1
10
1
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2596/19850110_EstatCiutat.pdf
bae86c737bcb11841386d37702d57c35
PDF Text
Text
Balan<; de l'any 1984
Fa un any vaig venir aquí per presentar la meva visió
sobre el que havia estat l'any 1983 pera Barcelona. Ara
hi he tornat perque vull que aquestes reflexions de !'alcalde de Barcelona es converteixin en una tradició.
Penso, també, que aquesta casa és ellloc adient perque
el meu missatge arribi al ciutada. Agraeixo, dones, a
1'Associació de la Premsa de Barcelona la seva hospitalitat.
Aquest vespre repassaré la marxa de Barcelona durant
l'any que hem acabat i quina influencia hi ha tingut
l'Ajuntament. Distingiré l'ambit de la ciutat i el de
1'Ajuntament, com a corporació i com a prestador de
serveis. Aquests dos punts de vista estan íntimament lligats: la reputació de solvencia que té Barcelona als mercats internacionals de capital, per exemple, és fruit de la
seriositat de les mesures d'austeritat, sanejament i
control de les despeses de 1'Ajuntament i lógicament deis
habits de bons contribuents dels barcelonins.
Coma alcalde de Barcelona, d'altra banda, comparteixo amb tots els ciutadans la preocupació per alguns
27
�problemes especialment difícils de tractar i per les seves
repercussions, molt directes a la vida quotidiana: em refereixo a la persistencia de l'atur, de la crisi económica.
Pero també explicaré quina ha estat l'actuació de 1' Ajuntament per pal.liar aquests mals.
Hauré d'esmentar, a més, la preocupació de l'Ajuntament que presideixo pel fet que els pressupostos de la
Generalitat apro ats recentment no recullen una colla de
compromisos pactats previament. Aixo posara en perill
realitzacions tan importants per a la ciutat i per a tot
Catalunya com la reforma del Palau de la Música, el
Fossar de la Pedrera, la recuperació dels Porxos d'En
Xifré o el pla de construccions escolars, l'INEF, el túnel
de Vallvidrera, etc.
Acabaré aquest balan<; de l'any amb una referencia a
alguns dels exits que hem assolit: el conveni amb RENFE,
la Comissió de Seguretat i els plans d'emergencies. El
fred d'aquests di es, per exemple, ha permes demostrar la
preparació dels serveis municipals. La xarxa principal
dels carrers de Barcelona ha funcionat en tot moment,
malgrat la neu i les baixes temperatures. Només cal comparar-ha amb el que ha passat a les autopistes i les carreteres principals de la resta del país per copsar la importimcia d'aquest fet.
Una altra cosa és el funcionament dels serveis públics
en general, inclosos els no municipals, i el grau d'informació que tots plegats hem de poder donar en aquests
casos.
Durant l'any 1984 s'ha concretat la idea de la projecció internacional de la Barcelona metropolitana. Miraré
d'explicar aquesta concreció i aquesta presa de consciencia les quals segueixen una linia coherent d actuació que
enlla<;a el que vaig anunciar en succeir Narcis Serra amb
el programa electoral peral 1983, el Pla General 19841992, el programa d'actuació municipal 1984-1987 i els
pressupostos ordinaris i d'inversions del 1984 i el 1985.
Aquesta Hnia d'actuació ha permes programar l'execu-
28
ció, durant els proxims quinze mesos d una inversió real
prope!a als 29.000 milions de pessetes. És per aixó que
p~c dir _q~e SI 1 any 1984 ha estat l'any de la concreció
d Idees 1 1 any de }a programaCÍÓ el 1985 sera l'any de
!'eficacia i de les decisions.
. Barcel_ona ha assolit durant l'any passat una projecci"ó
mterna~wnal com _mai no havia tingut en un període de
normalltat. Vull dir fora dels períodes marcats per les
dues gr~s exposicions universals deis darrers cent anys.
La candidatura als Jocs Olímpics del 1992 ha estat un
marc privilegiat dels esforc;os de promoció de la ciutat
peró és ~olt, ~portant de destacar que aquest gran projecte no es l umc motor de la vo]untat de Barcelona de
ser present al món.
Els Jocs Olímpics són actualment un dels esdevenim~nt_s de major ressó internacional -probablement el
mes Important-, peró Barcelona no condiciona la seva
vocació de capital a aquesta carta. Que Barcelona aspiri
a ser la seu del~ Jocs del 1992 és la conseqüencia d'una
voluntat P!eeXJst~nt; de la voluntat de presencia que ha
portat la cmtat a m ventar formes d atreure l'atenció del
món, cada dues generacions.
Voldria destacar avui que durant l'any 1984 s'ha
avan9at en el ~í d~ racionalitzar l'esforc; de promoció
extenor deJa cmtat 1 de reduir la seva excepcionalitat o
els tr~ts mé~ sul?erficials i folklórics que aquesta activitat
pogues tenrr. S1 repassem el que s'ha fet en els darrers
mesos en aquest terreny trobarem ben facilment la diferencia que estic fent notar.
L'Ajuntament de Barcelona l'Alcaldia de Barcelona
més c_oncretament ha estat sempre una institució que h~
mantmgut uns contactes internacionals actius. També és
cert, peró, que aquestes activitats de relació exterior han
estat marcad es sovint per un caracter protocolari de respecte envers la llarga historia de la ciutat i la institució.
<::;rec que hern posat ja les bases per a una política extenor de Barcelona que sigui una eina útil per a la recupe29
�ració de la vitalitat, la fon;a economica i el dinamisme
,.
cultural de la ciutat.
És encara aviat per enumerar els resultats d un,a pohtlca que tot just ha comen9at _a desple&a~-se pero alguns
símptomes en són molt positms. No se stla signatura del
tractat d'adhesió d'Espanya es fara. <?,no 8; ~arcelona.
Tanrnateix és ben cert que una dec1s1o positiVa no s~r
prendria ningú. S h<l; c_~n v~rti~ en ~ormal per a ~~plís
sims sectors de 1'op1mo pubhca -1 per a 1 Ad:numstr~
ció- allo que fa només uns quants m esos podna veure _s
com una pretensió fora del nostre abast. De fet la dectsió de fer a Barcelona la reunió-cimera hispano-f~ance~a
va ser del mateix ministre_espanyol d' Af~rs Exten~rs; Es
una iniciati a que va sorg1r amb natu~ahtat perque ~ havía anat creant l'atmosfera adequada 1 tambe perque des
de 1' Ajuntament de Barcel~na s~havia demostr~t a.bastament una capacitat orgamtzatlva ~~ m?ltes. 1 d1 erses
ocasions. I el que encara és més deciSlU s hav1a f-orr~:m~at
una política d' afirmació de la voluntat de presencia mtemacional de Barcelona.
,.
És també un fruit destacable d aquesta pohttca la declaració pública de 1 ex-ministre. fr_apces d Afers ~xte
riors i actual comissari de la ComiSSIO de les Co~~~utat~
Europees Claude Cheysson so~re _la poss1bihtat 1
conveniencia que Barcelona esdevmgw en el futur la seu
d'alguna institució comunitaria europea.
Durant l any 1984 l'alcalde de Barcelona s _ha e~t~e
vistat amb molts ambaixadors com és norrnalt tradiCIOnal ha vist també molts presidents i alts representant~ de
destacades empreses multinacionals i ha fet alguns viatges a l' estranger. La defmició previa dels grans trets d~l
que ha de ser la política exterior de Barcelona ha perroes
obtenir d'aquests contactes alguns resultats prometedors.
. .
Aquest seria el cas per exemple de la meva vtslta a
Corea del Sud motivada per un fet aparentment protocolari i intran~cendent com és 1agermanament amb la
30
ciutat portuari~ _de Pusan. És important de subratllar
que aq_uesta VISita va permetre l'establiment d'unes
~o!lnexwns de molt alt nivell que bauran de ser molt
utlls en el procés de promoció de la candidatura otímpic~ en zones del món a les quals tradicionalment bem
tmgut un accés molt limitat.
Els resultats de la visita es van poder constatar duna
maner<l: gairebé immediata d'altra banda en el curs de
les accwns extraordinaries de promoció' realitzades a
Los Angeles, on la pre~~ncia de <;or~a va ser molt importru;t. Tota aquesta accw de presencia directa ens ha permes conf~ar un COI? més que _Ba~celona té un pes important 1 allo tan obv1 que Sl extstetx a més una política
e! pes de Barcelona es pot usar d'una manera útil pera la
CIUtat.
. No vull comen9ar ara a explicar l'operació de presenCia a Los Angeles perque va tenir un ampli resso a la
p~emsa. No~és remarcaré que moltes coses seran -ja
son- més facils per a Barcelona, després de Los Angeles.
Barcelona és mes coneguda en un món tan crucial coro el
nor~-~erica i nosaltres hem obtingut també una informaclo molt valuo~a. sobre persones, entitats i empreses
que ,P?den ser decistves per a algunes de les opcions estrategiques que Barcelona esta prenent.
Que Barcelona esta en el camí de ser una ciutat cada
cop IJ?-éS eficient i més útil per tant per als seus ciutadans 1 p~r a tot el p~ís que té al ';iarrere explica la resposta ~os1t~;'a que. la cmtat ha obtmgut en la seva acció de
proJeCciO extenor. No es pot separar la declaració perla
UNESCO de l'obra de Gaudí coma patrimoni cultural de
1~ bumanitat de l'a~ció ~e promoc~ó mantinguda davant
1 esm~ntada orgarutzacw mtemac10nal i de la visita del
seu director general a Barcelona, ara fa justament un
any.
_Algunes grans inversions internacionals possibles no
s'mstal.l~ran a Barcelona i aquí seria convenient, potser,
de reflexionar sobre la manca d'una major unitat d'acció
31
�a Catalunya en una qüestió tan important; p_ero ~l.que és
important amb vista al futur és. la normahtzacw, d_e la
nostra oferta i de les nostres opcwns, que des de 1 AJuntament i la CMB s'ha tractat d'estimular i que esta donant
ja uns primers resultats.
,
.
Vull dir que s ha fet un esfon; notable d ac!anment de
1' opció e~trategica ~e Bar~elona, ~e 1~ se ya ~rea metropolitanJi 1 encara mes enlla pe,r la I~dustna d alta ,tec~o:
logia. Es una opció que ara s exph~a amb co~ere_ncia 1
sistematicamente, que té en la candidatura ohmp1ca un
marc molt suggestiu, que ~m;npta aJ!lb el suport de la
Direcció General d'lndústna 1 que m1rarem de pr~mo~;
re per mitja de la nostra col-labora~i?, amb l'or~amtzacw
de Regions Europees de TradiCIO Indu~tnal RETI.
Aquesta és la política que ~ns p~rmetra temr una nova
fabrica d'ordinadors de l'Obvettl, una planta de Hewlett
& Packard el Centre de Microelectronica de Bellaterra
una ampli~ció de Nissan/Motor lbe~ica i, e~pe~em, les
noves implantacions que aquesta reahtat ha d estimular.
Des d'una altra perspectiva, s'ha ~e~ durant l'a~~ passat un esfon; continuat de promoc10 de la pOSICI? de
Barcelona com a capital d'una am-pla zona geografica
transpirinenca a la qual hem d<?nat ja un no m de marca
-el Nord del Sud- que resume1x bastant fidelment una
de les tensions fonamentals d'aquesta terra. Que aquest
Nord del Sud constitueix una realitat és una de les constatacions que ara puc fer després de la resposta que han
suscitat les accions realitzades amb aquest planteJament.
No és una regió de fronteres ben definides pero podriem
suggerir que abasta, a ~és de Catalunya bona pa~ del
Migdia frances que gravtta sobre Tolosa total~ reg1o del
Llenguadoc-Rosselló i probablement, la franJa urbana
de la Costa Blava.
.
En aquest terreny, totes les propostes .de m1llora de
relacions han estat acollides amb un entusmsme sorprendent. De fet, el procés que va sorgir a la superfície amb la
visita de l'alcalde de Montpeller a Barcelona, no sola32
ment v~ iniciar. un camí que ha condui"t a l'establiment
fa no mes uns dtes d'una linia aeria sinó que va estimular ~bé _!'alternativa pr<?moguda amb for9a des de la
Pres1de~c1a de la Generalltat d unes relacions especials
amb l 'AJU?-t~ment de Perpinya.
El que es rmportant és el canvi drastic de l'equilibri
que s h_a produYt en la regió meridional francesa que
amb la mcorporació d Espanya a Europa ha passat de ser
cul-~e-:s~c a zona de pas. Barcelona té ara unes enormes
poss1bll~t~ts ~e fer valer el seu gran pes especific en una
zona pr!vil~giad~ en molts asp,ectes en la qual no té una
c~mpetenc1a ga1re d_efmi~a. ~s en aquest context que
s ha de veure el canv1 qu~tatm que suposa la mili ora de
la x~a de les comumcacwns convencionals que s'esta
real1tzant am~ la línia ~~ria Barcelona-Montpeller
l obertura del túnel del Cad11 encara més amb 1establiD?-ent proper de 1 enlla9 aeri Barcelona-Tolosa. Són accwns com_aguestes les que poden permetre que Barcelo~a consolidt . un paper. de capitalitat tot aportant els
mstruments 1 els serve1s d'una metropoli moderna: el
port, un aeroport de connexió amb les xarxes intemacionals, un centre de serveis i Wla ampia oferta cultural un
D?-ercat central i una substancial concentració universitana.
~quest any , _cm.~ 1any pas~at. com vaig dir en constitm~-se el co~s1ston que pres1de1xo, com no ero cansaré
ma1 de r,epetrr _vull es~entar els esforc;os per fer de Barcelona 1 autentl~a .capital . de Catalunya la capital que
C:at.al:uny~ mereiX 1 necess1ta. I també vull subratllar que
a~o 1mphca que Barcelona ha de ser també una capital
d Espany~. En fer balanc; del 1983 vaig dir que l'area
me~ropohtana de ~arcelona anava adquirint empenta i
s,ohdesa com a cap1tal de Catalunya i d'Espanya. Durant
1any 1984 hem vtst fets palpables que donen més for 9a a
aquesta afrrmació.
~arcelona ha tingut un paper important en el reconeixement de la Corporació Metropolitana als pressu33
�Corpopostos general~ de l 'Estat. p er primera
s localvegada,
més, allaFons
de
ració ha e~~at mc!o~a e~~ unr~~s ondran al voltant de
CooperaciO Murucipal 1 h¡oanvl d='aixó l'Ajuntament
3.800 milions de p~ssetes. ca seva parti~ipació al made. Barcelona
· ,veura
· unafrenada
mostra Ide com l'AJ·untament recod
teiX fons. AI~o es .
és la ciutat estricta i és capay e
neix que la cmtat Ja no .
. t de l'area.
fer renúncies en ben<?fiCI del ~to~~u~avantera deis muniBarcelona vol contmuar seperie~cia en descentralitzacipis espanyols. La nostt_ra estimulant la curiositat de
ció p~r _exemple con mui d'arreu del món. Al mes ~.e
mumctpiS de tot _Espafya. omades de descentralitzaclO
mary varo orgamdz~. ~cies ciutats van coneixer la nos.
on repres~nta_nt~ e IV sar els seus problemes.
tra expen~nci_a I van e~o
rn de les grans ciutats _I
El semman _sobre (
gove re i la creació de l'Instlarees metropohtanes», ~1 setemb octubre són també extut d'Estudis Metropohtfnsta~ ~e consolidar Barcelona
ponents de la ndostdrabvf ~~re la gestió de les ciutats.
com un centre e e a
ol que estem
La capitalitat ~~talana d ~~:~t ef~fa~ir de focus d'irconstituint es mamfest~ ~am elona L'any passat vaig alLiceu com a teatre de
radiació cultural qu~ .te are
l~dir a 1~ consagra~~! ~S~~~~~a tingut el més ~lt reco1 opera d Espanya.
, . de S M la reina a la maugraneixement ambla pre~~ncia La .vi;ita de S.M. al Musep
ció de la temp.orada d op~ra. ue el Museu Picasso no ~s
Picasso tambe enps _recor ~eÍ3arcelona, de Catalunya: es
d'Es an a
.
tan sols el Museu Icass~
també el. gran ~usey p~:~:~ expo~ci6'n~ inicia des aquí
Tambe J?O~na par a; altres ciutats, com la de Duque han viatJat desp;ett~ . . el ressó de les quals s'ha
champ a la FundaciO . Iro ~1 cas de l'exposició homeestes a tot Esl?anya com e~ocar la divertida polémica
Herge~ q?e
va pr~ de la «línia clara» en el
natge apartidans
entre
I contrans
cómic.
e;
34
Tots aquests exemples em confirmen que el camí que
portem és encertat. I els encerts són merit sobretot de la
vitalitat creadora que aquesta ciutat sempre ha tingut de
la capacítat dels barcelonins de reaccionar quan tenen
davant un repte capay d'il.lusíonar. Una capacitat que é
més admirable quan es manifesta en epoques de crisi
económica d atur i d'un cert pessimisme internacional.
Pero també cree que cal reconeixer la part de merit que
hi té 1 Ajuntament. Cal veure com la Vitalitat dels barcelonins estimula l'Ajuntament a treballar millor i com un
milior treball de l'Ajuntament pot afavorir el prestigi i
1 eficacia de la ciutat.
L any 1984 va comenc;ar la vigencia del programa de
quatre anys. Aquest programa, recordem-ho estableix
les linies d'actuació que configuren el model de la ciutat
al Pla General1984-1992. La primera anualitat d aquest
programa va ser el pressupost d inversions del 1984
aprovat definitivament el 3 d'abril del 1984. L Estat
d execució d'aquest pressupost ha demostrat la capacitat
deis servejs de 1 Ajuntament per gestionar projectes de
l'ordre de 10.000 milions de pessetes en un any -molts
d'aquests projectes es realitzen aquest any entran t. És un
programa que .desenvolupa les orientacions que es van
exposar en inicjar el mandat 1983-1977 i que en el terreny concret de les inversions es tradueix en un objectiu
primordial
prudencia: consolidar les expectatives, no
crear-ne
de de
més.
He dit altres vegades que en els primers tres anys
d ajuntaments democratics es van alliberar les expectatives acumulades durant quaranta anys. Si aquestes expectatives continuessin creixent superarien totalment .la capacitat de l'Ajuntament.
La consolidació de que he parlat constitueix a acabar, i
acabar
bé, els projectes que han nascut de l'eclosió del
primer mandat.
Al programa d'actuació vam dividir les arees de
l'Ajuntament en quatre sectors:
35
�- arees d'infrast~uctura urlban~~ ensenyament, sanitat,
- arees de serveis persona s, e
serveis socials;
- arees de ser~ei~ urb~?s.;
ern lligades al funciona- arees d'admimstraclO 1 gov . ,'
. . 1
·
d 1' AdministraciO mumclpa ·
.
ment IJ?-t~rn 19~0-1983 la distribució de les inversiOns
Al penoestes grups d'arees ha estat el següent:
entre aqu
%
62,70
24,42
10,48
2,4
1983
Infrastructura urbana
Serveis personals
Serveis urbans
Administració i govern
Al programa de quatre anys, la distribució propasada és:
60
Infrastructura urbana
17
Serveis personals
13
Serveis urbans
10
Administració i govern
.f
fl xteix amb claredat el proEn aquestes ~ res es _re e
dels serveis personals
posit de ~ontemr el ~re¡x.e!ll:~ersió que els serveis u~
pero contmua absorbmt m~s.
· , de les arees d'admlbans. L'augment de la parudc¡pac10d ·tzar tecnificar i
.
.,
n a l'afany e mo erru
il
rustrac10 respo . .
. , que ha de permetre un m mecanitzar l'a~m¡mstrac10
lor se~ei als _cmtadan~ tructura urbana s_s)n potser
Les mve~s10~~b~~ 1r:~tivitat municipal. Es aquí on
una forma física.
l'aspecte mes yts 1
.
el model de cmtat prevts{ br:rir a la ciutat nous espais
,Aquest any ~~mdf~~strelles Altes a la Zona Franca.
. d'"lla
ue s arregla a Barcelopublics, ,coro e. Jar .
1
Aquest es. el
pnmer
m
tenorq:
· · ·
' bl"ca Es un exemple del· que es, pot
.
na amb llllClatwa pu. l ·.
d'illa coro a espai pubhc.
fer per recuperar els mtenors
de
36
Hem comprat també l'interior de l'illa de la Torre de les
Aigües a 1 Eixample, recuperant alhora un espai públic i
una pe~a de singular valor arquitectonic i historie.
A Horta, el velódrom i el seu entorn, ultra la significació com a equipament esportiu d'abast metropolita, són
un exemple d'integració d'edifici i paisatge. I només cal
passejar-s hi diumenge al matf i veure la quantitat de
gent que hi va per comprovar com l estetica no esta renyida amb la rendibilitat social. La plaQa de la Palmera,
a Sant Jyiartí, és pel1984 el que va ser la pla~ de Sóller el
1983. Es una altra materialització de la voluntat de dignificar els barris periferics amb espais públics de gran
qualitat i disseny cosa que hem qualificat de monumentalització de la periferia.
Els jardins de Salvador Allende, la pla~a de Cirici Pellicer la pla~a de Mossen Cortina, les places de la Mare
de Déu del Coll, Santuaris i Hortal, són altres realitzacions del 1984.
Ha quedat acabada la primera fase del Moll de la Fusta que ha permes l'accés del pública la vora del mar. Es
tracta d'una obra exemplar per molts motius: il.lustra les
possibilitats de cooperació amb una altra entitat, en
aquest cas el Port Autónom; és una de les més significa tives del proposit d'obrir la ciutat al mar; i pot considerarse també una recuperació peral ciutada d'espais industrials obsolets.
Un altre cas de col.laboració positiva amb altres institucions en aquest cas la Pira és el del nou disseny de
l'avinguda de la Reina Maria Cristina que vaig inaugurar el 20 de gener.
En un altre ambit, vull recordar la finalització dels
aparcaments de l'avinguda de Gaudi i de la pla~ del Sol;
la primera fase d ampliació de la Riera Blanca; la primera fase deis espigons del carrer de Ginebra i del carrer de
Bogatell obres fonamentals per a la regeneració de les
platges de llevant i per evitar les inundacions per manca
de capacitat de les clavegueres.
37
�.
t banístic s ha fet un esEn el camp del.planeJam~~ ~·~ marxa algunes de les
for<t per sistematltzar t po
.ó de la ciutat encaUades
grans opcions de r~r~~~~~ci projectes relatiu~ al Moll
durant molts anys. s
al Cinturó del L1toral al
de la Fusta abans est;nenta¿. turó al ramal ferroviari
.,
Segon Cinturó al Pnmer m
són exemples d aq~e~\a PJ~g~~[afc~~· la Zona Costa?eAmb l avan<t de
a .
ferencia que permetra el
ra s ha establert el mba!c ~~:~t entom del passeig de
desenvolupament ur a P
Cades I.
h de permetre compleS'han redactat els plans que ::encara hi queden: V all
tar la ciutat ordenant els bmts q
ona i les Glories.
d'Hebron eix del carrer de T~rrf! Ciutat V ella -Raval
Han estat aca~ats els PERl e e ·untaroent amb la
Santa Caterina 1 ~arcel~net~- ~alt~e dels grans reptes
recuperació de 1E1Xamp e son
del nost~e mand9~t4
fer un seminari sobre vies ~a~iAl malg del 1 . es va
d acord els criteris tradtClOques on va ser posslbleposar i arquitectes sobre el paper
nalment op~sats d en~myrs· , de la ciutat. Les concludels grans e1X<;>S d~ c¡rcu actoes afrontar més racionalsions del semman han per:r? pel que fa a tes intervenment el prog'fa!lla d actua~a emprendre a la xarxa
cions urbams!Iques q~e de les comunicacions entre
viaria co~. son 1~ ml. oi~ntre l'Eixarnple i Sant Mart~
Sant ~artl 1 Nou darr;:_ d Prim Aragó Guipúscoa 1
pels e1xos de Bac e 0 a
Cristó~al d~ ,Mour~. .
1 iutat coro la del país, es
La s1tuac10 economl~~ ?e .~~e l'atur En canvi, altres
caracteritza per ~a .Per~lS encl
unten a una recupeindicadors d act1v1tat 1d~ c~msurn ap
·al Vindicador
.
d de l'actlv1tat empresan .
.
ració sost1ngu a ,
t ular és el de noves soc1etats
de creixement ~es eMspec ac til que han passat de 1.342
inscrites al Reg¡stre ercan
el 1979 a 4.70q e~ 1984. bl que la millora de l'activiNo obstant aixO, no sem a
38
tat empresarial sigui suficient per frenar el creixement de
l atur. L'Ajuntament de Barcelona és conscient del cost
social de l'atur i de les dramatiques situacions individuals que les estadístiques amaguen. Consegüentment
ha es!at .cr~ada .una Po~enc}a per al Desenvolupament
Econm;ru.c 1 Soc1aJ que tmdra la responsabilitat d'impulsar act1v1tats creadores d'ocupació i de coordinar totes
les iniciatives adreyades a fomentar l'activitat económica de la ciutat.
Voldria il.Iustrar com els esfon;os fets en la reforma de
l'administració, sota els criteris d'austeritat, eficacia i
control de la despesa, es tradueixen en un augment del
prestigi de Barcelona.
La comunitat bancaria internacional coneix per mitja ~e les liquidacions dels pressupostos, 1 esfo~9 fet per
1 AJunt.am,en~ de Bar~elona en la reducció de despeses i
recone1~ 1 ev1dent millora de la situació financera que
s ha reg¡strat en els últims anys. La Llei de Sanejament
del ~~ de desembre ~el 19~3 va confirmar aquesta situacw. No exagero SI us die que a la Coordinació de
Finances hi ha autentiques cues de representants de
bancs estrangers oferint-se com a directors de préstecs
sindicats.
Quan a l'abril passat 1Ajuntament va anunciar el
concurs d'ofertes peral fmanyament parcial del pressupost d'inversi~ns del .1984 s'hi van presentar quinze
grups de bans mternacwnals. El 30 de juliol es va adjudicar a un co~o.rci dirigit pel Crédit Lyonnais que havia
ofert 23,7 m1hons d ECU és a dir, uns vint milions de
dolars o 3.000 milions de pessetes, amb un marge 3/ 8
sobre el Libor durant tres anys i 4/8 per a la resta del
temps, una maduresa de deu anys i un període de manca
de set anys. Aquestes condicions eren les millors que cap
pres.tatan espanyol havia obtingut mai al mercat financer mte.r:nacwn~l. I ~quest precedent va facilitar que la
qenen1:ht~t obtmgues. al setembre un préstec en condicwns s1milars una m1ca més car perque no tenia la ga39
�,
ill que els obtinguts fins
· de l'ICO , pero
rantla
. encara
. · , m or· ola
ara per cap altra mstltuc1o eJpany ia nostra feina a
Vull repetir d'altra .ban a~ que 1' 1 vada conscien1' Ajuntament es veu elstl!fiulaEdlabpare~el~~í és un contri1
u
. ' · a dels barce omns.
.
c1a C1V1C
M, d 1 90 % dels subJectes a a C:T
buent exemplar. ,e~ e 1 ntari La recaptació de l'lmhan. paga~ en elJ?~no e vo :u robé. exemplar. l aixo no és
post de c1rculac1~ h!_ill~~~ t~e la gestió i a la netej.a del~
degut tan sols .a a
. ó també al fet que el cmtada
padrons que h1 hJ h~~t ~~erminat nivell de serveis ha
sap quep~r gau 1f l un s diners no són malbaratats.
de pagar l ~~p quale e s s~~ al tanmateix no és elevada.
La press10 fisc. muntclp
.ci als incloent-hi ordeEl conjunt de~s tmpostos mum P 3 8% del PIB de Barnances fiscals 1 CTU represe~a l~ ~1 1985 una familia
c~lona. Seg~ms ,eAl~ n~stresn~ u~~s 24.000 pessetes, ent~~
tlpus pagara a 1 JUU ame
eram ( 1 000) depurac10
do.OOO).
escombraries (7 .2~0), cl~~e(~ SOO) i
d'aigües (1.400) c¡rcu ac10 . ·
mambla desSón xifres prou raonables S1 le~ c~mpa~t família i any
pesa anual prevista per al roa~~: }~~flia~s que és de
per l'enquesta de pressupos
ero
1
1
-~:P~:;e~~~eÓ~sde l'eficacia en la gestió, ~~f~~~~:U
que el 28 de novembre passat ~s va~ p_re~~~~rsion.s pel
Plenari els pressupostos. ordn~ans 1. ubstancialment
1985. Aquesta pres~ntaclf' con]:~a ~~lt considerable.
abans de comenyat 1 ~ny' es:~:Ut ra~ica en la diferencia
Pero la novetat mes tmp
ost ordinari que
entre ingressos i despeses d~lJ~e:riressupost d'~ver
p.ermet el financ;a~ent p~r~e 3 .704 milion.s, es fa se.nse
SlOn~. Aquest esta.lvt, que,e~ a la sub· ecció al criten de
redmr les pres~ciOn{a grac~titat estal~iada hauria estat
maxima auste~tat. . q:sos baguessin coroptat amb
més elev.c:da Sl els m~.t ti de l'Estat pels serveis que
1 aportaclo de la Genfueracl· ~ del seu caracter de capital.
presta Barcelona en n 1
40
He dit mol tes vegades que 1'Ajuntament de Barcelona
i les seves empreses municipals les institucions i els
consorcis en els quals participa i les contractes que
controla, constitueixen la concentració productiva més
complexa i de major significació pública d'Espanya. El
volum delpressupostos aprovats per aquest any, 76.354
milions al pressupost ordinari i 14.234 al d'inversions,
ho confirma.
Últimament hem sentit a parlar molt de la baixa de la
contractació pública. Cree que la consideració d'aquestes quanti tats permetra concloure que la incidencia de
1 activitat municipal a l'activitat económica del país pot
ser notable.
Em referiré ara molt breument a les actuacions més
significatives de les al tres arees de l'administració municipal. I vull destacar molt particularment les activitats de
Protecció Ciutadana perque constitueixen una prova
molt satisfactoria de la capacitat de resposta de l'Ajuntament davant el problema de la inseguretat.
En el terreny de la seguretat, l'any 1984 ha estat marcat per la racionalització d'un problema que tendía a ser
afrontat visceralment. El problema de la seguretat és
greu i complex no té una solució facil i exigira molts
recursos i, sobretot, un profund can vi d'actituds que permeti la maxima col.laboració entre les institucions.
He d afirmar amb tota la solemnitat, que el balanc; de
la Comissió T ecnica de Seguretat Urbana i de les comissions que s'han anat posant en marxa durant l'any és
extraordinariament positiu. Sabíem tots que costaría
molt de dedicar un any sencer a la reflexió 1analisi, el
debat i l'estudi perque la pressió dels esdeveniments delictius constituiría una temptació gairebé irresistible a
deixar-se caure en la demagogia i l'electoralisme de
baixa cota.
Pero, ara que !'experiencia té prop d'un any, els qui
ens varo comprometre amb 1'opció racionalitzadora i a
situar el problema de la seguretat en un ambit de consens
41
�i fora de la lluita partidista tenim motius :per sentir-nos
esperan9ats. Estic conven9ut que, tot 1 els drames
concrets que hem sofert en el~ ~~~ers dotze meso~ els
ciutadans entenen que el caro1 mtc1at és raonable 1 que
pot dur resultats positius. Cree que . després del debat
que la Comissió Socias ha tingut la vtrt;tt de p_romoure,
els ciutadans de Barcelona estan ara mes ben IJ!formats
sobre la realitat dels problemes de la seguretat 1 les causes dels delictes.
La realitat és que la Comissió Te~n~c;:t ~e Seguretat
Urbana i el debat suscitat han generat m1clat1~es 9u~, tot
i el seu caracter incipient suposen un canv1 drastlc e,n
relació amb les practiques i els enfocaments de fa no roes
un any. Les actuacions policíaques conjuntes ja no són
una excepció SÍD;Ó un~ realitat que ~_'~mJ?OS~ ~n la normalitat de cada d1a. I son una consequencta log1ca del fet
que per primera vegada els problemes de la se~re~at
han estat discutits entom d'una taula per totes les mstancies implicades, per unes institucions g~e pns fa molt
poc queien freqüentment en la temptacH~? 1gnorar-se o
bé d'atribuir-se mútuament la responsab1htat de les falles del conjunt del sistema.
..
., .
. .
.,
El nou esquema de responsabihtzaclO 1 part1ctpac10
global ha estat establert tamb~ en ets d~strictes on, també
per primer cop ha estat poss1~le reumr les pers~ne~~ ,les
institucions i les entitats relacwnades amb la delinquencía i les seves causes, i que tenen un coneixement directe
de la situació en uns barris concrets.
.
En el context d'aquest nou marc més racional i exlgent la participació de la Guardia Urbana en ta g.lfes de
protecció s'ha incrementat en un 100% ~n relac10 amb
el nombre de serveis prestats 1 any anter.wr. El refo~9a
ment de l'acció protectora ha estat parbcularment liDportant en el Barrí Antic i en els mercats. .
És de justicia referir-se també a 1~ tasca re~1tzada ~n el
camp de les emergencies. En la pnmera mettat de 1 any
passat es va concloure la tasca d'elaboració dels plans
42
d emergen9ia sect<;>rial. La validesa d'aquests plans s ha
dem.ostratJa repetlda,m~nt durant els darrers mesos amb
m_otm .de les ~u~s trag1ques explosions dels carrers del
C1~ca. 1 de Cnstobal de Moura, i de 1 ensorrament d'un
e~Jf!.Cl ~ carrer .de ~~ncepción Arenal. La racionalitzaClO 11~ ststemaht.zaciO de la resposta municipal que han
p_e,nnes els plans 1 el funcionament de la mateixa ComisSIO d Emergen~i~s expl~quen d altra banda la normalitat que ha pres1~t 1 e~?Ient actl?-ació deis serveis municipals durant la s1tu_ac10 excepciOnal creada per l'intens
fred dels darrers d1es.
En ~quest ~epas de l'activitat municipal del darrer any
v.oldna contmuar mencionant diferents aspectes sectonals.
Es pot des~acru: per exemple la tasca desenvolupada
d~s ~e la Reg1dona de Cultura. S.ha frnalitzat i presentat
p~b_li~ament ~l.Pla de Museus, ema necessaria i extraordinanam~n~ utllJ?er fixar un criteri d'ordenació dels museus mumc1pal~ 1 po~ser del~ no municipals. Pero cal
e~Il?-~ntar tambe que s ha contmuat consohdant una tradtciO de fe?tes populars com és el carnaval o les Festes
de la Merce que es va au.gmentar d'un 30%1 assistencia
als espe~tacles del 9rec 1 que pnkticament tota l'activitat rr;u~1cal de la cmtat va ser realitzada ja clirectament
p~r l Ajuntament o amb el seu suport. No es pot deixar
d esmenta: en aque.st terreny el nomenament d Antoni
Ros M~ba c<;>m a d1rector de 1 Orquestra Ciutat de Barcelopa. 1 la millora de l'orquestra.
L A]untament de Barcelona té i ha tingut tradicionalment una gran preocul?ació perla salut pública. Voldria
destacar en aquest _sentlt que durant 1 any 1984, es va fer
a B~celo~a la pnmera enquesta de salut que mai no
s hag1 realitzat a Espanya: la recollida i 1 anilisi de més
~e ~2.qoo m~stres d'~iment~ i la inspecció de 4.000
mdustnes ~- ~hmenta~1~, rendtment aconseguit gracies a
la renovacw 1 el condtciOnament del Laboratori Municipal.
43
�Pel que fa al' Área de J oventut, cal rec~::>rdar la designació de Barcelona com a seu del Congres de l~ UNESCO
sobre la J oventut, en el marc del' Any I~temac1.on~l de la
Joventut, que se celebrara a la mostra cmtat el]uhol proper. Aquesta designació donara rell~u a ~l!a tasca que
s'ha concretat en mesures com la umficac10 de la xarxa
de casals o la posada en. funcionament del Centr~ d'Informació i Documentac1ó pera Joves, el qual aten setmanalment unes set-centes persones.
Barcelona és avui una ciutat capd8:van~er~ en ~a preocupació pel medi ambient de la Med1terrama. D1ferents
instancies internacionals han celebrat a Barcelona reunions especialitzades, i els serv~is d.e l'area h~nyro~se
guit els estudis sobre la contammac16 de les a1gues htorals del terme municipal.
. .,
Cal destacar també en aquest balan<; la pubh~ac1~ d~l
Plec de Condicions pera la Concessió de la ~eteJa P.ubhca de Barcelona, fruit d'un concurs mternac~onal
d'idees, que permetra millorar m~s encara un s~rve1 qu.e
s'ha anat modernitzant progress¡vament. AVU:I es ~ec1:
den 2.500 tones de vidre l'any i el40% dt: la cmtatJa te
la recollida de les escombreries en contemdors. Una altra fita que cal destacar és la construcció d~l segon tram
de l'aqüeducte Ter-Llobregat, que perme~ra ~up~rar, per
exemple gla<;ades com la dels darrers d1es 1 m~l:orar la
qualitat de 1 aigua. En el capítol de. recuperac10 de les
platges del litoral municipal també h1 ,ha un exemple del
bon treball desenvolupat en aquesta area.
.
Dient que 25.000 visites han estat ateses pels serye1s
socials municipals, podem donar una idea d'un~ ,fe1~a,
que té com a altres elements a destacar 1~ c~eac10. ~ un
centre d'atenció de dones matractades 1 1 aten~1o de
8.000 persones en centres de tractament de toxicomanies i alcoholisme.
.
.,
Aquest any ha estat l'any de la de~c.e~~ralit~ac1~. Es va
aprovar per u~ani.mitat, la ~ova d1V1s1o ternt~nal de la
ciutat en deu dtstnctes, queJa comencen a temr compe44
tencies i un pr~s~upos~ significatiu a la seva disposició.
Els centres. Cl~lcs, dintre d'una politica global d'apropam,e~t als diStnctes han multiplicat per dos la seva superf1c1e durant 1 ~X passat i són utilitzats ara per unes
9.000 persones dianam~nt. Jo voldria recordar coma
fita que cal remarcar, la mauguració del Centre Cívic de
les ~o.txer.es de ~~ts que constitueix tot un símbol de la
senosttat 1 solvencia dels proposits municipals en aquest
terreny.
Pero també en 1:a~~it més estrictament intern, de refo~ma ~e la maqumana municipal, s'han fet aven<;os sigmficat~us d~;ant ,el 1~8~. El procés de tecnificació i
mod.ermtzaciO de 1 admtmstració municipal ha sofert un
fort tmpuls .. La xarxa de teleprocés ha passat de tenir 180
a 32.0 term~nals: 41. nous microordinadors s'han afegit
als s1s q~e s h~v1en mstal:lat l'any passat en di verses dependencies. S ha mecamtzat substancialment la gestió
~el pressupost, la del personal, i s'ha posat en marxa
1 empresa de cartografia que ha de realitzar la revisió del
cadastre.
. ~u~nt a pe~~onal, s'ha continuat la política de contencto 1s ha redmt ~1 nombre de places en 102 amb un total
ac?m~at ~e~ .1 JO des dell979. Aquesta política ha permes d1smrnmr en un any d'un 48 a un 42 per cent el
perc~ntatge 9e~ pr.essul?ost dedicat a despeses de personal. -?-s taii?-be s1gmficatm l'increment del personal tecnic
quah~cat 1 la reducció del dedicat a tasques administratives 1 subalternes.
~e fet ja unes refere,ncies al paper de Barcelona com a
capital de Catalu~ya. Es ~na funció essencial de la ciutat,
que és compresa 1 assum1da pel nostre país. Ho he constatat personalment.
J?e.ixi~-?le dir 9ue les nacions no es fan només amb
retonca 1 mvo~~c10ns. Vna nació es fa també amb realitats. I una ~ac10 ~ecess1ta alguna cosa més que himnes
banderes, s1gnes 1 re(erencies essencialistes. ecessita
per exemple, una capital que pugui projectar tot el que
45
�acabo d esmentar amb una potencia propia. o hi h~
cap contradicció no hi pot haver cap motm de gre~ge ~1
reclaroem una potenciació de Barcelona. Ho vrug d1r
l'any passat i repeteixo ara la reflexió: sense Barcelona,
..
,
Catalunya no seria una nació.
Tinc la impressió que la confrontac10 entre la metropoli barcelonina i una h_ipotetica C~t~unya com~cal
constitueix una construcc10 molt part1d1sta que no te cap
mena de base real. El nostre país esta orgullós de temr
una capital amb una presencia al món c~da cop .n;tés afer:
mada i veu encara Barcelona com el signe de llibertat. 1
de progrés que historicament ~a repr~en~at molt mes
enlla de les seves fronteres estnctes d avw.
Ho he comprovat molt recentment, en el curs de la
meva visita a Moi.a del proppassat mes de desembre P~~
commemorar-hi el sis-cents aniversari de la d~clarac10
del poble com a carrer de Barcelona. Com Mma. foren
molts els pobles i viles de Catalunya que escolhren el
Consell de Cent barceloní com la vía més segura per
escapar del poder dels senyor~ fe':dals. Aqu~st or~U de
di.sposar de la forc;a d'una capital e_s una re~~tat viva a la
Catalunya d avui i un fet que hauna de faclli~ar els grans
acords entre les seves administracions púbhques que el
país necessita.
.
És facil de trobar en el que fins ara he anat dient la
idea de fons que prestigiar Barcelona és prestigiar Catalunya que, en altres paraules allo que és bo pera Barcelona és bo per a Catalunya. He presentat alguns ex~m
ples de col-laboració plantejats amb ~questa perspectiva.
No tinc més remei pero, que refenr-me tambe a 1 ~b~
tacle que per a la gestió de la ciutat ha suposat la lmutadissima sensibilitat d altres estaments de govem davant dels problemes de Barcelona.
Els pressupostos públics que tot just acaben d:aprovar-se no contemplen el finan~ament dels ser eis que
1 Ajuntament presta simplement pel fet que B~rcelona
és la capital de Catalunya els anomenats «servels de ca-
46
pitalitat». Pero és més greu encara que en els pressupostos de la Gen~ralitat, n~ es reculli tampoc el financ;ament
de compromisos prev1ament pactats.
~ hi ha C!ffiers per exemple per al monument al
pres1dent I:Ims Companys que esta sent constru1t i pagat per 1 A.J~tarnent. Tampoc no es preveu la inversió
de 2.500 mihons en els túnels de Vallvidrera que hauria
de fe~-se ~egons els acords presos respecte a T ABASA.
Com Ja Y'!-lg dentt?ciar ara fa un any les obre del Palau
de la Mus1Ca CC?n~muen p~ades i el credit de 200 milions
de_l Banc: ~e Cred1t Indu~tnal n~ es .pot aplicar per manca
d mvers10 de la Generalitat. Ex1ste1x un perill imminent
q~e 1~ obr_es de la plac;a de l'Univers en el recinte de la
Fu~, s h~gin d at'-;U"ar dªvant la drastica reducció de les
ass~~ac10ns prev1stes. Es greu també el perill de paralitzacw del Pla de <;=onstruccions Escolars de Barcelona
que_suposa-ya una mversió de 686 milionsja compromesos 1 J?OSten_or~ent evaporada. La recuperació deis Porxos dEn ~1fre avanc;a penosament. No hi haura diners
per al s~gmment del procés de reassentament deis vei"ns
desallot]ats de_la P~rona. No es veu clara la solució financ~ra del L1_ceu 1 sembla evident que 1 Ajuntament
haura de contmuar pagant els projectes de la seu de
l'I EF a l'~ella Olimpica de Montju'ic totj pertanyer a
la Generalltat.
¿_Quin és el missat~e que !'alcalde de Barcelona vol fer
~bar ~s seus co~cmtadans en 1\nici d'un nou any? No
e~ _un missatg~ ~ad1cal?Ient nou. Es més aviat la reiteraClO ? un propo~1t q~e Ja be esmentat en un temps recent
pero que ~onst:Itue1x a p~er meu _la base imprescindible per ev1tar conf~ontac10ns paralitzants i esterils.
Barcelona el pa1s en el seu conjunt es troba encara
davant ~olts problemes que tenen les seves altematives
d~ solu~16 e~c~lla~es per dificultats d entesa entre admims~raclOns 1 Inst1tuc10ns. He explicat ja coro des de
l ~~tament hem assajat d'aportar racionalitat a la solucw d'alguns vells problemes.
47
�És ara l'hora de fer !'empenta decisiva per trencar la
situació de blocatge en que es troben algunes qüestions
essencials peral futur del país, com són l'ordenació territorial de Catalunya -i, per tant, la definició de l'area
metropolitana de Barcelona dintre d'un context més ampli-, els sistemes metropolitans del transport, el port de
Barcelona, els mercats centrals o la sort d'algunes grans
institucions culturals.
Estic convenc;ut que tenim davant nostre una oportunitat histórica que no podem deixar escapar. Aquest any
1985 que tot just acabem d'encetar no sera a casa nostra
un any electoral. Ha arribat el moment de fer un seriós
esforc; d'administració. L'any 1985 ha de ser l'any de les
grans decisions en el terreny de l'alta administració; de
les decisions que marcaran profundament la fesomia del
país.
Com a alcalde de Barcelona demano a les administracions d'aquest país el capteniment responsable i !'actitud
oberta i possibilista que el país reclama. N o ésr un recurs
retoric per acabar un missatge institucional. Es una voluntat que ja vaig expressar immediatament després de
les eleccions autonomiques de l'abril passat i que vaig
precisar en iniciati ves concretes de col.laboració a partir
del setembre.
Tots els problemes del país, obviament, poden afrontar-se des d'optiques polítiques diverses. Pero hi ha
qüestions d'un caracter tan basic que exigeixen un cert
nivell de col.laboració. No ens podem permetre el luxe
que institucions i actius fonamentals se'ns quedin als
dits per l'afany de defensar un dogma. La nostra ciutat
necessita una treva en la guerra dels principis.
Associació de la Premsa de Barcelona,
1O de gener del 1985
48
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1984
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Model social
Acció política
Balanç
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-01-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències