1
10
5
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1642/0000000705.pdf
bf3e11a6b1f43d2ef9a7e03fde43c18a
PDF Text
Text
pag. 65
<<Eldesamo amb Zap ero no va
i néixer de mi; no soc
I
b.
Exalcalde de Barcelona i expresident de Catalunya D Maragall, al seu despatx davant d'un l l e n ~
que interpreta el passeig de Gracia, dimecres passat.
LUlS MAURI
BARCELONA
1
nivells de decisió i moltes eleccions. I
s'estén la sensació que moltes deciPasqual Maragall mai ha estat un sions es prenen molt lluny: el preu
politic disciplinat. Avui, alliberat dels cotxes, la seguretat... Temes que
de la cotilla que comporten els car- tenen a veure amb espais més grans
recs i les aspiracions polítiques, i que el teu i en que el teu vot pot incertament decebut amb el seu par- fluir relativament poc.
tit, l'expresident manifesta la seva
heterodbxia amb més aplom si -Aixo no explica el salt entre I'absaixo és possible.
tenció catalana i I'espanyola.
-Catalunya ha viscut uns anys molt
-Catalunya ha aconseguit una dramgtics, no en el sentit de terriabstenció record en les munici- bles, sinó d'intensos, de tensos. Ara
pals. ¿Quina opinió li mereix?
hi ha distensió, tranquil-litat,menys
-Que cada vegada ens assemblem passió.
més als Estats Units. Alli la participació no passa del 50%.A Europa, -Els estremiments del seu mandat,
l'escenari politic augmenta de mi- la negociació estatutaria, la inestada, s'acosta a les magnituds ameri- bilitat, les turbulencies
canes. Com més gran és, més lluny -Que no s'han acabat del tot.
queda el poder i menys participació hi ha.
-¿Tot aixo no pot haver,provocat
-És possible. Pero penso que la
gent sent que el poder esta cada v e
gada més repartit: Europa, estats,
comunitats, municipis. Hi ha molts
((Teassumptes no
resolts, els mateixos
que nosaltres no vam
resoldre. Sempre es
pot fer mes))
-De manera que no creu que en
I'abstenció hi influís el fet que el
principal impulsor de la reforma de
I'Estatut digui ara que no va valer la
pena.
ta rellevancia. Pero l'abstenció té poc
a veure amb aixo.
-Ara no es votava l'Estatut, sinó els
ajuntaments. La gent sap que hi ha
qüestions importants sobre la taula,
com I'estatutaria, e n que ens juguem molt. I és bo anar-les refrescant, perque no tot esta resolt.
indult els ciutadans a pensar que el -També va molestar voste el seu
que s'havia de fer ja esta fet, que si el partit iel president Montilla.
gran tema era l'Estatut, ara ja el te- -Doncs jo crec que el que vaig dir
nen.
I'ajuda. Aquelles declaracions han
alertat l'opini6 i els poders espa-El conseller Saura el responsabilit- nyols que una retallada substantiva
za de I'abstenció per dir que I'esfor~ de l'Estatut seria dramitica.
-Quina rentrée que ha tingut. Abandona la presidhncia del PSC, qiiestiona I'esfor~de I'Estatut, diu que
Zapatero el va trair, que el model
del seu partit esta caduc, que aposta per un Partit Democrata Europeu
a imatge del nord-arnericL..
...
-Pero ara es votava sobre el poder
municipal, el mes proxim al ciutada. I I'abstenció catalana ha estat 10 punts mes alta que I'espanyola. ¿Hi ha una despolitització
especial a Catalunya?
((Lapolítica continental
va cap a la formació
de dos grans partits,
el progressista i el
conservador>>
-Em costa imaginar-ho. Seria com
dir que el poble no té l'última paraula. Jo crec que aixb no passara. El que
em preocupa no és el que hi ha a
l'Estatut, sinó el que n'ha quedat fora: qüestions de gran importancia estratPgica com les comunicacions,
l'aeroport, l'alta velocitat... Són coses
que conformen el país, encara que
no figurin a la Constitució ni en els
estatuts.
afartament en I'eiectorat?
-6s possible. O a l'inrevés, pot haver
de I'Estatut no va valer la pena.
-saura m'honora concedint-me tan-
-¿Que passaria?
una idea que flotava en l'aire i avui
és un projecte real. Anem cap a un
escenari politic en quP no hi hauri
socialistes, comunistes, verds, liberals i conservadors, sinó dos grans
partits, el progressista i el conservador.
-&És el principi del final de les ideologies?
-No. L'augment de mida del territori
on s'expressen les ideologies reque.
reix una simplificació per governar
aquest tot amb idees senzilles i clares: una opció globalment progressis.
ta i una opció globalment conserva
dora. Anem cap a un escenari polític
continental en que les querelles
domestiques i nacionals perdran
una mica la seva virulencia, encara
que segurament avui no és el dia
més adequat per dir-ho, just quan
ETA torna a l'activitat terrorista. En
tot cas, s'imposa la globalitzacit
política.
-¿Els partits hauran de fer com les
empreses, créixer, fusionar-se, in.
ternacionalitzar-se?
-En efecte. Aixb no vol dir que no h
pugui haver petits partits especialit
-Fa molts anys que parlo i escric so- zats en una veta de mercat, territo
bre el PDE, des dels 90. Llavors era rial o ideologica. Pero la tendPncia vz
�pag. 66
cap a la formació de dos grans partits europeus, el progressista i el conservador.
Superat el segle XX, tornem al XIX:
liberals i conservadors.
-No sé b e n bé si és t o r n a r - h i o
avanqar, per6 el canvi est2 en marxa.
te federalista i el federalisme espanyol va trontollar, no va poder seguir el ritme. Hi va haver fkenada, hi
va haver tensió, hi va haver xoc.
jo també. El balang: del meu mandat és enormement satisfactori.Va
canviar qui governava Catalunya,
es va assajar un Govern de coalició.
-Voste tampoc I'hi va posar comode al Govern del PSOE. A Zapatero
li plovien dificultats sobrevingudes
des de Catalunya
-Que va donar moltissims problemes...
-No pas més que els que dóna la
política.
...
-¿Comode? ¿Es tractava de posar-l'hi
comode a algú? A mi també m'arribaven dificultats des de Madrid.
Quan el president del Govern espanyol ve a Catalunya i se cita amb els
empresaris sense avisar el president
de la Generalitat, ¿qui posa en pro-Entenc les dificultats de Zapatero blemes a qui? ¿Hi va haver malicia?
per empitnyer el federalisme que No ho sé. El desamor amb Zapatero
compartuem. Potser teníem més il.1~- no va néixer de mi; no sóc jo qui ha
sions de les que era possible aconse- canviat. Figura que ell era federalisguir. Pero aixo no significa que les ta, ¿no? El poder espanyol, tant si 6
h2gim d'oblidar. Jo crec en el pro- de dretes com d'esquerres, té la idea
grés. Hi ha gent que creu que el món que a Catalunya amb qui s'ha de pacempitjora.Jo no, jo crec que millora. tar és amb els empresaris i amb CiU.
-Voste s'ha declarat trait per Zapatero, a qui acusa d'haver abandonat
el federalisme. Si aixo passa amb el
president més sensible a una idea
plural d'Espanya des de la República, ¿quina esperanga els queda als
federalistes?
-¿La seva aposta pel marc europeu
no és una fugida cap endavant? Si
la dialectica Espanya-Catalunya
esta encallada, s'engrandeix I'escenari i aixi s'empetiteix el problema.
-¿Com veu avui la situació política
catalana?
-No, si fos aixi estaria malament: Sí
que és cert que en el marc europeu
es redueix una mica l'acritud de les
pugnes domitstiques.Europa és 1'2mbit on s'ha de jugar. La dialPctica ja
no ser2 Catalunya-Espanya,sinó Catalunya-Espanya,Catalunya-Europa,
Espanya-Europa,tot a la vegada.
-No, no, en absolut. Aquesta tranquil.litat no és letargia, sinó el producte d'un Govern que té una majoria solida. No s'esperen sorpreses.
-Al ritme que va la construcció
política europea, aixo és una predicció a tan llarg termini...
-La llista es lilarguissima: ell Dragon Khan polític, la cita amb ETA a
Perpinya, I'acusació del 3%' la corona d'espines, la reorganització
frustrada del seu Executiu
...
-La confluencia dels dos nacionalismes, el catali i l'espanyol, va ser
dramltica, ho és sempre. Per no
parlar del factor independentista
quan s'ha d'aprovar u n Estatut,
perque no et pots posar d'acord,
que és el que va passar. ¿Es podia
haver governat Catalunya sense fer
l'Estatut? Probablement si. Per6
s'havia de fer; feia més de quatre
anys que estivem reclamant la reforma. Catalunya va canviar el seu
Estatut, per6 no va poder fer una
cosa que m'hauria agradat: canviar
la constitució. Aixb segueix pendent. També per a Zapatero. Una
cosa és no poder canviar-la ara, i
una altra és renunciar-hi. Espanya
estaria molt millor si la Constitució
certifiqués que hi ha tres nacionalitats histbriques.
-Home, més tranquil.la, és clar.
-¿En una letargia, ha dit algun cop?
-El seu Govern se sustentava sobre
la mateixa coalició i tenia una majoria mes amplia que I'actual. En canvi, va anar de sincope en síncope
fins que es va trencar.
-¿Amb qui es queda, amb el Maragall alcalde o amb el Maragall president?
-El primer tripartit va ser més inestable perque va ser el primer, per6
-És veritat que Europa va molt lenta. tenia més vots, ¿no? Els governs de P W De base r> Maragall no conserva cap carrec al PSC.
El PDE trigar2 a materialitzar-se, coalició són aixi. Miri a Itilia. Aquí
pero la tendencia és clara.
tenim una idea simplista de la democricia. Vam tenir tants anys de dicta-¿Que opina del Govern actual?
dura que alguns pensen que la de-¿Quin paper tindra voste al PDE?
-Esti fent les coses de forma ordenada, correcta, positiva, cosa que parla
-Molt menor. No seré un activista; mocracia és el mateix pero votat cabé del seu president. Hi ha assumpaixb és per a gent més jove. Franca- da quatre anys. Doncs no. És un siste ''No tinc sensacid de
ment, jo avui no tinc gran cosa a dir. ma diferent en quil cada dia pot pas- f racas. Pero
'ho han tes no resolts, els mateixos que nosaltres no vam poder resoldre: aeroPuc anunciar tenditncies, pero no hi sar qualsevol cosa.
preguntat tants "ps
tindré un paper actiu.
port, alta velocitat Barcelona-Valen-L'any passat, el Cercle d7Economia que ia comenco a
cia i arce el ona-~ilbao, ambició
econbmica, ubicació a Catalunya de
-També voste ha acusat Zapatero va criticar que voste, com a presid'haver-lo descavalcat en favor de dent, no tenia el lideratge esperat. preguntar-m'ho jo))
centres de decisió...Sempre es pot fer
k *-* U\-*
&>si* ~ \ e a $
més.
Montilla. ¿El líder del PSOE treu i Ara, en canvi, elogia la capacitat de
hw SARI^'-*
posa líders al PSC?
-No. Si jo m'hi hagués negat, Zapate
ro ho hauria tingut difícil. Una altra
cosa és que jo hagi decidit deixar-ho
al veure acabada una fase personal i
política.
-¿Quan, on va néixer el desamor
entre voste i Zapatero?
comandament de I'Executiu de
Montilla. ¿Que li sembla?
-Que a Lara [president del Cercle
d'Economia] li deu agradar més
aquest Govern que l'anterior. Jo si
d'algú estic lluny políticament és de
Lara, de la dreta.
-¿i Montilla no ho esta tant?
-No sé si és desamor. El Govern ca- -No ho sé. L'hi hauria de preguntar a
tala va tirar milles amb el seu projec- ell.
L ha
~ . aLSE,SSTt@a"irU$
((Crecque no hi haura
, , ,
retallades substantives,
El que em preocupa
es el que n'ha quedat
fora: airoport, AVE.. .
))
-¿Creu que al Govern li falta avui
,
ambici4
-¿En que quedem? Abans es criticava
que hi havia excés de tot aixo, i ara,
que n'hihapoc.
-Amb tots dos, home, no foti. ¿Que
vol, que renegui d'una part de la
meva historia, d'una part de la m e
va vida? De l'alcaldia també en tinc
records duríssims. Hi va haver moments enormement dificils, durs i
desagradables, com la campanya
en que els meus adversaris es van
inventar que jo tenia problemes alcoholics. Va ser un cop molt dur. Et
planteges si val la pena sacrificar la
tranquil.litat de la teva família, si
val l a pena seguir endavant a
aquest preu.
-¿Se sent decebut amb el PSC?
¿Ha trobat a faltar el suport del
seu partit?
-Si, algunes vegades. Jo, amb el
meu partit, me les vaig tenir quan
era alcalde i també quan-vaig ser
president.
~-
-¿Té alguna sensació de fracas, de
frustració, de decepció?
-No. Pero m'ho han preguntat tants
cops que comenqo a preguntar-m'ho
-¿Que far5 ara al PSC?
-Sóc una persona de la base. ¿Militant? No m'agrada aquesta paraula; té ressonincies militars. =
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El desamor amb Zapatero no va néixer de mi, no soc qui ha canviat
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Mauri, Lluís
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Expresident
Catalunya
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Espanya
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Partit Demòcrata Europeu
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-06-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1570/0000000733.pdf
60d84c01a975e56370129117e475cf25
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Espanya està malalta de por i de fonamentalisme
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Mauri, Lluís
Tordera, Josep
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Govern
Canvi
Tripartit
Acció política
Model social
Espanya
Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-21
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1551/0000000724.pdf
150d06a8359f1d4bba8b8657ba78db13
PDF Text
Text
Entrevista a El Periódico
"La dreta utilitza la immigració per abaixar els salaris i capitalitzar l'enuig social"
ENTREVISTA Pasqual Maragall
EDAT 61 ANYS
LLOC DE NAIXEMENT 88 BARCELONA
CÀRRECS ALCALDE DE BARCELONA DE 1982 A 1997
Amb els tambors electorals ressonant a l´horitzó, Maragall ja es veu com a successor de Pujol a la
Generalitat. I augura que les pròximes eleccions catalanes tindran una gran repercussió a tot Espanya.
Luis Mauri
--¿És tan incoherent com asseguren els seus adversaris, vostè?
-- No, però alguna cosa han de dir.
--CiU també el presenta a vostè com un lacai del PSOE i fins i tot com un vellet al costat del jove Mas:
heus ací la trilogia de l´horror maragallià, segons Convergència.
--Parlen d´incoherència o d´heterodòxia per no reconèixer que el que hi ha en realitat al PSC és
autonomia. Això de la supeditació al PSOE ja no té cap ganxo. A Catalunya hi ha una dependència, en
efecte, però tots sabem quina és.
--Expliqui´s.
--La de CiU respecte del PP. I, sobre la meva edat, ¿per què es va presentar Pujol l´última vegada? En
tot cas, no he considerat mai que Pujol, que té 11 anys més que jo, sigui vell, entre altres coses, perquè
no veig que l´edat sigui una cosa negativa.
--¿No tem que els seus contrincants desenterrin el rumor que el presentava com un bevedor empedreït?
--Ells són els que han de témer les nostres bateries. El Govern de CiU ha perdut l´aigua en l´Ebre.
També es va omplir la boca de més poder i més diners per a Catalunya, i no ha aconseguit ni una cosa
ni l´altra. I ara es vol vendre el Pirineu per fer negoci abans de perdre el poder. No és que jo pensi que
no tornaran a recórrer a la infàmia, però el moment més difícil ja el vaig passar el 1987, quan els
convergents van basar la seva campanya a Barcelona en insults com aquest. Ara els perjudiquen a ells.
--Dies enrere, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, es vanagloriava de tenir la millor
calba de Catalunya. ¿Té algun atribut que estigui a l´altura, vostè?
--Jo tinc sentit de l´humor. Suposo que Duran deia allò de la seva calba pel pentinat de l´altre (Artur
Mas, el candidat de CiU).
--La tensió creixent entre CiU i el PP sembla anunciar la fi de la seva aliança.
--Tot això ja estava previst. Vostès havien escrit fa mesos sobre la imminència d´aquesta ruptura, i jo
havia fet declaracions en el sentit que farien veure que trencarien. No és res més que una representació.
--¿Creu que, de totes maneres, això pot provocar un avançament electoral a Catalunya?
--Estaria molt bé que Catalunya deixés de perdre el temps. Però, per als ciutadans no té cap interès
discutir sobre la voluntat o no de convocar eleccions en lloc de fer-ho sobre els problemes reals. Potser
això pugui tenir interès per a l´elit politicomediàtica, però no per a la gent. Al PSC no l´obsessionen els
avanços electorals, sinó les solucions als problemes: l´Ebre, la vall d´Aran, la inseguretat, la
immigració...
--¿Seria estrambòtic pensar en la possibilitat d´una gran coalició CiU-PSC en el Govern català?
--Està completament descartat amb una victòria dels socialistes. Una altra cosa és el que pugui passar a
Madrid quan CiU quedi, per primera vegada, en l´oposició a Catalunya. No concebo que, llavors, els
nacionalistes continuïn recolzant el PP i tampoc sembla que aquest hagi de revalidar la seva majoria
absoluta... Això pot alterar l´escenari.
--Per això el que vostè pugui fer a Catalunya adquireix tanta importància per a l´esquerra espanyola...
--No només per a l´esquerra; també per a la dreta. Per això CiU i el PP no trencaran abruptament: tots
dos tenen un objectiu comú.
--¿Impedir que vostè sigui el nou president?
--Sí, impedir que guanyi el PSC.
--El Govern del PP acaba de patir la seva primera vaga general. ¿Quina lectura en fa, vostè?
--No sé si tant pel 20-J com al llarg d´aquests últims mesos, el Govern d´Aznar ha perdut àngel; ha
guanyat en arrogància i ha perdut en credibilitat.
�--¿Ha marcat també el 20-J un punt d´inflexió en l´oposició amable del PSOE?
--Zapatero ha aguantat l´empenta dels dos primers anys i aquesta és una de les coses més importants
per a un polític. Jo també vaig haver d´aguantar força. Quan l´oposició aguanta la primera empenta i el
cost de fer oposició, que és molt alt, arriba el moment del desgast del Govern. El bon polític és el que
sap observar aquest procés i mantenir-se en les verdes i preparar-se per a les madures...
--Vostè és l´únic socialista que ha gosat elogiar algun aspecte del lideratge polític d´Aznar.
--Se li ha de reconèixer que ha posat a dins de la Constitució tota la dreta espanyola sense excepció.
--Vostè també ha alabat la rapidesa de reflexos del líder del PP.
--Bé, això no és una qualitat específica d´Aznar, sinó de la dreta en general, que és més ràpida que
l´esquerra per ficar el dit a la llaga, encara que només per furgar-hi, no per curar-la. La dreta capitalitza
amb gran prestesa els impulsos col.lectius, però no per arreglar els problemes, sinó per utilitzar-los en
benefici propi.
--¿Per què és lenta l´esquerra?
--L´esquerra té un actiu, els valors, i un passiu, transformar-los en solucions, que és la seva missió. És
un procés lent. La dreta no aporta solucions, només crida contra els problemes. Miri la inseguretat o la
immigració: la dreta no està solucionant res. De la quota d´immigrants legals prevista per a l´any
passat, només se n´ha cobert el 4%. Però, això sí, la dreta dicta lleis...
--¿Lleis com la que permetrà il.legalitzar Batasuna, que quan es va votar dos senadors del PSC es van
absentar per no ratificar-la ni trencar la disciplina de partit i un altre de Ciutadans pel Canvi hi va votar
en contra? ¿Què hauria votat, vostè?
Sí.
--¿Per disciplina o per convicció?
--No només per disciplina de partit. Torno a l´explicació anterior. La dreta no resol els problemes, però
connecta ràpidament amb els sentiments col.lectius. Un d´aquests, avui, és que la lluita contra el
terrorisme no és eficaç i que hi ha una certa impunitat de les manifestacions favorables al terrorisme o
del silenci còmplice i l´amenaça velada, cosa que genera una gran indignació social. Una indignació que
és difícil no compartir si es manifesta en forma de llei, tant si aquesta és oportuna o no. És una qüestió
moral. I un partit que aspira a governar ha de connectar amb aquesta indignació, encara que no cregui
en la utilitat d´aquesta llei.
--¿Fins i tot si sospita que aquesta llei podria beneficiar els terroristes?
--També en aquest cas. És molt dubtós que aquesta llei doni resultats positius en la lluita antiterrorista,
però tampoc es pot afirmar amb certesa que tindrà efectes negatius. Només el Govern pot resoldre el
problema del terrorisme. Si l´oposició tingués la solució i l´expliqués, no faria cap servei a ningú,
excepte als terroristes: els regalaria informació i arguments per acusar els demòcrates de divisió. Per
això precisament no perdono l´actitud d´Aznar en aquest tema: no és resolutiu i a més a més ens obliga
a tots a estar amb ell o contra ell, quan sap que té el nostre suport per resoldre el problema, no per
utilitzar-lo.
--El binomi immigració-inseguretat està obligant la dreta i l´esquerra a modificar els seus discursos a tot
Europa ...
--I la dreta està guanyant allà on governava l´esquerra, que ja ha pagat els plats trencats a França,
Holanda, Portugal... Però a Catalunya i a Espanya governa la dreta, que també pagarà els plats trencats.
En la immigració hi coincideixen els dos eixos sobre els quals basculen dreta i esquerra: l´identitari i
l´economicosocial. La immigració genera problemes d´igualtat-desigualtat i d´identitat. La dreta vol que
hi hagi més immigració perquè així baixin els salaris i perquè creixi el descontentament i el cost de
conviure amb el que és diferent. I després promet fer fora del país els immigrants. El sarcasme és que
qui paga els dos preus, el de la baixada dels salaris i el de la inseguretat, són els treballadors i els seus
barris i escoles.
--¿I com ha de respondre l´esquerra? ¿Què ofereix, vostè?
--Pedagogia i solucions. Pedagogia: s´ha d´explicar a la gent que la dreta no busca el benestar de les
classes populars, sinó treure partit de la situació i endur-se els seus vots. I solucions: garantir la
seguretat als barris obrers, que són els que pateixen l´impacte, perquè en els de les classes mitjana i
alta ni s´assabenten que hi ha immigració. Seguretat i condicions de vida dignes als carrers, i qualitat a
les escoles. Quan el Govern garanteixi això, la immigració deixarà de ser un problema. L´esquerra ha
d´aportar solucions als que paguen els plats trencats, no limitar-se a anar pel món cridant ´¡Feixisme,
feixisme, feixisme!´
--¿També ha de controlar els fluxos migratoris?
--Sí. La UE s´ha de dotar d´un servei d´immigració comú i exigent, com el dels EUA.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La dreta utilitza la immigració per abaixar els salaris i capitalitzar l'enuig social
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Mauri, Lluís
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Immigració
Europa
Dreta (Ciències polítiques)
Model social
Acció política
Catalunya
Espanya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-06-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1543/0000000717.pdf
b2260604650a57573f3305d99f934bc5
PDF Text
Text
Entrevista a El Periódico (19-8-2001)
Pujol no gosa enfrontar-se un altre cop amb mi
No ofereix la més mínima oportunitat al dubte. Amb el relaxament de les
vacances que li il.lumina la cara, està absolutament convençut que quan
Pujol deixi el seu despatx al Palau serà per ocupar-lo ell.
A. Carbonell
Pasqual Maragall : "Pujol no s'atreveix a
tornar-se a enfrontar amb mi en unes
eleccions"
VA NEIXER A BARCELONA
EDAT 60 ANYS
TRAJECTORIA FUNDADOR DEL PARTIT DELS SOCIALISTES (PSC) I ALCALDE DE BARCELONA (1982-1997)
LUIS MAURI
--Als anys 60, vostè va victorejar la Cuba de Castro i la Iugoslàvia de Tito; als 70, va
somiar amb una societat socialista i democràtica després de la nit franquista; als 80 i
als 90, va governar Barcelona amb pols socialdemòcrata i liberal. Quin significat tenen
avui, de cara al segle XXI, la dreta i l'esquerra?
--L'esquerra és la que intenta realitzar els somnis. I la dreta és la que en desconfia. Però en
la tenacitat per realitzar els somnis sempre existeix la possibilitat de trair-los. Si només hi
penses o els desitges, els somnis són meravellosos; però per poder-los agafar és necessari
ficar-se en el fang de la realitat.
-- Quins somnis ha traït vostè?
-- Tinc somnis pendents, sí. Traïts? Segurament també.
-- Pot ser més precís?
--Un somni pendent, no només meu, sinó de la ciutat, del país, és la cita de Barcelona amb
les cultures del món el 2004. Es l'assignatura pendent de sempre, la reconciliació del món i
els ciutadans. Va començar amb Adam i Eva, suposo, però sobretot es va posar de manifest
als segles XVIII i XIX, amb Kant i Marx. Marx veia la història com una locomotora que només
podia anar endavant. Es podia aturar, sí, però no recular; el vent de la història l'empenyia
invariablement cap endavant. Kant era més escèptic. Però avui sabem que tot depèn de
nosaltres. Podem avançar i aturar-nos, però també podem destruir el món. Si ens equivoquem,
tot se'n pot anar en orris.
--Li preguntava pels seus somnis traïts.
--La vida és una continuïtat de traïcions percebudes, que probablement no són traïcions
reals. Un es va fent gran. Resulta que descobrim que els Reis són els pares, i així moltes
coses. No hi ha res tan idíl.lic com ens pensàvem. El creixement és un cúmul de petites
traïcions, d'un mateix o dels altres, a les quals hem de donar un sentit final més que original. No
hem de pensar tant en si fa 20 anys vas dir no sé què, i que després has fet què sé jo, sinó en
si el lloc on et dirigeixes és digne en funció del teu plantejament inicial. Si ets fidel als teus
orígens d'una manera radical i absoluta, acabaràs paralitzat, no podràs fer mai res.
-- La dialèctica mundialització-antimundialització és la versió actual de la dialèctica de
classes?
--L'està substituint. Marx ja ho va plantejar en aquests termes. El comunisme, el paradís a la
terra, segons Marx, només podia funcionar a escala mundial. I, en efecte, la globalització és
�aquí, però arriba del costat contrari. Qui porta el comandament és el capital. O, dit en termes
d'avui, l'economia està mundialitzant la societat i aquesta última no domina l'economia. La
qüestió és aconseguir que la societat no quedi a la mercè de l'economia.
-- El món serà global o no serà?
-- Sí, però no a partir d'ara. Avancem cap a un món global des del principi dels temps.
-- Quin és el lloc de Catalunya en aquest món global?
--La mundialització canvia la distància entre el que fas i l'efecte del que fas. Catalunya és
molt més petita en relació amb el món amb què es relaciona. Es menys mestressa del seu
propi destí, i això també li passa a Espanya, i a Europa. La globalització ens fa a tots plegats
menys amos del nostre destí.
-- Així doncs, els nacionalismes tenen el paper de protegir, de fixar les identitats dels
elements globalitzats?
-- La globalització comporta un perill de pèrdua d'identitat. S'ha de conjugar la consciència
de globalització amb la necessitat de particularització. Els federalistes hi estan treballant des
de ja fa molt de temps, també a Catalunya. Els nacionalismes que governen avui Espanya i
Catalunya han perdut el nord en vista d'una nova realitat en què el seu missatge no és suficient
ni satisfactori. El nostre missatge federalista potser és més complicat, però és capaç de donar
una resposta més adequada a la nova situació. Es millor l'Espanya plural i progressista que
l'Espanya de la desconfiança. Catalunya té la possibilitat i l'obligació de formular un projecte
diferent d'Espanya. Catalunya no ha d'aspirar a tenir un tracte especial com, per exemple,
Euskadi, sinó a posar damunt la taula un projecte d'Espanya on hi càpiga còmodament i els
altres, també.
--Vostè no es pot queixar de Jordi Pujol. Déu n'hi do quin regal que li ha fet retirant-se
de la competició electoral.
--I tant que em queixo. M'agradaria tornar-lo a guanyar en vots, i aquest cop, també en
escons.
--Dir que prefereix enfrontar-se a Jordi Pujol que a Artur Mas sona, permetim que ho
digui, una mica hipòcrita...
--Pujol no s'atreveix a tornar-se a presentar. No vol perdre. Ja va perdre amb mi una vegada,
encara que va acabar guanyant en temps de descompte i gràcies a la llei electoral. Però ara
no gosa tornar-ho a intentar, i envia aquest noi, Mas. Saben que no guanyaran i s'estan venent
el present en el mercat de futurs. Per aguantar en el poder dos anys més, paguen el suport del
PP al Parlament al preu de comprometre el seu recolzament al PP al Congrés quan, després
del 2004, els conservadors perdin la majoria absoluta.
-- Quina virtut política de Pujol considera envejable?
--Que parla alemany, que és una virtut política molt important. Bé, el seu coneixement de la
història i la seva fidelitat a Catalunya.
-- I de Mas?
�--Es un bon opositor. A l'Ajuntament de Barcelona vaig tenir a l'oposició, per CiU, Trias
Fargas, Cullell, Comas, Mas i Roca. El més dur de tots plegats, el més incansable, va ser Mas.
Ell va ser qui va boicotejar la Carta Municipal endarrerint-ne l'aprovació
--Recentment, vostè parlava d'un clamor que demana eleccions a Catalunya. Venint
cap a aquí no he sentit a ningú parlar-ne...
--No he dit que la gent parli, sinó que hi ha tres partits (PSC, ERC i IC-V) que van sumar
50.000 vots més que els altres dos (CiU i PP) i que han demanat eleccions urgentment.
Després de tota aquesta campanya de CiU per aconseguir més poder i més diners, ara sabem
quants diners donarà el nou sistema de finançament autonòmic, però no diuen quants n'hauria
donat l'antic. Hi ha una sensació inquietant de no saber si el fet que CiU vagi bé significa que el
país va cap endavant o no. El Govern no s'ocupa dels assumptes importants de la vida
quotidiana, de la immigració, de la seguretat, que està pitjor que mai, de l'escola, les
inversions...
-- No ha fet res bé el Govern de Jordi Pujol?
--Sí, moltes coses. Fonamentalment, el manteniment de la dignitat de ser català, de l'idioma,
de la seva his- tòria i les seves institucions. La creació de la consciència que Catalunya és
una nació.
-- Només la defensa de la identitat?
--I algunes altres coses, com la Universitat Oberta de Catalunya i TV-3.
-- En què s'hauria de notar el canvi que vostè propugna?
--En la vida quotidiana. Els 100.000 milions de pessetes de més que, segons CiU, reportarà
el nou finançament, em comprometo a destinar- los íntegrament a la família, l'ocupació de
les dones, l'escola, la natalitat, els avis i els menors en situació de risc. Tenim una de les taxes
de natalitat més baixes del món. S'han de fer polítiques perquè les dones puguin treballar i tenir
fills sense que això els suposi un sacrifici ímprobe o la pèrdua de la feina, o les empennyi a no
tenir fills.
--A la tardor, vostè presentarà la moció de censura més anunciada de la història. No el
preocupa que no el votin ni ERC ni IC-V?
--Presentaré la moció de censura. Es la meva obligació. Qui vulgui peixos que es mulli el cul.
Tantes queixes durant tant de temps perquè no hi havia oposició al Parlament... Doncs ara
n'hi ha. La gent podrà veure que hi ha una alternativa, i això, òbviament, horroritza CiU.
-- Quin PSOE prefereix, el de Felipe González, el d'Almunia o el de Zapatero?
--El de Zapatero.
--Donat que avui no n'hi ha cap altre, la seva resposta podria semblar a algú més
pragmàtica que sincera.
--Zapatero entronca amb el federalisme. Felipe havia de parlar en un llenguatge que arribés
als militants demòcrates antifranquistes, però també als fills de la Guàrdia Civil, com jo dic.
Ara fa falta algú que proclami l'Espanya plural, la dels socialistes de la República. Felipe
representa el període en què Espanya només podia canviar amb una política d'Estat fort; feia
�falta una persona que tingués l'Estat al cap. Ara cal una persona que tingui al cap el que vulgui,
però que alliberi el joc, que sigui més federal, que no el preocupi tant la unitat. El PSOE havia
de demostrar que és alguna cosa més que Felipe González, i ho ha demostrat.
LLEGINT EL DIARI AMB PASQUAL MARAGALL
LA IMMIGRACIO
El Govern central avorta la negociació i desallotja per la força els africans de Barcelona.
"Això no s'arregla amb una llei d'estrangeria. S'ha de donar poder als ajuntaments, que són
l'Administració més pròxima als ciutadans, perquè actuïn amb eficàcia i els barris i les
escoles puguin encaixar l'allau de gent amb problemes que arriba de fora. Els que estan pagant
el cost de la immigració són els antics immigrants, els immigrants interiors dels anys 50 i 60,
que veuen que els barris i les escoles que els va costar tant esforç dignificar es comencen a
degradar una altra vegada. Això és un sarcasme històric que no ens podem permetre. I també
s'ha d'invertir als països d'origen, perquè menys persones es vegin amb la necessitat d'emigrar.
Això, i no lleis d'estrangeria, és el que necessitem".
LA CLONACIO HUMANA
Científics i polítics d'arreu del món debaten els limits morals de la clonació humana.
" Què es pretén, recrear una persona o generar solucions per a determinades malalties? Si
t'equivoques al fer un fetge o un ronyó, el destrueixes i ja està, però si encertes, salves la
vida d'una persona. Però si t'equivoques al recrear un ésser humà... No hi ha garantia de no fer
monstres. No és acceptable que, per evitar que la naturalesa creï monstres, correm el risc de
fabricar-ne nosaltres".
L'IDIL.LI CRUZ-CRUISE
L'actriu espanyola Penélope Cruz i el nord-americà Tom Cuise esbomben la seva relació.
"Penélope Cruz és una actriu que em cau molt bé. La veritat, no sé què li veu a Tom Cruise,
ha, ha, ha. La seva exdona, Nicole Kidman, ara diu que per fi ha pogut posar-se sabates de
taló alt, perquè quan anava amb Cruise no podia fer-ho per no subratllar més la baixa alçada
de la seva parella. Encara que les notícies sobre la relació Cruz-Cruise també podrien ser una
estratègia purament de màrqueting."
FIDEL CASTRO
El líder cubà compleix 75 anys i diu que serà rebel fins que es mori.
"Està bé, però si Fidel Castro vol ser rebel de veritat, que permeti que la rebel.lia que
proclama continuï després d'ell. Castro hauria d'obrir la mà abans que sigui massa tard. Hauria
d'impulsar transició cap a la democràcia que permetés a Cuba sortir de l'aïllament".
PASQUAL MARAGALL
RADIOGRAFIA
L'amant de la vora del precipici
Maragall no és un polític comú. Ho confessa just abans de començar l'entrevista. "Si jo fos
un polític dels que es porten ara, li preguntaria quin titular vol que li doni", deixa anar amb un
punt d'ironia. "Com a la perruqueria: què vol?". Nét del poeta Joan Maragall, militant
revolucionari durant els anys d'universitari, l'exalcalde de Barcelona és un polític intuïtiu,
heterodox, indisciplinat, obstinat, amant de les passejades per la vora del precipici. Els
socialistes catalans confien en Maragall per trencar el malefici electoral que arrosseguen des
de l'any 1980 enfront de Jordi Pujol.
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pujol no s'atreveix a tornar-se a enfrontar amb mi en unes eleccions
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Mauri, Lluís
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Globalització
Catalunya
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Pujol, Jordi, 1930-
Oposició
Acció política
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-08-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/578/llibre_gotaMalaia.jpg
5c66c093e3ec75e60ef4d76820c9ae91
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La gota malaia: una biografia de Pasqual Maragall
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Acció política
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Alcaldes
Barcelona
Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Mauri, Lluís
Uría, Lluís
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Edicions 62
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Sinopsi de l'editorial:
La gota malaia no és una biografia autoritzada de Pasqual Maragall, l'exalcalde olímpic de Barcelona i candidat a la presidència de la Generalitat; no és tampoc una biografia desautoritzada. La gota malaia és una travessia palpitant pel passat recent, pel present i pel futur de Barcelona i de Catalunya; un recorregut vibrant pels últims quaranta anys de la història d'aquest país; un periple que té com a protagonista Pasqual Maragall, una figura clau en l'escena política catalana. Els periodistes Luis Mauri i Lluís Uría han realitzat aquest treball d'investigació política a partir de dues premisses essencials: la independència i el rigor.
Han combinat d'una manera trepidant la crònica, el reportatge i l'anàlisi per indagar el rerefons del personatge públic, per revelar els aspectes inèdits de la seva trajectòria personal i professional i per traçar un perfil humà precís de Pasqual Maragall.
Després de dos anys de consultes a hemeroteques i a arxius oficials i d'entrevistar prop d'un centenar de persones, Mauri i Uría ens ofereixen una història esplèndida, alhora lúcida, crítica i audaç.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall