zona ARI o no ARI. Doncs aquesta zona ARI, ha estat dos anys i mig parada, sense aprovar-se, i aixa és el que ha impedit que els crèdits en bones condicions d'interés, poguessin ser oferts per un programa de l'Ajuntament de Barcelona als habitants, propietaris llogaters de la Barcelona Vella perquè comences efectivament la renovació massiva. No dic que no hagi començat un procés de redreçament, que en molts casos hi és, ja us ho dirà, en tot cas ens ha faltat la col.laboració que esperavem del Govern de Catalunya. I aniriem sequint. En matèria de Serveis Socials i Comunitaris, l'Ajuntament de Barcelona ha anat incrementant la quantitat que ha destinat a Serveis Socials, i la Generalitat de Catalunya ha anat disminuint la quantitat de subvencions que cada any ens va donant. I abans. ho deia l'Alcalde de Terrassa, s'ha s'acabat l'ocupació comunitària, un programa interessant, intel.ligent i compartit, complexe, amb les seves falles, en tot cas que va arribar a tots els racons de Catalunya, en virtud del qual els fons aprovats en el Pressupost de l'Estat transferits a la Generalitat de Catalunya eren redistribuïts en els Ajuntaments meitat per meitat, perquè el programa de Catalunya pagava la mà d'obra i els Ajuntaments hi posaven els matèrials pràcticament amb les mateixes proporcions. Era un programa interessant, pera no era un programa electoralment interessant per al Govern de Catalunya i es va suprimir. I ens deia ara l'Alcalde de Terrassa que hi �-10- havia coses que quedaven afectades per aixó. L'ocupació comunitaria es va suprimir. Ahír vaig estar o abans d'ahir, a un jardí de l'Eixample, a un pati interior de 1'Eixample, més concretament al de la Torre de les Aigües, Diputació-Consell de Cent, Lauria-Bruc, que estem recuperant. Perquè aquesta és la nova frontera de l'urbanisme de Barcelona, recuperar aquests interiors. Que ja és l'únic que ens queda per posar-hi verd i per posar-hi qualitat de vida. Doncs molt bé, s'està acabant l'obra, pero s'esta acabant molt lentament, perqué va caient la finalització dels contractes d'ocupació comunitària que encara quedaven i estan quedant cada cop menys treballadors i ens hem de plantejar que fem. L'ocupació comunitaria s'ha acabat i s'ha acabat perque predomina a Catalunya una actitud que no és una actitud de compartir problemes i de compatir programes . Es una actitud d'anti, es una actitud d'enfrontaments. Jo crec que el catalanisme real des d'abaix ha creat, ha promogut, ha conservat i ha callat moltes vegades. El catalanisme oficial ben sovint, com diu l'Armet, no ha fet altra cosa que esquitxar, esquitxar avals, subvencions, beques, pera aixó sí, sempre sabent quin rendiment polític té cada una d'aquestes qüestions. Algú de vosaltres haura llegit abans d'ahir al diari, o ahir amb penso que va ser, com un anunci publicat a la premsa de Barcelona, una carta adreçada a l'Alcalde de Barcelona �referent a aquest tema que deia abans, havia estat signada per una colla d'entitats, una d'elles una entitat de Nou Barris, entitat q ue declara a continuació que el dia que se li va pasar a la signatura, aquesta signatura d'aquesta carta, havia rebut en el mateix moment, tres subvencions de la Generalitat de Catalunya. En el mateix moment i en el mateix acte. Tres subvencions, signatura. Avals, subvencions, beques, alcaldes d'abans, molts alcaldes d'abans i molts regidors d'abans, 60.000 funcionaris ,avui, té el catalanisme oficial. Escoles, moltes escales, 250 escales a Barcelona, Oficines de Benestar Social, cambres agràries. Aquest és el catalanisme oficial. Nosaltres no, nosaltres hem anat esgarrapant una a una, a costos altissims de vegades, amb retrocessos ï per la via dels fets, de les obres, les adhesions d'aquells que volen realment la Catalunya lliure i fraternal, dins d'una Espanya nova, democràtica i diversa, d'una Espanya no espantada de la seva pluralitat, no obssessionada per la seva unitat, igual com volem una Catalunya de cada poble de cada vila, on en el nom de cada poble, de cada vila, s'hi reconegui també el dring de la patria. En la Ponéncia sobre Organització Territorial, veiem que volen burocratitzar les comarques, quasi diria entre cometes "nacionalitzar° en el sentit antic. En Joan Blanch, l'Alcalde de Badalona va dir un dia: "el dia que a Catalunya s'aprovi per �consens una llei d'Ordenació Territorial, com Déu mana, el govern que haurà conseguit aquest consens, el tindrem per una década o una decada i mitja". I tenia raó. I la Mercè Sala va dir l'altre dia en el Consell Metropolità, quan es va a p rovar per unanimitat la Mancomunitat Metropolitana, que ha de mirar de solucionar alio que es molt difícil de solucionar, pera tirarem endavant, no tingueu por, va dir unes paraules plenes de sentit coma, va dir: "nomès hi ha consens quan la majoria vol". Quan la majoria vol, hi ha consens, perquè la majoria sap que ha d'esser generosa. I pot ser generosa perque té el poder justament, i sap fer els sacrificis que cal fer, perquè s'arribi a un enteniment. Aix6 es el que a Catalunya no hem aconseguit. El Consell Consultiu, sí, !el Consell Consultiu! ha hagut de cridar l'alto en tres o quatre ocasions i més al govern que va enviar les lleis al Parlament. I, de fet, veiem com les comarques es converteixen, en aquests pojectes de llei, en un sistema d'envoltar pràcticament els municipis diguem-ne no addictes, de desmuntar la temuda Corporació Metropolitana i de passada carregar-se també molts Ajuntaments petits. Mireu, a Empordà, sobre seixanta Ajuntaments, noms de l'Alt vint quedarien representats directament a la comarca. I per cert, que parlant del Consell Consultiu, va sortir el seu dictamen fa molt poc i va dir "aquesta llei es constitucional, excepte aixó, i aix6" pera també va dir "l'esmena de l'Armet es constitucional", que és una esmena a la totalitat, que diu: "pensem-nos-ho més, �entenem-nos, estudiem-ho, donem-nos un any, i d'aquí a un any arribarem a una solució". I normalment que ho va fer-ho el Consell Consultiu, perquè l'esmena de l'Armet, a diferència del projecte de llei, va ser aprovada per unanimitat de tots el grups excepte Convergencia i Unió. Hi ha en aquest moment sobre la taula del Parlament, esmenes presentades també per Aliança Popular, també per Esquerra Republicana, que ha presentat una esmena transanccional, demanant que l'urbanisme es quedi a nivell metropolità. Perquè Esquerra Republicana encara té un reflex aquí, popular, un reflex, de tenir en compte que el que hi ha darrera de la desaparició de l'urbanisme metropolità que aquí repetidament és la possibilitat d'un nou urbanisme hem denunciat com possiblement especulatiu. Els de la situació, els de sempre, que no hi creuen en les comarques, que no hi creuen en els municipis, faran unes comarques sense anima, sense il.lusió, unes entitats metropolitanes sense sentit, cares i complicades, encara que ja ho arreglarem, no tingueu por. Nosaltres som aquí, en canvi, per una altra cosa. Som aquí per a construir el futur, des de baix, des de la base, des de la multiplicitat de les nostres viles i ciutats. Per millorar els nostres museus, malgrat les lleis de museus, per construir les seves comarques, malgrat potser, la llei de comarques, per mancomunar els Ajuntaments metropolitans, malgrat el projecte de �-14- s11preS SIo llei nostres mols r p er unir les nostres radios locals, les jáá.ios municipals, malgrat el conseller de torn i el (-'esquadra. „n Pau Nuet cue ho díqui . On ós en Pau Nuet? ha vin g ut? (anlaudiments) Pau! Pau Nuet. Ja us l'explicarè 1'hist6ria d'en Pau Nuet, en Pau Nuet que era del POUM ja el van ensarronar una versada a l'any 1939. Ja el van tancar una ve g ada. 1 l'altre dia, quan li van anar a tancar l'emissora, em va trucar, varem p arlar i em va dir: "jo estic dis p osat a tornar a la presó, perquè ós per la llibertat de comunicació". En Pau Nuet, els alcaldes de Catalunya, el q ue volen Ps tenir llibertat de comunicació, tenir capacitat per col.laborar. Per exemple, en el desenvolupament de les Caixes d'Estalvi, com a Alemanya, com a altres comunitats autónomes espanyoles, malgrat les lleis de Caixes. Llibertat també per fer Serveis Socials, malqrat la disminució de les subvencions que venen de dalt, com ho fan la Francesca Masgoret, i la Rosa Barenys i la Pilar Ferran, malqrat la divisió de la p olítica social de la Generalitat, que està divida en dos. Els joves, la Generalitat els tracta, segons la categoria, joves pobres i joves del.linqüents, els joves pobres són de Sanitat, Convergència Democràtica, els joves del.linqüents son de Justicia, Unió Democràtica. I no s'entenen, no s'entenen mai, nomès quan la Masgoret els crida a capítol a tot dos junts, aleshores s'entenen, si no no, no, aixó es així. Volem llibertat per tirar endavant les nostres fires. Aqui han sortit �-15- dues o tres vegades, a Bossost, em penso també, i a LLeida i per tot arreu, malgrat el Decret de Fires que està suspès per l'Audiència Territorial. I està suspès perquè no és legal, perquè es contra-lleï. Llíbertat per fer Serveis Municipals, malgrat l'incompliment del compromís i la obligació contrets de crear un fons autonòmic de cooperació local, recordeu-ho. Avui el sis o el set per cent dels impostos de l'Estat van directament als Ajuntaments, i el zero per cent dels impostos cedits a la Generalitat de Catalunya van directament als Ajuntaments. Jo us dic, que a els altres països això no passa, i a les altres comunitats autònomes tampoc. Catalunya és l'única comunitat autònoma on no hi ha la preocupació de pensar que si els imposos cedits de l'Estat no van repartits després als Ajuntaments, la gent pensarà que els impostos no han estat ben gastats. Es l'única. Nosaltres estem aquí per anar obtenint, i acabo, aquesta petita Florència catalana d'en Quim Nadal, aquesta maravella que ahir vaig poder recórrer amb ell passejant pels carrers de Girona. En la qual, a més, hem tingut el goig de poguer signar un acord en virtut del qual, el Museu d'Art de Catalunya, el Museu d'Art Modern, seran a Girona durant vuit mesos, aquest any i l'altre també, mentre es fan les obres. Estem aquí per anar decantant l'estimat Empordà cap a una �Toscana I i no cap a un Benidorm, com deia l'Armangué de Figueres. estem aquí, perqué justament obres com aquesta tinguin futur, i el tenen, l'Empordà Federal, la tradició federal lliurepensadora, com deien, llibertària en el bon sentit, en el més bon sentit. I estem aquí per anar assistint a aquest procés meravellós de transformació de l'Hospitalet de LLobregat, en una ciutat amb personalitat, sense complexes. Aneu, aneu a l'Hospitalet avui. Aneu a Fira-ciutat, aneu a les discoteques, aneu a l'EPI, a l'Eix de Promoció Industrial de l'Hospitalet de la Carretera del Mig! Aneu a Bellvitge fins i tot i veureu que és activitat! I estem aquí per veure com la Sénia explica la història i el futur de la seva fusta i de les seves carreres de cavalls. I com la Blanes de l'intel.ligencia artificial i del nou Hospital serán una realitat i com la Tarragona de la recuperació arqueológïca i del medi ambient i de l'aigua, que ja ha d'arribar, el dia que hi hagi un govern de Catalunya amb ulls a la cara, va tirant endavant. I el Bossost del turisme i de la política contra la marginació. I la Manresa esclatant de la Fira i de l'Esport i del Centre Cívic que relliga el centre urbà i el nou mercat. Hi ha a Manresa un nou somriure, us ho asseguro; jo hi he estat fa tres anys amb en Cornet i hi he tornat ara i Manresa és una altra cosa. És una altra cosa al carrer, es una �-17-- altra cosa a les cares de la gent, la Manresa de les bases del 92 que cel.lebrarem d'aquí a cinc anys . Estem aquí per veure com la Paeria potent i orgullosa, d'una terra ferma, cada cop més ferma, fa costat amb Barcelona quan s'ataca Barcelona. Estem aquí per veure la Terrassa del rellançament econòmic i industrial. La Terrassa del hoquei olímpic, pero també la Terrassa, i aix6 no s'ha dit, i aquí està el secret segurament de tot, la Terrassa de Can Anglada i la Terrassa de Sant LLorenç i de Can Agut i de l'AEG; la Terrassa de les lluites de l'any 67 a la Rambla, alguns recordaran, uns altres potser ni ho saben, d'un alcalde que ha sabut construir en vint i cinc anys, aixó no s'inventà, des de aquell llunyà 1962, pam a pam la solidaritat i el respecte de tots pels objectius comuns. No es crea un Manuel Royes per decret i no es crea un Quim Nadal per decret i no es crea un Toni Dalmau per decret. Es fan amb el treball de cada día. Nosaltres som aquí perquè ens estimem tot aixó com ningú i perquè som socialistes, és a dir, promotors de la igualtat i de la fraternitat entre les persones i entre els pobles, i per tant convençuts de que si nosaltres ho volem i la nostra veu és escoltada, el futur de Catalunya, d'una Catalunya esplendorosa pam a pam, és un futur possible i no inventat. �-18- Estem convençuts del futur de Catalunya per la nostre experiència que no és cansament sino una fatiga il.lusionada i sempre disposada, com la de la Ma. Dolors Oms a seguir endavant. Recordem que del 79 al 83, vam sanejar i reformar els Ajuntaments, vam crear un nou concepte, els Serveis Socials, els Serveis Personals, aquests no existien, nomès hi havia una cosa que deien Beneficència. Vam pasar de zero a existir. Existeixen avui a tot Catalunya, Serveis de Joventut, Casals de Joves, Serveis d'Assistència Social, Programes Anti-Droga, Serveis de Planificació Familiar, atenció a la infançia, a la tercera edat, Serveis de Medi Ambient. I aixó abans no existia, en absolut, i aix6 va ser al primer mandat. I del 83 al 87, hem fet ciutat, hem fet gestió, hem fet cultura, cultura de categoria i hem fet, a mes, serveis eficients. I hem fet foment, ens hem ficat en el foment econòmic per lluitar contra l'atur. Hem anat mé enllá del que estava suposat que haviem de fer. Aquí és on els cou, quan hem fet I del 87 al 91, que hem de fer? Tot just començar-ne a parlar. Hem de posar, crec, el ciutadà en primer terme. Hem d'estar al servei del poble i entendre que això vol dir estar al servei del públic, que és una cosa molt concreta. Ens hem de posar en el seu lloc, en el lloc del públic, amb la seva cua. �-19- Revent6s m'ho diu sempre, en Joan. En la seva dificultat burocràtica, en el seu embüs de trànsit, o en el seu mal humor del dilluns al matí, en el seu desig de qualitat i en el seu desig, sobretot, d'explicacions. És l'hora dels Ajuntaments. És l'hora d'una millora llargament esperada del finançament local. És l'hora que els poders nacionals se n'adonin que estem disposats a entomar problemes. Que ja els entomem, però que exigim els recursos per fer-los-hi front. I recursos vol dir diners, vol dir diners lliures, per gastar, vol dir també programes compartits, pera programes àgils, no com aquests de la Ciutat Vella, que hem d'estar esperant dos anys i mig mentre no es fa res. I a la Ciutat Vella s'hi fan coses, i us haig de dir abans d'acabar, que s'hi fan coses. El President del Districte de Ciutat Vella, en Pau Cernuda, ha aconseguit que un grup estranger inverteixi 1.000 milions a l'Hotel Manila, en comptes de tancarse, que és el que va haver el perill que succeís. I al Born hi portarem una nova vida comercial. I a la Casa de la Caritat està naixent el futur Museu d'Art Contemporani de Catalunya, que serà admiració de propis i estranys. I al carrer Pelai, l'empressa municipal Iniciatives, que porta en Raventós, ha adjudicat ja a un grup de comerciants, justament de la Barcelona Vella, la concessió, per resoldre aquella mansana de la dicordia de tants anys, i per fer-hi un aparcament i per fer-hi un hotel, �-20- per fer-hi comerç de qualitat. I el Moll de la Fusta, no cal que expliqui el Moll de la Fusta. I a la Plaça Reial, també hi farem més coses a la Plaça Reial, no només més urbanisme sino més vida, i més vida cultural i més vida artística. Som aquí per tot aixó, per obtenir més franquesa, per obtenir més recursos, per obtenir programes compartits, repeteixo, més francs, mes àgils, per obtenir llibertat de comunicació, des de les nostres ràdios, fins í tot des de les televisions locals. A Milà l'altre dia, vaig posar de l'u al nou, que es tot el que sabia marcar, potser hi havia vint-i-cinc opcions, de l'u al nou, tot eren canals diferents, n'hi havia de locals... Volem també, quan diem que volem recursos, poders en matèries tan delicades pero tan necessitades d'una planificació com són la seguretat. Nosaltres entomem el problema de la seguretat. En bona mesura, no és nostra, però l'entomem, i les seves conseqüències. Nosaltres hi som, i donem la cara. A canvi, volem també el poder de formar el que la llei preveu, i la llei preveu unes Juntes locals. Unes Juntes locals, a les quals l'alcalde hi sigui aquell que coordina, no aquell que mana a la força d'una manera constant. Però si les situacions, si els moments difícils, corn els incendis. Igual en els problemes de seguretat. �Es l'hora de la Catalunya dels Ajuntaments. No us deixeu enredar, el dilema no és, la nació o les clavegueres. El dilema es escollir entre aquells que volen parlar de nació per amagar que les clavegueres no van, i els qui volem parlar de nació i fer clavegueres, fer parcs, fer Serveis Socials, fer places, fer Museus, fer Exposicions, fer esport a l'escola i tenir ordinadors per solucionar els problemes del trànsit. En resum: nosaltres volem nació i volem serveis. Volem oferir una nació al servei del poble. Uns Ajuntaments al servei del pü lic. Quan ho aconseguim, que ja hi som, aleshores sí que al .amunt dels nostres cants, alçarem una senyera que ens farà més triomfants. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3984 Title A name given to the resource Programa Municipal Socialista / Conferència presentació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. COTXERES DE SANTS Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Socialisme Catalanisme Nacionalisme Acció política Territoris Campanyes Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències