2 50 54 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1561/0000000721.pdf af06306afab311cee68a31b70b215040 PDF Text Text Entrevista a Diari Avui (17-10-2002) "Si Mas vol un debat ho té fàcil: que demani a Pujol que marxi i es quedi ell". "Fa un mes li vaig dir a Rodríguez Zapatero que rebés el conseller, però amb aquests canvis de govern la cosa s'ha complicat una mica" ENTREVISTA: Pasqual Maragall President del PSC A. Sáez / C. Palomar "Diari Avui" No hi ha relació amb CiU, però sí amb gent de CiU, fins al punt que es passen al nostre partit" "La majoria pensarà amb mi que el canvi de govern no té res a veure amb un interès polític" AVUI Artur Mas porta setmanes desafiant-lo sense gaire èxit a posicionar-se sobre temes com la seva proposta de fer un nou Estatut. P.M. La seva proposta d'Estatut diu que és per a d'aquí a un temps. L'única proposta que hi ha ara damunt la taula és la nostra, la que hi ha a la comissió d'autogovern. Després hi ha un document d'ells que és una tirallonga llarguíssima de reivindicacions que no considero que sigui una autèntica proposta de nou Estatut. Ha passat tant de temps que el que cal no és un retoc sinó un nou enfocament -i de la Constitució- en què predomini la devolució de competències com a norma i no com a excepció. Precisament dijous passat quatre grups del Parlament (CiU, PSC, ERC i ICV) vam aprovar una moció que significa el primer pas per reformar l'Estatut dins d'aquesta legislatura, per no esperar un any. AVUI Des de CiU se li recrimina el seu silenci... P.M. Silenci?, però si jo només faig que parlar de l'Estatut i hi ha qui em critica i tot! AVUI Sí, però no ha parlat de la proposta de Mas. P.M. Perquè crec que no l'ha feta, encara. Tot això que ha dit és fer volar coloms per veure si els altres s'enganxen. I ningú ho ha fet perquè ningú s'acaba de creure de debò que hi hagi hagut un canvi de pensament. A CiU, ara, no se li coneix el pensament polític. Se li coneix el pensament tàctic, però no l'estratègic. L'única aposta era estar a prop del poder a Madrid per treure més calés, però això no ha donat resultat. AVUI No hi ha un cara a cara entre Mas i Maragall. ¿És una estratègia volguda? P.M. No. Hi ha un problema de procediment. Mas no és el president de la Generalitat. Jo sóc el president del grup més important de l'oposició i, per tant, quan pregunto, Mas no pot substituir Pujol. Alguna vegada ho han fet però saltant-se si no les lleis, sí les regles no escrites de la democràcia. No pot no contestar el censurat a una moció de censura. Això no té precedents en la història política contemporània. Ja he patit aquestes maniobres tàctiques quan era a l'Ajuntament de Barcelona i ara no em caçaran. AVUI ¿I què haurien de fer perquè vostè els respongués? P.M. Ho té molt fàcil, Mas. Que demani a Pujol que plegui i que es quedi ell. Això seria més honest amb el poble català que no dir al president que ell ja no fa de president sinó d'acompanyant... Que Pujol digui que marxa i que es quedi el seu successor. Seria més franc i ens podríem barallar cada dia. A part de dir que Maragall no vol contestar amb una finalitat d'erosió, no crec que de debò pensin que jo no en vull parlar. Si el que vol CiU és un debat Mas-Maragall, ho té molt senzill: ja que no volen avançar eleccions, que dimiteixi Pujol i que presentin Mas com a candidat. I que estiguin tranquils perquè el PP els recolzarà. No és gaire complicat. AVUI Seguint amb aquests moviments tàctics de CiU... P.M. Ja no seguirem més perquè li hem concedit molta estona. AVUI Insisteixo. Mas ha enviat una carta a Rodríguez Zapatero demanant una reunió per parlar de l'autogovern on vostè no hi sigui. P.M. Fa un mes li vaig dir a Rodríguez Zapatero que el rebés. Així com al principi vam comentar que el que havia de fer el secretari general del PSOE era parlar amb Jordi Pujol, després li vaig dir que potser podria rebre el conseller de la Presidència. Però amb tots aquests canvis de govern, la cosa s'ha complicat una mica. �AVUI Sembla que les relacions entre CiU i PSC no passen ara pel seu millor moment... P.M. No hi ha relacions. Hi ha moltes relacions entre el PSC i gent de CiU, fins al punt que alguns es passen al nostre partit. AVUI Diumenge passat Pujol va afirmar que li feia fàstic que el PSC el defensés. P.M. Aquestes declaracions no em mereixen cap comentari. AVUI Fins ara, la política catalana s'havia caracteritzat per l'educació entre adversaris. Ara sembla que això hagi canviat. P.M. Nosaltres ja estem acostumats a això i sempre ho hem valorat com un signe de vitalitat nostra: aguantem el que sigui. AVUI Per tant, això és una mostra de nerviosisme per part de CiU... P.M. Ho pot dir com vulgui. AVUI ¿Creu que aquesta última remodelació del govern català respon als interessos de Catalunya? P.M. Rotundament no. És la sisena crisi i el setè govern. Ja s'ha dit molt que això no va i que estem en una fase molt terminal perquè la gent entengui les raons per les quals s'han fet aquests canvis. La majoria pensarà amb mi que no té res a veure amb un interès polític profund. AVUI Preveu més canvis? P.M. Home, toca! Perquè si són a dos per any, encara en queden dos més. Però l'últim seria el dia abans de les eleccions. Si descomptem aquest, encara en falta un pels volts d'abril o maig. AVUI ¿Pensa remodelar el seu govern a l'ombra? P.M. No. Aquest govern és molt més constant, permanent, sensat i experimentat. AVUI ¿Creu que hi ha una sensació de paràlisi? P.M. Depèn. El que sí que hi ha és un predomini de la impressió que no avancem. Ningú sap quin és l'objectiu del govern més enllà de l'actitud del qui dia passa, any empeny. AVUI Pel que fa als pressupostos... P.M. No se sap amb qui els aprovaran. AVUI Mas s'ha trobat en secret amb Rato per pactar-los quan uns dies abans havia proposat obrir negociacions amb tots els grups. P.M. No sé que dir, perquè és opinar de coses tan etèries... Amb qui faran el pressupost? AVUI Sembla que amb el PP. P.M. Doncs serà el mateix que van fer l'any passat. AVUI ¿La sensació és que s'està fent una comèdia? P.M. La sensació és que no és una lluita de a veure qui pot més, sinó de qui pot menys. Altres anys, CiU i PP han pactat les grans magnituds i la carta als Reis. Uns són els que mantenen l'equilibri i els altres són els que van dient pels pobles: jo t'he fet el pont, l'escala, l'ascensor... No és fantàstic aquest panorama. AVUI ¿I la predisposició d'ERC de negociar esmenes parcials? P.M. No és una cosa nova. Val més que canviem de tema. Això del pressupost i les relacions entre CiU i PP és un melodrama de tercera categoria que ens fa perdre el temps. Per això demanem que aquesta comèdia s'acabi perquè no està fent gens de bé al país. Ens acostem a una situació de canvi. Pot ser categòric o no tant, tot i que jo crec que ha de ser categòric i cada dia n'estic més convençut. No veig ni l'esma, ni les idees, ni els projectes, ni la categoria dels equips per si haguéssim de fer una continuïtat. Qué està fent CiU? Volen el Barça, La Caixa i la Vanguardia... i l'Òmnium. Però ara, què més volen? Al començament del mandat deien que volien més poder, però ara diuen que no, que voldran més poder més endavant. Ara no perquè quan es va votar la investidura CiU va prometre al PP que aquest tema no l'abordaria i Pujol ha estat molt fidel a la paraula donada a Aznar de no tocar l'Estatut. AVUI Què vol dir quan parla d'un canvi categòric? �P.M. Vol dir un canvi de majories que no sigui per un escó. AVUI S'està parlant d'un hipotètic gran pacte. P.M. No, això ho diu Carod-Rovira perquè ha de justificar que ERC no es pronunciï mai del tot. Ell insisteix en una entesa PSC-CiU que sap que no hi serà. Després d'una elecció dura, no és presumible que hi pugui haver un govern conjunt de PSC amb CiU. El que hi ha d'haver és un govern fort amb un programa molt clar. Per això, les esquerres no poden fallar. S'ha de fer amb molt de seny, audàcia i legitimitat. A Catalunya li convé un canvi clar i contundent. AVUI ¿No caldrà esperar a les eleccions generals per saber com quedarà el govern català? P.M. No. Crec que serà al revés. Les eleccions generals poden anar millor si les d'aquí van com han d'anar. Si a Catalunya surt bé, hi haurà més possibilitats de canvi a Espanya. El que més ens importa és que Catalunya sigui governada per un executiu progressista, però és cert que seria una ajuda que després a Madrid no hi hagués un govern del tipus involució autonòmica com hi ha ara. AVUI Aleshores surt Aznar parlant de 'barullo' socialista. P.M. El barullo el té ell. Al PSOE i al PSC cadascú és com és amb emotivitats diverses però amb un projecte en comú. AVUI Aznar ha retret a Zapatero que vostè vol pactar amb els independentistes. P.M. Això fa dos anys feia molt mal, ara cada cop menys. Ell pinta una Espanya irreal, mítica, que té la bandera més gran del món, que envaeix illes per dir que ha fet una conquesta quan això ja no es porta, que té un llenguatge que quan es deixa anar voreja els límits de la cultura comuna que es va crear amb la Constitució. Ara s'estan veient els límits de l'aznarisme, i a mesura que aixequen la veu es comença a notar un gall. AVUI Vostè ha escrit una carta a Rodríguez Zapatero demanant-li més audàcia. P.M. González havia de parlar amb una Espanya psicològicament franquista. Ara hi ha un nou personatge, amb un nou llenguatge i amb la convicció que s'han comès errors, que s'ha d'anar amb peus de plom en alguns temes concrets i que té com a objectiu l'Espanya federal. Jo li he dit a Zapatero que s'ha de tenir una teoria d'Espanya i explicar-la amb menys por. Sé que és un perill, per alguns, que ell ho hagi de dir, però penso que el que està passant va a favor que ho pugui dir. Hi ha un moment en què la prudència és útil, però a vegades també és inútil i contrària als interessos propis. AVUI ¿Això vol dir tenir una posició diferent del PP en un tema com els 'papers de Salamanca'? P.M. Jo parlo més d'un llenguatge i d'una doctrina que de gestos. Si als de Salamanca els dius de dur-te els papers, encara que no tinguin raó, s'hi oposaran perquè hi ha un localisme que jo no comparteixo però que existeix. Jo no gastaria tots els cartutxos en aquest front concret. En aquest sentit, la posició del PSOE ha estat més considerada que la del PP per molt que Pujol digui que són el mateix. AVUI Què li sembla que Ana Botella es plantegi dedicar-se ara a la política? P.M. Millor en política que a l'¡Hola!. Em diuen que és una senyora bastant més intel·ligent del que molts es pensen. AVUI Com va la presentació de les seves propostes? P.M. Bé. Van entrant a poc a poc. Ara hem fet la de medi ambient. La gràcia de presentar-les una rere l'altra és que comences a tenir un relat que lliga les propostes. Em fa molta il·lusió poder explicar les mesures formant part d'un dibuix del que ha de ser aquest país. Hem lligat molt bé infància, vellesa, ocupació, joventut, medi ambient, economia i cultura. AVUI CiU proposa ajuts fiscals als pares que comprin pis als fills. P.M. És un error. Té una idea de família que no és la real. Vam aprovar al Parlament una proposició no de llei que diu que el govern haurà de disposar de diners per pagar 600 euros per cada lloguer. Els seus beneficis són descomunals en el camp de la mobilitat laboral, en l'emancipació juvenil i per tal d'evitar una punxada del mercat immobiliari. AVUI PP i CiU proposen que sigui la família la que resolgui els problemes socials, mentre que el PSC aposta per més ajuts de l'Estat. P.M. El nostre disseny s'acosta al model socialdemòcrata europeu, que està basat en serveis socials de qualitat i universals, perquè, si no ho són, el que passa és que quan vénen mal dades les dretes tornen a �governar amb l'esquer de la baixada d'impostos. Si els serveis són de tanta qualitat i tan universals per beneficiar les classes mitjanes, aquestes no canvien de vot i la dreta no guanya ni en moments de crisi econòmica. AVUI Això vol dir més impostos? P.M. Vol dir un nivell de qualitat en els serveis suficient perquè l'aportació dels ciutadans a l'Estat sigui ben entesa. És un problema d'adequació entre les expectatives del que l'Estat ha de donar i el que dóna, no de pagar més. AVUI L'atur ha pujat i augmenten els contractes en precari. P.M. Sí. Falta treball a temps parcial que faciliti la incorporació de gent que no hi pot ser per moltes raons, especialment les dones. El model europeu és més flexible. AVUI Quina serà la pròxima proposta del PSC? P.M. Seguretat. Comandament únic i integració dels efectius estatals romanents encara a Catalunya. Tenim problemes molt seriosos de falta d'efectius. No vénen els que havien de venir i ara comencen a marxar els nivells més capacitats. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si Mas vol un debat ho té fàcil: que demani a Pujol que marxi i es quedi ell Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sáez, Albert Palomar, Cristina Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Oposició Convergència i Unió Esquerra Republicana de Catalunya Acció política Catalunya Model social Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1557/0000000729.pdf 1895e66e916ea0bf378fd455f01a39a5 PDF Text Text Entrevista a El Periódico "Sóc circumspecte a l'anglesa i exuberant a l'alacantina" Entrevista Pasqual Maragall President del PSC Pau Arenós "Sóc circumspecte a l´anglesa i exuberant a l´alacantina" Maragall és un clàssic de l´estiu, com les cues a la A-7 o les tempestes sobtades. La intenció és treure el polític del despatx, un espai per a la corbata, i que li toqui l´aire. A Pasqual l´han retratat en una rasa (1990), a la Ciutadella (el 1983 i 1988), en una barca (1989), un ultralleuger (1987) i amb la família (1984). Tant hi fa la situació. Sempre surt una entrevista de màniga llarga. Una part de la vida de Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) és a les hemeroteques. Al voltant d´una figura pública sempre hi ha uns quants estereotips. Una altra cosa és el tipus. Maragall diu que ha acabat sent el que els altres diuen que és. Quin travallengua. El que ara ve a continuació és un patchwork, una entrevista cosida amb retalls d´altres entrevistes d´estiu, i alguna fulla caiguda de tardor. Maragall per Maragall. A veure si sota l´estereotip apareix finalment l´individu. --A l´arxiu d´EL PERIÓDICO hi ha més de 20 carpetes amb retalls seus. ¿Què vol dir això? ¿Que parla molt? --Hi ha una gran repetició i, sobretot, hi ha moltes coses que responen a l´interès instantani. Ho llegeixes després i penses: "¿Per què vaig dir això? ¿Per què vaig dir allò altre?". Ni te´n recordes. És probable que el 90% sigui palla. --Primer retall: "Entenc l´erotisme com una capacitat per disfrutar de la vida" (1985). --L´erotisme són moltes coses. També la relació entre els cossos. Sí, cert, és la capacitat de disfrutar. --¿Amb què gaudeix? --Jo sóc valencià d´origen, alacantí. Als d´allà ens agrada molt tocar. Hi ha una branca, la branca Maragall, que és catalana i anglesa, i una mica andalusa, bàsicament de poc parlar i de poc tocar. En canvi, la meva família originària d´Alacant eren els petoners. Terrible. Entraven a casa i feien un repartiment de petons bestial. Els mediterranis, en general, donem molta importància al contacte físic. I ben administrat és un dels plaers de la vida. --¿Quina part domina més en vostè, l´alacantina o l´anglesa? --Depèn per a què. Un pot ser tímid, però dels que toquen. Jo sóc circumspecte a l´anglesa i, al mateix temps, exuberant a l´alacantina. --Parlem de tocar i cito una altra declaració. "Amb els nens s´estableix una connexió ràpida. Si fa no fa és com tocar el sant" (1985). --Són les mares i els pares els que acosten el nen a besar el sant. Els nens, pobres, no saben on van. --A la mateixa entrevista deia que se li acostaven dones de certa edat. --Ha, ha. Potser ha canviat ara que sóc més gran. Devia ser una cosa maternal. Sempre em veig jove. Les persones em veuen a la tele, pensen que sóc gran, i després em troben i diuen: "Està més jove". Jo estic igual. ¡És la tele la que s´equivoca! --"Rebut tota mena de cartes. Fins i tot amenaces de mort. No m´espanten. La mort no avisa mai" (1985). --És veritat. Més que amenaces de mort, amenaces. O manifestacions d´odi de gent maltractada per la vida, o desequilibrada, o a qui els ha passat alguna cosa que ells relacionen amb tu, encara que no ho sàpigues. --Aquestes intimidacions, ¿han augmentat amb els anys? --No. Fa quatre anys que estic una mica en segona fila. Encara que siguis un polític conegut, ser opositor, exalcalde o president d´un partit... No ets un referent tan potent. Tinc una qualitat de vida superior. Tinc un nét a qui li puc dedicar més temps que el que li vaig dedicar al meu fill. --¿I malgrat aquest plaer vol ser president? �--Tot això que tinc guanyat. He, he. Disfruto més de la vida de família ara que abans. Si no sóc president tampoc no passa res. A mi no em passaria res. El problema és que no estic sol en això. --Quan era alcalde de Barcelona, a part d´amenaces, ¿rebia cartes de passió? --Més que cartes... En aquells casos hi ha una fusió molt gran entre el ciutadà i el polític. A mi m´han destrossat la mà. Tinc una tendinitis. La mà d´alcalde. Qui se m´acosta mira d´expressar en un segon el que trigaria dos dies a formular. ¿Com ho fa? Amb tots els seus sentits, extrema el sentiment. Llavors et destrossa la mà. --D´aquest mal n´ha dit mà d´alcalde. ¿És una patologia inventada? --La vam inventar amb el metge. Felipe González també la tenia. Una vegada em vaig posar una fèrula. I firmava amb l´esquerra. També pots donar copets a l´esquena, com Solana. --A part de retalls, a l´arxiu guarden fotos seves. A les primeres se´l veu despentinat, indòmit. ¿Quan va començar a domesticar la imatge? --Quan vaig ser alcalde em van fer una foto i em van arreglar. Em van comprar un vestit o en van treure un que no em posava mai, només per a anar de casament. Sóc molt adaptable. M´hi vaig adaptar sense grans sacrificis. A Roma em vaig deixar anar una mica. Portava el pentinat a la romana, és a dir, tirat cap endavant. --És a dir, que es despentina en els períodes en què no mana. --Més aviat sí. --Els seus ulls es van empetitint. --Petits no, axinats, com els de la meva mare. Ametllats. A l´escola em deien el Coreà. O el Mara. Se´m tanquen quan ric. Tinc una mica de fotofòbia. --Floquet de Neu té fotofòbia. I els cabells blancs... --Ah, sí. Ha, ha, ha. --Aquesta frase no és seva, sinó del seu pare, Jordi Maragall. "Pasqual sempre va ser un noi conscienciós que als 6 anys ja mirava els diaris amb atenció" (1983). --Sí. Llegia molt. Tebeos. Als 6 anys més tebeos que diaris. El guerrero del antifaz, Hazañas bélicas... --Conscienciós. --Era el primer de la classe. Més que ser empollón, m´espavilava. --Aquest altre judici és de la tia Clara: "Una mica retret, però molt respectuós, com tots els de la família". --Sí. És de la part Maragall. Tinc un cosí que va estar un dia de Nadal sense obrir la boca en una festa amb 40 cosins. No és que no es comuniqués. Ho feia amb gestos, amb el cap. Amb les mans comptava els anys, 25. "¿Quan acabes la carrera?". "L´any que ve...". No li agradava parlar. --¿Ara parla més? --Des que es va casar, parla més. --¿Els altres 39 cosins són més xerraires? --Tots tenim una tendència a l´estalvi de paraules. --¿Com era aquell jardí de Sant Gervasi? --Torno a viure a la casa on vaig néixer. El jardí és més petit. Hi havia dues torres. La del meu avi i, per tant, de les meves tietes solteres, i la que habitàvem nosaltres, més petita. Quan vam tornar de Roma van morir els meus pares. Vam estar un any dubtant si veníem la casa. El meu pare la va deixar als vuit germans, encara que som set, perquè un va morir. Nosaltres vam comprar la part dels altres sis i ara és nostra. --¿Li ha agradat tornar? �--Tenia un sentiment ambivalent. És com tornar a la infància, com si diguéssim, al claustre matern. És molt agradable. L´altre dia vaig estar mirant els llibres anglesos de la meva mare, els llibres que traduïa. Va ser emocionant. Els llibres t´acompanyen. --¿A quin llibre ha estat fidel? --A un que he tornat a llegir, L´idiota, de Dostoievski. Jo sóc un gran ignorant. He llegit molt i he deixat de llegir molt. Hi ha coses que encara que sembli mentida no he llegit. --¿Quines lectures li falten? --La divina comèdia, per exemple. --"El meu pare solia llegir poemes a casa i m´encantaven" (1988). --Recitava. Uns mesos abans de morir, l´últim Nadal que va passar amb nosaltres, va recitar durant 12 minuts. --¿Recita, vostè? --No passo dels quatre versos. Shakespeare: "Quan 40 hiverns hagin solcat el teu front i deixat forats profunds en el camp de la teva bellesa...". Al final del sonet diu, més o menys: "Quan siguis gran trobaràs en el teu fill el reclam de la teva bellesa". Va resultar que es referia a un home, no a una dona. --"Indirectament vaig estar sota les ordres de Pujol quan era boy scout" (1988). --Jo llavors era minyó de muntanya i cap de patrulla. Ell era una espècie de conseller. Venia, participava. Ens va muntar alguns campaments amb els alemanys. Ell era del Col.legi Alemany. Pujol era Pujol. Algú que tenia una obsessió mental. Després s´ha vist. En funció d´aquesta obsessió actuava allà on podia. A tot arreu. --¿Però es coneixien? --Sí. El meu pare el va ajudar i protegir. Dels germans, a qui més coneixia era el Jordi. He estat envoltat de Jordis. El meu pare, Jordi. El meu germà gran, Jordi. I el meu president, Jordi. --"Tinc un ping-pong al meu despatx" (1988). --En tenia un d´amagat en un altell. Futbol, tennis, ping-pong... El meu pare ja tenia copes de pingpong. Als meus fills encara els guanyo. Una vegada vaig guanyar Roca. ¡Li vaig donar una pallissa! Ha, ha. --El 1987 el van fotografiar en un ultralleuger. "Quan est a dalt és la cosa més genial del món. Comences a pujar metres i llavors t´adones que la llei d´ordenació territorial es podria haver fet d´una altra manera". En un ambient lúdic, pam, cola el comentari polític. --Per ordenar bé, per governar bé, s´han de veure les coses de lluny i també de prop. Amb el territori passa el mateix. L´ultralleuger és ideal: el veus des de lluny, però t´hi pots acostar fins a tocar el terra. Ara està prohibit fer passades. ¿Com s´ha d´ordenar el territori? Amb una visió global. Per fastiguejar els de Madrid els dic que Madrid no es pot governar, perquè no es pot veure. --"Hem ensenyat a la gent a somiar" (1987). --Va coincidir una generació que va poder realitzar el somni de moltes anteriors, generacions que van anar acumulant pacientment tot el que s´ha de saber, aprendre el que no s´ha de fer, van patir, es van barallar... --¿Es reconeix en aquest puzle de retallades? --Les coses ja no són tal com eren, sinó com han estat explicades. El que queda sempre és pobre. Però serveix per relacionar-se amb la gent perquè la gent et reconeix a partir d´això. --Enriqueixi el retrat. ¿Què no és? --El que no sóc, i ho semblo... Doncs no sóc tan bo ni polifacètic ni responsable del que ha passat. La gent mitifica, concentra, sintetitza molts moments i la feina de moltes persones en una sola persona. --¿I què és? --És el que no sé. L´avantatge de ser una persona pública és que són els altres els que t´ajuden a conèixer-te. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Sóc circumspecte a l'anglesa i exhuberant a l'alacantina Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Arenós, Pau Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Biografies Maragall Mira, Pasqual, 1941- Família Identitat (Concepte filosòfic) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-08-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1571/0000000735.pdf d8331284bfc3455c476a040b2a6e6e69 PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Tardaremos en crear una cultura común de gobierno Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Antich, José Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Tripartit Acció política Model social Planificació President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-01-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1565/0000000798.pdf 3251a84c7c3eb4476681401baf24a28f PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Zapatero y yo somos federalistas partidarios de la pluralidad Source A related resource from which the described resource is derived Tiempo Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Peñate, Faci Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Federalisme Espanya plural Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Canvi Catalunya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-04-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes